El futbol com a espai integrador social, cultural i lingüístic
El Consell Comarcal del Maresme s’ha convertit en el primer consell comarcal que ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació i Federació Catalana de Futbol per facilitar l’accés dels nens i nenes amb pocs recursos econòmics a la pràctica del futbol federat. Aquest és un projecte adreçat als menors d’entre 8 i 14 anys que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol va impulsar fa dues temporades i que consisteix en subvenionar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè els seus fills puguin fer front a les quotes de l’esport federat. L’objectiu és fer del futbol un element d’integració i cohesió social tot fomentant l’ús de la llengua catalana. Aquest projecte, segons ha explicat la consellera delegada de Serveis a les Persones del CCM, Montserrat Candini, encaixa amb la línia d’actuació “Un Maresme Inclusiu” impulsada des del Pla Estratègic Maresme 2015 que intenta evitar la dualitat social a la societat maresmenca. Amb la col·laboració entre les dues entitats, el Consell Comarcal del Maresme farà de pont entre els serveis socials dels ajuntaments i la Fundació perquè en el moment que es detecti un cas susceptible de poder-se acollir al projecte ho pugui fer. Actualment, segons ha explicat Jordi Roche, a la comarca del Maresme ja hi ha 33 nens i nenes que juguen en 11 clubs de la comarca gràcies a l’ajut que reben.
El Consell Comarcal del Maresme i la Fundació de la Federació Catalana de Futbol signaran un conveni per facilitar la integració de persones amb pocs recursos a través de la pràctica del futbol
El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche signaran un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per facilitar que els nens i nenes de la nostra comarca que tinguin una edat compresa entra els 8 i els 14 anys, els agradi i tinguin habilitats per al futbol i visquin en un entorn familiar amb pocs recursos econòmics, puguin accedir a poder jugar en clubs federats.
Aquesta iniciativa té una finalitat d’integració social i lingüística d´aquests potencials futbolistes mitjançant l´aprenentatge del futbol amb entrenadors de parla catalana que fomentin l´ús del català.
Data: 2008-03-25
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
El percentatge de població estrangera a la comarca del Maresme és de l’11,5%
Hi viuen gairebé 47.900 estrangers
Cal tenir en compte, però, que a finals de desembre de 2005 va entrar en vigor la nova normativa, segons la qual els estrangers extracomunitaris sense permís de residència permanent han de renovar la seva inscripció al padró municipal cada dos anys i, si no la fan, automàticament són donats de baixa. Això explicaria la disminució del nombre de persones d’alguns col·lectius, com els provinents de Mali, Gunea.Bissau, República de Guinea, El Marroc, Colòmbia o Equador.
Tot i això, les xifres indiquen que els homes continuen sent part majoritària del col·lectiu de persones immigrades, però es reforça la tendència detectada els darrers anys d’un increment de la presència de dones. Concretament, el 54,5% són homes i el 45,5% dones. La presència femenina ha augmentat un 0,4% en el darrer any.
Pel que fa a la procedència geogràfica, es detecta un augment de la presència de persones originàries de la Unió Europea (721 persones més), seguides de les originàries d’Amèrica Llatina (s’ha incrementat de 414 ciutadans) i és especialment significatiu l’augment de persones originàries de Bolívia.
Municipi a municipi
Pel que fa a les dades concretes de cada localitat, Calella és el municipi que presenta un percentatge més elevat de població immigrada, un 23,3%. Li segueixen Pineda de Mar (16,8%), Caldes d’Estrac (16,3%), Sant Pol de Mar (15,4%), Mataró (14,9%) i Premià de Mar (12,5%).
A la banda baixa, es troba Tiana que és el municipi del Maresme on la presència d’estrangers és més inferior (un 2,8%). Per sota del 5% es troben Argentona i Dosrius (tots dos amb un 4,3%), Teià (4,5%), Òrrius (4,8%) i Montgat (4,9%). Vilassar de Dalt comptabilitza el 5%.
- Si voleu ampliar aquesta informació, podeu accedir-hi a la informació detallada de cada municipi i del conjunt de la comarca, clicant aquí
- El Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal té recollides les dades de població nouvinguda des de 2003. Podeu accedir-hi clicant aquí
El CCM amplia el servei de traducció per a persones nouvingudes
S’ofereix traducció a una vintena d’idiomes
Una altra novetat és l’augment de la borsa de traductors, de la qual ja en formen part una trentena de persones, i que ha permès ampliar el nombre d’idiomes que s’hi ofereixen. Actualment la borsa de traductors pot assegurar el traspàs d’informació a 20 llengües: Aku, Alemany, Amazigh (o tamazight), Anglès, Àrab, Bàmbara, Bosni, Croata, Francès, Fula, Italià, Mandinga, Polonès, Portuguès, Romanès, Rus, Serbi, Soninké (o sarahule), Wòlof i Xinès.
Des de la seva entrada en funcionament, s’han realitzat 115 serveis de traducció, 83 dels quals han estat sol·licitats per centres docents i 32 pels serveis socials dels ajuntaments.
Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes, podeu consultar el seu espai web, clicant aquí
El CCM ofereix un pla de formació per a treballadors municipals que treballen en temes relacionats amb la immigració
Polítics del Maresme reben avui una sessió de formació en diversitat religiosa
La sessió de formació la portaran a terme Jaume Vives, tinent d´alcalde i regidor de Drets Civils i Convivència de l´Ajuntament de Badalona, i Francesc Torradeflot, cap de l´Àrea de Diàleg Interreligiós d´Unescocat. La sessió es basarà en l´experiència, pionera a nivell català, de la ciutat de Badalona en matèria de gestió de la diversitat. Des de fa dos anys Unescocat treballa amb les comunitats d’aquest municipi i fa uns mesos ha rebut l’encàrrec de l´Ajuntament de la ciutat per coordinar el Programa per al Diàleg Ciutadà de Creences i Conviccions a Badalona. La sessió té com a objectiu explicar els aspectes pràctics de l’experiència de Badalona i a partir d’aquí plantejar i debatre les perspectives i desafiaments de les administracions locals davant de la diversitat religiosa.
Seminari: Els plans integrals de ciutadania: elements per afavorir la cohesió social, la convivència ciutadana i el civisme
Seminari de 15 hores adreçat a tècnics i polítics municipals. Tindrà lloc els dies 7, 9 i 14 de novembre a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Per a més informació
Cliqueu aquí
.
Data: 2006-11-07
L’índex de població estrangera al Maresme és de l’11,28%
L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,
Cliqueu aquí

El Consell Comarcal del Maresme posa en marxa un servei de traducció per a persones nouvingudes
El servei de traducció per a persones nouvingudes és una iniciativa del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme que compta amb el suport del Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Traducció i Interpretació de la Diputació de Barcelona. En aquests moments, el servei de traducció que ha posat en marxa el Consell Comarcal del Maresme compta amb una borsa de traductors que pot assegurar el traspàs d’informació a 10 llengües: alemany, anglès, àrab, francès, mandinga, rus, soninké (o sarahule), tamazight (o bereber), wòlof i xinès. Tot i això, la borsa de traductors s’anirà ampliant. les persones que en vulguin formar part, s’hi poden apuntar
clicant aquí
. Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes o sobre els serveis del Pla Ciutadania i Immigració,
Cliqueu aquí

El Consell Comarcal del Maresme organitza una jornada sobre la prevenció de mutilacions genitals femenines
La Jornada començarà a les 9:00h amb una presentació del conseller delegat de Serveis Personals del CCM, Xavier Serra i del tècnic de polítiques migratòries del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme, Víctor Bassas. A les 9:15h, l’antropòloga Laura Mascarella contextualitzarà el tema presentant el marc general de les mutilacions genitals femenines. Tot seguit, hi haurà una taula rodona en la qual es fomentarà l’intercanvi d’experiències des de diversos àmbits. Hi participaran: Núria Miranda, educadora social de l’Ajuntament de Pineda de Mar; Roser Gol, llevadora de l’Hospital de Mataró; Rosa Negre, Sergent del Cos de Mossos d’Esquadra de la Regió policial de Girona; Josep Maria Casadevall, Fiscal en cap de l’Audiencia Provincial de Girona; i Eva Cham, mediadora de l’Ajuntament de Mataró. A continuació, a les 12:45h. dues entitats que treballen en aquest tema presentaran diferents estratègies de treball comunitari. Hi intervindran: Mama Samateh, presidenta de l’Asociación de Mujeres Anti Mutilación (AMAM) i Fatou Secka, Vice-presidenta de l’associació EQUIS-MGF (equip de sensibilització sobre les mutilacions genitals femenines). La jornada és previst que finalitzi a les 14:30h.