Enviem la primera voluntària amb el Servei de Voluntariat Europeu!

  

L’Eva, una jove d’Òrrius, és la primera voluntària que envia el Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu del programa Erasmus+.

El projecte en què participarà l’Eva, “Small steps, big changes” es realitzarà al Centre Juvenil Municipal MC Krsko, on es fan tot tipus d’activitats amb joves (concerts, cinema, xerrades, cursos), nens (tallers, excursions, etc.) i adults (tallers de cuina, informàtica, etc.). L’Eva donarà suport a l’equip de profesionals del centre juvenil en la realització dels tallers amb infants i activitats esportives amb la comunicat local, formarà part de l’equip multimèdia documentant esdeveniments i editant vídeos i participarà de la realització d’una revista periòdica.

El Servei de Voluntariat Europeu és un projecte de voluntariat de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea, que et permet participar de forma activa en una organització d’acollida d’un altre país.

Si t’interessa rebre informació sobre el programa del SVE i valorar les opcions que tens per prendre-hi part, pots contactar amb nosaltres a mobilitatjove@ccmaresme.cat 

Ofertes de voluntariat internacional per viure un estiu diferent

 

Arriba el moment de començar a planificar les vacances d’estiu i des del Servei de Mobilitat Internacional Jove posen a l’abast dels i les joves del Maresme diferents propostes internacionals per fer de l’estiu 2019 una experiència única.  “Viu un estiu diferent” s’ha presentat aquesta setmana a Mataró i el 3 d’abril es farà a Alella. 

L’estiu és per gaudir-lo desconnectant dels estudis i de la feina, però el lleure no està renyit amb l’aprenentage, la solidaritat i l’enriquiment personal. Aquesta és la filosofia que guia l’oferta de voluntariat internacional que ofereixen diferents entitats. El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, que gestiona el Consell Comarcal i del qual en formen part 24 municipis de la comarca,  les ha convidat a presentar als joves les diferents ofertes de voluntariat internacional que tenen al seu abast per a l’estiu 2019. Les inscripcions ja han començat i, com diuen totes les entitats, les persones interessades “no cal que tinguin experiència prèvia, només la voluntat d’aprendre, col·laborar i ajudar”.

La primera presentació de l’oferta de voluntariat internacional per a l’estiu s’ha fet aquesta setmana a Mataró. Qui no hi hagi pogut assistir, té una altra oportunitat el proper 3 d’abril a les 19:00h a l’Espai Jove d’Alella.

D’entre les diferents entitats i associacions que ofereixen programes de voluntariat internacional, una és maresmenca. Es tracta d’ AlKaria. Aquesta ONG, amb seu a Malgrat de Mar, treballa a poblacions rurals del Marroc i, des de fa poc, ha començat a col·laborar amb Senegal, Liban, Equador i Perú. La seva acció es focalitza en l’educació, l’ajuda i l’empoderament de les dones d’aquests territoris i en el desenvolupament econòmic. Ofereixen estades solidàries que es complementen amb les visites turístiques que permeten conèixer el territori i la seva cultura. Podeu veure les seves ofertes a Alkaria.org

Les i els joves d’entre 18 i 25 anys que siguin ciutadans de la Unió Europea i vulguin aprofitar l’estiu per estudiar a l’estranger, fer un intercanvi cultural a Europa, treballar en una feina qualificada o fer un voluntariat, poden consular l’oferta de la Fundació Catalunya Voluntària 

Qui vulgui participar en brigades solidàries o camps de treball i tingui més de 16 o 20 anys (en funció del projecte) trobarà diferents alternatives a Camps de Treball Internacionals a Catalunya  , Servei Internacional de Catalunya i Associació Catalana per la Pau.

El Consell Comarcal del Maresme cerca persones que hagin treballat com a “au-pair”

Moltes experiències de mobilitat internacional jove han tingut com a base la feina d’au-pair. És a dir la cura d’infants en un país estranger a canvi d’allotjament i manteniment. És una modalitat que permet a la persona jove fer una immersió lingüística, social i cultural en un ambient familiar.

El Servei de Mobiliat Internacional Jove del Maresme està recollint les vivències de maresmenques i maresmencs que hagin fer d’au-pair per il·lustrar i complementar l’acte que s’està organitzant per donar a conèixer aquesta modalitat d’intercanvi cultural internacional. L’objectiu és orientar al jovent que s’està plantejant aquesta via per fer una estada temporal a l’estranger.

L’acte es farà el 22 de setembre, a les 18:00h, a Can Jorba (Vilassar de Mar)

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme fa una crida a les persones de la comarca que hagin fet d’au-pair a compartir la seva vivència contestant aquesta enquesta. Les dades recollides serviran per visibilitzar informació d’interès relacionada amb la temàtica.

Maresmencs i maresmenques al món


😀David

🛫 Premià de Dalt

🛬Dinamarca, Balcans i Turquia

✅ Estudis

MENÚ


Aprenentatge vivencial en ruta a través de la convivència

El passat 6 d’abril de 2022 el David Casanovas (D), un jove de Premià de Dalt, acompanyat per en Tomasso (T) i la Fernanda (F), d’Itàlia i de Xile respectivament, ens van explicar en què consisteixen els estudis DNS – The Teacher Training College de Dinamarca.

En què consisteixen els estudis a DNS?

D: Estem fent una educació de 4 anys a DNS, on aprens bàsicament pedagogia per ser professors i professores, però es fa d’una manera una mica alternativa. Entre les 12 persones que formem la classe hem comprat un autobús, que hem equipat posant llits, una cuina i una tauleta. Els 4 primers mesos de l’educació hem viatjat des de Dinamarca fins a Turquia. Hem après de cultura, tradició, sistema educatiu, sistema sanitari i altres temes en funció de l’interès de cadascú. Per exemple, si hi ha un grup que vol aprendre sobre gènere, prejudicis i cultura islàmica a Turquia, se separa de l’autobús i se’n va a conviure durant un període d’uns deu dies amb una família local per tractar aquesta temàtica. En retornar a l’autobús tot el que s’ha après es comparteix amb la resta de companys/es que han anat a investigar sobre una temàtica diferent.

Així, no es tracta d’un aprenentatge individual, sinó que és un aprenentatge cooperatiu. A mesura que es va fent el viatge, també cursem els estudis, que han d’anar avançant. Algunes assignatures estan especialitzades en pedagogia; les que hem fet durant la ruta estaven basades en alguna temàtica rellevant durant el viatge. Per exemple l’assignatura “Big issues of our time”, Història del món, i “World Studies”.

T: La Fernanda i jo vam investigar en un poble parlant amb la gent local sobre l’efecte de la pandèmia en la societat, en com van canviar les relacions socials. Era un poble de menys de 200 persones

Quin impacte va tenir la pandèmia en aquest poble?

T: Hi havia molta solidaritat. Si hi havia un cas de COVID, es reunien i es donaven suport els uns als altres. En aquell petit racó realment no va afectar de manera greu, pel que vam veure. La població estava molt preocupada pel problema amb l’economia
D: El primer dia 1 euro corresponia a 8 lliures turques. Una setmana més tard, 1 euro valia 15 lliures. En aquell període les decisions polítiques van fer que la moneda caigués en picat, i això va generar un impacte. Per la situació econòmica preferien que si hi havia algú amb coronavirus, amagar-lo, per mantenir la feina i així cobrir les seves necessitats bàsiques. El que volem remarcar és que el que hem experimentat és de 3 ciutats de Turquia, per a res representa tot el país. Hem estat a Lüleburgaz, Silivri i Ayvalık, que són les tres ciutats de la zona que es consideren de caràcter més europeu per les que vam poder fer el viatge.

Quina és la ruta que vau seguir?

T: Vam començar des d’Europa, fent una investigació als Balcans sobre la Guerra de Iugoslàvia. Ens vam separar en petits grups: uns van anar a Sèrbia, altres a Bòsnia, altres van passar per Kosovo, que estan en aquest conflicte que no és considerat com un país per altres països europeus, i per altres sí. Aquest fet ens va fer comprendre el priviligi que tenen algunes nacionalitats.
F: Quan estàvem als Balcans ens vam separar en minigrups i vam fer autoestop, des de Zagreb, Croàcia, fins a Sofia, Bulgària. Durant 5 dies vam estar viatjant en autoestop, sense el bus. I aquesta és una altra de les maneres d’investigar. El nostre objectiu és no anar a hotels. Sinó parar en un lloc i preguntar a la gent si ens poden acollir a casa seva. I així poder connectar-nos amb les persones.

Conduíeu vosaltres l’autobús?

D: Vam seleccionar a dos conductors de la classe, que van haver d’estudiar pel carnet de conduir autobusos, jo vaig ser un d’ells. Com que no podia conduir a Europa, uns professors de l’escola, que sí que podien, van conduir fins a Turquia.

Algú de vosaltres tenia coneixements de mecànica?

D: Jo vaig estudiar enginyeria de l’aeronavegació, i també vaig haver d’estudiar la mecànica de l’autobús. Una altra de les meves companyes també va haver d’estudiar més o menys la mateixa mecànica: els frens, el motor… i ho anàvem comentant. I la professora que tenia més experiència també ens ajudava a entendre el funcionament.
F: Quan estavem a Croàcia vam tenir un problema amb l’autobús. Com que som un equip, vam anar tots junts al taller mecànic per aprendre tots plegats a tenir cura del bus i a identificar què s’havia espatllat.

Després de l’aprenentatge en ruta, en quin punt us trobeu?

D: Ara justament després d’aquests 4 mesos de viatge tenim 2 mesos on fem el que s’anomena “Bringing to the public”. Les assignatures que ara estem estudiant són tècniques de comunicació. Avui, per exemple, hem anat a l’escola de La Salle, de Premià de Mar, i hem estat fent presentacions, jocs relacionats amb els prejudicis i l’educació, perquè reflexionessin i donessin la seva opció. Aquí és on hem d’aprendre a comunicar-nos i a escoltar com es connecten les altres persones i involucrar-les en el procés.

I com ha anat la sessió?

T: Estem aprenent a comunicar-nos. La comunicació no és només la paraula, és també el gest, el llenguatge corporal… ha anat molt bé. La nostra tasca és acceptar totes les opinions i aprendre a veure les coses des de diferents perspectives.
D: Intentem no fer una presentació on estem parlant tota l’estona, sinó que siguin ells i elles els i les protagonistes de les activitats que els portem. Generem debats, i fem de mediadors/es. Amb els nens, escoltant-los de vegades vèiem que els faltava motivació per l’estudi, hi havia pressió per les notes. Vam plantejar la següent frase: “Sento que les notes representen el meu aprenentatge”. Si tu estaves d’acord, feies un pas cap endavant. Si no, mantenies la posició. Molts nens i nenes estaven d’acord amb aquesta frase.
F: A l’institut d’un poble de Grècia també ens van explicar l’enorme pressió que senten els estudiants per passar l’examen de la selectivitat d’allà per després accedir a la universitat. Et fa plantejar si el sistema educatiu està plantejat perquè els estudiants adquireixin coneixements o només per les notes.
T: M’agradaria parlar també de les persones en situació de refugi. Duia a terme una investigació amb un grup de refugiats a Izmir, a Turquia. Pots sentir sobre històries de refugiats, és clar, però quan veus amb els teus ulls la dura condició de vida d’aquestes persones és quan t’adones del nostre privilegi com a ciutadans europeus, quan travessem les fronteres. Els infants que vaig veure al camp no anaven a l’escola, no tenien aigua, i lluitaven per aconseguir menjar. Una realitat completament diferent dels infants que hem vist aquí a Europa.

Com va néixer DNS?

D: Va començar l’any 1971 on un grup de 8 amics van agafar una caravana i se’n van anar a viatjar pel món. Quan van retornar es van adonar que tot continuava igual al seu voltant, però alguna cosa havia succeït al seu interior, ja no podien veure les coses de la mateixa manera. Aleshores t’entra ràbia, impotència, que es pot fer servir per crear diferents maneres d’educació o per fer arribar aquest coneixement a altres persones i així, crear una xarxa de solidaritat. L’esperit crític és quelcom que es promou molt en aquests estudis. Des del 1971 fins ara cada any hi ha
hagut diferents generacions passant per aquests cursos. Nosaltres formem part de l’equip 21 (vam començar el 2021) i les persones del grup sempre som les mateixes.

És molt car estudiar aquesta carrera?

D: La carrera, per poder començar, té un cost de 10.000€. Pots anar-hi un any abans i fer el que s’anomena “saving up”. Des de l’escola t’ajuden a trobar una feina per poder-te finançar la carrera, que és el que vaig fer jo. Ara hem fet el viatge de 4 mesos, en tenim 2 mesos de portar-ho al públic i a continuació tenim 3 mesos més de “saving up”. Així, dins de la mateixa educació hi ha períodes en què treballes per finançar-te l’any següent.

D’on sou, les 12 persones que formeu part de l’equip 21?

D: D’Itàlia, Lituània, Hongria, Romania i Alemanya, França, Croàcia, de Xile, amb nacionalitat Espanyola, i jo d’aquí. Tenim entre 18 i 27 anys. La qüestió amb l’edat, quan estàs en l’equip, és quelcom que desapareix. El que valorem els uns dels altres són les fortaleses, les debilitats, el fet de cooperar.

Per a més informació sobre els estudis a DNS:
Es pot consultar la pàgina web https://www.dns-tvind.dk
Compte d’Instagram: https://www.instagram.com/dnsteachertraining


Publicat al Butlletí de juny de 2022

Reptes: Adrià, pràctiques a la Xina

ADRIÀ

Pràctiques a la Xina

Sis mesos a un lloc tan diferent et canvien. Veig que el món és més petit del que em pensava, i que també és més fàcil la comunicació i la relació amb gent de lluny.

Existeixen diferents programes de pràctiques, tant per a estudiants com per a persones que s’acaben de titular, amb requisits i condicions que varien. Alguns es tramiten a través de programes finançats pels organismes internacionals (Eurodissea, Argo, Fullbright…), mentres d’altres, es poden cercar de manera independent a través de candidatures espontànies, tal com va fer l’Adrià.

Després de realitzar una recerca en profunditat de moltes empreses del seu sector, buscant si oferien trainership, career o interships —sol ser informació que es troba a les pàgines web de les mateixes empreses— va enviar la seva candidatura presentant el currículum, la carta de motivació i un portfoli amb la feina feta. Va rebre dues ofertes i llavors va pactar i valorar les condicions que més li convenien.

L’experiència de l’Adrià ens mostra com en la globalització les oportunitats laborals poden arribar d’arreu, i que malgrat les barreres administratives, lingüístiques i mentals semblin més altes en països culturalment més allunyats, se’n poden extreure grans aprenentatges. També ens ensenya que la clau per fer d’aquesta estada una bona experiència està en part en la consciència de “no esperar que tothom s’adapti a tu, perquè ets tu el que te’n vas fora”.

Em vaig graduar en Disseny de moda el juliol del 2015. La moda es un sector molt competitiu. Per això, després de la universitat vaig decidir buscar unes pràctiques a l’estranger que em permetessin completar la meva formació, no seria tant senzill.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

I la meva oportunitat va venir inesperadament quan l’empresa de Milà em va proposar fer les pràctiques a la seva seu a Xiamen (Xina). Em vaig informar de com era la ciutat i vaig estudiar les condicions que m’oferien: allotjament i manutenció inclosos, una paga mensual i ajuda per fer els tràmits administratius

I van començar els preparatius: el vol, l’assegurança, i el visat. El visat per les pràctiques va ser complicat d’aconseguir. Per això molta gent acaba marxant a treballar en una situació administrativa irregular, cosa que els genera inseguretat malgrat que tinguin feina.

De Xiamen em va atrapar l’ambient humit dels seus carrers plens de palmeres i arbres, on els edificis de vidre s’alcen al cantó de cases colonials. L’apartament que em va proporcionar l’empresa estava en un barri que canviava de la nit al dia fruit del creixement que viu la ciutat.

El fet de venir d’occident em situava en un lloc privilegiat en la jerarquia de l’empresa. Gaudia d’un apartament a l’edifici on allotjaven als directius, taxi, cantina… Em relacionava amb alts càrrecs que segurament no hagués tractat si hagués estat xinès.

A la feina vaig encaixar amb les tasques que em van encarregar, treballant en la creació de prototips dels productes a l’ordinador, i lluny del què s’acostuma a creure, en un ambient relaxat i amb jornades laborals de 8 hores.

L’únic handicap va ser el de no parlar la llengua del país. Amb les companyes ens comunicavem en anglès, però entre elles ho feien en xinès, com és lògic. Em vaig acostumar a viure sentint veus contínuament sense entendre les paraules.

Paradoxalment, això no va fer que deixés de sentir-me molt acollit. Les companyes de feina em van obrir les portes de la seva família i del seu món des del primer dia. Anava a casa seva, amb la mentalitat de tastar el que em proposaven, d’anar als llocs si m’hi convidaven…vaig viure intensament la vida xinesa.

I de fet a partir del primer mes ja feia vida social. Amb les companyes de feina anàvem al karaoke, a fer excursions i a restaurants. Pel carrer, alguns desconeguts em demanaven fer-se una selfie amb mi, fent-me sentir immerescudament popular.

Sis mesos et poden canviar? En què? Depèn de la intensitat amb la que vius el pas del temps, no tant de la seva durada. Les barreres —culturals, lingüístiques, administratives i geogràfiques— no ens impedeixen que ens entenguem.

Vaig tornar expectant de saber si em valorarien les pràctiques quan em posés a buscar feina de nou. Va ser així, vaig saber explicar el que havia après a Xiamen, i ara tinc la sort d’estar treballant en una empresa fent el que m’agrada i pel què he estudiat.

Butlletí Desembre 2019. Mobilitat Internacional

Butlletí Desembre 2019. Mobilitat Internacional

Butlletí Desembre 2019. Mobilitat Internacional

Ja tenim aquí el darrer butlletí de l’any! 

Aquest mes hi trobaràs, d’entre d’altres …

La convocatòria especial Maresme per fer pràctiques a Itàlia amb el programa TLN Mobilicat.

L’experiència del Nil, de Premià de Mar, que actualment es troba a Suècia estudiant en el programa d’educació http://changecourse.se/

El  ventall de camps de treball grupals per a caus, esplais o grups d’estudiants i amics amb COCAT.

La convocatòria del Premi europeu de la joventut Carlemany 2020.

Moltes ofertes de treball, de formació, beques, pràctiques laborals… i moltes coses més!

Dona-li una ullada!  No perdis les oportunitats que t’obre el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme.

Fes-li un cop d’ull! 👉 Llegeix-lo on-line a :

https://issuu.com/home/published/201912-butlleti-desembr

O descarrega’l a:

http://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-des-19

 


Es reactiva el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Tornen les assessories de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en el seu doble format: presencial i online.

El jovent maresmenc que es plantegi fer una estada a l’estranger ja torna a disposar d’assessorament personalitzat per conèixer l’ampli ventall d’alternatives que té al seu abast només cal que demanin CITA PRÈVIA en aquest enllaç.

L’atenció presencial es du a terme els dimecres a l’Oficina Jove del Maresme (Centre Cívic Cabot i Barba a la Plaça Miquel Biada,5 de Mataró) entre les 16h i les 19h.

També es poden fer consultes per correu electrònic: mobilitatjovemaresme@gmail.com o per whatsapp: 667 18 27 82

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme

Maresmencs i maresmenques al món


😀Carla

🛫 Pineda de Mar

🛬Lituània

✅ Intercanvi juvenil

MENÚ


La Carla de Pineda de Mar ens explica la seva experiència en un intercanvi juvenil a Lituània

Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a Lituània amb la Fundació Catalunya Voluntària.

La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiència internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en què consisteixen els intercanvis juvenils.

Com va anar el procés d’inscripció?

Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pàgina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la Fundació Catalunya Voluntària em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.

Vas participar en alguna sessió preparatòria?

Primer ens vam conèixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que és la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinàmiques amb els altres països. Va assistir una trobada preparatòria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.

Què vau fer el primer dia?

El primer dia vam aterrar a Riga, Letònia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allà vam agafar un bus fins a Panevėžys, Lituània, que era més petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred però no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt però ja s’havia desfet.

Quan vam arribar a Panevėžys ens van venir a recollir a l’estació de bus i ens van portar a una casa de colònies on estàvem tots els participants junts, una casa a la muntanya.

Ens vam quedar quasi sempre allà, sembrava una mica la casa de Gran Hermano!

Quines activitats fèieu?

Fèiem dinàmiques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlàvem de maltractaments, discriminacions homòfobes, transsexualitat, racismes… Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.

Vam fer la “nit cultural”, on cada país havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre país. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I després les van fer Cagar el Tió, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.

Què tal amb l’idioma?

La veritat és que la gent era molt maca i ens ajudàvem moltíssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglès súper alt. Es va notar molt la diferència. A excepció de dues noies que anaven amb nosaltres que sí que el dominaven, ja que una és professora d’anglès i l’altre ha estat vivint fora.

Quins països van participar?

Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.

Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?

Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…

Per exemple, vaig veure que a Lituània tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, això em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cívic d’allà, amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temàtica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a Lituània no està permès. També vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc està gaire ben vist.

En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.

Hi ha algun tema en particular que et cridés l’atenció?

De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgènere. Sobre quina és la teva sexualitat biològica, que és el sexe amb el qual neixes, amb què et sents identificada, l’orientació sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bé.

Com eren els àpats?

Cada dia esmorzàvem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. Això si, tot el dia mengen cogombre! Dinàvem a les 13:30 i sopàvem a les 19:30 h. Crec que és molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, però em va xocar que mai menjàvem postres. Ni fruita, ni iogurt…

Va ser una experiència bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fèiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.

Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?

En general em va agradar molt l’experiència.

Després de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents països al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepció o sentiments. Quan estàvem xerrant ens enteníem molt bé, ens posàvem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexió.

Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.

El millor que m’emporto són les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conèixer nova gent, noves experiències… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. Són gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.

I desprès d’això?

Tot just tornar he començat un curs d’administració. Ha anat tot quadrat. Em ficaré les piles amb l’anglès, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i més endavant sí que m’agradaria participar en altres intercanvis


Publicat al Butlletí de gener de 2020

El Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme es consolida

 

Joves, ajuntaments, Generalitat, Diputació i Consell Comarcal han coincidit a assegurar la importància de disposar al Maresme d’un Servei de Mobilitat Internacional per a Joves que els ajudi a emprendre una experiència d’èxit a l’estranger ja sigui en l’àmbit dels intercanvis, la formació, el voluntariat o la recerca de feina. Dimecres a la nit es va fer a l’espai Can Jorba de Vilassar de Mar un acte que va aplegar responsables de diferents administracions, entitats i joves que van explicar les seves vivències. Tots van aplaudir la conveniència de treballar plegats i aportant sinèrgies que enriqueixen el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, coordinat pel CCM, compta amb la implicació de 19 ajuntaments de la comarca.

Es va iniciar el 2012 amb 8 ajuntaments i ja en són 19. Això ja dóna una idea de la necessitat que hi havia a la comarca de disposar d’un servei d’assessorament per aquells joves que volen marxar a l’estranger. En aquest temps, s’han habilitat oficines d’atenció presencials a Malgrat de Mar, Mataró i Vilassar de Mar, mensualment s’edita un butlletí amb totes les ofertes disponibles i s’ha dut a terme un primer intercanvi internacional que els joves participants valoren molt positivament. Ara, és el moment d’expandir el servei per tal que sigui més conegut entre els joves.

 
En aquesta línia de treball s’han fet uns panells informatius i molt didàctics que, en format exposició i amb el títol Create’n’Share (crea i comparteix), anirà recorrent aquells municipis que ho sol·licitin. De moment, es pot veure a Vilassar de Mar.  A més, s’ha fet una col·lecció audiovisual de 9 vídeos de petit format que presenten les diferents opcions de mobilitat internacional i que s’aniran publicant en les properes setmanes. Aquests recursos contribuiran a donar una visió global de totes les alternatives de les què disposen els joves per viatjar a l’estranger tot enriquint les seves vivències personals, educatives i professionals.

A banda de l’experiència que els joves participants en el primer intercanvi internacional del Maresme van explicar, a l’acte celebrat a Can Jorba, van intervenir el regidor de Joventut de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies, el primer Tinent d’Alcalde, Joan Roca;  la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona.

Els municipis que integren aquest Servei de Mobilitat Internacional per a joves són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Podeu visionar imatges de l’acte, CLICANT AQUÍ

Jornada sobre la mobilitat internacional juvenil al Maresme i presentació de l’exposició “Reptes, joves del Maresme en els règims de mobilitat”

Dijous, 5 d’abril a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró)

 

24 municipis i el Consell Comarcal impulsen el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme per informar i assessorar els joves de la comarca que volen fer una estada a l’estranger ja sigui per estudiar, treballar, millorar l’idioma o fer un voluntariat. Amb l’experiència dels 5 anys de servei, el Consell Comarcal ha preparat una exposició que sota el títol “Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” dona veu a 8 joves perquè, a partir de la seva experiència personal, ens acostin als clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger. 

Les vuit històries són representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades que es poden fer a l’estranger. El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació al país estranger.

Els i les vuit joves reflexionen sobre el moment de marxar, les seves vivències i aprenentatges en el país on van fer l’estada i la seva experiència quan van tornar a casa. 

L’exposició, que es presentarà el dijous 5 d’abril a Mataró (Espai Jove de Cerdanyola. Passeig Ramon Berenguer, 84-86) , es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol.licitin. De fet, ja ha passat per Palafolls i Vilassar de Mar.

“Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” es presentarà emmarcada en una jornada en la qual es reflexionarà sobre la mobilitat internacional juvenil.

PROGRAMA:

  • 18:30.h.– Benvinguda per part de l’Ajuntament de Mataró
  • 18.35h.- Concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional a partir dels testimonis:
    • Col·lecció Reptes: “El moment de marxar”, el context de la mobilitat juvenil
    • Presentació de l’exposició REPTES, a càrrec del Servei Comarcal de Joventut
    • Presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei d’informació i orientació juvenil impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal, a càrrec de Javier Naya, tècnic de joventut de Pineda de Mar
  • 19.05h.- Competències transversals en les experiències de mobilitat
    • Col·lecció Reptes: “aprenentatges”
    • Presentació de la recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. Joves amb titulacions superiors que han migrat a Londres, a càrrec de Neus Alberich (Agència Catalana de la Joventut)
  • 19:45h.- Els impactes de la mobilitat i el retorn
    • Col·lecció reptes: “Experiències de Retorn”, testimonis del retorn.
  • 20:00h.- Cloenda de la Jornada a càrrec de Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme 
  • 20:15h.– Visita Guiada a l’exposició 

 L’acte és obert a tothom, però cal inscripció prèvia mitjançant AQUEST FORMULARI

Els 24 municipis que impulsen el Servei de mobilitat internaciona són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Data: 2018-04-05

Lloc: Espai Jove de Cerdanyola

Adreça: Passeig de Ramon Berenguer, 84-86 de Martaró