La Comissió de Mobilitat del CCM dóna plena vigència a les línies estratègiques aprovades el 2004 per millorar la mobilitat i les infrastructures al Maresme

 


La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme entén que continuen plenament vigents les línies generals establertes en el document:  
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme , aprovat el 18 de maig de 2004, en el qual es proposen mesures a curt, a mig i a llarg termini per millorar la mobilitat a la nostra comarca.


A la seva darrera reunió, la Comissió es va ratificar en la prioritat del transport públic, així com en què qualsevol actuació s’ha d’adaptar a les necessitats actuals i futures de mobilitat, que ha de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i sobre l’entorn ambiental i que ha de recollir la veu dels municipis afectats. Per tal d’avançar en aquest terreny, la Comissió de Mobilitat del CCM demanarà una reunió conjunta amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, per a conèixer en profunditat i de primera mà les actuacions que ambdues administracions preveuen en el camp de les infrastructures de mobilitat al seu pas pel Maresme. L’acord va ser pres per unanimitat de tots els membres de la Comissió, en la qual hi ha representants de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

Es constitueix una Comissió Tècnica per avançar en la definició del futur ens d’habitatge social del Maresme

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va donar un nou pas per a la constitució d’un ens d’habitatge social al Maresme.

Es va aprovar la creació d’una Comissió Tècnica – integrada per personal polític i tècnic- per estudiar com s’hauria de gestionar el nou organisme, debatre sobre quina naturalesa jurídica hauria de tenir i quins serveis hauria de prestar.

La Memòria que elabori aquesta Comissió amb els aspectes tècnics, jurídics i econòmics s’elevarà al Plenari comarcal per a la seva aprovació.

La comissió està integrada per:

  • Marc Bosch i de Doria, conseller delegat de Serveis a les Persones
  • Joaquim Arnó i Porras, conseller delegat de Planificació Estgratègica
  • Susana López Rico, conselllera comarcal del PSC
  • Iolanda López Morales, directora de Serveis Jurídics i Recursos Humans del Consell Comarcal del Maresme
  • Beatriz Albert González, tècnica superior d’Intervenció del Consell Comarcal del Maresme
  • Javier Martínez Gómez, gerent de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS) i tècnic expert.

Presentació de la publicació “Aplicació innovadora de les TICS en el desenvolupament de territoris turístics emergents”

  


El dimecres, 22 de desembre, es presentarà en roda de premsa el manual “Aplicació innovadora de les TICS en el desenvolupament de territoris turístics emergents”, que es va redactar en el projecte europeu del programa URB-AL de cooperació descentralitzada amb Amèrica Llatina de la Unió Europea liderat pel Consell Comarcal del Maresme.


Aquest projecte va tenir com a objectiu dissenyar, a partir de l’anàlisi de la realitat turística de cada territori, un pla d’accions i de comercialització dels seus productes turístics amb el suport de les noves tecnologies. Es va dur a terme amb 4 socis europeus (la província de Treviso a Itàlia, Vila Real de Santo Antonio de Portugal, la Diputación de Badajoz i el mateix Consell Comarcal del Maresme) i 9 socis llatinoamericans ( les ciutats de Junín i Pergamino d´Argentina, els departaments de Río Negro i Tacuarembó a l´Uruguai, els municipis de Chorrillos y Pueblo Libre del Perú, la ciutat de Puerto Montt a Xile, el municipi de Choluteca a Hondures i la illa de Vieja Providencia de Colòmbia). La presentació del manual serà a càrrec del seus autors: Benet Maimí i Àlex Vergés i d’Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme.

Data: 2010-12-22

Lloc: Sala Vicenç Ferrer del Consell Comarcal del Maresme

Signatura del document: Propostes per a la mobilitat del Maresme


El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal i el President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo signaran el dimarts 13 d’abril el document: “Propostes per a la Mobilitat del Maresme”. El document, aprovat pel Consell Comarcal el passat 16 de març, estableix les actuacions de millora, a curt i mig termini, de les infraestructures de mobilitat i del transport públic al Maresme i la nova política de peatges que s’implantarà aquest any a la comarca.


L’acte de signatura del document, al qual s’ha convidat a tots els alcaldes del Maresme, es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró. Entrada per Avinguda Maresme, cantonada amb Avinguda Jaume Recoder).

Data: 2010-04-13

Lloc: Consell Comarcal del Maresme

Es constitueix el Consorci públic de TDT de Mataró-Baix Maresme

13 ajuntaments del Baix Maresme i el Consell Comarcal han constituit el primer dels dos consorcis públics de Televisió Digital Terrestre (TDT) que tindrà el Maresme. Aquest consorci ha estat promogut pels ajuntaments de: Mataró, El Masnou, Argentona, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Alella, Vilassar de Dalt, Tiana, Teià, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac i el Consell Comarcal del Maresme.


A l’acte de constitució, que s’ha fet a Mataró, també s’han acordat els organs de govern del Consorci que estarà presidit per Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, i tindrà 5 vice-presidències que seran ocupades pels alcaldes de Cabrils, Manuel Pérez (CiU); Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas (GEVD); Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Ros (PP); i Alella, Andreu Francisco (ERC). La cinquena vice-presidència queda vacant en previsió que altres ens vulguin incorporar-se més endavant. El director del Consorci serà Jordi Marin.

La participació percentual de cada un dels membres, establerta sota el criteri del nombre de població de cada municipi és la següent: Mataró participa amb un 51,32 %, El Masnou amb un 9,44%, Argentona amb un 4,78%, Premià de Dalt amb un 4,30%, Sant Andreu de Llavaneres amb un 4,16 %, Vilassar de Dalt amb un 3,83%, Tiana amb un 3,12%, Teià amb un 2,57%, Cabrils amb un 2,51%, Sant Vicenç de Montalt amb un 2,09%, Cabrera de Mar amb un 1,81% i Caldes d’Estrac amb un 1,10%. El Consell Comarcal aportarà un 5%.

El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil

Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.

El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.

Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.

A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.

Ruta de La Guerra Civil al Maresme

La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.

Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.

Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.

El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.

Tres itineraris

DEFENSA DE LA COSTA

La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.

Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.

EL FRONT I LA REREGUARDA

Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.

Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.

AMBAIXADES

Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Inauguracions en diferents municipis

Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.

Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos


Mediateca

Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria

Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme

Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme

Olivier Radamour, Cònsul de França

Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia

Els socis llatinoamericans i europeus del programa TICs y Turismo, que lidera el Consell Comarcal, visiten el Maresme

Durant 3 dies, el Maresme esdevindrà lloc de trobada dels socis del projecte transcontinental Aplicación innovadora de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs) en el desarrollo de territorios turísticos emergentes que lidera el Consell Comarcal del Maresme. Aquest projecte s’emmarca en el programa URB-AL de cooperació descentralitzada amb Amèrica Llatina de la Unió Europea.


El projecte té com a objectiu dissenyar, a partir de la realitat turística de cada un dels territoris, un pla de comercialització dels seus productes turístics més enllà de la utilització convencional de les noves tecnologies. Compta amb 4 socis europeus (la província de Treviso a Itàlia, Vila Real de Santo Antonio de Portugal, la Diputación de Badajoz i el mateix Consell Comarcal del Maresme) i 9 socis llatinoamericans ( les ciutats de Junín i Pergamino d´Argentina, els departaments de Río Negro i Tacuarembó a l´Uruguai, els municipis de Chorrillos y Pueblo Libre del Perú, la ciutat de Puerto Montt a Xile, el municipi de Choluteca a Hondures i la illa de Vieja Providencia de Colòmbia).

En aquesta segona trobada,que ha començat avui, els socis destinaran els matins a rebre formació per part de professors de l’Escola Universitària del Maresme especialistes en turisme i a la tarda coneixeran diferents indrets de la comarca i seran rebuts per alcaldes i regidors d’ajuntaments del Maresme.

El programa de visites és el següent:

Dimecres, 12 de juliol

  • 13:30h.- Recepció a l’ajuntament de Mataró per part de l´alcaldessa accidental, Pilar Gonzàlez-Agàpito. Hi assistiran també el president del Consell Comarcal del Maresme Pere Almera, el president del Consorci Costa del Maresme Carles Rocabert, el coordinador del projecte i gerent del Consell Comarcal del Maresme, Eladi Torres.
  • 14:30h.- Visita a peu pel centre de Mataró i dinar en el restaurant Caminetto.
  • 18:40h.- Recorregut en autobús per la primera línia de costa (municipis de Malgrat, Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella)
  • 20:30h.- visita a la platja Garbí de Calella
  • 21:30h.- Sopar en el restaurant Cal Tio Joan de Calella.

Dijous, 13 de juliol

  • 14:30h.- Visita-dinar a la cooperativa Alella Vinícola. Hi assistirà l’alcalde d’Alella Andreu Francisco
  • 16:30h.- Visita a Cal Jonc d’Alella.
  • 17:00h.- Visita al Parc Serralada Litoral
  • 19:30h.- Visita guiada a la Fundació Palau (Museu Picasso) de Caldes d’Estrac i petit recorregut modernista.
  • 20:30h.- Visita a les instal.lacions de l’hotel Colon
  • 21:00h.- Sopar en el restaurant Marola de Caldes d’Estrac.

Divendres, 14 de juliol

  • 14.00.- Cloenda de les jornades a càrrec de la Directora General de Turisme de la Generalitat, Isabel Galobardes a les aules 11 i 13 de l’Escola Universitària del Maresme
  • 15:00h.- Visita a les instal·lacions turístiques de rucs del Corredor (Dosrius)
  • 15:30h.- Dinar al restaurant Can Rimblas de Dosrius
  • 17:00h.- Visita a les instal.lacions del Bosc Vertical i visita al Pou de Glaç.
  • 20:00h.- Visita al teatre modernista del Casino del Masnou.
  • 21:30h.- Sopar en el restaurant del Casino del Masnou
  • 23:30h.- Visita a les instal·lacions del port del Masnou.

El CCM elabora un document reclamant solucions a curt, a mig i a llarg termini per als problemes de mobilitat que pateix el Maresme

{+}  

{+}
Tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) han subscrit un document en el qual es demana a les administacions central i autonòmica una planificació a curt, a mig i a llarg termini per solucionar els problemes de mobilitat que pateix el Maresme, una comarca que en els darrers anys ha augmentat espectacularment la seva població sense que aquest increment demogràfic s’hagi vist correspost amb la millora de les infrastructures viàries i ferroviàries per facilitar la seva mobilitat.


El document, que porta per títol: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” té en compta els estudis que s’han realitzat en els darrers anys que apunten a quinze-vint anys vista estabilitzar la població maresmenca en una forquilla oscil·lant entre els 420.000 i els 450.000 habitants. Fet que porta a defensar un model d’urbanització compacta que eviti la dispersió i la planificació de les infrastructures adecuades per facilitar la mobilitat de la població. En aquest sentit, el Maresme defensa una millora substancial del transport públic, tant per carretera com per tren, i la millora del sistema viari i ferroviari. el ferrocarril com el transport públic essencial  

El Consell Comarcal del Maresme entén que el futur del tren passa per tres etapes i fa propostes de millora a curt, a mig i a llarg termini. A curt termini, es demana una millora de la freqüència de pas de trens a tota la comarca, i en especial a l’Alt Maresme; una millora del Parc mòbil de trens, tot incorporant els mitjans apropiats per afavorir-ne l’accessibilitat tant als trens com a les estacions; la construcció de noves zones d’aparcament a prop de les estacions; la millora de la permeabilitat i l’accessibilitat de les zones urbanes dels municipis amb les platges i zones portuàries; i l’estudi de la doble via entre Arenys de Mar i Blanes. A mig i a llarg termini, planteja la construcció d’una variant soterrada pel centre de Mataró; Completar la duplicació a l’Alt Maresme i la construcció d’una variant (en la major part soterrada) pel centre de les poblacions del Baix Maresme; així com la construcció d’una nova línia Mataró-Granollers com a part del tren orbital de la regió metropolitana. Transport públic per carretera Es proposa l’implantació del carril Bus-Vao entre Mataró i Barcelona i l’ampliació de l’autopista amb un carril d’ús exclusiu per autobusos o bé per vehicles d’alta ocupació; millorar les línies d’autobús per facilitar l’accessibilitat al tren i a la línia 9 del metro en la seva estació de Badalona, així com la que es farà amb el “Trambesos”; la millora de la connexió amb autobús amb altres comarques veïnes, principalment amb el Vallès Oriental i amb la Selva; la creació d’estacions d’autobús als pobles de dalt; i l’establiment d’estacions d’autobús amb aparcaments associades a les noves estacions de ferrocarril dels pobles de mar. La millora del Sistema viari  

Per aconseguir una xarxa viària eficaç, s’exigeix la gratuïtat de la xarxa d’autopistes en un radi de 50 quilòmetres de Barcelona i, en especial a la C-32, com a via essencial de la regió metropolitana. Fins que això sigui possible, i com a mesura transitòria, es demana la gratuïtat per als ciutadans dels municipis del Maresme a través d’un peatge selectiu. També es demana la construcció dels accessos i sortides necessaris a la C-32; La conversió de l’A-2 (antiga N-II) en una via cívica tot traspassant als ajuntaments la seva titularitat, les competències i els recursos necessaris per a la seva conservació i manteniment; actualitzar i executar la carretera dels “sis pobles” entre Tiana i Cabrils i estudiar la viabilitat de contrucció d’un nou vial per sota l’autopista, al qual s’anomena “avinguda del mig”. A més, el document dóna suport al viaducte únic elevat al seu pas sobre el riu Tordera pel desdoblament de la N-II i la prolongació de la C-32, tot protegint la Vall de Jalpí. Finalment, pel que fa a les connexions amb altres comarques, es defensa la necessitat de connectar la C-32 amb l’A-7 a través dels accessos actualment existents i evitar l’actuació sobre altres possibles connexions que podrien malmetre espais naturals de gran interès. Aquest document ha estat presentat avui en roda de premsa pel President del CCM, Pere Almera (PSC), el Vicepresident 1r i responsable de mobilitat del CCM, Antoni Soy (ERC), el Vicepresident 2n, Llorenç Artigas (ICV), el portaveu del Grup Comarcal de CiU, Joan Carles Garcia Cañizares i el portaveu del Grup Comarcal del PPC, Josep Manuel López. Tots els grups comarcals s’han felicitat per haver arribat al consens en un tema tan trascendental per al futur de la comarca com és la mobilitat. Per accedir al document: “Posicionament del Consell Comarcal sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme.  
Cliqueu aquí

El Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, es compromet a donar caràcter d’obra prioritària a la variant de la N-II

 


El Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, s’ha compromès a donar caràcter “d’obra prioritària” a la futura variant de la Nacional II. Nadal ha rebut avui a una delegació del Consell Comarcal del Maresme que li ha fet arribar els problemes i les mancances del Maresme en matèria de mobilitat i infrastructures, així com la necessitat que totes les administracions treballin plegades per tal d´avançar, d’una manera coordinada i consensuada, en els projectes de futur.


La delegació maresmenca que s’ha entrevistat aquest matí amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follía, ha sortit força satisfeta de la reunió tota vegada que, segons ha explicat el responsable de Mobilitat del CCM, Antoni Soy, “la trobada ha servit per acostar posicionaments i arribar a principis d´acord sobre temes que hi ha sobre la taula, com ara la futura variant de la N-II”. En aquest sentit, el Secretari General de Mobilitat s’ha mostrat predisposat a acceptar la petició del CCM de què el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya consideri com a “prioritari” el trasllat de la N-II cap a l’interior. Aquesta va ser una de les  
al·legacions presentades pel Consell Comarcal al PITC . Pel que fa al traçat que hauria de tenir aquesta futura via, Manel Nadal ha valorat positivament  
la iniciativa del CCM d’encarregar la redacció d’un estudi que proposi el recorregut que hauria de tenir la futura variant . La delegació maresmenca també ha expressat la necessitat de trobar alternatives al peatge, almenys per als residents a la comarca. El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat diverses mocions al respecte. La darrera el 18 de gener de 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del CCM i Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional.