L’Arxiu Comarcal ha enviat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya un pergamí datat el 1485 per tal que aquest ens, depenent de la Generalitat, el restauri i faciliti la seva conservació. El pergamí, de gairebé dos metres, deixa constància del procés que va viure el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV i que va culminar amb amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l’any 1485.

El pergamí, que forma part del fons de l’Arxiu Comarcal, té unes dimensions de 1972 x 612 mm i és una documentació molt valuosa de la història dels municipis que actualment formen part del Maresme Central. El seu estat de conservació ha aconsellat la intervenció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Els professionals de l’ens ja han començat el procés de neteja i de consolidació. Entre d’altres actuacions, s’està plantejant un nou sistema de presentació que permetin un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible una correcta visualització d’aquesta peça de gran format.

 
La previsió és que el pergamí torni a l’Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l’entorn de la festivitat de les Santes d’enguany. L’arxiu Comarcal del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme estan coordinant amb els pobles de la vella Baronia del Maresme algunes activitats de difusió d’aquest document tant important que permet explicar un dels punts més culminants de la història de la comarca.

Plànols de 6 portals de la muralla de Mataró

L’Arxiu Comarcal també ha fet arribar al Centre de Restauració 6 plànols del segle XVI amb els projectes dels sis portals de la muralla de Mataró. Els documents presenten alteracions fisicoquímiques amb un apreciable deteriorament de les tintes metal·loàcides. El seu estat aconsellava una neteja, estabilització i consolidació del suport, així com el plantejament d’un nou sistema de presentació. La intervenció de restauració es perllongarà fins a finals d’any. 

Can Palauet dona visibilitat al Mataró en blanc i negre que va fotografiar la nissaga Carreras entre 1923 i 1982. El Fons fotogràfic, que conté més de 70.000 imatges, va ser donat a l’Ajuntament de Mataró el 1992 per Santi Carreras, fill i nèt dels fotògrafs que durant 60 anys van immortalitzar la vida i els personatges de la capital del Maresme. L’exposició, impulsada per l’Arxiu Comarcal del Maresme, es complementa amb tallers d’identificació de fotografies i es pot visitar fins el 21 d’octubre.

Amb una mítica imatge del Tiet Sam americà, es va inaugurar ahir l´exposició i taller d´identificació de fotografies «Mataró. Fons Carreras, fotografies d´un temps. Persones i Carrer[a]s».

 
La mostra, que es podrà veure fins el 21 d´octubre a Can Palauet,  té com a principal objectiu donar a conèixer el ric fons fotogràfic de les tres generacions de fotògrafs de la nissaga Carreras de Mataró, «perquè quan més coneixes el patrimoni, més te l´estimes».

Persones, personatges, festes, fets històrics, carrers i espais que molts habitants de Mataró podran reconèixer, aturats en un temps i amb un bagatge que ja forma part de la història de la ciutat.

L´exposició es complementa amb una interessant activitat participativa: un taller d´identificació de fotografies. És a dir, se sol·licita la col·laboració de tota la gent de Mataró per identificar en les fotografies exposades, que s´aniran renovant cada quinze dies, persones, indrets, dates i altres detalls desconeguts. Aquesta informació, que es pot proporcionar a través d´unes fitxes especialment dissenyades per a l´ocasió, serà molt valuosa per l´Arxiu Comarcal del Maresme. «Està previst elaborar un catàleg, on es farà constar la col·laboració ciutadana», explica el seu Director, Alexis Serrano. 

El comissari de l´exposició, Santi Carreras Suris, és fill i nét dels fotògrafs i, per tant, un gran coneixedor del fons, compost per més de 70.000 imatges, que va ser donat a l´Ajuntament de Mataró l´any 1992. Es tracta d´un fons de gran valor per a la ciutat, no només per la seva qualitat, sinó també pel seu abast cronològic —de 1923 a 1982—, i per la quantitat d´informació que conté.  

L´esperança dels responsables de l´Arxiu és que, amb aquesta iniciativa, augmenti significativament la documentació de cada fotografia. 

 
12 municipis i el Consell Comarcal, a través de l’Arxiu Comarcal del Maresme, han constituit la Comissió Maresme Commemoració 1713-1714 per impulsar estudis històrics sobre el paper protagonista que van tenir les diferents poblacions de la comarca a la Guerra de Successió espanyola. La Comissió, que està oberta a la incorporació de més municipis, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Setmana Internacional d’Axius i ha programat tota una sèrie d’activitats per divulgar aquest període tant important de la nostra història.

La Comissió Maresme Commemoració 1713-1714, coordinada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme,  la integren els ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt. Alcaldes i regidors d’aquests municipis, acompanyats de la directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Maria Àngels Torras, de la Consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal, Neus Serra, i del director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, van assistir a la presentació pública de la Comissió.

Aquesta és una iniciativa comarcal que sorgeix en el marc de la commemoració dels tres-cents anys de la fi del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, com el darrer episodi de la Guerra de Successió espanyola. Tot i les fortes implicacions que va tenir el Maresme, és un període poc estudiat. Especialment rellevants van ser el desembarcament de les tropes dels partidaris de l’arxiduc Carles a les costes del Maresme, com a conseqüència del Pacte de Gènova (1705); el desembarcament i estada d’Isabel Cristina de Brunswick el 1708 a Mataró, on la va visitar l’arxiduc; i l’ocupació per part de les tropes borbòniques el 1713 que va provocar fortes convulsions socials en un territori que era una de les columnes clau de l’austriacisme català, però on també hi havia un important nucli borbònic.

La commoració al Maresme dels tres-cens anys de la fi del setge de Barcelona ja té tota una sèrie d’activitats programades a les quals s’hi aniran sumant més propostes.

Podeu consultar el programa, clicant sobre la imatge: