ENTREVISTA A “MELMELADES CALADA”

Entrevista a “Melmelades Calada”

La cirera d’arboç va inspirar les primeres melmelades que, com a hobby, va començar a fer la Imma. Aquesta afició es va professionalitzar amb la creació de Melmelades Calada. Amb seu a Sant Pol de Mar, Melmelades Calada elabora melmelades, gelees i chutneys amb un segell propi:”Volem aconseguir fer veure que treballant amb productes de la zona i de bona qualitat surt un producte molt diferent a les melmelades convencionals de supermercat”. Aquesta filosofia de treball l’ha fet formar part de la Xarxa Productes de la Terra Maresme.

Expliqueu-nos una mica de la vostra història? Quan vau començar? Per què melmelades?

L’origen de les nostres melmelades, comença fa molts anys amb la cirera d’aborç. Aquesta afició la comença l’Imma, allà on estiuejavem tenim varios cirerers d’arboç, i ella collia les cireres i en feia gelea. Amb el pas del temps li vam parlar de cursos de melmelades i en va fer alguns per pura afició. D’aquí va començar a provar combinacions i com a la família no li agradava gaire les regalava, fins que un dia li vam dir que comences a fer alguna fira per vendre-les. I ara hem creat, l’Imma i la Marta (mare i filla), l’obrador de Melmelades Calada, al centre de Sant Pol de Mar.

Quin tipus de producte oferiu?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Obrador.jpg

Ara fem tres tipus de productes diferents: melmelades, gelees i chutneys. La diferència entre ells són les següents. La melmelada està feta amb la fruita natural, i el sucre. Hem aconseguit sortir dels gustos més clàssics i fer combinacions molt interessants i amb gran èxit. La gelea surt del suc de la fruita i el sucre. La seva textura és molt més líquida comparada amb la melmelada.

Amb les gelees, ja d’entrada hem innovat amb sabors. El Chutney és una melmelada agredolça, poc coneguda a les nostres terres i més típica de Gran Bretanya i França. És la nostra novetat.

Quin són els valors que voleu transmetre amb les vostres melmelades?

Nosaltres el que volem aconseguir és fer veure que treballant amb productes de la zona i de bona qualitat surt un producte molt diferent a les melmelades convencionals de supermercat. Nosaltres sempre treballem amb productes de la zona, directe del pagès o de cooperatives de la nostra comarca. Amb les nostres combinacions volem que la gent descobreixi que la melmelada no només la pots menjar amb una torrada per esmorzar, sino que tembé la pots fer servir per acompanyar un plat de carn, uns formatges, unes postres, etc.

Algunes de les vostres melmelades són elaborades amb productes i varietats locals com el pèsol (varietat garrofal i floreta) i les maduixes . Quin valor us proporciona el fet d’elaborar les vostres melmelades amb productes de temporada i de proximitat?

A la nostra comarca tenim uns productes excel·lents, com la maduixa i el pèsol. Aquest any hem volgut aprofitar i fer unes melmelades diferents. Aprofitant que maresme tenim una gran varietat de maduixa, nosaltres hem fet una selecció de les varietats locals més conegudes com ara la varietat Amandine, Charlotte, Pàjaro i Albion.

Pel que fa al pèsol, hem aprofitat la temporada i hem fet una melmelada de pèsol, varietat del garrofal. El fet de treballar amb productes de proximitat i/o KM0 fa que podem fer unes melmelades amb la fruita, com aquell que diu, acabada de collir. La nostra fruita és collida i treballada, i això dona un gust a les melmelades diferent que la fruita treballada fora de temporada.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Melmelada_de_Pesol.jpg

 “Volem aconseguir fer veure que treballant amb productes de la zona i de bona qualitat, surt un producte molt diferent a les melmelades convencionals de supermercat”

 Què ha significat per a vosaltres està pertànyer a la Xarxa de Productes de la Terra Maresme?

Està dins la Xarxa de Productes de la Terra ens ha ajudat a fer contactes amb productors del territori. També ens ha ajudat molt a nivell formatiu, hem pogut fer el curs de manipulació d’aliments i fer alguns tallers d’innovació en producte. El chutney, surt d’un taller d’innovació en producte que vam fer amb la Xarxa i la Diputació.

A on podem trobar les vostres melmelades i gelees?

Al Maresme es poden trobar en alguns llocs, evidentment a l’obrador de Sant Pol de Mar al c/ Tobella, 42

A Mataró es poden trobar a:

  • FORMATGERIA BLANCA de la Plaça de Cuba
  • LA IOGURTERIA del Carrer Nou

A Barcelona ciutat també es poden trobar:

  • AL GRÀ del C/Sant Cristòfol de Gràcia

Mollet del Vallès es poden trobar les melmelades a :

  • IOGURTERIA DEL MERCAT, al mercat municipal de Mollet del Vallès

També tenim algunes altres botigues on distribuïm, com ara la zona d’ Osona, i Girona i assistim també a algunes fires, que es poden consultar a la nostres web www.melmeladescalada.com, on també trobareu la venda online.

Finalitza amb èxit l’edició 2018/19 del programa “Cultura Emprenedora a l’Escola” als municipis de Sant Pol de Mar i Dosrius!

Coincidint amb el final del curs escolar, s’ha donat per acabat el programa educatiu per projectes “Cultura Emprenedora a l’Escola” als municipis de Dosrius i Sant Pol de Mar, que han participat amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme. L’alumnat de 5è de primària crea i gestiona una cooperativa durant el curs escolar, elabora i ven uns productes artesanals i els beneficis es destinen a una entitat social de la comarca. 

 

Els alumnes de 5è de primària de l’escola Sant Pau (Sant Pol de Mar) i l’escola El Castell de Dosrius (Dosrius) han participat enguany al programa “Cultura Emprenedora a l’Escola” (CuEmE). L’objectiu d’aquest projecte, que és impulsat per la Diputació de Barcelona, és el de despertar l’esperit emprenedor dels i les alumnes de cicle superior i que adquireixin competències claus bàsiques a través de la simulació del procés de constitució d’una cooperativa.

A l’inici d’aquest curs acadèmic 2018/2019 els joves emprenedors van haver d’escollir, mitjançant assemblees i reunions: els noms de les seves cooperatives, el capital social que aportarien i també van haver d’elaborar els estatuts que permetrien, posteriorment, tramitar l’alta de les cooperatives. Un cop legalitzades, van posar-hi fil a l’agulla: van organitzar-se per departaments i van distribuir-se les tasques a realitzar. Posar-se d’acord va ser un aspecte essencial per la presa de decisions: escollir quins productes s’elaborarien o quin seria el seu preu de venda van ser punt d’inflexió al projecte. Tot havia d’estar a punt pel dia de venda dels productes, que arribaria el passat 4 de maig en el cas de l’escola de Dosrius, en el marc de l’Ecofira Dosrius, i el 7 de juny per l’escola de Sant Pol de Mar, en el marc del Mercat de venda no sedentària.

A la darrera fase del programa, que ha finalitzat el passat divendres 21 de juny, l’alumnat i els mestres van avaluar i fer balanç de tot allò que han après durant el projecte: com s’han sentit, de quina manera han treballat, com han gestionat els conflictes que han anat apareixent… També s’ha fet recompte dels diners ingressats amb la venda dels productes i, a través d’una votació, han decidit l’entitat social de la comarca a qui es destinaran part dels beneficis. Amb la resta dels diners han pogut gaudir d’una activitat conjunta amb la qual s’ha donat per finalitzat el programa i el curs. 

– Les cooperatives SUPERTEAM, UNITS i TOTS JUNTS, de l’escola “Sant Pau” de Sant Pol de Mar, han triat la Protectora d’animals d’Arenys de Munt i la Fundació MONA per destinar-hi un total de 150€ i col·laborar amb la causa. Amb la resta de diners han anat al cinema a veure “Aladdin”, han sopat pizzes a l’escola i s’han quedat a dormir.

– Les cooperatives QEM i ATLAS, de l’escola “El Castell de Dosrius”, han triat la Protectora “Amics dels animals” de Dosrius per destinar-hi un total de 60€ i col·laborar amb la causa. Amb la resta de diners han anat a esmorçar i a fer un gelat pel municipi.

La participació de l’Administració Pública en el projecte és essencial, perquè facilita la relació de les escoles amb l’entorn i promou la implicació dels agents locals. En aquest sentit, la tasca del Consell Comarcal del Maresme com a entitat supramunicipal és la de donar cobertura a aquells municipis que per la seva situació i recursos no compleixen els requisits mínims per poder participar-hi directament. El Consell es posa al servei de les escoles per coordinar i promoure aquest programa per tal que aquest tipus de municipis no quedin exclosos d’aquesta mena d’iniciatives.

A través del programa es pretén despertar l’Esperit emprenedor dels més menuts i fomentar i desenvolupar Competències clau bàsiques per al desenvolupament personal, social i professional de l’alumnat. Es reforcen valors ètics com ara la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i constitueix una eina d’inclusió social. Les cooperatives centren l’activitat empresarial en la persona i no en el capital, es gestiona de manera democràtica i participativa i dóna part dels beneficis a projectes socials.

Durant el curs 2018-2019, més de 9.500 alumnes de primària de 217 escoles de la demarcació de Barcelona participen al programa CuEmE. El programa es lidera i coordina territorialment a través de 93 ajuntaments, alguns d’ells agrupats en 12 ens locals supramunicipals com Consells Comarcals, Consorcis, Mancomunitats o Agències territorials. 

 
 

 

Curs: “Com posar preus als meus productes o serveis”

Un dels problemes que es plantegen les persones que comencen un negoci és fixar el preu que han de cobrar als seus clients per la prestació d’un servei o un producte. Una decisió important en la qual s’han de tenir en compte diferents aspectes com la competitivitat en el mercat, però també assegurar la viabilitat del negoci.

Aquesta formació que ofereix el Consell Comarcal del Maresme posarà sobre la taula tots els elements que s’han de valorar i facilitarà eines per ajudar a prendre una decisió.

S’impartirà presencialment a la seu del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) el divendres 17 de maig de 9:30h a 14:00h.

CONTINGUT

  • 1- Introducció al significat del preu. 
  • 2- La importància del valor per sobre del preu. 
  • 3- Com fixem el preu? Vuit passos per fixar el preu. 
  • 4- Què hem de saber per fixar els preus dels productes? 
  • 5- Marge brut comercial, què és i com es calcula. 
  • 6- Fórmules per fixar els preus, increment sobre el cost, multiplicador i marge sobre el preu de venda. 
  • 7- Com afecta el preu a la viabilitat de la meva idea? Imatge, punt d’equilibri i pla de tresoreria. 
  • 8- Gestió del negoci en funció dels marges per seccions o productes. 
  • 9- Casos pràctics d’exemples reals.

OBJECTIUS

  • Facilitar eines a les persones emprenedores per fixar els preus i veure com aquesta decisió afecta la viabilitat de la idea de negoci.
  •  Conèixer la diferència entre preu i valor així com els diferents sistemes per determinar el preu de venda. 
  • Entendre les fórmules per fixar els preus dels productes o serveis i saber calcular el marge brut comercial.

DURADA

4,5 hores en una sessió presencial al Consell Comarcal del Maresme, de 9:30h a 14:00h

FORMADORA

La formació anirà a càrrec d’Eulàlia Balañà Quintero (EBCCE)

INSCRIPCIONS

Aquesta formació està subvencionada al 100% amb el suport de la Diputació de Barcelona i no té cost per a les persones que la segueixin.

Per accedir-hi cal enviar al Consell Comarcal del Maresme aquest formulari:


Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

La Diagnosi de desenvolupament econòmic del Maresme destaca el bon estat de salut del mercal de treball i identifica els reptes estratègics de la comarca

El mercat de treball del Maresme es troba en el seu millor estat de salut des de 2018 amb una xifra d’ocupació rècord (208.265 persones), però l’atur manté les mateixes característiques que a l’època prepandèmica: elevada feminització, predomini de les persones majors de 44 anys i concentració de l’atur en el sector serveis.

Aquesta és una de les conclusions de la diagnosi que sota el títol “Noves formes de gestió del desenvolupament econòmic local i l’ocupació al Maresme” ha impulsat el Consell Comarcal a 29 municipis (tots menys Mataró que ha realitzat el seu propi estudi) per, entre d’altres qüestions, diagnosticar la situació socioeconòmica de la comarca i identificar els principals reptes i oportunitats.

Les principals conclusions de la diagnosi -elaborada a partir de la informació subministrada per ajuntaments, enquestes a peu de carrer, persones usuàries dels serveis locals d’ocupació i empreses maresmenques- es van presentar al Consell d’Alcaldies celebrat divendres. aquest és un estudi que s’emmarca dins dels treballs per a impulsar estratègies de concertació territorial de la mà del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ja ha anunciat un canvi en les seves polítiques actives d’ocupació per tal d’adaptar-les a les necessitats reals de cada territori.

Aquest document serà la base per elaborar el pla estratègic i resumeix en 5 els grans reptes del desenvolupament maresmenc:

  • Modernització del teixit empresarial: transformació digital, transició ecològica i cultura d’empresa
  • Enfortiment dels sectors estratègics amb més potencial de creixement i ocupació al Maresme
  • Millora i posicionament estratègic dels serveis de promoció econòmica per a col·lectius vulnerables
  • Millora de la formació professional i adequació de l’oferta ocupacional a les necessitats del mercat
  • Coordinació intermunicipal i millora de la governança

La diagnosi mostra que entre 2020 i 2023 els sectors econòmics en creixement al Maresme tant per haver ampliat el nombre de treballadors com per la creació de noves empreses han estat l’educació, l’hostaleria, les activitats artístiques, recreatives i entreteniment i les activitats financeres i d’assegurances. En canvi, han entrat en recessió les activitats de la llar i l’administració pública.

S’han atomitzat (ha augmentat el nombre d’empreses, però s’ha reduït el nombre de treballadors assalariats) l’agricultura, les activitats administratives, les activitats professionals, científiques i tècniques, les activitats d’informació i comunicació, les activitats immobiliàries, les sanitàries i de serveis socials, la construcció i el sector del transport i emmagatzematge.

Finalment, hi ha hagut una concentració (reducció del nombre d’empreses i augment del nombre de treballadors) en la indústria manufacturera i en el comerç majorista i minorista.

El Maresme és una comarca amb una economia terciaritzada que presenta un clar predomini del sector serveis arribant a un VAB (Valor afegit brut) del 80% en el cas del Baix Maresme, baixant al 77,54% en el Maresme Central i disminuint al 73,51% en l’Alt Maresme; La indústria té un pes més elevat a l’Alt Maresme on arriba a un VAB del 19,44%, disminueix al 16.02% en el Maresme Central i cau al 10,95 en el Baix Maresme. En canvi, és al Baix Maresme on l’agricultura obté els millors percentatges VAB (2,52%) i es manté per sota de l’1% a la resta de la comarca. En concret el 0,96% a l’Alt Maresme i el 0,65% al Maresme Central.

Les diferències geogràfiques en el pes de la construcció no són tant notòries, sent l’Alt Maresme on aquest sector econòmic presenta un VAB més elevat (6,09%). Al Baix Maresme és del 5,79% i del 5,78% al Maresme Central.

Mercat de treball

Les característiques que destaca la diagnosi sobre la població desocupada a la comarca són les que mensualment apareixen al Report d’Atur del Maresme: elevada feminització i concentració de la desocupació entre les persones majors de 44 anys. El 62,9% del total de persones en situació d’atur és major d’aquesta edat, un percentatge d’altra banda que ha anat augmentat els darrers anys.

Les xifres indiquen però que el mercat de treball maresmenc viu un bon moment amb registres de desocupació inferiors als previs a la crisi de 2008 i amb una ràpida recuperació del sotrac pandèmic de 2020.

Pel que fa a la mobilitat laboral, la diagnosi destaca que el Maresme presenta una forta vinculació laboral interna ja que un 62,8% dels contractes generats per empreses locals són de persones que viuen a la comarca. Tot i això, un 50,2% de la població resident contractada ho fa fora de la comarca, assenyalant una dependència de mercats laborals externs i la necessitat de millorar l’oferta laboral per retenir més treballadors locals.

Inversió del SOC al Maresme

La diagnosi també analitza la inversió al Maresme per part del Servei d’Ocupació de Catalunya entre 2021-2023. En aquest període el SOC va destinar a programes de foment del treball, formació professional per a l’ocupació, desenvolupament econòmic local, orientació professional i moblitat laboral un total de 55.915.340,26€, el 65,82% dels quals (36.805.733,59€) van ser a Mataró i els 19.109.606,67€ restants van anar adreçats als 19 municipis restants de la comarca.

Per franges geogràfiques, la inversió del SOC a l’Alt Maresme va ser d’11.399.856,77€, de 5.472.496,31€ al Baix Maresme i els municipis del Maresme Central (excloent Mataró) lvan rebre 2.237.253,59€.

Es proposen possibles mesures de conciliació a adoptar per les empreses del Maresme

 


La 2a edició de la Jornada Per sortir-ne guanyant!… cal conciliar la vida laboral i personal ha estat el marc de presentació del Pla Concertat d’actuació comarcal que recull tota una sèrie de recomanacions i mecanismes de conciliació que els integrants del Pacte per l’Ocupació del Maresme (Consell Comarcal, 29 ajuntaments, CCOO, UGT, PIMEC i FAGEM) han consensuat i s’han compromès a difondre entre els seus associats al llarg d’aquest any 2005 per concienciar a la societat maresmenca de la necessitat d’avançar en nous models de relació laboral.


El Maresme té un teixit empresarial on gairebé el 90% de les empreses tenen menys de 10 assalariats, la qual cosa, en molts casos, dificulta la flexibilitat laboral i la implantació de mesures de conciliació. Tot i constatar aquesta realitat, en la qual s’aprofundirà al llarg d’aquest any, tots els sectors representats en el Pacte Territorial per a l’Ocupació del Maresme han consensuat un Pla Concertat d’Actuació Comarcal que recull tot un seguit de possibles mesures que es poden adoptar a través d’un pacte entre treballadors/es i empresa. Algunes d’aquestes mesures són: Flexibilitat laboral: {.d}Horari laboral flexible per a aquells tipus d’empreses que, pel tipus de feina que desenvolupen, sigui possible.
-Treball a temps parcial.- Possibilitat que els treballadors i treballadores s’acolleixin a una reducció de la jornada laboral.
-Treball compartit.- Dos empleats a temps parcial comparteixen un treball de dedicació completa.
-Setmana laboral comprimida.- els empleats poden treballar més hores al dia i rebre a canvi un dia o mig dia lliure a la setmana.
-Jornada laboral reduïda.- els empleats poden treballar menys hores al dia o a la setmana, tot tenint una reducció salarial proporcionalment inferior.
-Hores anuals.- Els empleats són contractats per un nombre d’hores de treball per any, en compte d’un nombre d’hores`per dia o per setmana.{.d}
-Mesures de recolzament i incentius per a les empreses que adoptin pràctiques de conciliació
-Millora dels serveis i dels recursos locals La jornada ha estat inaugurada pel Vicepresident Primer del Consell Comarcal Antoni Soy i pel President del Pacte Territorial per a l’Ocupació del Maresme Genís Bargalló. La Secretària de Familia del Departament de Benestar Social i Familia de la Generalitat, Montserrat Tur, per problemes d’agenda d’última hora no ha pogut assistir.

Els visitans de la Fira de Calella podran fer un tast de productes artesanals de la comarca a l’espai “El rebost del Maresme”

  


El projecte “Productes de la Terra-Artesania Alimentària” que impulsa el Consell Comarcal del Maresme per donar a conèixer els aliments de qualitat de la comarca i ajudar en la seva comercialització dóna un nou pas a la Fira de Calella. Els visitants podran fer un tastet dels productes aportats pels expositors a l’espai anomentat El rebost del Maresme. El sistema serà similar al què s’aplica a les fires gastronòmiques. Els visitants podran adquirir 5 tiquets per 6 euros que podran bescanviar pels productes alimentaris que desitgin degustar.


La Fira de Calella i L’Alt Maresme s’inaugurarà divendres 25 de setembre i romandrà oberta al públic fins diumenge, 27 de setembre. Com ja es va fer a l´edició de l’any passat, els artesans maresmencs inclosos en el projecte “Productes de la Terra-Artesania Alimentària” tindran un espai central on poder donar a conèixer als visitants els productes que elaboren i comercialitzen. La novetat és que a més de poder-los adquirin, podran fer-ne un tastet. El Rebost del Maresme estarà situat entre els estands del costat mar i els de muntanya a tocar de la ludoteca. Hi haurà un espai equipat amb taules altes per facilitar la degustació dels vins, formatges, embotits, pans i pastisseria que s’oferirà. En total hi haurà 8 expositors de productes de la terra: Forn de pa “Can Puig” (Arenys de Munt): torradetes, coca de vidre, barquets….
Casa Graupera (Mataró): neules
L’Anxoveta (El Masnou): anxoves, seitons amb vinagre….
Can Martri (Sant Cebrià de Vallalta): elaborats de carn
Món dolç (Sant Cebrià de Vallalta): maduixes i pastissos de maduixa del Maresme
Alta Alella (Tiana): vins i caves
Forn Can Ricastell (Tordera): pans ecològics i de llavors
Formatges Can Pujol (Vilassar de Dalt): formatges El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments, està incentivant la participació dels productors i artesans comarcals a les nombroses fires comercials i gastronòmiques que es realitzen en el nostre territori. L’objectiu és donar a conèixer els productes alimentaris de qualitat que s’elaboren a casa nostra i millorar la seva comercialització. És un projecte que va començar la primavera del 2008 amb l’elaboració d’un cens de productors i artesans de la comarca i el mes de febrer d’aquest any es va editar el
Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme
.

34 joves maresmencs es beneficiaran del Programa “Joves per l’Ocupació” que porta a terme el Consell Comarcal

 

Per segon any consecutiu, el Consell Comarcal del Maresme du a terme el Programa d’Experiència Professional per l’Ocupació Juvenil a Catalunya “Joves per l’Ocupació 2013-2015”. L’objectiu del programa es millorar l´ocupabilitat de les persones joves a partir d’una qualificació i unes competències professionals. El projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per fons provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat i pel Fons Social Europeu.

Aquest programa està adreçat a les persones joves de la comarca de 16 a 25 anys en situació d’atur, amb baixa qualificació o que han abandonat el sistema educatiu. Combina accions d’orientació, tutorització, seguiment individualitzat, formació i adquisició d’experiència professional a les empreses i amb la possibilitat d’un contracte de treball d’un mínim de 6 mesos.

S’ofereix formació professionalitzadora de 350 hores i pràctiques de 80 hores en dos sectors d’activitat, el de l’hostaleria i el del comerç, amb els següents cursos:

  • Auxiliar de cuina i cambrer/a de restaurant i bar. La formació va començar l’1 d’abril de 2014
  • Auxiliar de magatzem i comerç. La formació va començar el 28 de març de 2014.

L’objectiu del programa es millorar l’ocupabilitat de les persones joves i proporcionar una qualificació i unes competències professionals, amb unes mínimes garanties d’estabilitat i futur professional. L’objectiu final és la contractació laboral dels joves dins del programa.

Han participat a la fase de selecció 144 joves del Maresme dels quals s’han seleccionat 34 joves provinents dels 22 Serveis Locals d’Ocupació dels ajuntaments de la comarca que participen en el programa que tindrà una durada fins l’abril del 2015.


“Aquest projecte està subvencionat pel SOC, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya “Joves per l’ocupació”, regulat per l’Ordre EMO/293/2012 i modificada per l’Ordre EMO/270/2013”.

 
    
    
  
  

   

El nombre de persones afectades per ERTO al Maresme s’eleva a 29.058

Fins el 14 d’abril s’havien presentat 4.804 Expedients de Reguació Temporal de l’Ocupació al Maresme afectant 29.058 persones treballadores. El 96% d’aquests expedients (4.616), segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, són per força major i poden atribuir-se a la crisi sanitària de la COVID-19.

CONSULTEU LES DADES

Product discovery, valida la teva idea

INSCRIPCIONS

obertes fins al 2 d’octubre

Aquesta formació presenta una metodologia que introdueix un enfocament diferent per a la creació i llançament de nous productes, sigui dins d’una empresa o en un projecte emprenedor.

Es tracta d’aprendre a validar per poder donar una solució adequada a les necessitats reals de les persones usuàries aportant més focus i qualitat al projecte i una reducció important de temps i diners.

Aquesta metodologia permet estructurar i centrar l’objectiu eliminant característiques supèrflues o inncecessàries.

El curs també ensenyarà a utilitzar eines i dinàmiques creatives per crear propostes innovadores i disruptives.

CONTINGUTS:

  • Els motius del Product discovery
  • les etapes del projecte
  • La potència del producte/servei
  • El patró d’èxit 40-40-20
  • Les fases de la decisió. Les raons racionals i les raons emocionals
  • La descoberta – Empatitzar amb el problema i la persona usuària