“EVS is a Journey” és un dels projectes que ha realitzat la Maribel durant la seva estada a Eslovènia en el marc del programa de Voluntariat Europeu: la producció d’un vídeo que retrata totes les dimensions de l’experiència de l’EVS, en un reflex del què està vivint ella mateixa amb els seus companys i companyes del viatge.
La Maribel va marxar fa uns mesos a fer un Voluntariat Europeu a la ciutat eslovena de Krskö. Des del Servei de Mobiltiat Internacional Jove del Maresme, la vam assessorar, acompanyar en la cerca del projecte de voluntariat i facilitar la seva preparació per marxar (a través de formació, tramitació de l’assegurança, etc.). A la meitat del seu voluntariat ens explica en què consisteix el seu dia a dia.
Dober Dan! (Bon dia en eslovè)
Sóc la Maribel de Tordera (Barcelona) i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!!
Què que hi ha a Krsko? Busqueu Krsko a google, només trobareu imatges sobre una central nuclear… doncs si, només hi ha això. Però cada dia que va passant estic més contenta d’haver escollit aquest lloc per fer el meu voluntariat. Aquí em sento com a casa i no em fa falta res més del que tinc.
Vivim a un centre de joves (casal de joves + hostal), on col·laboro amb les activitats que s’hi realitzen, un conjunt de persones, d’arreu d’Europa, que com jo, també fem un EVS en el mateix o diferents projectes al meu aquí al centre.
Fins ara he estat a un munt de festivals de cine, de teatre, d’art en general, on he estat treballant de reportera, gravant, entrevistant als artistes i editant posteriorment. També en alguna ocasió he fet de fotògrafa o simplement he redactat. Aquí al centre cobreixo les activitats de la mateixa a part d’ajudar amb lo que es necessiti per dur-les a terme. També vaig publicant al Facebook i Youtube del centre. Es podria dir que fins ara la meva tasca ha estat al sector de “Social Media”.
Ara estic ben bé a la meitat del meu EVS i tot i seguir amb aquestes tasques, els meus futurs projectes canvien una mica a partir d’ara ja que, he començat a col·laborar amb una escola de primària fent classes d’anglès i, també, amb l’organització d’esdeveniments, aquí, al centre.
Tot i la satisfacció d’aprendre noves habilitats ja que, jo mai havia realitzat ni estudiat res del que aquí estic fent, no tot és treballar. Fent un EVS viatges molt, coneixes nous països, fas nous amics d’arreu d’Europa, coneixes altres cultures, etc. a les fotos es pot observar.. Així que ho recomano totalment!
Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.
QUÈ i PER A QUÈ
Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils.
AMB QUI
Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.
EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA
Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils.
Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.
Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.
En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.
COM
Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:
l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual;
el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.
REPTE 1:Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.
Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?
REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat
Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual?
REPTE 3:Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions
Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual?
Voluntariat Europeu en col·laboració amb la Creu Roja a Itàlia. L’experiència del Markel de Vilassar de Dalt
Des de fa bastant temps estic convençut que tenim l’obligació moral d’ajudar a fer del món un lloc millor per a tothom. El concepte modern l’individualisme hauria de ser substituït per un sentit d’empatia i col·lectivisme. La humanitat no arribarà gaire més lluny si no comença a adonar-se que en aquest món hi estem tots plegats i que el cercle viciós en què ens trobem que consisteix a utilitzar a altres persones per arribar més amunt en aquesta jerarquia imaginaria, s’esfondrarà. Aquesta és una de les raons que em va impulsar a començar la recerca d’un projecte de voluntariat a l’estranger. Em dic Markel, sóc de Vilassar de Dalt, i en aquest text us explicaré la meva primera (de moltes, espero) experiencia com a voluntari, i, amb sort, aconseguiré animar-vos a fer el mateix.
Fa dos mesos escaig vaig arribar a Cingoli, un petit poble Italià de la regió de Marche, a la provincia de Macerata, a col·laborar amb la creu roja local. És una regió que consta de molts pobles petits dispersos i poc comunicats. La nostra tasca principal consisteix a oferir transport fins als hospitals a les persones (sobretot gent gran) que ho necessiten. És una feina important, sobretot ara que estem en aquesta situació de crisi sanitària.
Originalment, vull dir, abans del CoVid, les activitats que es duien a terme eren més variades, s’organitzaven actes benèfics, per exemple, però com a molts altres llocs, estem limitats per la situació actual. Aquests últims dies, però ha millorat bastant i ens ha permès poder desplaçar-nos per la regió durant el nostre temps lliure i he pogut gaudir del preciós paisatge dels pobles propers.
El que si puc dir és que em sento molt a gust aquí, la gent ha estat d’allò més acollidora i amable amb mi. La dificultat principal, sense cap dubte ha estat l’idioma, és clar que no és un problema gaire gran, molta gent compara aquest tipus de coses a un mur ue s’ha de superar, jo més aviat ho compararia a construir una casa, si bé és cert que és un procés llarg i dificil, un cop acabes tens un recurs perfecte i molt útil, en comptes de simplement un obstacle superat, aquesta llengua et servirà en un futur i tot l’esforç que hi has invertit es quedarà de forma permanent amb tu. Dit això l’italià és molt més fàcil d’aprendre si ets (com jo) algú que parla català i castellà. Hi ha moltíssimes similituds entre els idiomes i això ajuda bastant a aprendre italià, cosa que és indispensable per facilitar la comunicació.
Sens dubte és difícil viatjar durant aquests temps, però també són necessaris voluntaris arreu del món, i ara més que mai, una de les raons que em va impulsar a desplaçar-me ara, en comptes d’esperar que tot torni a la normalitat. Algú ha de fer aquestes coses, si no el món no pot funcionar adequadament, i, si un de sol és molt poca cosa, però tots junts podem canviar el món.
El treball amb nens i joves, l’organització d’esdeveniments, el lleure infantil, els esports, el periodisme, el vídeo i/o la fotografia configuren algunes de les diferents activitats que el/la voluntari seleccionat, conjuntament amb voluntaris d’altres països d’Europa, haurà de realitzar en el projecte de voluntariat “Small steps, big changes”. El projecte es realitzarà de gener a octubre de 2016, a Krsko (Eslovènia).
Doneu-li un cop d’ull a la convocatòria!
Si voleu conèixer altres oportunitats, ens podeu seguir al Facebook.
Com cada dia 10, publiquem un nou butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.
Destaquem 2 beques de pràctiques; una per al Museu Guggenheim de Nova York i l’altra per fer pràctiques professionals al Japó.
Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes.
L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.
3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.
Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig
La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.
Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.
Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.
Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.
Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.
Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.
Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!
Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.
Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.
Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.
Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.
D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.
La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.
Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.
Quin és el valor afegit dels intercanvis internacionals en la formació dels i les joves que hi participen? Quins impactes a nivell educatiu, motivacional, en la participació, s’hi vinculen? Com es poden sol·licitar en el programa ERASMUS + de la Unió Europea, i quins models existeixen alhora d’anar-los teixint?
Per a què pugueu valorar totes les possibilitats dels Intercanvis juvenils internacionals, des del Servei de Mobilitat Jove del Maresme us proposem una Taula d’experiències dirigida a professionals de joventut i a totes aquelles persones que des del món del lleure o de l’ensenyament, els hi interessi aquest tema i vulguin apropar-se a aquesta eina educativa. Comptarem amb la presència de l’entitat Nexes, i amb tres experiències del territori
La taula es portarà a terme el dia 23 de Maig de 9:30 a 12:00 a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme
NEXES. Presentació intercanvis juvenils:
–Programa Erasmus +
–Intercanvis juvenils (principis i valors) – Com presentar un intercanvi
TAULA D’EXPERIÈNCIES
10h25 –
10h45
1)INS Premià de Mar i la Fundació “Compartir” de Romania.
Es fan experiments científics i activitats de convivències amb joves amb risc abandonament dels estudis. L’intercanvi es va fer el 2015 amb resultats excel·lents i actualment són aquests joves qui organitzant un nou intercanvi Erasmus+ dins del seu treball de síntesis a la ESO.
A Lliça de Vall les persones joves del casal del Kaliu, han participat en diversos intercanvis internacionals organitzats per entitats com Teleduca. L’intercanvi s’utilitza com una eina estratègica per fomentar la participació ciutadana, i l’educació intercultural dels i les joves del municipi.
11h05 – 11h25
3)Servei de Joventut de la Garrotxa
Participa en intercanvis entre joves catalans i del sud de França sobre temes de formació i treball en comarques rurals.El projecte es va iniciar l’estiu de 2014 i aquesta edició serà la quarta, s’hi ha sumat la regió del ripollès i de Aspres, essent ara joves de 4 regions participants.
Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.
#MaresmeJove tot i la situació de pandèmia que estem vivint, les oportunitats de què disposes per iniciar el teu projecte de mobilitat internacional no s’han aturat. Dona-hi un cop d’ull!
Aquest mes en Samuel de Premià de Dalt ens explica la seva experiència i vivències participant en un projecte de formació internacional al Regne Unit. Si t’ha semblat interessant i penses que t’agradaria fer-ne una, al butlletí trobaràs ofertes per participar en projectes de voluntariat a França i Romania.
Si el que busques és feina a l’estranger, consulta la secció d’ofertes de feina on trobaràs informació sobre Fires d’Ocupació on line per treballar en diversos països.
Descarrega’t el butlletí per llegir-tel amb calma i conèixer quins recursos tens al teu abast!
Ah i recorda que si necessites més informació seguim teletreballant. Contacta’ns per e-mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat o WhatsApp al 667.182.782 i t’atendrem per videotrucada.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
