La IV Trobada d’escriptores del Maresme retrà homenatge a la vilassarenca Carme Rovira

 

El proper dimarts, 29 d’octubre, se celebrarà la IV Trobada d’escriptores del Maresme, un acte promogut pel Consell Comarcal per donar visibilitat a la literatura maresmenca feta per dones. En aquesta edició, es retrà homenatge a l’escritora de Vilassar de Mar Carme Rovira. A més, com ja es tradicional, les escriptores que han publicat aquest any llegiran fragments de les seves obres i s’obrirà un espai per compartir experiències literàries.

 PDF Arxius

Data: 2019-10-29

Lloc: Sala d’actes del Consell Comarcal del Maresme

Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró

Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme

Presentació d’obres a la segona edició del concurs “Relats curts per la Diversitat Sexual i de Gènere”

PARTICIPA!

Dades de l'autor/a

Dades de l'obra

Click or drag a file to this area to upload.

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

7 municipis del Maresme cedeixen la custòdia dels seus fons històrics a l’Arxiu Comarcal

 

Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: TeiàÒrriusCabrera de MarCaldes d’EstracSant Vicenç de MontaltSanta Susanna i Sant Pol de Mar.

Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.

CABRERA DE MAR:

 
   

  • Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i 
  • Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.

ÒRRIUS:

 

  • Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
  • Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).

SANT POL DE MAR:

 

  • Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
  • Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).

SANT VICENÇ DE MONTALT:

 
   

  • Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960. 
  • Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.

SANTA SUSANNA:

 
   

  • Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
  • Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.

TEIÀ:

 
     

  • Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940. 
  • Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.  

CALDES D’ESTRAC:

 

Lliurament de premis de la Mostra Literària del Maresme

Sant Vicenç de Montalt és el municipi que acull aquest any l’acte de lliurament de premis de la Mostra Literària del Maresme. Serà el dissabte 29 de novembre al Centre Cívic El Gorg i estarà presidit per l’alcalde del municipi i president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i per la Consellera Delegada de Joventut, Salut Pública, Cultura i Consum, Blanca Arbell.

La Mostra Literària del Maresme arriba aquest any a la seva trenta-unena edició i ha comptat amb la participació de 14 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar,Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Les obres guanyadores seran publicades en un volum en l’edició del qual ha col·laborat el Grup Fotogràfic de Sant Vicenç de Montalt que ha aportat una fotografia identificativa dels objectius que persegueix la Mostra Literària del Maresme: una jove llegint a la platja, a trenc d’ona.

Data: 2014-11-29

Lloc: Centre Cívic El Gorg de Sant Vicenç de Montalt

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

El Consell Comarcal publica l’audiollibre “Els amors fan l’amor” de Maria Català Serra

Coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, l’escriptora Maria Català Serra ha rebut de mans de la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, l’edició en versió audiollibre de la seva obra “Els amors fan l’amor”.

Des de fa 3 anys, el Consell Comarcal edita en versió audiollibre una obra de les escriptores que reben el reconeixement a la seva trajectòria literària en el decurs de les Trobades anuals d’escriptores del Maresme. És una forma d’ampliar públic tot oferint l’accés a la literatura a les persones amb dificultats de lectura.

L’audiollibre “Els amors fan l’amor” de la mataronina Maria Català Serra se suma d’aquesta manera a “L’estel dels vents” de Susana Gil Micó (escriptora homenatjada el 2021) i “Proclama de llums i ombres” de Carme Colomer Planas (escriptora homenatjada el 2020).

AUDIOLLIBRES PUBLICATS PEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

Mataró, Vilassar i Argentona celebren el 600 aniversari de la creació dels seus governs locals

 

El 27 de juny de 1419 el rei Alfons el Magnànim va signar el privilegi que va permetre la creació de la municipalitat de Mataró. El 25 d’octubre del mateix any van aconseguir el mateix privilegi Argentona i Vilassar. L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal, els ajuntaments de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona, així com el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Maresme Medieval han organitzat les Jornades “600 anys de la Universitat del terme de Mataró, Vilassar i Argentona” que es desenvoluparà el proper cap de setmana amb actes descentralitzats a cadascun d’aquests municipis.

La inauguració oficial es farà el divendres, 27 de setembre, a l’Arxiu de Vilassar de Dalt (C/Marquès de Barberà,9) amb el següent programa:

  • 19:00h Inauguració de les Jornades amb la intervenció de:
    • Carola LLauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt
    • David Bote, alcalde de Mataró
    • Eudald Calvo, alcalde d’Argentona
    • Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme

Presentarà: Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme

  • TAULA RODONA: 1419, el naixement d’una municipalitat. 600 anys de la “Universitat del terme de Mataró – Vilassar i Argentona (1419 – 2019)
    • Dra. Coral Cuadrada, URV – Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
    • Dr. Pere Benito, Professor Agregat Serra Húnter. UdL
    • Dr. Joaquim Graupera Graupera, AAR-IEC; Maresme Medieval
    • Dr. Enric Subiñà Coll, Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell
    • Sr. Benet Oliva Ricós, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
  • *20.00 h. Presentació de l’exposició «Privilegis» realitzada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt


  • Nit- Capella de Sant Sebastià de Vilassar de Dalt
    • *21’00 h Taller  – Concert “600 anys de música popular” a càrrec del grup “Ministrers del Sabre”

DISSABTE 28 de SETEMBRE

  • Matí  – Sala d’actes de de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Can Palauet (Carrer d’En Palau 32, Mataró)
    • 10.00 h. Conferència: “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana” a càrrec del Dr. Max Turull. Professor d’Història del Dret (UB)
    • 11,00 h.- Conferència: “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’edat mitjana” a càrrec de la Dra. Roser Salicrú Lluch. Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona)
    • 12.00 h. – Pausa – cafè
    • 12.30 h. Visita guiada: “Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“.Sortida des de Can Palauet a càrrec del Dr. Joaquim Graupera Graupera – AAR-IEC, Maresme Medieval
  • Tarda – Casa Gòtica (Plaça de l’església – Argentona)
    • 17.00 h. Conferència: “Argentona, Mataró i Vilassar: les primeres passes cap a l’alliberament” a càrrec del Dr. Enric Subiñà Coll, Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell
    • 18.00 h.- Visita guiada. “La vila d’Argentona a finals del s. XV“.Sortida des de la casa Gòtica. a càrrec del Dr. Enric Subiñà Coll, Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell 

Data: 2019-09-27

El Consell Comarcal promou un concurs de relats breus per celebrar Sant Jordi des del confinament

 

El Consell Comarcal del Maresme amplia la Mostra Literària del Maresme amb un nou concurs literari de relats curts que girin a l’entorn de la situació de confinament que estem vivint. Els relats, que han de tenir un màxim de 150 paraules, es poden presentar telemàticament fins el 30 de juny

Tal i com estableixen les bases del nou concurs que podeu consultar CLICANT AQUÍ, s’han establert 3 categories: infants fins a 11 anys, adolescents de 12 a 17 anys i més de 18 anys. S’atorgaran 3 premis per categoria, 2 d’ells concedits per un jurat escollit pel Consell Comarcal del Maresme i un tercer per votació popular.

El funcionament és ben senzill. Els i les participants, que poden concursar presentant més d’un relat, han d’enviar les seves obres en AQUESTA PLATAFORMA. Una vegada comprovat que els escrits s’ajusten als requeriments del concurs, es publicaran, amb pseudònim,  en aquest ESPAI WEB per tal de fer-los accesssibles a tothom i a partir del 30 de juny, data de finalització d’aquest concurs extraordinari, s’obrirà un termini de votació telemàtica perquè tothom pugui escollir el seu relat preferit.

Amb aquesta iniciativa, el Consell Comarcal del Maresme vol, a més d’incentivar la creativitat literària en aquest moment tan especial que estem vivint, ajudar el sector del llibre, i en concret a les llibreries de la comarca. És per això que els premis, que consisteixen en un lot de llibres de diferents imports en funció del premi, s’adquiriran en llibreries del Maresme a través del projecte LLIBRERIES OBERTES de la cooperativa SOM i l’agència Mortensen. Seran les persones guanyadores les que escolliran els títols del lot de llibres guanyat i la llibreria on adquirir-lo.

Tanmateix, el Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la població a continuar amb la tradició i, malgrat la situació de confinament, continuar comprant llibres per Sant Jordi. Aquest és l’objectiu de la campanya “Regala un llibre per Sant Jordi” impulsada per més de 400 llibreries dels Països Catalans, 22 de les quals són maresmenques. Aquí podeu trobar EL CATÀLEG DE LLIBRES A LA VENDA. És una iniciativa que ajuda a la supervivència de les nostres llibreries ja que, des del primer moment, obtenen el 100% de l’import de la venda.


El llibre “Vògits, modolons i desfedors” recull la cultura oral del Maresme Nord a l’entorn de l’aigua i la terra

L’autor a entrevistat 140 persones

  


No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.


Igual que va fer amb el primer volum, Daniel Rangil ha escollit el Consell Comarcal del Maresme per fer la primera presentació del llibre “Vògits, modolons i desfedors” que acava de sortir d’impremta. El president del CCM, Josep Jo ha destacat el laboriós treball de recerca fet per l’autor a partir de les converses amb 140 persones i ha puntualitzat que “saber com era el nostre territori i com vivia la gent quatre generacions enrera ens ajuda a entendre el present i també ens ensenya un model de vida completament sostenible”. Al llarg de les 300 pàgines del llibre es pot trobar un model de vida marcat pels cursos fluvials del Maresme i pel lligam a la terra. La dependència d’aquests dos elements va propiciar un munt d’oficis que ara ja formen part de la història. Els saurins que tenien les seves tècniques per trobar aigua subterrània com en Josep Montsant de Sant Cebrià o en Josep Pujol de Calella; els minaires (n’hi havia molts a Arenys de Munt que treballaven per Llavaneres i Mataró….); els moliners com la família Bassols que havien fet anar molins de Sant Iscle i de Malgrat; els cistellers com Joan Solà de Tordera….etc. També es recullen les històries dels oficis més vinculats a la terra: masovers, majordoms, mossos i minyones…. Un altre capítol està dedicat a la vida a l’entorn de la masia i al conreu dels aliments que han marcat la nostra dieta mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera i als productes que poc a poc s’han anat integrant als conreus del Maresme: la patata, les garrofes i les maduixes. Pel que fa a aquest darrer, en el llibre surt recollit el record de Nicolau Vila que explica que el començament del conreu de la maduixa a Calella va ser gairebé un accident quan va arribar a can Saleta una maduixera procedent de França i tot i no saber quin tipus de planta era la van posar al jardí. Si aquest record s’ajusta al temps, aquest any hauriem de celebrar el centenari del conreu de les maduixes al Maresme. El llibre “Vògits, modolons i desfedors” acaba explicant records i històries del paper que el bestiar productiu i el bestiar de treball jugava a les masies. Les històries es complementen amb una vintena de fotografies de l’època que mostren els treballs, la vida i alguns fets històrics com la inundació del carrer del Mar de Malgrat de Mar el 1912 o la torderada de setembre de 1971. Daniel Rangil ja està preparant el tercer volum de la trilogia que apareixerà el 2010.

Ajuntaments col·laboradors

Per tal que els autors i autores de la comarca puguin participar a la Mostra Literària del Maresme cal que el seu municipi signi un conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme i que trameti les obres guanyadores a la fase comarcal. Un jurat vinculat al Maresme, a la literatura i a la llengua, triarà entre aquestes obres les millors de la comarca

El ajuntaments que col·laboren amb la Mostra Literària del Maresme