El President del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, ha convocat els alcaldes dels municipis per on passa la carretera N-II, els membres de la Comissió de Mobilitat i els portaveus dels grups comarcals a una reunió que se celebrarà divendres, 12 de novembre, a les 12:00h per parlar de la sinistralitat a la carretera N-II. A la reunió assistirà un representant del RACC, entitat que va realitzar un estudi sobre els “punts negres” de la xarxa viària i el grau de sinistralitat de les carreteres de l’Estat. Segons aquest estudi, la N-II al seu pas pel Maresme és la que concentra més accidentalitat d’Espanya.
Les alarmants dades que s’han fet públiques sobre el contingut d’aquest estudi ha fet que el Consell Comarcal convidi a la reunió al RACC per tal que expliqui amb detall els punts analitzats i les conclusions del treball realitzat.
D’altra banda, el president i els vicepresidents del CCM van mantenir la setmana passada una reunió amb l’àrea de trànsit dels Mossos d’Esquadra per conèixer també la seva opinió respecte a la situació de les carreteres maresmenques.
La reunió es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada s/n de Mataró). Els mitjans interessats a prendre imatges de la reunió, podran fer-ho durant els cinc primers minuts.
Es constitueix el Comitè Executiu del Pla Estratègic Maresme 2015
Aquest 2008 s’impulsaran 7 projectes
El Pla Estratègic Maresme 2015 perfila la comarca que volem per al futur integrant, en una visió compartida, les expectatives, voluntats, capacitats i compromisos de tots els agents que actuen al territori: administracions públiques, agents econòmics i socials i ciutadania en general.El Pla Estratègic està format per 20 projectes d´actuació clau a la comarca del Maresme, agrupats en set línies estratègiques. D´aquests projectes, el Consell d´Alcaldes va decidir que durant aquest 2008 se n’impulsarien des de l’Oficina del Pla els següents: Un Maresme AMB Barcelona: “Creació de l´Oficina del Pla Estratègic del Maresme 2015 al Consell Comarcal del Maresme” . Responsable: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme.
–Un Maresme + ACTIU: “Desenvolupament d´una xarxa de centres de negocis de prestigi” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius
–Un Maresme novament EMPRENEDOR: “Promoció de la marca turística del Maresme com a Costa de Barcelona-Maresme” . Responsable: Josep M. Juhé, alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística del Maresme
–Un Maresme INCLUSIU: “Definició d´un model territorial d´atenció per a les persones amb dependència” . Resposable: Neus Serra, Consellera Delegada de Serveis a les Persones
–Un Maresme RE0RDENAT: “Redacció d´un Pla de xarxa viària local i comarcal” . Responsable: Josep Jo, alcalde de Dosrius i president del Consell Comarcal del Maresme
–Un Maresme RESTAURAT: “Redacció de la Carta de Paisatge del Maresme” . Resposable: Sílvia Tamayo, consellera delegada de Territori i Medi Ambient
-{N}Un Maresme amb ESTIL PROP{N}I: “Creació del Catàleg de patrimoni cultural del Maresme” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius{.C} Per fer el seguiment d’aquests projectes i vetllar per l’execució del Maresme 2015, el Pla s’ha dotat d’un Comitè Executiu que està format per les següents persones: President:Josep Jo i Munné, president del Consell Comarcal del Maresme
-Vicepresidents: {.d}Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt
–Joan Baliarda, alcalde de Premià de Dalt
–Joan Antoni Barón, alcalde de Mataró
–Andreu Francisco, alcalde d’Alella
–Jose Manuel López, portaveu del Grup Comarcal del PP{.d}
-Vocals: Diputats del Parlament de Catalunya: {.d}Pere Aragonès (ERC)
–Benet Maimí (CIU)
–Joan Morell (CIU)
–Consol Prados (PSC){.d} Representants empresarials: {.d}Pere Merino (CETEMMSA)
–Santiago Sans (Cambra de Comerç){.d} Representant sindicals: {.d}Jose Antonio Alcaide(UGT)
–Jaume Roig (CCOO){.d} Representant universitats: {.d}Jordi Martí (EUM)
–Antoni Uix (Fundació TecnoCampus) Presidents de Comissions Territorials: {.d}Vall de Tordera: Valentí Agustí, alcalde de Palafolls Joan Carles García, alcalde de Tordera
-Maresme Nord: Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar Carles Mora, alcalde d´Arenys de Munt
-Maresme Centre–Mataró: Joaquim Ferrer, alcalde de Vilassar de Mar Bernat Graupera, alcalde de Sant Andreu de Llavaneres
-Baix Maresme: Andreu Bosch, alcalde de Teià Eduard Gisbert, alcalde del Masnou{.d}
-Gerent: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme
-Secretari: Javier Cisneros, coordinador de projectes del Pla.
-Tècnica: Alejandra Lara, tècnica de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015
Josep Jo demana que quan s’aprovi una partida pressupostària per al rescat dels peatges es prioritzi el de la C-32
El president del CCM envia una carta al conseller Nadal i a ACESA
El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, ha demanat al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que prioritzi el rescat del peatge de la C-32 en el moment que es disposi d’un fons econòmic per tirar endavant aquestes actuacions.En la carta enviada al conseller Nadal, Josep Jo recorda que la supressió del peatge de la C-32 ha estat una reivindicació històrica del Maresme i unànim de totes les forces polítiques amb presència en el Consell Comarcal. En aquest sentit, demana que si finalment els pressupostos generals de l’Estat inclouen una partida destinada a rescatar peatges de les autopistes catalanes es prioritzi el rescat del de la C-32. Josep Jo reconeix que les actuacions en els peatges ha d’estar emmarcada en un debat d’àmbit nacional, però també constata que ja fa anys que els maresmencs i maresmenques han de pagar per circular per aquesta via i remetent-se al document “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” demana a la Generalitat que s’estableixi la gratuïtat pels ciutadans dels municipis del Maresme que tenen mobilitat obligada. A banda d’això, Josep Jo també sol·licita al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que faci les gestions necessàries amb ACESA -empressa concessionària de la C-32- perquè en aquells moments en què es produeixin situacions que impedeixin circular a la velocitat permesa per la C-32 o per l’A-2 (obres, situacions excepcionals d’aiguats o de força major) s’aixequin les barreres dels peatges. peticions a ACESA Aquesta mateixa petició també s’ha enviat directament a ACESA. Josep Jo ha enviat una carta a la concessionària enn la qual li expressa el sentiment unànim de totes les forces polítiques comarcals (PSC, CiU, ERC, PP i ICV) en el sentit que, com a mínim, s’hauria de garantir la gratuïtat de l’autopista en aquelles situacions extraordinàries en què els conductors no poden circular a la velocitat permesa.
El Consell Comarcal del Maresme torna a reclamar la gratuïtat de l’autopista per als maresmencs i maresmenques
Totes les forces polítiques amb representació al Consell Comarcal del Maresme(PSC, CiU, ERC, PP i ICV) han aprovat una moció en la qual es torna a demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a la concessionària ACESA l’establiment d’un descompte en els peatges de la C-32, compresos entre Alella i Palafolls, per als usuaris empadronats als municipis del Maresme. Seguint la mateixa línia iniciada el 2002, el Consell Comarcal considera que aquests descomptes haurien de ser del 100% del peatge en cada moment i que s’hauria d’aplicar els dies feiners i pels usuaris habituals (aquells que realitzin un mínim de viatges mensuals).La moció aprovada pel Ple del CCM reconeix que el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), que es troba en període d’exposició pública, ha recollit propostes de millora de la mobilitat a la comarca. Algunes de les quals, com ara la reconversió de la N-II en una via cívica i la incorporació d’un nou traçat per l’interior dels municipis de les vies del ferrocarril són una reivindicació històrica del territori. Tot i això, expressa que els peatges continua sent un tema sense resoldre. A banda d’aquesta qüestió, la moció aprovada delega en la Comissió Especial de Mobilitat i Infraestructures del CCM (on hi són presents totes les forces polítiques) l’anàlisi en profunditat del PITC per tal de veure si és necessari presentar-ne al·legacions. També serà la Comissió l´encarregada de fer un seguiment de tots aquells aspectes relacionats amb la mobilitat a la comarca. En aquest sentit, la moció explicita la necessitat d´instar al Ministeri de Foment a presentar alternatives tècniques i de finançament pel trasllat de la N-II i la seva conversió en una via urbana i que, abans de fer qualsevol actuació, es busqui el màxim consens comarcal i municipal.
El Consell Comarcal sol·licita l’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Aquest és un projecte impulsat pel Memorial Democràtic que agrupa indrets del territori català que constitueixen el patrimoni memorial, tangible intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.
La Xarxa inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials.
L’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya permetrà al Consell Comarcal del Maresme formar part de la xarxa patrimonial d’espais de memòria en el Memorial Democràtic i beneficiar-se de la difusió, recerca i promoció internacional que faci aquesta entitat, així com rebre suport i assessorament tècnic especialitzat.
Aquesta adhesió permetrà donar més visibilitat i promoció al projecte de La Ruta de la Guerra Civil al Maresme que té com a objectiu el foment territorial del turisme cultural, sostenible, responsable i de qualitat al Maresme mitjançant la creació, senyalització i dinamització digital i material d’una ruta turística sobre la Guerra Civil a la comarca.
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme és un projecte que compta amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat i està acabant de desplegar el Consell Comarcal del Maresme en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística. Aquest projecte permet posar en valor i recuperar part de la memòria col·lectiva de la història de la comarca donant a conèixer aquells edificis i espais que van protagonitzar la vida al Maresme durant el conflicte.
Per fer-ho possible es contempla la senyalització dels espais, la dinamització digital de la ruta a través d’una APP, un centre d’interpretació a Santa Susanna i la redacció dels projectes de rehabilitació dels elements de defensa de la costa maresmenca.
La Ruta presenta els espais a través de 3 itineraris:
· Itinerari “Defensa de la Costa”
· Itinerari “Rereguarda i Front”
· Itinerari “Ambaixades”
El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos
Mediateca
Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea
Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria
Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme
Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme
Olivier Radamour, Cònsul de França
Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia
El model turístic centra el debat dels municipis del Maresme Nord, en el marc del Pla Estratègic Maresme 2015
Els municipis d´Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Calella, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Santa Susanna han participat en el primer debat territorial que organitza el Pla Estratègic Maresme 2015 al Maresme Nord. Amb una vuitantena d´assistents, turisme i medi ambient van ser els temes recurrents i a l´entorn dels quals va girar bona part del debat que es va celebrar a la sala de plens de l´ajuntament de Pineda de Mar.En sintonia amb els objectius del projecte Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal, administracions locals i agents socials, econòmics i culturals dels 8 municipis del Maresme Nord van abordar els seus objectius de futur en un interessant debat en el qual es va constatar una vegada més la necessitat de treballar plegats i unir esforços com a única via per aconseguir superar els reptes de futur. En paraules de l´economista Pere Lleonart: “si no ni ha consens i lideratge, cap negociació amb administracions superiors podrà tirar endavant”. El turisme i el medi ambient van ser els dos temes estrelles a l´entorn dels quals va girar el debat. L´empresari hoteler Pere Aragonés va posar sobre la taula la manca de sól, un dels principals problemes amb els quals, al seu entendre, es troba el sector a l´hora d´impulsar una renovació de les infrastructures i equipaments turístics que ja han quedat envellits. També va apostar per integrar l´oferta turística del Maresme sota la marca “Costa de Barcelona” o “Platges de Barcelona” per tal d´aprofitar el potencial d´atracció internacional de la ciutat comtal. La directora de l´Escola Universitat del Maresme que imparteix els estudis de turisme, Mar Isla, va aportar un nou element de reflexió: “El turisme no són només els alemanys que venen en autobús; el sol i la platja… hi ha un turisme creixent de cap de setmana que vol una bona qualitat en tota la seva estança. Per tant, s´ha de considerar la qualitat del comerç, dels serveis, dels productes de la terra i, en general, urbanística”. La intervenció dels alcaldes En el debat, els alcaldes de Sant Cebrià i de Sant Pol van incidir en els inconvenients del model turístic de sol i platja i en els avantatges del nou model turístic emergent. Entre d´altres temes, es va plantejar també la conveniència de considerar també municipi turístic a aquells que, tot i no disposar d´oferta hotelera, disposin d´infrastructura i d´atractius turístics. En aquest sentit, l´alcalde de Calella va defensar un canvi radical de visió en relació amb el turisme que, segons va dir, “més que en crisi, es troba en evolució” i va defensar que “per a la promoció d´un determinat municipi és fonamental comptar tant amb els recursos i atractius propis, com amb aquells dels que disposen els municipis veïns”. I l´alcalde d´Arenys de Munt va posar sobre la taula el valor estratègic del sòl, donat que les activitats turístiques de qualitat, i altres, tendeixen a ser extensives i per tant requereixen dotacions importants de sòl. Tot i les limitacions financeres dels municipis, Hem d´invertir per incrementar el patrimoni de sòl públic?, es va preguntar. El president del Consorci Costa del Maresme i alcalde de Cabrera, Carles Rocabert, també va explicar les línies de treball del Consorci per promocionar la comarca i que segueixen algunes de les estratègies apuntades: turisme de qualitat, promoció de l´oferta complementària, turisme de proximitat….etc. Per a més informació, podeu consultar el web http://www.maresme2015.net
Un municipi d’Hondures i un altre de Colòmbia signen la seva participació en el projecte que lidera el CCM sobre TIC’s i Turisme
Choluteca, municipi d’Hondures i Providencia, illa de Colòmbia, han oficialitzat la seva integració en el projecte transnacional: Aplicació Innovadora de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el desenvolupament de territoris turístics emergents”. Aquest projecte, liderat pel Consell Comarcal del Maresme, forma part del programa europeu URB-AL i compta amb la participació de 13 municipis i territoris de 9 països (3 europeus i 6 sudamericans).
Chuloteca i Providencia han signat la seva participació en aquest programa internacional en el decurs d’unes jornades de treball amb el responsables del projecte, Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme, i Xavier Cisneros, coordinador de projectes estratègics del CCM.
El projecte, que compta amb un pressupost total de 406.000 euros (250.000 dels quals estan subvencionats per la Xarxa 13 del programa europeu URB-AL), té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic sostenible de col·lectivitats locals en territoris turístics emergents mitjançant l’aplicació innovadora de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s).
Amb la incorporació de Choluteca i Providencia, els socis de l’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament Turístic són: el Consell Comarcal del Maresme, que és el coordinador del projecte; la Diputació de Badajoz(Espanya), Vila Real de Santo Antonio (municipi de Portugal, Treviso (provincia d’Itàlia), Pergamino i Junín (municipis d’Argentina), Intendencia Municipal de Río Negro i Municipalidad de Tacuarembó (municipis d’Uruguai), Chorrillos i Municipalidad de Pueblo Libre (municipis de Perú), Choluteca (municipi d’Hondures), Municipalidad de Puerto Montt (municipi de Xile) i Islas de Vieja Providencia y santa Catalina (illes de Colòmbia). A més, el projecte compta amb l’Escola Universitària del Maresme (EUM) com a soci privat expert en temes turístics.
Els maresmencs tindran bonificacions en els peatges de la C-32 l’any 2010
Encara s’ha de negociar de quina manera es durà a terme, però el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manuel Nadal, ha recollit la demanda feta per la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme i a partir de 2010 els maresmencs tindran bonificacions en els peatges de la C-32 al seu pas per la comarca.
Aquest és un dels compromisos que Manuel Nadal ha adquirit amb la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme amb la qual s’estan treballant
La comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme està formada per Josep Jo (president del Consell Comarcal del Maresme), Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró i representant del PSC), Joan Baliarda (alcalde de Premià de Dalt i representat de CiU), Andreu Francisco(alcalde d’Alella i representant d’ERC), José Manuel López (conseller comarcal i representant del PP) i Ildefonso Barreras (regidor de Premià de Mar i representant d’ICV.
El secretari de Mitjans de Comunicació informa sobre el procés d´encesa de la TDT al Maresme
Roda de premsa sobre l´encesa de la TDT al Maresme
El secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, i el director del Programa d’Impuls de la Transició a la TDT, Daniel Condeminas, oferiran una roda de premsa el proper dimecres, 17 de desembre, per informar sobre el procés d´encesa de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a la comarca del Maresme i explicar els principals elements que ha de tenir en compte la ciutadania per afrontar amb èxit l’apagada analògica.
Data: 2008-12-17
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Ho organitza: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat