El futbol com a espai integrador social, cultural i lingüístic

 


El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche han signat un conveni de col·laboració que té com a finalitat que cap nen o nena maresmenca es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques.


El Consell Comarcal del Maresme s’ha convertit en el primer consell comarcal que ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació i Federació Catalana de Futbol per facilitar l’accés dels nens i nenes amb pocs recursos econòmics a la pràctica del futbol federat. Aquest és un projecte adreçat als menors d’entre 8 i 14 anys que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol va impulsar fa dues temporades i que consisteix en subvenionar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè els seus fills puguin fer front a les quotes de l’esport federat. L’objectiu és fer del futbol un element d’integració i cohesió social tot fomentant l’ús de la llengua catalana. Aquest projecte, segons ha explicat la consellera delegada de Serveis a les Persones del CCM, Montserrat Candini, encaixa amb la línia d’actuació “Un Maresme Inclusiu” impulsada des del Pla Estratègic Maresme 2015 que intenta evitar la dualitat social a la societat maresmenca. Amb la col·laboració entre les dues entitats, el Consell Comarcal del Maresme farà de pont entre els serveis socials dels ajuntaments i la Fundació perquè en el moment que es detecti un cas susceptible de poder-se acollir al projecte ho pugui fer. Actualment, segons ha explicat Jordi Roche, a la comarca del Maresme ja hi ha 33 nens i nenes que juguen en 11 clubs de la comarca gràcies a l’ajut que reben.

Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil

 

Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un  grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.

Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.


Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.

Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.


Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.

PDF Arxius

Data: 2019-11-23

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba

Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró

Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h

Tipus d’acte: -8-

Milene Moraes, una emprenedora entusiasta

Milene Moraes és una arenyenca d’origen brasiler que va aterrar a Catalunya l’any 2007.
Venia, com moltes altres persones emigrades, a estudiar (ella és llicenciada en Filologia Anglesa i Portuguesa i té diplomatura de Dret).

Un cop aquí, es va trobar amb moltes traves i dificultats per aconseguir el seu somni. De manera que es va limitar a estudiar el castellà i a buscar feina. La seva voluntat i persistència la van portar a aventurar-se per diferents camins de superació fins que es va sentir realitzada en el món de l’emprenedoria.

Milene, com vas viure aquest aterratge no tan fàcil?

No em vaig deixar vencer per la tristesa, jo sóc de naturalesa combativa. Així que em vaig arromangar i em vaig posar a treballar on sigui. No vaig treballar d’allò que desitjava i pel qual vaig estudiar, però amb tot vaig tenir la sort de trobar bones feines.

En què vas treballar?

Vaig començar treballant en un bar cultural i al mateix temps donava classes d’anglès amb empreses que ofereixen classes d’idioma. Després d’un temps treballant al bar, em van començar a encarregar l’organització d’esdeveniments, cosa que m’agradava molt.

Però no tot va ser flors i violes. Em van estafar en una de les empreses perquè treballava sense contracte. Va ser quan vaig conèixer el meu marit i em vaig casar amb ell. Vam venir a viure a Arenys de Mar. Vaig viure una època de maltractaments que em va frenar la vida. Després de la separació, vaig tornar a treballar a Barcelona en l’àmbit de l’estètica. M’hi vaig quedar fins al moment en el qual vaig conèixer el món de l’emprenedoria.

Com et vas endinsar en aquest món?

Primer vaig viure una expriència curta de treball per compte propi obrint un restaurant amb altres persones.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Aquesta experiència no va tenir èxit. Després, una persona de la qual era clienta em va iniciar en aquest món. Vaig començar la meva aventura en el comerç electrònic: botiga online, telecomunicació, energies (renovables?), etc. Venia serveis de necessitat bàsica i productes de cura personal. Amb el temps em vaig convertir en distribuïdora.

La franquícia em va facilitar les eines tecnològiques necessàries per desenvolupar la meva feina: oficina virtual, eines de màrqueting, suport tècnic, atenció al client, el kit d’inici i la formació necessària per gestionar totes les operacions.

Llavors entenc que tens un lloc web?

Sí, tinc una pàgina web. Però ja no ens dediquem tant a vendre a productes perquè els serveis són els que generen els ingressos residuals. Així que treballo per tenir clients als quals recomano que canviïn de compania de llum, seguro, telefonía móvil i seguretat domèstica mitjançant comparacions de factures d’una compania a l’altra. Es fa el client un cop i es cobra tots els mesos de per vida mentre sigui client nostra.
També treballo perquè altres persones puguin ser també distribuidores, creo una xarxa de persones distribuidores. Estem inscrites en tots els òrgans que autoritzen la venda directa. Vaig estar un any estudiant i observant, els meus estudis de drets em van permetre entendre com funciona tot el tema.
La via de contacte amb el públic i amb la xarxa és Facebook, lindelkin, Instagram i l’entorn immediat. La xarxa la constitueixen més dones que homes.

I com evoluciona la teva nova feina?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 48053331_528565047608346_5296472893977264128_n.jpg

Molt bé, la meva botiga està en 26 països del món. Cobro cada mes un sou (variable però el rebo cada mes) a més de comissions per treball en equip, la rapidesa i l’ampliació de la xarxa. Cada cop que la xarxa creix, cobro més i si recomano un producte, també.
Per crear xarxa, organitzo allò que s’anomena PBR (personal bisness,…). Són trobades de petit comitè (de tu a tu).

Però jo et vaig veure (en fotos) en trobades grandioses. Què era allò?

Ah, sí! També participo d’esdeveniments formatius i informatius de creixement personal, projectes i desenvolupament amb pla de compensació (¿) tant com a formadora com, com a participant.

Si anem a traduir aquesta feina teva en números, de què estariem parlant?

Tinc més de 100 clients, i una vintena de socis: 15 en Colòmbia, 2 en Mèxic, 2 en Espanya i la cosa està creixent.

Quina valoració fas de tot això?

És un treball que m’enriqueix molt com a persona. M’ha ajudat a créixer molt i m’ha demostrat que crear és possible. També m’és molt gratificant veure que ajudo a altres persones, especialment a les dones, sobretot aquelles que volen emprendre i no saben com. Hi ha un perfil de dones que requereix molt de suport per tirar endavant la seva vida que són les dones amb càrregues familiars i amb una certa edat. Combinar la feina amb la vida familiar és difícil. Una manera de fer-ho és l’autoocupació.

Tu també participes del projecte microcrèdits solidaris, oi?

Sí, hi participo des del vessant emprenedor perquè m’ajuda el fet de  participar en els networking per donar-me a conèixer i vendre el meu producte. També m’agrada participar de la dinàmica de grup i donar-nos suport mútuament les dones que en formem part.
Formo part de la xarxa Mujeres emprendedoras por el mundo, som més de 200 dones arreu del món.

Com a dona d’origen estranger et vas trobar amb obstacles en el teu procés emprenedor?

Hi ha problemes que compartim totes les dones que volem emprendre en una societat bastant patriarcal encara, però hi ha d’altres que només els patim les dones que venim de fora. Ens toca lluita constantment per la regularització de la situació administrativa, contra els prejudicis que limiten molt el procés de creixement, el no reconeixement i valoració. Es fa més cas a una dona d’aquí que a una dona que ve d’un altre país. Si has fracassat en un projecte això et marca més i reps poca ajuda en general. Ara puc dir que sí que rebo suport i recolzament i em sento molt ben acompanyada.

I realitzada!

Sí!

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD

Exposició “Fotògrafes pioneres a Catalunya” a Argentona

Del 26 de febrer al 17 de març, a l’aparador de la Biblioteca municipal

 

Data: 2019-03-04

Lloc: Biblioteca municipal

Prèvia LGTBI de les Santes

 

Data: 2019-07-19

Lloc: La Taverna. Mataró

Abordatge de la violència envers les dones durant el confinament

 

La violència masclista no enten de confinaments. Les dones es poden trobar confinades amb els seus agressors. La seva integritat física corre més perill que abans. Per la qual cosa, s’han pres mesures per donar resposta a situacions de violència masclista.

  • Reforç de l’atenció telefònica i per correu electrònic:

Es reforça el recurs d’atenció telefònica en violència masclista 900 900 120 amb més personal. A més, s’ha habilitat un número de watsap per missatgeria instantància i una adreça de correu on es poden enviar missatges de mail.

 

  • Campanyes per donar suport a les dones en situació de violència masclista

Establiment segur contra la violència masclista: L’Institut Català de les Dones conjuntament amb la Policia de la Generalitat i Mossos d’Esquadra engeguen una campanya que incita comerços i farmàcies oberts durant l’estat d’alarma a ajudar les dones que hi acudeixen per comprar. Es tracta de trucar per les dones si verbalitzen situacions de violència.

 

Pla de contingència contra la violència masclista engegat pel Departament d’Interior: aquest pla pretén concienciar la societat i fer-la particípe de la denúncia de situacions de violència masclista o demèstica.

 

  • Nou telèfon d’atenció al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

 

Sessió sobre la formació i inserció laboral

Objectiu

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)

Facilitar la seva incorporació al món laboral

Contingut

Marc normatiu

Drets i deures de les persones treballadores

Accés al mercat de treball

Eines, recursos i serveis per a la recerca de feina

Formació laboral

En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament

Metodologia

Document de presentació en format de power point

Durada

2 hores

Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

El programa ‘Sostre 360’ cerca habitacions de lloguer a Arenys de Mar i Canet

El programa Sostre 360º – que impulsa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i s’està aplicant a Arenys de Mar i Canet de Mar amb el suport del Consell Comarcal del Maresme – ha iniciat la recerca d’habitacions de lloguer que aniran destinades a les persones joves que formen part del programa. La gestió es fa a través del propi projecte i el pagament de les despeses del lloguer queda assegurat pel finançament públic que té l’actuació.

Sostre 360º és un programa d’ajuda a joves d’entre 18 i 25 anys en situació de sensellar. L’objectiu és que puguin assolir la seva emancipació i integració social a partir d’una intervenció integral i comunitària, la cobertura de les seves necessitats bàsiques com l’habitatge, l’alimentació, el suport en la gestió de la documentació i la inserció sociolaboral. Aquest marc estable de referència els ajudarà a construir un projecte de vida autònom i autosuficient.

Hi participen una vintena de joves per als quals cal trobar habitatge. Es necessiten habitacions de lloguer principalment als municipis d’Arenys de Mar i Canet de Mar, però també s’estudiaran les ofertes d’altres municipis propers. El pagament de les habitacions està assegurat a través del finançament del projecte, i és el mateix equip professional del 360º qui es responsabilitzarà de fer els pagaments mensuals amb les persones propietàries dels habitatges.

Si teniu habitacions disponibles i voleu participar en aquest projecte podeu envieu el vostre oferiment a través d’AQUEST FORMULARI

Si necessiteu més informació, podeu contactar amb l’equip del projecte sostre 360º a través d’aquest correu electrònic: juanlopezm@suara.coop

Col·loqui virtual: Ucraïna. Ser dona en temps de guerra

Guerra és sinònim de destrucció i de vides truncades. El Consell Comarcal del Maresme i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitzen un col·loqui virtual per parlar de la dona i la guerra i, en concret, del conflicte bèl·lic que es viu a Ucraïna.

Les dones ucraïneses tenen un paper predominant en aquesta crisi humanitària provocada per la invasió russa, però també en el front de guerra i de resistència.

La xerrada es farà el dijous 5 de maig a les 18:30h amb el següent programa:

  • Benvinguda a càrrec de Meritxell Romero Pinet, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a càrrec de Victòria Planas Fusté, responsable d’Acció Humanitària i Emergències del Fons Català
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

El Consell Comarcal del Maresme i la fundació AGI signen un conveni d’ajut a dones víctimes de violència de gènere

El proper dimarts,23 de novembre, a les 10:30h, el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera i la representant de la Fundació Privada d’Assistència i Gestió Integral (AGI), Rosa Garriga Llorente, signaran un conveni de col·laboració que permetrà a les dones víctimes de violència de domèstica dels municipis de menys de 20.000 habitants de la comarca del Maresme accedir a un servei d’acolliment residencial d’urgència a Barcelona.
Aquest conveni se signarà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.

Data: 2004-11-23