Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons recull l’informe estadístic “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” elaborat pel Servei del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. L’estudi, realitzat amb dades facilitades pels padrons municipals, xifra la població estrangera resident a la comarca en 54.315 persones, un 0,35% menys que l’any anterior.

L’índex de població estrangera que resideix al Maresme és del 12,4%, 3,6 punts per sota de la mitjana catalana. L’evolució, tant del nombre com del percentatge d’estrangers a la comarca, és molt similar a la registrada a l’àmbit metropolità: va augmentar al 2009 i va disminuir al 2011. En total, el Maresme tenia a 31 de desembre de 2010 una població empadronada de 439.286 persones, 54.315 de les quals eren estrangers (el 52,9% homes i el 47,1 dones).

El col·lectiu amb més presència al Maresme és el provinent de l’Àfrica del Nord (30,35%), seguit de l’Amèrica Llatina (25,48%), la Unió Europea (19,64%), l’Àfrica Subsahariana (13,06%), Àsia (7,32%), Resta d’Europa (3,53%), Amèrica del Nord (0,56%) i Oceania (0,05%). Les xifres corresponents al darrer any indiquen que hi ha un lleuger augment de persones que s’han instal·lat al Maresme de totes aquestes procedències menys d’Oceania que no ha experimentat cap variació i d’Amèrica Llatina que ha registrat una pèrdua de població de l’1,35%. Aquesta reducció és la que ha fet disminuir en un 0,35% el percentatge de població estrangera al Maresme.

La radiografia del territori que presenta l’informe elaborat pel Consell Comarcal, apunta que els municipis que tenen un percentatge de població immigrada que supera el 10% són per ordre de major a menor: Calella (20,7%), Pineda de Mar (17,3%), Mataró (16,9%), Caldes d’Estrac (15,1%), Premià de Mar (14,0%), Santa Susanna (12,7%), Sant Pol de Mar (12,7%), Malgrat de Mar (12,1%), Arenys de Mar (11,9%), Sant Andreu de Llavaneres (11,0%) i Premià de Dalt (10,3%). De la resta de municipis, en trobem 16 amb un percentatge d’entre el 5 i el 10% i 3 amb un percentatge inferior al 5%: Argentona (4,7%), Òrrius (3,9%) i Tiana (3,7%).

En total, convivim al Maresme 134 nacionalitats. La que té més presència al Maresme és la marroquina (29,7%), seguida de la gambiana, la italiana, la xinesa, la senegalesa i l’argentina.

Tot i les similituds que hi ha al conjunt del territori pel que fa a l’evolució experimentada el darrer any, es detecten diferències entre l’Alt Maresme, el Maresme Central i el Baix Maresme. Així, a l’Alt Maresme la població originària d’Amèrica Llatina és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries de la Unió Europea i de l’Àfrica del Nord (col·lectiu principal en el conjunt de la comarca). El fet diferencial del Maresme Centre és que la Unió Europea no supera en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica i que són molt més significatives les diferències percentuals entre el col·lectiu de persones originàries de l’Àfrica del Nord i de l’Amèrica Llatina. La peculiaritat més significativa del Baix Maresme és que la població estrangera amb pes realtiu més important és l’originària d’Amèrica Llatina, seguida de la procedent de la Unió Europea i d’Àfrica del Nord.

Podeu veure les dades més concretes de cada municipi, CLICANT AQUÍ

Podeu consultar l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” clicant sobre la imatge:

 

  


Una quarentena de tècnics i polítics locals del Maresme i del Vallès Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del Vallès Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conèixer el marc normatiu que regula els processos d´empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions pràctiques que més freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions d´heterogeneïtat sobre l´empadronament de les persones immigrades.


La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM, Neus Serra i pel conseller comarcal del Vallès Oriental, Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bàsics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del Síndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tècnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del Síndic va recollir dades d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Teià. De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogènia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris està determinada , en la major part d’ocasions, bé per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bé per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis. Aquest punt porta l’Oficina del Síndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. També recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi). L’informe també recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accés de la policia a les dades que hi conté. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accés dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accés, però, han d’estar justificades i motivades. Un 12,7% d’immigració al Maresme Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’àmbit metropolità que té un 15,2% de població de nacionalitat estrangera. Pel que fa al Maresme, les procedències més dominants són El Marroc (28,5%), Gàmbia (5,8%), Argentina i Itàlia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i Bolívia (3,0%).

A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf