El Consell Comarcal del Maresme obre la convocatòria d’ajuts per afavorir l’autoocupació de les persones de 30 anys i més del Maresme

Les sol·licituds es poden presentar de l’1 de juny al 31 de juliol ambdós inclosos

El Consell Comarcal del Maresme torna a destinar 75.000 euros a ajuts a l’emprenedoria maresmenca. En aquesta edició, les bases especifiquen que poden optar a un ajut de 2.500 euros les persones físiques o jurídiques de 30 anys i més que hagin constituït una empresa en algun dels 30 municipis de la comarca a partir de l’1 de juny de 2022. A més, cal que l’activitat econòmica es mantingui en el moment de sol·licitat l’ajut.

S’ha de tenir en compte que es tracta d’una convocatòria en règim de concurrència no competitiva per tant obtindran un ajut de 2.500 euros les 30 primeres persones autònomes o empreses que presentin la sol·licitud i compleixin els requisits especificats a les bases de la convocatòria.

Sol·licitud

Les sol·licituds es poden presentar de l’1 de juny al 31 de juliol de 2023. Cal fer_ho per instància genèrica de forma telemàtica a la seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme adjuntant AQUESTA SOL·LICITUD, en el cas de les persones jurídiques i AQUESTA si es tracta d’una persona autònoma.

Requisits per a les persones jurídiques

  • Que la totalitat de les persones sòcies treballadores fundadores de l’empresa tinguin 30 anys d’edat o més a la data de constitució de l’empresa (data d’alta IAE).
  • Que en el cas que s’hagi tramitat noves altes de persones sòcies treballadores a l’empresa sol·licitant, aquestes compleixen amb el requisit d’edat especificat en el paràgraf anterior.
  • Tenir el domicili fiscal en algun dels 30 municipis de la Comarca del Maresme.
  • Haver constituït l’empresa i haver tramitat l’alta d’IAE a partir de l’1 de juny de 2022, aquest inclòs.
  • Que totes les persones sòcies treballadores fundadores de l’empresa s’hagin donat d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) a partir de l’1 de juny de 2022, aquest inclòs.
  • Haver estat d’alta en l’activitat de forma ininterrompuda durant 3 mesos des de la seva constitució i fins a la data de publicació d’aquesta convocatòria.
  • Mantenir l’alta d’activitat en el moment de la presentació de la sol·licitud.
  • No trobar-se en cap de les circumstàncies que impedeixen adquirir la condició de persona beneficiària que preveu l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
  • No haver estat beneficiari/ària dels ajuts atorgats pel Consell Comarcal del Maresme adreçats a persones autònomes i microempreses de la Comarca del Maresme afectades econòmicament per la COVID-19 per a l’any 2021, regulada per les Bases Específiques Reguladores aprovades en data 20 de juliol de 2021 i publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número CVE 202110101351 de data 28 de juliol de 2021.
  • No haver estat beneficiari/ària dels ajuts atorgats pel Consell Comarcal del Maresme per afavorir l’autoocupació de les persones de 45 anys o més de la Comarca del Maresme, les quals van ser publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 25 de juliol de 2022 i amb número CVE 202210110289.

Requisits per a les persones autònomes

  • Tenir 30 anys d’edat o més en la data d’alta de l’activitat empresarial (data de l’alta a l’IAE).
  • Tenir el domicili fiscal en algun dels 30 municipis de la Comarca del Maresme.
  • Haver estat d’alta en el règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social (RETA) i haver tramitat l’alta d’IAE a partir de l’1 de juny de 2022, aquest inclòs.
  • Haver estat d’alta en l’activitat de forma ininterrompuda durant 3 mesos des de la seva constitució i fins a la data de publicació d’aquesta convocatòria.
  • Mantenir l’activitat en el moment de la presentació de la sol·licitud.
  • No trobar-se en cap de les circumstàncies que impedeixen adquirir la condició de persona beneficiària que preveu l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
  • No haver estat beneficiari/ària dels ajuts atorgats pel Consell Comarcal del Maresme adreçats a persones autònomes i microempreses de la Comarca del Maresme afectades econòmicament per la COVID-19 per a l’any 2021, regulada per les Bases Específiques Reguladores aprovades en data 20 de juliol de 2021 i publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número CVE 202110101351 de data 28 de juliol de 2021.
  • No haver estat beneficiari/ària dels ajuts atorgats pel Consell Comarcal del Maresme per afavorir l’autoocupació de les persones de 45 anys o més de la Comarca del Maresme, les quals van ser publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 25 de juliol de 2022 i amb número CVE 202210110289

El Cònsol d’Alemanya assistirà a la trobada amb empresaris del Maresme interessats a obrir víes de negoci amb aquest país

 

El Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, Bernhard Brasack, i el President del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, donaran la benvinguda a la cinquantena d’empresaris que han confirmat la seva assistència a la jornada: Alemanya: oportunitats de negoci per a les pimes catalanes“. La sessió, organitzada per PIMEC i el CCM, estarà conduïda per experts que aportaran informació pràctica i experiències empresarials d’èxit.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió Europea i la quarta economia del món. A més d’un mercat estratègicament posicionat per tenir accés a països de l´est i a països fronterers de la UE. Aquestes característiques fan d’Alemanya un país que proporciona bones oportunitats de negoci per les empreses catalanes.

Aquestes consideracions fan que sigui un país estratègic per a les empreses que es plantegen la internacionalització. La jornada que se celebrarà el dimarts, 3 de juny a l’hotel Atenea de Mataró explicarà les oportunitats de negoci del mercat alemany i de quina manera afrontar la internacionalització. Podeu veure el programa, CLICANT AQUÍ 

Data: 2014-06-03

Lloc: Hotel Atenea Port (Passeig Marítim 324, Mataró)

Els maresmencs es mostren satisfets de la qualitat de vida del seu municipi

{+}  

{+}
Els maresmencs i maresmenques es mostren força satisfests de viure a la nostra comarca i un 95,3% opinen que la qualitat de vida del seu municipi és elevada o molt elevada. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de l’enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió de Barcelona 2000 realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i sobre la qual el Consell Comarcal del Maresme ha demanat una extrapolació de les dades referents a la comarca. L’estudi de la submostra del Maresme s’ha realitzat entre els mesos de novembre de 2002 i febrer de 2003 i en les properes setmanes serà editat pel CCM.


La consellera de Promoció Econòmica, Conxita Rodríguez, el gerent del CCM, Eladi Torres, i el coordinador de l’informe, Joan Miquel Piqué, han avançatles principals conclusions de l’estudi : 1) Característiques de la població i les llars: El Maresme ha estat una comarca demogràficament força dinàmica en els anys vuitanta i noranta, amb un ritme de creixement que s’ha anat accelerant al llarg dels anys. La població absoluta va passar de 293.103 habitants en 1991 a 355.714 habitants l’any 2001. El creixement percentual de població ha estat més important en els municipis de menys de 5.000 habitants. La llar tipus del Maresme és la que està composada per una parella amb fills (52,9%), a la que segueixen les parelles soles (20,8%), les famílies monoparentals (10,2%) i les llars unipersonals (8,8%). L’evolució denota que el Maresme avança cap a una estructura social on augmenten les llars unipersonals, les monoparentals i les formades per parelles sense fills. Tot i això la dimensió mitjana de les llars maresmenques se situa en 3,1 membres. Predomina la població casada (59%) i en relació a les formes d’emparellament, la major part de la població del Maresme que viu en parella ho fa en matrimoni (90%), encara que els darrers anys s’ha produït un increment de la cohabitació. 2) Habitatge: Tot i que al Maresme la majoria de la població té com a residència principal un pis (59,4%), el que caracteritza aquesta comarca respecte del conjunt de la regió metropolitana és la proporció de població que resideix en cases unifamiliars entremitgeres o adossades, que arriba a una tercera part del total. De fet, el Maresme és la comarca de la regió metropolitana amb més presència d’habitatges unifamiliars. Com al conjunt del país, al Maresme predomina el règim d’habitatge en propietat (88,5%). Pel que fa a la dimensió de l’habitatge, predomina amb un 44,4% el de superfície mitjana (entre els 77 i els 100 m2, però és la comarca de la regió i de la província de Barcelona on hi ha més percentatge d’habitatges grans. En concret, habitages de més de 130m2 hi ha un 21,7%, mentre que a la província de Barcelona aquests sumen l’11%. D’altra banda, a la comarca també hi ha força més habitatges de construcció recent que a la resta de la província. 3) Mobilitat residencial: El Maresme ha estat objecte d’uns majors fluxes residencials que la majoria de territoris del seu entorn: gairebé una tercera part dels residents ha arribat al seu habitatge al llarg dels anys noranta i un 27,9% ho havia fet en els vuitanta. En relació als desplaçaments intermunicipals, el 16,7% de la població que viu actualment al Maresme ha canviat de municipi de residència en els anys noranta, i un 15,6% ho va fer durant els vuitanta. En relació a l’origen dels desplaçaments, del total de població resident actualment als municipis de la comarca, un 11,9% provenen de desplaçaments dins del Maresme, mentre que, i aquest és un fet especialment destacable, una cinquena part de les famílies vivien abans al Barcelonès. De fet, l’any 2000, el Maresme és la comarca metropolitana en la que hi ha un major percentatge de població que prové del centre de la metròpoli. 4) Treball: La situació laboral de la població del Maresme destaca positivament respecte el seu entorn, tant pel que fa a la quantitat de població que està incorporada al mercat de treball com per la taxa d’ocupació i els nivells d’atur que presentava l’any 2000. La situació laboral més freqüent a la comarca és la de les llars en què ambdós membres principals estan ocupats. El Maresme és el segon territori de la província en proporció de titulats universitaris, darrera del Barcelonès, i també està entre les comarques capdavanteres en població amb estudis secundaris. L’any 2000, el Maresme comptava amb un elevat percentatge d’autònoms i petits empresaris. Al Maresme són assalariats el 71,1% dels ocupats. Això comporta que la població que no treballa per compta d’altres supera la quarta part dels ocupats, un percentatge que se situa deu punts per sobre de la regió i de la província. 5) Ingressos: La població del Maresme té tres tipus d’ingressos principals: primer, els ingressos per treball per compte d’altres (46,5% dels entrevistats), treball per compte propi (17,3%) i pensions per jubilació (15,8%). La població del Maresme disposa d’un major nivell d’ingressos que la la de la regió i la província. Els trams més baixos d’ingressos, els compresos per sota de les 90.001 pessetes mensuals, afecten al 21,7% dels entrevistats. El segon i el tercer tram d’ingressos, els compresos entre 90.001 i 140.000 ptes i entre 140.001 i 300.000 ptes mensuals, agrupen cadascun d’ells una quarta part de la població comarcal. 6) Consum: despeses i hàbits de compra: Les despeses d’alimentació són un capítol important dels pressupostos familiars de la comarca. Pel que fa a l’habitatge, la qüestió més remarcable és que gairebé dues terceres parts de les llars de la comarca no tenen despeses de pagament per la residència, ql que significa que aquesta ja està pagada o que es tracta d’un habitatge heretat o cedit. Pel que fa a l’escolarització dels fills, són majoria les famílies (59,3%) que no tenen despeses directes per aquest concepte, en tant que la xarxa de centres públics arriba a tots els indrets del Maresme. En canvi, les famílies de la comarca sí que han de costejar despeses per a la realització d’activitats extraescolars (entre 7.501 i 16.000 pessetes mensuals). La mobilitat també genera despesa. Només hi ha un 13,1% de les persones entrevistades del Maresme que no tenen despeses de transport. Les compres quotidianes (aliments) se solen realitzar en el mateix municipi. Malgrat això, el Maresme destaca respecte de la resta de comarques de la província per l’elevada proporció de les compres que s’efectuen en altres municipis. 7) Motorització: El cotxe és una de les possessions més freqüents a les llars del Maresme (88,5%), que assoleix uns nivells de motorització força més elevats que els conjunts metropolità i provincial. Gairebé un terç de les llars maresmenques disposen de 2 cotxes i un 8,5% en té més de dos. 8) Cultura i lleure: Les dues activitats que dominen el lleure de la població comarcal dins de casa són: primer, veure la televisió o el vídeo, i en segon lloc, llegir. L’activitat que més població realitza fora de l’àmbit domèstic és la de passejar. A força distància se situa la pràctica esportiva, anar al cinema i torbar-se/xerrar amb amics. Pel que fa a la taxa d’associacionisme de la població del Maresme s’ha incrementat al llarg dels anys. L’any 2000, el 58,8% dels entrevistats va manifestar pertànyer a alguna entitat associativa. 9) Equipaments, medi ambient i qualitat de vida: En conjunt, la disponibilitat d’infrastructures i serveis urbans -enllumenat, asfaltat i neteja- és ben valorada a la comarca. En relació als equipaments, els que es consideren amb més suficiència són els col.legis de primària (74,2%), als que segueixen els casals d’avis. Tot i que, en termes generals, reben valoracions positives, hi ha un nombre de serveis i equipaments en els quals la qualificació “en mal estat” o “en molt mal estat” supera la tercera part de les respostes. En aquest apartat hi figuren els equipaments esportius, els centres sanitaris, les biblioteques municipals, els parcs infantils, les zones verdes i els serveis de transport. Hi ha dues qüestions ambientals que sobresurten pel seu nivell de conflictivitat: l’aparcament i la circulació. La població comarcal valora molt positivament la qualitat de vida del seu municipi. Concretament, el 95,3% dels entrevistats consideren que al seu municipi la qualitat de vida és elevada o molt elevada. en canvi, la valoració respecte la ciutat de Barcelona és força més negativa que la que es manifesta respecte del propi municipi: quatre de cada deu entrevistats considera que a Barcelona la qualitat de vida és baixa o molt baixa. L’enquesta, realitzada l’any 2000, la van contestar 7.200 ciutadans, 520 dels quals són del Maresme. El nivell d’error relatiu assumit per a la submostra de la comarca es troba al voltant del 3,28%

Polígons industrials – Calella













 
Polígon industrial SUD 6
 
 

El Maresme registra la baixada d’atur més intensa dels darrers 12 mesos

Destacat descens de l’atur a gairebé la totalitat de municipis del Maresme. Durant el mes d’abril, la xifra oficial de persones que cerquen feina ha disminuït en 577 el que representa un descens percentual del 2,48% respecte al mes anterior. Les xifres de descens de l’atur encara són més rellevants en la comparativa interanual ja que la comarca té un 25,27% menys de desocupació que en el mateix període de l’any passat.

Amb les dades del mes d’abril, al Maresme hi ha 22.651 persones inscrites com a demandants de feina sense ocupació. Això implica que la taxa d’atur a la comarca és del 10,61%, un percentatge que encara es manté superior al provincial (9,85%) i al català (9,80%).

El descens de l’atur registrat durant el passat mes ha estat generalitzat a tots els sectors econòmics i només es registra un lleuger increment de persones demandants de feina entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Els serveis han estat els que han comptabilitzat un descens més destacat (-3,33%), seguit de l’agricultura (-2,46%), la indústria (-0,57%) i la construcció (-0,38%).

A nivell municipal, les 30 poblacions del Maresme presenten millors dades d’ocupació que fa un any. Respecte al mes anterior, l’atur baixa en 23 municipis, creix en 4 i es manté en Òrrius, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Finançament


























































































































































FINANÇAMENT PÚBLIC


     

Capitalització    de l’atur



Mesura que facilita la posada en marxa d’iniciatives emprenedores i d’autoocupació.


Podeu trobar més informació de com Capitalitzar la prestació de l’atur al SOC clicant aquí, i al SEPE clicant aquí.










ICO


Instituto de Crédito Oficial



Banc públic, del Ministeri d’Economia i Empresa, que té per objectiu finançar activitats que contribueixin al creixement econòmic. 


Més informació en aquest enllaç.



ICF


Institut Català de Finances



Entitat financera pública, de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar i facilitar al teixit empresarial català l’accés al finançament.


Més informació en aquest enllaç.


.

.
Avalis de Catalunya

Societat de garantia recíproca, constituïda amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya, que facilita el finançament mitjançant la prestació d’avals financers.


Més informació en aquest enllaç.




      

ENISA


Empresa Nacional de Innovación SA



Empresa pública que depèn del Ministeri d’Indústria y Comerç. Finançament a través de préstec participatiu, dirigit especialment a emprenedors i pimes amb projectes innovadors i viables.


Més informació en aquest enllaç.




.
ALTRES FONTS DE FINANÇAMENT


        
Microbank

Banc social que ofereix, a través de microcrèdits, finançament a les empreses ateses en el nostre Servei d’Assessorament.


Consulteu les condicions en aquest enllaç.



   



Banca ètica

Conjunt d’entitats bancàries que tenen per objectiu compatibilitzar la rendibilitat financera amb els objectius socials i ambientals.


Més informació en aquest enllaç.



     



Crowfunding

Red de finaçament col·lectiu, que a través de donacions aconsegueix finançar un determinat projecte a canvi de recompenses.


Més informació en aquest enllaç.



   



Fonts de finançament alternatiu

El Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACCIÓ, ha editat un Catàleg de Finançament alternatiu, on es recull un seguit d’eines no bancàries per ajudar a les empreses a créixer i a ser més competitives.


Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.



 



Finançament de projectes de desenvolupament econòmic local

Guia editada per la Diputació de Barcelona, que presenta els principals instruments financers als quals es pot recórrer.


Podeu consultar la guia en aquest enllaç.



    


CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS

 
























































Subvenció en l’àmbit del comerç i els serveis 2019






  • Convocant: Consorci de comerç, artesania i moda de Catalunya

  • Termini convocatòria: 08/07/2019 – 31/12/2019

  • Més informació





Subvenció per al foment de l’activitat econòmica per a l’exercici 2019 a Mataró




  • Convocant: Ajuntament de Mataró

  • Termini convocatòria:  fins 31/12/2019

  • Més informació


Subvenció per a l’impuls i la reactivació socieconòmica de les zones de la llei de barris, per a l’exercici 2019 – Projecte Aixequem persianes




  • Convocant: Ajuntament de Mataró

  • Termini convocatòria: fins 31/12/2019

  • Més informació


Ajut destinat a incentivar el creixement en fases inicials d’start-up tecnològiques




  • Convocant: Departament d’Empresa i Coneixement 

  • Termini convocatòria: fins les 14h del 05/11/2019

  • Més informació



Subvenció a Associacions de comerç urbà per a l’any 2019


  • Convocant: Ajuntament de Premià de Mar

  • Termini convocatòria: fins 05/11/2019

  • Més informació


Subvenció destinada a la promoció de l’economia local – Ampliacions, adequacions i millores de locals comercials


  • Convocant: Ajuntament de Pineda de Mar

  • Termini convocatòria: fins 30/11/2019

  • Més informació


Presentació de l’estudi: “La transformació digital en el mercat de treball post-covid del Maresme

Els passats 15 i 17 de desembre, el Consell Comarcal del Maresme va celebrar la jornada “La digitalització: Una amenaça o una oportunitat pel mercat laboral?” en el marc de l’actuació Enxarxa Maresme que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

La jornada, la qual es va celebrar en format digital, anava destinada al personal tècnic dels Serveis Locals d’Ocupació del Maresme amb l’objectiu de presentar l’estudi “La transformació digital en el mercat de treball post-Covid del Maresme”, realitzat aquest 2021, i que aporta dades i informació molt rellevants sobre l’impacte que estan tenint les noves tecnologies en les ocupacions del Maresme i quines són les noves tendències ocupacionals que presenta la nova realitat post-Covid.

Aquest estudi ofereix una visió clara sobre com la digitalització està afectant a les empreses que formen part de sectors d’activitat clau al Maresme, com són, el primari, l’industrial i el tèxtil, els serveis personals i professionals, el turisme, la restauració i el comerç, i analitzar la seva visió sobre la creació de nous perfils laborals, l’afectació i transformació del llocs de treball actuals, i sobretot per reforçar la voluntat i la necessitat de crear eines de millora a nivell estratègic en l’àmbit ocupacional dels nostres municipis, en concret en competències digitals.

La presentació de l’estudi es va fer en dues sessions, que van comptar amb ponències de professionals experts en transformació digital i recursos humans i un espai de debat, que va posar sobre la taula aspectes molt importants en relació als canvis en el mercat laboral com a conseqüència de la digitalització i l’entorn post Covid i el seu encaix amb els serveis que s’ofereixen des de l’administració local.

Podeu consultar l’informe aquí.

Sol·licitud dels tallers d’emprenedoria del Maresme per a joves estudiants

Curs 2017-2018

ATENCIÓ: S’ha d’emplenar un formulari per grup


AVÍS LEGAL