El Consell Comarcal sol·licita l’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya

El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Aquest és un projecte impulsat pel Memorial Democràtic que agrupa indrets del territori català que constitueixen el patrimoni memorial, tangible intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

La Xarxa inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials. 

L’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya permetrà al Consell Comarcal del Maresme  formar part de la xarxa patrimonial d’espais de memòria en el Memorial Democràtic i beneficiar-se de la difusió, recerca i promoció internacional que faci aquesta entitat, així com rebre suport i assessorament tècnic especialitzat.

Aquesta adhesió permetrà donar més visibilitat i promoció al projecte de La Ruta de la Guerra Civil al Maresme que té com a objectiu el foment territorial del turisme cultural, sostenible, responsable i de qualitat al Maresme mitjançant la creació, senyalització i dinamització digital i material d’una ruta turística sobre la Guerra Civil a la comarca. 

La Ruta de la Guerra Civil al Maresme és un projecte que compta amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat i està acabant de desplegar el Consell Comarcal del Maresme en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística. Aquest projecte permet posar en valor i recuperar part de la memòria col·lectiva de la història de la comarca donant a conèixer aquells edificis i espais que van protagonitzar la vida al Maresme durant el conflicte.

Per fer-ho possible es contempla la senyalització dels espais, la dinamització digital de la ruta a través d’una APP, un centre d’interpretació a Santa Susanna i la redacció dels projectes de rehabilitació dels elements de defensa de la costa maresmenca.

La Ruta presenta els espais a través de 3 itineraris:

·  Itinerari “Defensa de la Costa”

·  Itinerari “Rereguarda i Front”

·  Itinerari “Ambaixades”

El Director General de Memòria Històrica Democràtica s’interessa pel projecte “Ruta de la Guerra Civil al Maresme”

El Director General de Memòria Democràtica i Subdirector General, Antoni Font, va visitar el Maresme dijous passat per conèixer de primera mà l’evolució de la “Ruta de la Guerra Civil al Maresme”, un projecte que permetrà salvaguardar la memòria històrica recuperant elements arquitectònics i espais que van tenir un paper destacat durant el conflicte. Aquest projecte se suma al de les 6 rutes incorporades a  “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural a la comarca” subvencionat amb fons FEDER i complementarà l’oferta turística del Maresme com a territori cultural, responsable i de qualitat.

Antoni Font va ser rebut pel vicepresident primer i conseller delegat de Planificació Estratègica, Joaquim Arnó, i pel conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch.

A més d’informar la Direcció General de Memòria Democràtica sobre l’estat d’execució del projecte maresmencs, la comitiva va visitar indrets destacats de la comarca com el Passeig dels Anglesos de Caldes d’Estrac per veure alguns edificis de l’itinerari de les Ambaixades; espais emblemàtics del municipis de Sant Vicenç de Montalt i l’edifici que ha d’acollir el Centre d’interpretació de la Guerra civil al Maresme en Santa Susanna.

El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors

Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.

El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.

El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.

Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).

La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.

A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.

Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí

Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:

El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Consell Comarcal i ajuntaments renuncien al finançament FEDER al projecte de l’Herència del Maresme

El proper dimarts el Ple del Consell Comarcal votarà la renúncia als fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) que el 2019 van concendir finançament al projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”. La iniciativa, que vol contribuir a desestacionalitzar la temporada turística al Maresme, continua plenament vigent i les diferents accions contemplades en el projecte s’aniran incorporant en altres línies de subvenció.

El Consell Comarcal i els ajuntaments implicats consideren que els estrictes terminis d’execució dels projectes proposats que estableix el FEDER son, ara per ara, inasumibles i posen en perill tant les finances municipals com la comarcal que s’haurien de fer càrrec del 100% de la inversió (2.638.954 euros).

Els canvis en els governs dels consistoris maresmencs, poc després de l’aprovació de la subvenció FEDER, i l’esclat de la pandèmia el 2020 han abocat els ajuntaments i el Consell Comarcal a focalitzar tots els seus esforços en la gestió de la crisi social i econòmica fent inviable arribar al 31 de novembre de 2022 amb un 70% de les obres executades i pagades. En cas d’incompliment d’aquest termini, el FEDER estableix que no es concedirà la subvenció atorgada del 50% (1.315.427€). Davant d’aquesta situació, s’ha optat per salvaguardar les finances públiques locals en un temps d’incertesa agreujat, entre altres qüestions, per la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost de la plusvàlua.

L’herència del Maresme

L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, dissenyat pel Consorci de Promoció Turística i impulsat pel Consell Comarcal, s’estructurava en 3 eixos.

1.- Disseny i senyalització de 6 rutes turístiques temàtiques que rescaten la història de la comarca: el llegat Iberoromà; torres de guaita, defenses i fortificacions; modernisme; patriomi indià; indústria tèxtil i el Camí de Sant Jaume.

2.- Difusió tant d’aquestes rutes com de la resta de productes turístics, amb la creació d’una plataforma digital.

3.- Intervenció en 8 recursos considerats singulars. En concret, contemplava la creació d’un centre d’interpretació al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i la redacció dels corresponent projecte museogràfic; l’activació arqueològica i turística del Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt; la rehabilitació de la Torre de les Aigües com a centre d’interpretació patrimonial i punt d’informació turístic de Dosrius; l’adequació de l’accessibilitat del clos arqueològic Torre Llauder de Mataró; l’exposició permanent del Museu Municipal i punt d’informació turístic de can Ventura del Vi de Cabrils, la rehabilitació de l’edifici històric de Vil·la Flora de Canet de Mar; la rehabilitació de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna com a eqjuipament d’ús cultural i turistic i la recreació 3D del Castell de Burriac de Cabrera de Mar.

Consell Comarcal i ajuntaments no renuncien al projecte de L’herència del Maresme i s’emplacen a seguir treballant per cercar altres línies de finançament que facilitin la seva execució i permetin avançar en la consolidació de la competitivitat turística del Maresme. De fet, el passat mes de setembre ja es va presentar un paquet d’iniciatives vinculades al turisme sostenible a la convocatòria extraordinària publicada pel Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo

Es necessiten 900 persones per dur a terme el Gran Recapte 2021 al Maresme

La recollida d’aliments es farà els dies 19 i 20 de novembre

Els propers 19 i 20 de novembre es farà la tretzena edició del Gran Recapte del Banc dels Aliments amb persones voluntàries a les cadenes de supermercats. I, com l’any passat i degut a la pandèmia, les donacions es faran en aportacions monetàries. A més a més, enguany aquesta campanya incorpora el petit comerç a la xarxa de punts de donació d’aliments.

En el cas del petit comerç, els bancs d’aliments han anat una mica més enllà. Si l’any passat aquestes botigues oferien uns vals de 3 €, enguany les donacions quedaran registrades en una APP al mòbil de la botiga i es vincularan a una entitat de la mateixa població o d’una població veïna. Així aquestes entitats podran adquirir els productes d’alimentació que més necessitin amb el saldo disponible a cada establiment. El sistema és molt més transparent i senzill.

Com ja va passar l’any passat, totes aquestes donacions permetran que el Banc dels Aliments pugui comprar els productes d’alimentació que més falta fan en cada moment i distribuir-los entre la gent en precarietat alimentària.

Tot i que, a causa de la pandèmia, el Gran Recapte es farà amb donacions de diners a les caixes dels supermercats i botigues en comptes de recollida de producte, cal la presència de persones voluntàries. El Banc dels Aliments calcula que al Maresme es necessiten uns 900 voluntaris per informar a les persones que vagin a comprar en els establiments col·laboradors.

Les persones interessades en fer aquesta important funció, s’ha de inscriure-hi en el web del Gran Recapte

En el cas del petit comerç, els bancs d’aliments han anat una mica més enllà. Si l’any passat aquestes botigues oferien uns vals de 3 €, enguany les donacions quedaran registrades en una APP al mòbil de la botiga i es vincularan a una entitat de la mateixa població o d’una població veïna. Així aquestes entitats podran adquirir els productes d’alimentació que més necessitin amb el saldo disponible a cada establiment. El sistema és molt més transparent i senzill.

Més de 14.000 persones ateses al Maresme

Entre els mesos de gener i setembre, el Banc dels Aliments ha distribuït a la nostra comarca 1.488.982 quilos d’aliments a les més de 14.000 persones ateses per 28 entitats. En el conjunt de Catalunya, el banc atén 267.000 persones que l’any passat van rebre gairebé 20 milions de quilos d’aliments; dels quals  5.033.145 quilos d’aliments es van aconseguir amb els recursos monetaris  recaptats en la campanya del Gran Recapte.

El Maresme es bolca amb el Benvinguts a Pagès

Se celebrarà el cap de setmana del 2 i 3 d’octubre

La sisena edició del Benvinguts a Pagès és molt especial. Recupera la presencialitat després de la celebració virtual de l’any passat a causa de la COVID-19.

Durant el cap de setmana del 2 i 3 d’octubre les explotacions agrícoles, ramaderes i pageses tornen a obrir les portes per donar a conèixer a les persones consumidores d’on provenen els aliments que portem a taula. Això sí, cal fer reserva a la pàgina de Benvinguts a Pagès i a hores d’ara moltes explotacions i establiments del Maresme ja han penjat el cartell de “complet”.

En aquesta ocasió, el Maresme ofereix visita a 5 explotacions: Alta Alella, Can Pins, Celler Quim Batlle, Horta Ecològica Pla de Munt i Melmelària; Agrària Baixa Tordera ha programat diferents activitats; 4 establiments (Cabanes Dosrius, Hostal Portofino, Turisme Rural Can Rosich i Vila Arenys Hotel) ofereixen ofertes d’allotjament i 12 restaurants (Cal Víctor, Can Talamàs, El Turó, Espai Rural Cuina, L’Era Restaurant, La Morera, Món La Cata, Ragú Restaurant, Can Roca Tiana, Collsacreu “El Mirador dels Arenys des de 1963”, Els Garrofers i Tresmacarrons) se sumen a la celebració amb menús especials

Benvinguts a Pagès tot l’any

Tot i que la festa grossa de la pagesia catalana se celebrarà aquest cap de setmana, hi ha oportunitats per acostar-se al món de pagès al llarg de tot l’any.

Al Maresme hi ha 5 explotacions visitables:l’ Aula d’entorn rural Can Turon, Can Marpons, el Celler Quim Batlle, el Celler Talcomraja i l’Horta ecològica Pla de Munt

Benvinguts a Pagès és una iniciativa que ens permet redescobrir on neix tot allò que mengem i conèixer de prop les persones que fan els aliments que ens arriben a casa. Al Maresme compta amb el suport del Consorci de Promoció Turística i del Consell Comarcal del Maresme a partir del projecte Productes de la Terra Maresme.

El Consell Comarcal confia en rebre prop de 39 milions d’euros per consolidar Costa de Barcelona-Maresme com a destinació de turisme sostenible

Es plantegen 31 actuacions a executar en els propers 3 anys

El Consell Comarcal del Maresme opta a la subvenció de la convocatòria extraordinària dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destino -publicada pel Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo– amb 31 actuacions que impliquen tots els municipis de la comarca i que es preveu desenvolupar al llarg de les 3 properes anualitats.


Els objectius de la convocatòria, que compta amb finançament dels fons de recuperació europeus, estan perfectament alineats amb les estratègies que apunta el Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Maresme 2021-2030, que actualment s’està acabant d’elaborar i que compta amb la participació de tot el sector turístic de la comarca. Els reptes que aquest document, impulsat pel Consorci de Promoció Turística, planteja per a la comarca i, en particular, per al sector turístic han estat transformats en un primer paquet de 31 actuacions a executar entre 2022 i 2024.


Segons ha manifestat el vicepresident del Consell Comarcal i president del Consorci de Promoció Turística, Joaquim Arnól’execució d’aquestes actuacions permetrà millorar la competitivitat del sector turístic, que és un dels grans motors econòmics del Maresme i un dels més afectats per l’emergència sanitària, i augmentar la seva competitivitat per fer front a l’era postpandèmica“.


Les 31 actuacions maresmenques, algunes de les quals incorporen diferents projectes, comparteixen l’objectiu d’avançar cap a un model territorial i turístic més sostenible, més competitiu i més diversificat assentant d’aquesta manera les bases per la projecció de la marca Costa de Barcelona-Maresme com a destinació atractiva al llarg de tot l’any.


Les actuacions presentades aquesta setmana a la convocatòria del Ministerio es classifiquen en 4 eixos: transició digital, competitivitat, sostenibilitat i eficiència energètica.


L’objectiu principal de les actuacions emmarcades en l’apartat de transició digital és convertir el Maresme en una Smart Destination. S’hi inclouen projectes com la creació d’una plataforma digital global, sistemes de control digital del fluxe turístic a les platges i de l’ocupació de places de mobilitat reduïda, l’accessibilitat digital als recursos turístics o completar la xarxa de Banda Ampla del Maresme amb la seva arribada a tots els ajuntaments de la comarca.


Seguint el mateix objectiu, en el bloc de competitivitat s’hi inclou la creació i implementació d’un pla de marketing turístic per la projecció de la marca de la Destinació, la senyalització integral de tots els recursos turístics comarcals i inversions i millores en les oficines i punts d’informació turístics, així com en els establiments d’allotjament de tota la comarca. També es preveu la celebració d’un congrés per reestablir l’estratègia turística al Maresme amb la totalitat dels agents implicats, recursos per a la formació i capacitació dels agents turístics, millores en les platges i la seva accessibilitat, intervencions en passejos marítims, adequació d’aparcaments, valorització del patrimoni històric, camins esportius, camins ciclables i dinamització de subsectors com el gastronòmic, el nàutic, la natura o el cinematogràfic.


En referència a la transició verda i sostenible, destaquen els projectes de renaturalització de platges o la implantació de sistemes que permetin una reducció del consum d’aigua en els serveis turístics, així com serveis d’assessorament a les empreses.


Finalment, l’eix d’eficiència energètica incorpora projectes de producció d’energies renovables a través d’horts solars i cobertes fotovoltaiques en equipaments municipals, així com l’impuls de la mobilitat sostenible en vehicle elèctric ubicant una xarxa de carregadors en els espais públics.

El Consell Comarcal celebra la fi dels peatges al Maresme i se centra ara en la pacificació de la N-II

Avui ja no cal treure’s el moneder per circular per la C-32. Amb l’aixecamant de les barreres de peatge, el Maresme posa fi a una reclamació històrica centrant ara tots els seus esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme que és aconseguir una carretera Nacional II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat” ha dit el president del Consell Comarcal Damià del Clot qui, acompanyat de diferents càrrecs electes, va participar en l’acte organitzat ahir a la nit per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt, el primer que es va implantar a l’estat ara fa 52 anys.

L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del Consell Comarcal, sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que divendres passat va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme parteix de la base que a partir d’avui la N-II viurà una important descongestió, tot i que serà desigual al llarg del seu traçat.

En el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de LLavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.

La previsió és que el 85% del trànsit interurbà en el corredor fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme on fins ara ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.

En aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar.

El compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.

BAIX MARESME:

  • S’incorpora un carril bici continu sobre la plataforma viària existent.
  • Es redueix la secció viària deixant un carril per sentit. Reducció de velocitat de la via.
  • Major integració del transport públic i millora de la seva accessibilitat per vianants.
  • Ampliació de voreres i espais de serveis. Creació d’un recorregut per a vianants continu.
  • Millora en les interseccions i fins a 6 noves possibles rotondes.
  • Millora general de la seguretat viària.
  • En breu es licitarà el Projecte Constructiu que determinarà la posició del conjunt d’elements.

ALT MARESME:

  • Conversió de la N-II en una via de trànsit més local, de connectivitat no comarcal.
  • Actuacions adaptades a les singularitats de cada tram.
  • En els trams on la caiguda de trànsit ho permeti, ajustar la capacitat de la via.
  • Millorar la seguretat viària, l’accessibilitat dels vianants i la integració de les parades d’autobús.
  • Millorar la connectivitat de la N-II amb la vialitat municipal amb fins a 10 noves possibles rotondes.
  • Incorporar una via ciclable al corredor contínua des de Mataró fins a Blanes, en continuïtat amb la del Baix Maresme i
  • amb el passeig marítim. Quan sigui possible s’incorporarà una via ciclista a la N-II i en altres casos la continuïtat de
  • la via ciclista serà a través del passeig marítim o altres vials urbans.
  • Es redactaran Projectes Constructius pels diferents trams a actuar.

DOCUMENTS:

Alliberament del peatge a la C-32. Efectes en la mobilitat i propostes d’actuacions

Pacte per la Mobilitat Sostenible al Maresme