Les mitjanes i grans empreses maresmenques veuen amb optimisme el seu futur

7 abril 2006

La millora de la conjuntura econòmica en el conjunt de Catalunya ha tingut el seu reflex en un major dinamisme de l’activitat empresarial a la comarca del Maresme. Això és el que reflecteixen les dades corresponents al segon semestre de 2005 recollides per l’Observatori de la Competitivitat del Maresme presentades pel conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Genís Bargalló, i pel professor de l’EUM Joan Ripoll.

L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme (CCM) i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que té com a objectiu analitzar períodicament el nivell de competència de la indústria i els serveis de la comarca. Les dades s’obtenen a partir d’un panell de grans empreses que per la seva dimensió i característiques són considerades com una mostra força representativa del dinamisme i tendències de l’activitat econòmica del Maresme. Les dades recollides durant el segon trimestre de 2005 apunten que les expectatives de futur de les mitjanes i grans empreses són óptimistes. De les 35 empreses enquestades, més de la meitat manifesten que la seva activitat industrial i/o comercial travessa una fase de creixement. I, contràriament a les dades recollides el primer semestre de 2005, cap empresa es declara en crisi. Gairebé un 70% (un 9% més que durant el primer semestre) declara haver augmentat el seu volum de vendes. El 58% de les empreses manifesten la seva voluntat d’ampliar la seva activitat al Maresme durant els propers 5 anys, mentre que gairebé el 70% preveun expandir el seu negoci fora de la comarca. Pel que fa a la competència territorial, les empreses valoren de la comarca del Maresme les seves bones infrastructures de comunicació i la facilitat en l’accés a noves tecnologies. En canvi, puntuen negativament el preu del sòl.

Per consultar en PDF la publicació de les dades de L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme corresponents al 2n semestre de 2005,
Cliqueu aquí

Significatiu descens de l’atur al Maresme

4 novembre 2022

El Maresme ha seguit la tendència provincial i catalana i ha tancat el mes d’octubre amb un significatiu descens del nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a aturades. En concret, la reducció respecte al mes anterior és de 1,89%, un percentatge que s’eleva fins al 8,97% en la comparativa interanual.

Amb les dades actualitzades, la taxa d’atur comarcal se sitúa en el 9,96%, escurçant distàncies amb la de la província de Barcelona (9,42%) i la catalana (9,22%).

En l’àmbit municipal, el nombre de persones desocupades només s’ha incrementat en 4 municipis: Alella, Arenys de Munt, Cabrera de Mar i Cabrils. En 3 poblacions no hi ha hagut cap variació en les dades respecte al mes anterior ( Caldes d’Estrac, El Masnou i Santa Susanna) i en els 23 municipis restants ha baixat l’atur.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Sinistralitat laboral al Maresme. 1er trimestre 2022

8 juny 2022

Població resident a l’estanger- 2022

16 maig 2022

2022-POB. RESIDENT ESTRANGER
Infogram

Repunt de la natalitat al Maresme

21 juliol 2022

El 2021 va tancar la tendència dels darrers 6 anys i el Maresme va registrar un increment de la natalitat. Hi van nèixer 3.170 nadons, un 1,77% més que l’any anterior. Aquest augment constrasta amb les dades del conjunt de Catalunya que continuen a la baixa. En concret, el territori català va registrar un descens de la natalitat de l’1,3%.

Tot i això, la taxa bruta de naixements al Maresme és inferior a la catalana. Mentre a la comarca és del 6,9%, al conjunt de Catalunya arriba al 7,4%.

15 dels 30 municipis del Maresme van registrar l’any passat més naixements que el 2020 destacant els increments relatius registrats a Caldes d’Estrac (66,67%) i Premià de Mar (40,67%). En canvi, 14 municipis van seguir la tendència a la baixa en el nombre de naixements sent Santa Susanna i Teià les poblacions on el descens ha estat més intens. Per la seva banda, Sant Cebrià de Vallalta no ha registrat cap variació respecte a l’any anterior.

Júlia, Ona i Jan desbanquen Emma i Martí

Quins noms en posen als nadons maresmencs? Hi ha canvis. Marc, que va encapçalar el raquing durant 18 anys ara ocupa la dissetena posició i també han quedat desbancats Emma i Martí que van ser els noms més posats a nadons l’any 2020. El guanyador del 2021 és Jan, en els nens, seguit de Nil i Liam. En el cas de les nenes hi ha un empat entre Júlia/Julia i Ona.

Per ordre, els 20 noms més posats a nadons en el Maresme el 2021 van ser: Jan, Júlia/Julia, Nil, Ona, Liam, Martí, Mia, Leo, Arnau, Martina, Pol, Pau, Eric/Éric/Èric, Bruno, Àlex/Álex, Abril, Marc, Jana, Noa, Emma, Chloe/Chloé i Lia/Lià.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme va augmentar un 9,3% l’any 2006

28 febrer 2007

L’any 2006 es va tancar amb un total de 6.147 accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Aquesta xifra representa un increment de la sinistralitat laboral d’un 9,3% respecte a l’any anterior. Tot i això, la part positiva és la disminució dels accidents mortals. Els 2004 i 2005 van perdre la vida, cada any, 5 treballadors a causa d’un accident laboral. Aquesta xifra es va reduir l’any 2006 i es van registrar 3 víctimes mortals. Aquestes dades de sinistralitat laboral han estat recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme

L’any 2006 es van registrar a la comarca del Maresme 524 accidents laborals més que l’any anterior. Concretament, es van comptabilitzar 6.147 davant dels 5.623 de l’any 2005. El 99,1% dels accidents van provocar ferides de pronòstic lleu als treballadors i treballadores afectades, el 0,8% van ser greus i el 0,1% mortals. En comparació amb les xifres de 2005, els accidents lleus van experimentar un increment del 9,9%, mentre que els greus van disminuir un 30,1% i els mortals es van reduir d’un 40%. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents va tenir lloc en activitats del sector serveis (40,6%). El 30,2% es va produir a la construcció, el 27,1% a la indústria i el 2,1% a l’agricultura. Fent la comparació amb el 2005, s’observa que la construcció ha registrat el major augment de la sinistralitat amb un increment relatiu del 20,9%. També hi ha hagut un increment en els serveis (7,8%) i en la indústria (1,5%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una reducció del 3,1%.

Lleu repunt de l’atur al Maresme

5 novembre 2021

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

10 desembre 2020

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Informe de població estacional al Maresme. Anualitat 2019

La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%

12 maig 2023

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES

Protegit: Argentona – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

28 octubre 2023