Una quarentena de tècnics i polítics locals del Maresme i del Vallès Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del Vallès Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conèixer el marc normatiu que regula els processos d´empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions pràctiques que més freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions d´heterogeneïtat sobre l´empadronament de les persones immigrades.


La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM, Neus Serra i pel conseller comarcal del Vallès Oriental, Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bàsics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del Síndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tècnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del Síndic va recollir dades d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Teià. De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogènia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris està determinada , en la major part d’ocasions, bé per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bé per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis. Aquest punt porta l’Oficina del Síndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. També recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi). L’informe també recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accés de la policia a les dades que hi conté. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accés dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accés, però, han d’estar justificades i motivades. Un 12,7% d’immigració al Maresme Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’àmbit metropolità que té un 15,2% de població de nacionalitat estrangera. Pel que fa al Maresme, les procedències més dominants són El Marroc (28,5%), Gàmbia (5,8%), Argentina i Itàlia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i Bolívia (3,0%).

 


La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presència de persones estrangeres empadronades al territori català a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.


L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,  
Cliqueu aquí

 


Una desena d’alcaldes i regidors de la comarca del Maresme assistiran aquesta tarda a una sessió de formació en matèria de diversitat religiosa al Consell Comarcal del Maresme, organitzada pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme amb la col·laboració d’Unescocat. L´objectiu d´aquesta sessió és tractar la gestió de la diversitat religiosa en l´espai públic.


La sessió de formació la portaran a terme Jaume Vives, tinent d´alcalde i regidor de Drets Civils i Convivència de l´Ajuntament de Badalona, i Francesc Torradeflot, cap de l´Àrea de Diàleg Interreligiós d´Unescocat. La sessió es basarà en l´experiència, pionera a nivell català, de la ciutat de Badalona en matèria de gestió de la diversitat. Des de fa dos anys Unescocat treballa amb les comunitats d’aquest municipi i fa uns mesos ha rebut l’encàrrec de l´Ajuntament de la ciutat per coordinar el Programa per al Diàleg Ciutadà de Creences i Conviccions a Badalona. La sessió té com a objectiu explicar els aspectes pràctics de l’experiència de Badalona i a partir d’aquí plantejar i debatre les perspectives i desafiaments de les administracions locals davant de la diversitat religiosa.