Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista, l’ajunatment d’Argentona convida la ciutadania i les entitats de la vila a decorar l’espai públic de la Plaça Nova.
Data: 2017-11-24
Ho organitza: Ajuntament d’Argentona
La III Trobada d’escriptores del Maresme retrà homenatge a la poeta Teresa d’Arenys
La tercera edició de la Trobada d’escriptores del Maresme es farà el dimarts 8 de maig a les 18.30h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. En aquesta ocasió es retrà homenatge a la poeta Maria Teresa Bertran, més coneguda com a Teresa d’Arenys. L’acte és obert a tothom, però atès l’aforament limitat, cal inscripció prèvia a través d’AQUEST FORMULARI.
El Consell Comarcal posa a disposició de les escoles de primària del Maresme la “maleta coeducadora”, una eina pedagògica per treballar el respecte a la diversitat
El Consell Comarcal ja ha fet les dues maletes que aquest curs viatjaran per les escoles de primària del Maresme transportant llibres i contes que trenquen tòpics i reflecteixen la diversitat real de la nostra societat. S’anomenen “maletes coeducadores” i són un recurs pedagògic que ajuda a treballar la igualtat de gènere i el respecte a la diversitat des de l’òptica dels protagonistes dels contes i de les imatges que els il·lustren.
La societat és cada vegada més diversa i plural i les lectures han de reflectir-ho, principalment les infantils i juvenils que són una eina molt potent per assentar valors i creences. Amb aquest punt de partida, el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició de les escoles de primària aquest nou recurs que es complementa amb una guia d’ajuda al professorat per treballar a l’aula 5 eixos: ·Estereotipis i rols de gènere; Educació emocional i afectiva sexual; Violències; Sabers i aportacions de les dones i Diversitat.
Les lectures han estat seleccionades per professionals que han analitzat pormenoritzadament els valors que cadascuna d’elles transmet. El denominador comú és el foment de la diversitat en totes les seves variants: funcional, de gènere, sexual, personal, cultural, familiar….etc, així com la inclusió de nous rols socials a nivell de gènere. En total, una norantena de títols que es complementen amb una selecció de recursos audiovisuals que també promouen aquests valors.
El material, tal i com es pot veure a la Guia de la maleta coeducadora està classificat en funció del cicle al que va adreçat i de la temàtica que tracta.
Amb aquesta iniciativa, el Consell Comarcal del Maresme aposta per la coeducació com a eina de prevenció i sensibilització de violències i com a recurs fonamental per tal de combatre la LGTBIfòbia, el racisme i qualsevol altre actitud discriminatòria envers les persones. És un projecte que s’emmarca en el desplegament d’accions del Pla d’igualtat comarcal.
Les escoles que hi estiguin interessades, poden fer la sol·licitud de la maleta coeducadora a través de la pàgina web de SIAD Maresme. 9 centres docents ja han fet la petició.
L’índex de població estrangera al Maresme és de l’11,28%
La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presència de persones estrangeres empadronades al territori català a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,
Cliqueu aquí
Dades de població immigrada
 | |
Dades a 31 de desembre de 2016 | Municipi a municipi, CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2015 | Informe estadístic, CLIQUEU AQUÍ Municipi per municipi, CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2014 | Municipi per municipi, CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2013 | Informe estadístic, CLIQUEU AQUÍ Municipi per municipi, CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2012
| Informe estadístic, CLIQUEU AQUÍ |
| Dades a 31 de desembre de 2011 |
Informe estadístic, CLIQUEU AQUÍ Municipi per municipi, CLIQUEU AQUÍ
|
Dades a 31 de desembre de 2010
| CLIQUEU AQUÍ |
| Dades a 31 de desembre de 2009 |
Informe estadístic, CLIQUEU AQUÍ Municipi per municipi, CLIQUEU AQUÍ
|
Dades a 31 de desembre de 2008
| CLIQUEU AQUÍ |
Informe estadístic: La immigració a la comarca del Maresme (any 2007) | CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2007
| CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2006
| CLIQUEU AQUÍ |
Informe estadístic: La immigració a la comarca del Maresme (any 2005 | CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2005
| CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2004
| CLIQUEU AQUÍ |
Dades a 31 de desembre de 2003
| CLIQUEU AQUÍ |
Irene Santos, activista contra la #violènciamasclista
Irene Santos Corral és una dona que ha fet del seu patiment una dinamo per dissenyar un nou horitzó de realització personal i d’activisme social a favor de les dones. Voluntària en diferents àmbits, fotògrafa i integradora social, la Irene ha iniciat al Maresme un projecte força innovador: la sensibilització en violència masclista a través de les xarxes socials.
Utilitza materials gràfics com enganxines, punts de llibre i fotografies. També fa exposicions i xerrades per aconseguir una major incidència en la mentalitat d´homes i dones envers la violència masclista i la igualtat.
Nascuda a Getxo, Biscaia, el juny de 1984, la Irene va arribar a Vilassar de Mar amb només 3 anys i en aquest municipi ha passat la major part de la seva vida. Tot i haver nascut en una època en la qual el feminisme ja portava 20 anys vigent i les dones s’estaven empoderant, va créixer en un ambient familiar masclista i hostil. De professió és integradora social i té estudis de fotografia.
Et vaig conèixer al SIAD i després d’un temps sense veure’t et vaig retrobar a facebook. Em va cridar l’atenció la quantitat de treball voluntari que fas en diferents àmbits. Ens ho pots explicar?
Vaig sentir des dels 21 anys un entusiasme especial envers el voluntariat. En aquesta mateixa època, vaig realitzar un viatge a Guatemala com a brigadista en una guerrilla. He estat també voluntària amb joves i nens amb discapacitats psíquiques. Porto gairebé quatre anys de voluntària a la Creu Roja en l’àmbit sanitari. He tingut diversos treballs com a dependenta, ajudant de cuina i treballadora familiar, però mai m’he sentit tan realitzada com quan vaig iniciar una nova etapa en la meva vida: la de l’activisme en contra de la violència masclista
Arrel de viure tres situacions de violència de gènere per part d’ex parelles, l’octubre del 2015 vaig decidir fer un projecte sobre la violència de gènere en el que volia mostrar a la societat la problemàtica des d’un punt de vista proper per tal de sensibilitzar la població i donar suport a joves i dones que pateixen aquesta situació. És en aquesta etapa, en la que he pogut complementar els meus estudis socials amb els fotogràfics i utilitzar-los pel benefici de la societat. He superat totes les adversitats gràcies a l´ajuda de la meva companya de només dos anys i mig, la meva estimada gossa. La Niu, com es diu la gossa en qüestió, em va ajudar a superar la depressió en la que he estat immersa aquests anys. En aquest procés lent de recuperació i apoderament, he pogut extreure força i comprensió vers les dones que pateixen violència masclista.
En què consisteix aquest projecte?
El projecte fotogràfic s’inicià a l’octubre del 2015 per donar resposta a l’augment de víctimes per violència masclista a l’Estat Espanyol. Així doncs, es va decidir crear una exposició fotogràfica i una pàgina d’Instagram i Facebook amb el nom de La chica de al lado. Pretén que joves i dones adquireixin una sèrie d’eines que les ajudin a detectar una relació de maltractament i així evitar que s’involucrin en unes relacions tòxiques de parella.
L’exposició fotogràfica es composa d’un recull de 16 fotografies en blanc i negre. Vaig escollir muntar-les amb paspartús negres i blancs per mostrar la dualitat del cicle de violència. Les fotografies que estan emmarcades en paspartú negre representen la foscor en la que es veu immersa la dona; la passivitat d’aquesta vers la situació per la por infringida per la seva parella maltractadora; el maltractament psicològic i la submissió. Les fotografies muntades amb paspartú blanc ens mostren una dona en el procés d’empoderament, en el qual es desenvolupa la seva autoestima i confiança. Adquireix la fortalesa necessària que li permet trencar amb la relació tòxica de parella, alliberar-se de les cadenes que la lligaven i refer la seva vida
Actualment, l´exposició està als locals del Consell Comarcal del Maresme on SIAD Maresme l’ha presentat en el marc del Dia Internacional de Violència de Gènere d´enguany. Però està a disposició de qualsevol entitat i/o servei que la vulgui acollir-li al seu municipi
A part de les fotos, també has elaborat un altre tipus de material gràfic amb el mateix objectiu
Sí, he fet punts de llibre, enganxines i cartells que distribueixo a entitats i persones. O els penjo jo mateixa en establiments. Per exemple, de les enganxines, n´he fet una que es diu “el masclisme, llençar aquí” amb una de les fotos de l’exposició i l’enganxo als contenidors de brossa.
I què publiques en la pàgina la chica de al lado?
Hi publico articles, notícies, estadístiques i opinions personals. També anuncio el nou material que hagi elaborat per a qui vulgui adquirir-lo de manera gratuïta
Suposo que és un treball que necessita molta dedicació i recursos econòmics també, oi?
Sí, de moment tot ho faig de la meva butxaca, a l’espera de rebre ajuda d’algun servei i/o entitat. Però jo segueixo fent el que puc. Hi ha tanta feina per fer que no vull esperar a tenir suport. Quan se m’acaben els recursos econòmics faig sensibilització d´una altra manera.
Participo en xerrades i trobades amb el meu tetimoni com a dona maltractada per ajudar altres dones a creure que superar aquesta xacra a nivell personal és possible. També intento ser molt activa a les xarxes, etc.
Què significa, per tu, ser dona en la nostra societat?
Ser dona, no és gens fàcil en quan a les possibilitats laborals, els sous reduïts, la conciliació de la feina amb la família, el reconeixement professional i el tracte rebut en aquest àmbit i fora. Les dones ens enfrontem a molts prejudicis que hem d’anar enderrocant mica en mica amb el nostre esforç diari. Tot i que la legislació afirma que hi ha igualtat entre els homes i dones, la realitat està molt lluny de l´ideal. Aquesta situació és la que estic intentant donar a conèixer i canviar amb el moviment feminista i a través de les xarxes socials i manifestacions. Tot i que els serveis que tenim al nostre abast són amplis i especialitzats, de vegades no comptem amb el tacte i tracte humà amb el que hauríem de ser ateses. Encara s’ha de treballar per enderrocar el patriarcat i aquesta és una tasca de tots i totes.
Entrevista feta per Asmaa Aouattah. Tècnica d´Igualtat del SIAD Maresme
Fira de la Dona a Sant Andreu de Llavaneres
L’Associació SiDona de Sant Andreu de Llavaneres organitza la Fira de la Dona el dia 09 de març.
Aquesta fira està oberta a totes les entitats i dones de la comarca que treballin en un dels eixos necessaris per minvar les desigualtats i les discriminacions de gènere en tots els àmbits: prevenció, sensibilització, visibilització, empoderament i capacitació, etc.
També està oberta a totes les dones a títol individual que des del seu camp d’expertesa aporten el seu saber fer a la societat i lluiten per sobreviure i tirar endavant els seus projectes: dones artesanes, artistes, emprenedores, esportistes, etc.
La fira coincidirà amb el Dia Internacional de la dona, una cita important en el nostre calendari igualitari, per reivindicar el paper important de la dona en la societat i per renovar el nostre compromís i el de la societat amb la igualtat com una cosa de tothom.
La participació pot ser mitjançant la presència en un estand on s’exposarà el material de l’entitat o de la dona, actuació artística, xerrada, etc.
L’acte tindrà lloc al recinte del Parc de Sant Pere de Sant Andreu de Llavaneres, durant tot el dia.
Qualsevol entitat o dona que estigui interessada en participar s’ha de posar en contacte amb l’associació. Les places són limitades i s’adjudicaran per escricte ordre d’arribada de les sol·licituds.
Curs Cooperativisme i aspectes bàsics de la gestió cooperativa
Ja es va realitzar, al Consell Comarcal del Maresme els passats dies 4 i 5 de juny, el curs Cooperativisme i aspectes bàsics de la gestió cooperativa, adreçat a dones emprenedores i a entitats interessades. Una acció organitzada pel servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme amb la col·laboració del SIAD Maresme i de l’associació Dones pel futur. I va anar a càrrec de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme.
El curs va ser una introducció al cooperativisme i l’Economia Social i Solidària (ESS) i va servir per donar eines per emprendre en el marc de l’ESS.
Hi van participar un total de nou dones entre dones emprenedores o que volen emprendre un negoci i membres d’entitats del tercer sector, al Maresme.
Somriures per la salut
Objectiu
Promoure l’educació sanitària en relació als problemes de salut materno-infantil més prioritaris
Aportar dades per a la reflexió dirigides a l’autonomia i el benestar de la dona magribina immigrada
Contingut
Historieta 1: Despeses sovint desmesurades pels casaments; Poligenèssia com a estratègia errònia per a acontentar i retenir el marit; Alguns coneixements per la planificació familiar
Historieta 2: Tabús relacionats amb la cesària; L’asfíxia neonatal severa, cal evitar-la
Historieta 3: Angoixes en situació d’emigració relacionades amb la desatenció als pares, en origen; L’alimentació del lactant, la importància de l’educació alimentària del nen; L’anèmia i el raquitisme
Historieta 4: La diabetis gestacional, la diabetis 1 i 2. Desmantellant tòpics i consells
Metodologia
A través de l’activitat “Titelles per la salut. Vine amb mi: aprèn i riu amb mi”, sessions d’educació socio-sanitària comunitàries, de tipus lúdic, amb elements teatrals, impartits en la llengua materna (àrab) de les persones beneficiàries
Durada
8 hores (dues hores per sessió)
Formadora
Associació Vine amb Mi
Cost
A valorar en el moment de la sol·licitud si pot ser assumit per l’entitat o té un cost que haurà d’assumir el recurs sol·licitant