Més compravendes, menys lloguers i preus a l’alça: la radiografia de l’habitatge al Maresme

El mercat de l’habitatge al Maresme continua mostrant símptomes de tensió. L’any 2025 es va caracteritzar per un fort dinamisme de les compravendes, una davallada significativa dels contractes de lloguer i un nou increment dels preus, tant en la compra com en l’arrendament. Així ho constata l’informe anual sobre el mercat de l’habitatge elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Durant el 2025 es van formalitzar 7.059 compravendes d’habitatges, un 10,7% més que l’any anterior, una evolució més intensa que la registrada al conjunt de Catalunya. Aquest increment s’ha produït malgrat que l’índex de preus de l’habitatge a Catalunya va créixer un 11,3%, fet que evidencia que l’encariment dels immobles no ha frenat la demanda, encara que sí que ha moderat el ritme de creixement respecte d’anys anteriors.

L’augment de les compravendes ha estat generalitzat, però no homogeni. Les operacions han disminuït a Arenys de Mar, Cabrils, Dosrius, el Masnou, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, mentre que a la resta de municipis la tendència ha estat positiva. La segona mà continua dominant clarament el mercat i representa el 91,9% de totes les operacions registrades al Maresme.

Pel que fa als preus de compravenda, Alella es consolida com el municipi amb el preu mitjà més elevat per metre quadrat (3.993 €/m²), mentre que Tordera continua sent el més assequible, amb una mitjana de 1.742 €/m². Si es diferencia entre habitatge nou i usat, Montgat registra el preu més alt en habitatge nou (5.457 €/m²) i Vilassar de Mar en habitatge de segona mà (3.975 €/m²).

El lloguer toca mínims històrics mentre els preus continuen pujant

L’altra gran tendència del 2025 és la contracció del mercat del lloguer. Durant l’any es van formalitzar 6.028 contractes, un 8,7% menys que el 2024 i la xifra més baixa des de 2009. La reducció afecta 21 dels 30 municipis de la comarca.

Les caigudes més pronunciades es registren a Caldes d’Estrac (-39,7%) i Teià (-32,7%), mentre que alguns municipis trenquen la tendència general amb augments destacats, com Santa Susanna, on el nombre de contractes es va duplicar, Sant Cebrià de Vallalta (+54,5%), Cabrils (+13,6%), Òrrius (+11,1%), Sant Andreu de Llavaneres (+9,5%) i Palafolls (+9%). També incrementen els contractes Cabrera de Mar, Mataró i Canet de Mar.

Malgrat aquesta reducció de l’activitat, el preu mitjà del lloguer continua incrementant-se i arriba als 879,86 euros mensuals, per sobre de la mitjana catalana. El preu ha pujat un 3,8% en un any.

Les diferències entre municipis continuen sent molt marcades. Sant Vicenç de Montalt registra el lloguer mitjà més elevat de la comarca, amb 1.637 euros mensuals, mentre que Palafolls presenta el més baix, amb 617 euros. En termes d’evolució, Teià lidera l’augment anual del preu del lloguer (+42,5%), seguida de Dosrius (+17,5%) i Alella (+16,5%). Només cinc municipis registren descensos dels preus: Palafolls, Sant Iscle de Vallalta, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils.

L’informe apunta que la reducció dels contractes podria respondre a una menor mobilitat residencial derivada de l’elevat cost dels lloguers i de la disminució de l’oferta disponible. Tot i això, destaca que els preus continuen augmentant fins i tot en bona part dels municipis declarats zones de mercat residencial tens.

Menys lloguer de temporada

Les dades referents al lloguer de temporada mostren una important davallada (-31,9%). L’any passat se’n van formalitzar 239 a tot el Maresme (-31% respecte a 2024).

Novament es veuen les diferències per municipis. El nombre de contractes ha incrementat a Tordera (100%), Sant Pol de Mar (71,4%), Sant Andreu de Llavaneres (50%), Premià de Dalt (33,3%), Premià de Mar (20,0%) i Montgat (11,8%). En la resta de poblacions ha baixat i s’ha mantingut sense canvis en el còmput total a Dosrius, el Masnou i Sant Vicenç de Montalt.

L’esforç econòmic de les famílies supera el 30% en tots els municipis

Els experts consideren que no s’hauria de dedicar més del 30% de l’ingrés al pagament de les quotes del lloguer. En el cas del Maresme, l’esforç que han de fer les famílies per fer front a les despeses del lloguer supera amb escreix aquest percentatge en tots els municipis arribant al 55,35% a Sant Vicenç de Montalt i superant el 40% en Cabrils (45,90%), Sant Iscle de Vallalta (45,66%), Montgat (44,46%), Sant Andreu de Llavaneres (43,70%), Dosrius (43,65%), Santa Susanna (42,25%), Vilassar de Mar (42,17%), Sant Cebrià de Vallalta (41,61%), el Masnou (41,46%), Mataró (41,36%) i Premià de Mar (41,19%).

El parc d’habitatges continua creixent, però la construcció retrocedeix

El parc residencial del Maresme va créixer un 0,25% durant el 2025 fins als 209.882 habitatges. Teià encapçala l’increment percentual (+2,1%), seguida d’Arenys de Mar (+1,45%) i el Masnou (+1,28%). En nombres absoluts, Mataró suma 284 habitatges, el Masnou 131 i Arenys de Mar 117.

En paral·lel, la construcció de nous habitatges mostra signes de desacceleració. Durant el 2025 es van iniciar 840 habitatges, un 27,3% menys que l’any anterior, un descens molt superior al registrat al conjunt de Catalunya. En canvi, els habitatges acabats van augmentar un 58,5%, fins als 1.293, concentrats principalment a Mataró (472), el Masnou (130) i Tiana (123).

L’Observatori també destaca que una part important de les promocions iniciades continuen corresponent a habitatges unifamiliars.

Menys ajuts concedits, però de més quantia

L’any 2025 es van concedir 6.042 ajuts al pagament del lloguer, un 6,7% menys que l’any anterior, tot i que l’import destinat va augmentar fins als 15,2 milions d’euros. L’Observatori interpreta que moltes llars han quedat excloses de les convocatòries perquè superaven els límits d’ingressos o bé perquè el preu del seu lloguer excedia els topalls establerts.

Els descensos més importants en el nombre d’ajuts s’han produït a Santa Susanna, Cabrils i Mataró, mentre que han augmentat especialment a Teià, Sant Pol de Mar, Argentona, Arenys de Mar, Pineda de Mar i Tordera. En tots els municipis, però, la despesa destinada als ajuts ha estat superior a la de l’any anterior.

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades a nivell municipal en la següent infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme