El Consell Comarcal del Maresme ha documentat les varietats hortícoles locals a partir d’un estudi de camp realitzat entre la pagesia maresmenca. En total, s’ha recollit informació sobre 98 varietats, 80 de les quals es poden considerar com “locals” o autòctones al tenir o haver tingut tradició de conreu a la comarca. Els resultats de l’estudi s’han presentat avui a la seu del CCM.

La peculiaritat geogràfica d’aquesta comarca solcada per rieres, protegida per les serralades i que respira aires mariners, ha aportat a l’horta local una riquesa i una varietat que va molt més enllà dels productes emblemàtics (principalment pèsols, maduixes i mongetes del ganxet) que han fet entrar el Maresme per la porta gran de les cuines més selectes.

La reducció, tant de terrenys com d’explotacions agràries que s’ha viscut els darrers anys (segons dades de l’IDESCAT entre 1982 i 2009 s’ha perdut més del 75% d’explotacions i el 49% de superfíce agricola útil), conjuntament amb la introducció de nous conreus d’horta provinents d’altres contrades, ha fet que algunes varietats tradicionals tinguin actualment un conreu testimonial o que, fins i tot, s’hagin perdut.

 
El Consell Comarcal considera que el territori no pot perdre la memòria històrica sobre el que ha estat i és la nostra agricultura. A partir del programa Productes de la Terra Maresme ha impulsat un treball de camp per documentar les varietats hortícoles locals i evitar la seva desaparició. “Hem de preservar la nostra història en tots els àmbits i no podem oblidar que una part molt important de la nostra identitat maresmenca són els nostres productes de la terra, la nostra agricultura” ha explicat el president del CCM, Miquel Àngel Martínez i Camarasa en el decurs de l’acte de presentació de l’estudi. El conseller delegat de Promoció Econòmica Santi Fontbona ha afegit que “gràcies al compromís i zel personal de molts pagesos s’ha pogut preservat fins avui en dia part de la nostra cultura agrícola tradicional. Ara cal col·laborar entre tots plegats per no perdre aquest llegat“. En aquest sentit, s’ha proposat als productors la creació d’un banc de llavors al Maresme o la col·laboració amb l’altres existents per tal de guardar les llavors de les varietats maresmenques.

L’estudi, realitzat per l’Era, espai de recursos agroecològics, a partir d’entrevistes personals a pagesos i pageses de la comarca, ha recollit informació d’un total de 98 varietats hortícoles de 32 cultius diferents. D’aquestes, 80 poden ser considerades varietats locals i les 18 restants es classifiquen com a varietats d’origen comercial o provinents d’altres comarques.

De les 80 varietats documentades amb enraigament cultural al Maresme, es conserven llavors de 45 (de les 35 restants només s’ha pogut aconseguir informació). L’anàlisi de les peculiaritats de cadascuna de les varietats, ha fet que els autors de l’estudi, que gestionen ell banc de llavors Esporus de Manresa, s’hagin mostrar interessats en la conservació, en concret de 9 varietats. Esporus treballa per la recuperació del cultiu i el consum de les varietas locals. I actualment compta amb llavors de 386 varietats de Catalunya. Les maresmenques que consideren que s’hi podrien incorporar són:

 Api d’en Lluís Estanyol, Santa Susana

 Escarola cabell d’angel d’en Joan Bellatriu, Argentona

 Mongeta del ganxet de Santi i Jaume Noè, Cabrera de Mar

 Mongeta genoll de crist de’n Joan Valls, Malgrat de Mar

Mongeta or i plata d’en Joan Valls, Malgrat de Mar

 Mongeta del sastre de Salvador Sureda, Palafolls

 Pebrot de fregir d’en Joan Bellatriu, Argentona

 Pèsol garrofal de la Carme Obregón, St. Andreu de Llavaneres

 Pèsol floreta de Santi i Jaume Noè, Cabrera de Mar

Pèsols, tomàquets i mongetes

La prospecció realitzada identifica com a cultius maresmencs amb més varietats els pèsols, els tomàquets i les mongetes. 

Pel que fa al pèsol se n’han documentat 7 varietats diferenciades en 3 tipus: de mata baixa, de mitja canya i de mata alta. Les varietas són: garrofal, floreta, ganxo, anglès, voluntari i negret. D’aquests dues darreres varietats locals no se n’han trobat llavors.

En el cas del tomàquet, se n’han identificat 19 varietats, essent el pometa la principal varietat local de la comarca, tot i que també tenen una llarga tradició el palosanto i el Montserrat. Pel que fa a aquest darrer, l’estudi puntualitza “és curiós constatar que el tomàquet Montserrat tot i ser molt apreciat pel seu color rosa i interior buit, en general la gent no se’l sent propi, tot i que s’han trobat referències a aquesta varietat de més de 50 anys, en general el consideren originari de la Catalunya central“.

De la mongeta, se n’han referenciat 25 varietats al Maresme. La més extesa i que ha donat més renom al territori és la mongeta del ganxet tot i que, segons assegura l’estudi, els pagesos habitualment cultiven més d’una varietat. Intenten complementar la del ganxet, de textura més fina, amb altres com la sastre de textura més farinosa o la genoll de crist molt apreciada pel seu gust diferent.