Maresmencs i maresmenques al món

25 abril 2023

😀Yara

🛫 Vilassar de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

Primer de batxillerat als Estats Units, l’experiència de la Yara a Colorado

Què et va portar a estudiar als Estats Units?

de final de curs o les animadores, el futbol americà… I llavors sempre m’havia agradat. O les típiques pel·lícules de Nadal on surten els nens i nenes, que estan nevant i amb els regals i totes les cases super decorades. Sempre m’ha agradat aquest tipus de vida. I un dia vaig veure a YouTube una noia que havia fet un any d’intercanvi i em vaig adonar que aquesta era una possibilitat: anar-me’n fora i viure-ho. Ho vaig comentar amb els meus pares i els vaig convèncer. Tot es va començar a organitzar l’estiu després de fer 3er d’ESO. Tots els papers amb l’agència es van fer mentre cursava 4art d’ESO, em van buscar família i escola. Vaig marxar a l’agost, ho vaig fer amb ICES (https://www.ices-spain.com). Tenen borsa de famílies als Estats Units i s’encarreguen de posar en contacte els i les estudiants amb les famílies.

Abans de marxar als Estats Units ja sabies amb quina familia viuries?

No, ho vaig saber el 7 d’agost, i vaig viatjar el 23. En aquella època estava súper nerviosa perquè no sabia si marxava o no. El dia que va arribar l’e-mail amb la confirmació em vaig emocionar molt. La destinació era Colorado, i vaig començar a buscar informació perquè no tenia ni idea de com era el lloc. Vaig llegir que hi feia molt de fred. Colorado està al mig dels Estats Units: més amunt de Texas, té forma de quadrat.

Com van ser els teus inicis estudiant a Colorado?

Al principi era una mica estrany, perquè estava amb una família que tenia tres fills i em va tocar un “double-placement”, que vol dir que la família acull a dues estudiants d’intercanvi. Estava juntament amb una estudiant d’alemanya. La veritat és que d’aquesta manera va ser fàcil adaptar-me a la família, ja que tenia a algú amb la qui compartia habitació i ens enteníem, estavem en la mateixa situació en la que tot era nou per les dues. La família em va encantar, eren molt macos.

La família ja tenia experiència acollint a joves internacionals?

La meva mare d’acollida és entrenadora de l’institut, i l’any anterior una estudiant d’intercanvi que estava al grup d’animadores s’havia quedat sense família a meitat de curs, i li va oferir que es quedés a casa seva. Així, va acollir sense estar al programa. Com que li va agradar l’experiència va decidir entrar-hi, i la Helen i jo vam ser les seves primeres estudiants d’intercanvi de manera oficial.

Com era la vida a l’institut?

Bé, és molt diferent d’aquí a Catalunya. Per exemple, jo no tenia una classe fixa on els i les companys/es sempre eren els mateixos durant tot l’any, sino que m’apuntava a unes assignatures i a cada classe hi havia gent diferent. És l’alumnat el que es mou de classe en classe, no el/la professor/a. Les edats també es barregen. En el meu cas, vaig escollir biologia, i allà la majoria eren de 3er i 4art, i jo estava fent 1er de batxillerat. En canvi, a l’assignatura d’anglès tots érem del mateix curs.

Què tal amb l’anglès?

Molt bé. Al principi no tenia un mal nivell, perquè a Espanya treia notables o excel·lents. Però sí que és un altre rotllo, per molt que tragués bones notes aquí. Allà parlava tota l’estona en anglès, i si no sabia alguna cosa m’havia d’espavilar. Només havia de preguntar o ho buscava al Wordreference.

Els i les alumnes estaven acostumats a rebre estudiants d’intercanvi?

A la meva escola si, i crec que en general estan acostumats. Els i les estudiants també entenen que si sóc una estudiant d’Espanya potser l’anglès no se’m donarà superbé. Els agrada conèixer cultures noves.

Et va sorprendre algun aspecte cultural?

Sí que hi ha coses petites, com per exemple els waters, que no estan tancats del tot. A l’escola
es practiquen molts esports, i tothom sent molt d’orgull de formar-hi part. Tenen la seva mascota, el Bulldog, i per exemple al futbol per animar l’equip criden “Yes, go bulldogs!” Vivia a Craig, d’uns 10.000 habitants. És un poble de caçadors on hi feia molt de fred, sempre estava nevat. Al principi feia molta il·lusió perquè aquí no neva mai, però després et canses. Eren molt conservadors. La típica casa americana normalment és de dues plantes, té un soterrani, tenen un jardí que està com amagat per tanques, i després a la part de davant té un tros amb gespa, el caminet per arribar a la casa i que toca amb la del costat, a aquest espai de terreny se li diu “yard.” Allà la gent hi posava un cartell a favor de Trump, Biden, etc. També hi ha moltes esglésies, i moltes religions.

I el menjar?

El típic americà: molt oliós, amb molta grassa i precuinat. Allà és molt car menjar vegetals o fruita, és més fàcil comprar congelats. Una caixa de dònuts et podia costar 1$ i un poma potser 2$. Una vegada vaig preguntar a la família una recepta per fer brownies, ja que són d’allà. I em van dir que compren els preparats en pols. Em va xocar molt, perquè no cuinen.

Que vas conèixer de la zona?

Amb la família vam visitar l’estat del costat, que és Utah, vam anar a un poble que es diu Moab, que és molt maco perquè la sorra és taronja i els arbres verds, és un paisatge que fa arcs naturals, té molt de contrast. Després també vam anar a Las Vegas, on tot és edificació. Va ser molt guay, vam anar a un hotel que era també un casino

Com vas gestionar la nostàlgia?

El tema de la nostàlgia el vaig viure amb el menjar, amb el clima, sempre tenia fred i al final ja n’estava farta. Amb la família i amb els amics també, però has d’anar amb la mentalitat que no els veuràs en 9 mesos. Allà estableixes un vincle amb la família que t’acull, i és molt xulo poder fer amics allà, on et trobes amb molta diversitat de cultures. Però cap als 6 mesos d’estar allà ja vaig començar a estar nostàlgica, m’ho estava passant bé però també trobava a faltar al meu germà, al meu pare, la meva mare… Són moments.

Un cop vas tornar a casa, com ho has viure?

A segon de batxillerat, els primers mesos em va costar seguir el ritme. Perquè també hi ha el treball de recerca que normalment es fa a primer i jo el vaig començar al setembre de segon. M’he espavilat bastant bé, però no recomano fer l’experiència d’intercanvi als Estats Units si no ets bona estudiant. He fet el batxillerat científic, a l’agència em van dir que havia d’escollir quatre matèries de ciències i cursar història americana, anglès i mates. I per la convalidació vaig enviar les notes, que es porten al Ministeri d’Educació i després me les van enviar convalidades.

La teva estada et servirà de cara al futur?

Sí, soc molt més independent, i em serveix per entrar més fàcilment a la vida adulta. Ja no depenc tant dels meus pares. Amb l’anglès, m’he examinat de l’examen de Cambridge i tinc un nivell C2. Em puc comunicar sense problemes.

Com resumiries la vivencia en una frase?

“Life-changing”. Et canvia completament la vida. La persona que era quan vaig agafar l’avió per anar allà no té res a veure amb la persona que va agafar l’avió per tornar. Simplement… canvies! A mi m’ha agradat molt com he canviat. Si vols sortir de la teva zona de confort és una experiència que recomano al 100%. M’encantaria tornar-hi, i anar a ciutats com Nova York, San Francisco… i també m’agradaria anar a Alemanya a veure a la Helen, o tornar al poble i contactar una altra vegada amb els amics que vaig fer. És tota una vida diferent i ha estat molt emocionant conèixer aquesta altra cultura. No m’imaginava que fos tan diferent i tant similar al mateix temps. És divertit conèixer aquestes coses!

Publicat al Butlletí de setembre de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

30 maig 2025

😀Ester

🛫 Mataró

🛬Suïssa

✅ Au-Pair

Una Au Pair a Zürich

Em dic Ester i vaig néixer a Mataró. Actualment, estic vivint a Zürich, Suïssa. Vaig arribar el 29 de Desembre per a fer d’Au Pair.

Feia temps que havia sentit a parlar d’aquesta oportunitat i vaig decidir registrar-me a una pàgina web anomenada Aupairworld que posa en contacte famílies d’acollida i Au Pairs i és gratuïta.

La nena amb un dels 3 gats que tenen .El nen i el gos de la família en trineu quan va nevar a casa

He estat cuidant una nena de 5 anys i un nen de 4. Al principi, el que em va costar, és trobar el meu “rol de líder”. Com passa al arribar una persona nova a la família la qual s’encarregarà de cuidar el nens, ells et posen a prova per saber on està el límit. Passat el 1r mes, però, ja tenien clar el què podien fer i el què no (cada persona posa límits a diferent nivells i diferents coses i els nens les veuen de seguida).

Zürich és una ciutat molt multicultural i tolerant on tothom conviu perfectament. Tot i així, els suïssos són bastant rígids en quant a puntualitat i tot i que arribis a la porta del bus, tren… si ja ha tancat, possiblement, el conductor no t’obrirà. La part bona és que saps amb exactitud quan arribaràs a la teva destinació. Menjant un gelat davant del llac Limmat, a Zürich.

Vaig decidir marxar a l’estranger perquè a Catalunya no trobava feina i m’apassiona viatjar. Concretament, a Suïssa, ja que m’encanta la natura i els animals i allà hi ha molts centres de recuperació d’animals salvatges, protectores d’animals… I m’agradaria mirar si hi trobo feina.

La veritat és que ara et diria que hi estic molt bé perquè, tot i viure al cantó de Zürich, la família viu en un poble i la casa està envoltada de prats, rius, tot tipus d’animals… ja es nota la primavera! Si m’ho haguessis preguntat fa 2 setmanes, t’hagués dit que trobo a faltar el clima mediterrani i, sobretot, el mar. L’hivern és llarg, fa fred, molts dies de boira algun dia encara neva…

Prenent un cafè en una trobada d’Au Pairs que jo mateixa vaig organitzar. El que més m’agrada de Suïssa és la barreja de natura i sofisticació: la gent és molt respectuosa amb el medi ambient però hi ha uns serveis excel·lents i moltes trobades internacionals a la ciutat! Això sí, el nivell de vida és car

Publicat al Butlletí de maig de 2018

Tallers de Mobilitat Internacional a l’abril!

30 març 2016

Amb la intenció d’acostar les diferents opcions i alternatives de mobilitat a les persones joves, des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme es programen, mensualment, tallers monogràfics de temàtiques diverses.

Els tallers s’adrecen als i joves del Maresme que volen explorar i conèixer millor el món de la mobilitat internacional com una alternativa en el seu procés d’aprenentatge vital i formatiu.

A l’abril és un bon moment per començar a planificar l’estiu. Les opcions per fer estades a l’estranger durant l’estiu són molt diverses: camps de treball, feina temporal, estudiar idiomes, viatjar… Amb els tallers de mobilitat programats per aquest mes podràs saber-ne una mica més i, si et quedes amb dubtes, a l’assessoria et podrem orientar de forma més personalitzada perquè t’acabis de decidir.

Consulta la programació des d’aquest enllaç.

Reptes està de Ruta!

18 novembre 2019

Visita o programa l’exposició Reptes!

Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.

El Consell Comarcal busca ments creatives per crear un nou joc de taula sobre Mobilitat Internacional

18 maig 2022

El Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb Nexes interculturals, està organitzant un grup de treball amb joves d’entre 18 i 30 anys per crear i desenvolupar un joc de taula vinculat amb la mobilitat internacional.

Per crear aquest joc es busquen persones d’entre 18 i 30 anys amb perfils creatius vinculats al món de la il·lustració, del còmic, del disseny gràfic o amb habilitats artístiques i que tinguin ganes de formar part d’un grup de treball i de crear un projecte col·lectiu.

El joc, que té com a objectiu apropar les oportunitats de mobilitat internacional als instituts i als espais de trobada dels joves, serà testejat a diversos municipis del Maresme.

Les sessions creatives es duran a terme els dies 18, 19, 20, 21 i 25 de juliol -entre les 17h i les 19h- a Can Jorba (Vilassar de Mar).

Les persones interessades en participar-hi poden contactar amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme per correu electrònic: mobilitatjove@ccmaresme.cat o per WhatsApp: 667182782

Maresmencs i maresmenques al món

25 juliol 2024

😀Sergi

🛫 Calella

🛬Anglaterra

✅ Feina

L’Experiència del Sergi treballant a Cambridge

“Soc en Sergi Pedemonte, tinc 30 anys i acabo de tornar a Catalunya després de quasi quatre anys treballant a Cambridge. Ah i soc de Calella! El març del 2019 vaig començar a treballar de traductor a l’hospital de Calella, el meu poble. Malauradament, l’agost del 2020, en plena pandèmia, em van haver d’acomiadar perquè no hi havia prou feina. Ho vaig entendre perfectament. La meva parella, amb qui tot just no feia ni mig any que sortíem junts, ja estava vivint a l’estranger. De fet, feia un parell d’anys que ja hi vivia, però en una de les escapades que va fer a Calella vam començar una relació que encara dura. Prendre la decisió de marxar cap allà va ser fàcil. Ella tenia una bona feina i jo estava a l’atur. A més, l’1 de gener del 2021 entrava en vigor el Brexit. És a dir, entrar al Regne Unit passava a ser molt més complicat, així que a l’octubre del 2020 vaig anar cap allà.

L’inici de la meva etapa allà, però, no va ser tan fàcil. D’un dia per l’altre, sobretot de dilluns a divendres, em vaig veure sol en una habitació d’una casa compartida en un país que plovia dia sí, dia també. Acostumar-se al menjar d’allà tampoc va ser gaire agradable, però com a mínim l’idioma no era una barrera per mi. En un sentit econòmic, marxar a viure al Regne Unit no va ser tan asfixiant. Com que entre la meva parella i jo no sumàvem 2 sous mínims, teníem dret a cobrar el que allà anomenen Universal Credit. Per exemple, si a la meva parella li faltaven £400 (uns 450€) per arribar al sou mínim multiplicat per dos, cada mes rebíem una ajuda de £400. El meu dia a dia consistia a tirar currículums. Vaig tenir un parell o tres d’entrevistes que no em van acabar de fer el pes i, durant les vacances de Nadal, justament quan estava a Calella passant uns dies, em van fer saber que havia estat l’escollit per treballar a mitja jornada de recepcionista a una clínica mèdica. No era la feina dels meus somnis, però vaig acceptar confiant que a base d’esforç i feina ben feta podria anar ascendint o trobant quelcom millor. Així doncs, el gener del 2021 vaig començar a mitja jornada de recepcionista a The Red House Surgery, tot i que de recepcionista en tenia poc. Bàsicament consistia a agafar trucades i programar visites. Per millorar l’idioma era complicat trobar una feina millor, així que estava content. Al cap de poc més d’un parell de mesos em van oferir fer unes hores a administració, per així fer jornada completa. Vaig acceptar i a l’abril em van oferir passar a formar part només del departament d’administració. He de reconèixer que al principi feia una mica de ‘vertigen’, ja que tot just feia 4 mesos que havia començat a la clínica, i ja havia d’estar preparat per donar resposta a qualsevol pregunta que em fessin els meus antics companys de recepció. L’alegria i l’orgull a la feina, però, no era complet. No ho podia celebrar amb la família perquè aleshores encara no estava permès viatjar a causa del coronavirus. No existien ni les vacunes, encara. No va ser fins a mitjans d’agost que vam poder venir a passar uns dies de vacances a Calella i, això, per un noi familiar com jo, va ser dur. Això no vol dir, en cap cas, que m’avorrís. No es podia sortir del país, sí, però el podies recórrer de dalt a baix. I així ho vam fer al llarg d’aquests quatre anys. Una de les escapades que mai oblidaré va ser al Lake District, un parc natural al nord de Manchester. Excursions per la muntanya, natura, tranquil·litat i uns paisatges espectaculars.

No sé si és perquè tinc certa debilitat per haver-hi viscut, però realment considero que el Regne Unit és un país molt infravalorat sobretot pel que fa a destinacions turístiques. El Peak District (un parc natural al sud-est de Manchester) també és molt bonic, així com Bath, a l’oest d’Anglaterra, Cardiff o Edimburg. I Londres és una ciutat espectacular que mai te’n cansaries d’anar-hi per tot el que ofereix. Cambridge està a només 40 minuts en tren i ha estat tot un luxe tenir-la tan a prop.

Sense adonar-me’n, els mesos van anar passant i ja feia 3 anys que vivia fora. A la feina continuava igual de bé i, d’un dia per l’altre, a l’estiu del 2023, la meva cap ens va dir que estava embarassada. En un primer moment, evidentment, me’n vaig alegrar. Després, ja pensant en com podia afectar això a la feina, era inevitable pensar en qui la substituiria…

I, efectivament, al cap d’uns mesos, tots els treballadors de la clínica vam rebre un mail de la directora general fent-nos saber que la cap d’administració s’agafava la baixa per maternitat. Normalment, per política d’empresa, sempre s’intenta fer una promoció interna per qualsevol càrrec, així que vaig ‘aplicar’ per ser el nou cap d’administració. Creia que era el meu següent pas a la meva carrera professional. Al cap de poques setmanes va començar el procés de selecció. Vaig haver d’omplir un formulari i, un cop entregat, em van comunicar que passava a la segona fase per la vacant. Em va sorprendre, ja que un dels requisits indispensables era tenir experiència com a manager, com ho diuen ells. Així i tot, confiava en el fet que ningú dels que es presentaven en tinguessin.

La il·lusió de continuar progressant, laboralment parlant, es va esfumar al cap d’uns dies. La directora general em va cridar al seu despatx i em va dir que, sentint-ho molt, havien de buscar a algú extern que tingués experiència. La clínica no es podia permetre formar-me a mi com a manager, pujar a un recepcionista a administració (i formar-lo) i buscar a un nou recepcionista (i formar-lo també, és clar). El famós Brexit, que tan bé me n’havia anat al principi per trobar feina i poder anar ascendint a la clínica, ara se’m girava en contra.

Reflexionant, vaig adonar-me que potser era moment de posar punt final a l’etapa de viure a l’estranger i tornar a casa. Havien estat quatre anys genials, però, al cap i a la fi, estava vivint en una habitació d’una casa compartida (espectacular, tot sigui dit) lluny de casa i sense opció a progressar a la feina. La situació de la meva parella era molt semblant, així que ens vam posar d’acord fàcil i el 31 de març de 2023 vam posar punt final a la nostra aventura anglesa. Vam fer un viatge per les Highlands a Escòcia per acomiadar el país i, sens dubte, és un viatge que mai oblidarem. Sens dubte, aquesta ha estat una experiència molt beneficiosa. No només per millorar l’idioma, sinó pel creixement professional i personal. Quan vius a l’estranger, no hi ha més remei que espavilar-te i trobar la solució als problemes que van sorgint en el dia a dia. És cert que hi ha moments que trobes a faltar a la família i els amics, però si tens clar que viure a l’estranger vols que només sigui una etapa i prou, res indefinit, l’experiència és més que recomanable.”

Publicat al Butlletí de juliol de 2024

Butlletí de Mobilitat Internacional del mes d’abril

10 abril 2018

Com sempre ple de propostes, notícies i informacions per ajudar-te a preparar la teva estada a l’estranger!

Recorda que pots demanar una assessoria presonalitzada per resoldre dubtes sobre el teu projecte de mobilitat o ampliar informació sobre qualsevol de les opcions!

Guia visual per sol·licitar oportunitats de pràctiques i feina a Institucions de la Unió Europea

17 novembre 2020

T’agradaria treballar en algun organisme oficial de la Unió Europea?
El Ministeri d’Exteriors d’Espanya ha elaborat un seguit d’infografies amb alguns consells a
tenir en compte a l’hora de sol·licitar una feina o unes pràctiques en alguna institució de la
Unió Europea. Et compartim alguns dels recursos visuals que han creat:

Per fer un bon Currículum…
• Fes ús el model Europass:
https://europa.eu/europass/es
• Redacta en anglès o francès.
• Disposes de formació en
lideratge? Ressalta-ho!

Tens una entrevista de feina en un organisme de la UE?
• Informa’t sobre el servei que ofereix el lloc.
• Investiga sobre els membres del comitè de selecció.
• Si l’entrevista és per
videoconferència, comprova
amb antelació que el programa funciona!

Podràs consultar aquestes i altres infografies a: https://bit.ly/2GtgQ9I

Maresmencs i maresmenques al món

18 juliol 2022

😀Mei i Paula

🛫Cabrils / Viladecans

🛬França

✅Camp de Treball

Camp de Treball a França amb COCAT

Som la Paula i la Mei, dues joves de vint anys que es van conèixer a la universitat i que, innocentment, van decidir fer un workcamp sense saber tot allò que els aportaria.

Des de feia temps, les dues volíem tenir una experiència internacional d’aquest tipus, però no trobàvem mai el moment. Més ben dit, l’excusa era que “no era el moment” però realment el que no ens deixava avançar era l’angoixa d’enfrontar-nos a una situació així de nova, ja que mai havíem viatjat soles a un altre país. Per sort, un dia de classe, va sorgir el tema dels plans d’estiu i vam descobrir teníem els mateixos interessos i les mateixes preocupacions. Per tant, per què no fer aquest primer viatge juntes?!

Així va ser com vam començar a informar-nos sobre mobilitats internacionals. Al principi va ser molt estressant perquè teníem moltes opcions però cap experiència ni referència. Aleshores, a través de Joventut Cabrils vam contactar amb Mobilitat Jove Maresme per fer una reunió virtual. En aquesta, no només se’ns va assessorar respecte al tipus de projecte, sinó sobre les limitacions que podíem trobar per a la situació de pandèmia. Després de la reunió i a través de COCAT, ens vam inscriure a diferents workcamps, ja que era aquesta l’opció que més ens cridava l’atenció.

Un workcamp o camp de treball internacional es basa en una estada que es comparteix amb persones d’altres països on es treballa per dur a terme alguna activitat de manera voluntària. Per tant, havíem de decidir quina activitat volíem dur a terme així com veure les valoracions prèvies dels projectes, l’allotjament, la taxa extra, l’accessibilitat… Us recomanem que escolliu algun projecte que us motivi i que us fixeu sobretot en les valoracions d’altres participants. Després d’apuntar-nos i d’esperar alguns dies, vam rebre la resposta, teníem plaça pel projecte TROT TROT TO AMBERT! 10-8-21 al 26-8-21 a França.

Aleshores vam començar a fer totes les gestions necessàries respecte a la documentació, targeta sanitària (que mai va arribar)… i a informar-nos sobre els requisits necessaris per viatjar en temps de pandèmia; calia anar vacunat o amb un test d’antígens o PCR negativa.

La informació sobre l’equipatge necessari i altres qüestions normalment és proporcionada pel workcamp que t’accepta, en el nostre cas un mes abans ens van enviar un full informatiu amb tot el que ens calia dur. Sempre es recomana portar quelcom típic del país (jocs, menjar, cançons…) per fer més interessant l’experiència intercultural.

Un parell de mesos més tard va arribar la data esperada i així va començar el nostre viatge. L’anada la vam fer en caravana, des de Barcelona a Ambert. Una vegada allà, només havíem d’arribar al punt de trobada on els campleaders ens recollirien per anar cap a la granja on ens allotjaríem. Hi havia tres habitacions a compartir entre 12 persones, dos lavabos i una zona comuna. També disposàvem d’un espai a l’aire lliure on podíem acampar i fer activitats. El nostre camp de treball es basava en crear espais habilitats per ases, per tant, la nostra feina va ser deixar el terreny lliure de males herbes, construir tanques i fer un petit estable. Cada workcamp s’organitza diferent, en el nostre cas, nosaltres mateixos vam decidir que cada dia hi hauria un “cooking team” que es quedaria a netejar, comprar i cuinar mentre la resta anaven a treballar, de 9-13h. El treball en general estava bé, alguns dies era més físic i cansat que d’altres, però s’anaven alternant les activitats.

La cuina era bàsicament vegetariana (pasta, arròs, amanides, verdures…). Com a plats especials, un dia, el campleader ens va preparar un peix amb patates deliciós i una companya italiana ens va fer tiramisú. De postres sempre menjàvem formatge d’Ambert (un formatge blau molt bo). Les tardes les teníem lliures, podíem anar a passejar, a visitar pobles, a veure els ases, jugar a ping-pong, vòlei, soccer, o fer diverses activitats en grup. A les nits, després de sopar, fèiem jocs en grup, tocàvem l’ukelele, rèiem… Aquests eren els nostres moments preferits i sempre ens anàvem a dormir més tard del que hauríem.

Al cap de setmana, fèiem “campfires” i dormíem en tendes de campanya després d’haver sopat barbacoa de verdures acompanyades amb especialitats d’algun país. Cal no oblidar que al cap de setmana rentàvem la roba, ja que només dúiem quatre o cinc mudes. Per tant, com podeu veure, treballàvem i ens cansàvem, però després ens ho passàvem molt bé, és a dir, tot estava compensat.

Un factor a tenir en compte era la llengua, però ens vam adonar que aquesta no ens va suposar cap problema en la comunicació del dia a dia. La intenció de qualsevol persona a l’hora de participar en un projecte així és també la de millorar l’anglès i, quan ets allà, t’adones que ningú no és professional i que parlar perfectament no és el que realment importa, sinó estar disposat a practicar per aprendre.

I va arribar el dia de retornar, aquest viatge el vam fer en tren i autocar. El comiat va ser molt emotiu, i va ser en aquest moment quan vam posar en perspectiva i vam ser conscients de totes les experiències viscudes. Personalment, aquest workcamp va suposar un clar abans i després per nosaltres. Coneixes gent fascinant que té un gran impacte a la teva vida precisament per la seva forma de veure-la, que de vegades és molt diferent d’allò al que estem acostumades.

Crees vincles que pensaves impossibles de construït en tan poc temps i aprens coses dels altres i de tu mateix. Sobretot aprens d’altres països, d’altres cultures, d’altres idiomes, d’altres costums… i això suposa una oportunitat per descobrir-te també a tu mateixa i enfortir les teves capacitats socials i la teva autonomia.

Experiències com aquesta t’obren nous horitzons, et fan ser més oberta de ment i tenir més confiança, seguretat i esperança en la humanitat. A més, també ha estat una oportunitat per conèixer-nos més entre nosaltres dues, establir una amistat i compartir un viatge que només aquelles persones que han viscut entenen. Haver gaudit una experiència així t’impulsa a voler-ne tenir més, a voler viatjar, conèixer gent i aprendre dels altres amb molta més il·lusió.

Si algú ens demanés opinió, diríem que no s’ha de tenir por per tirar endavant. És normal tenir dubtes al principi quan mai has viscut alguna cosa així, però val molt més la pena allò que et pot aportar una experiència d’aquest tipus que no pas les dificultats que es poden presentar per la incertesa i el desconeixement.

Has de pensar que d’aquestes experiències mai t’enduràs res negatiu, sinó tot el contrari, tot serà positiu i aprendràs de qualsevol situació nova. Una vegada s’ha acabat el viatge, només queden records bonics i persones increïbles. Per tant, no et tanquis portes tu mateix i, si se’t presenta una oportunitat així, aprofita-la. A QUÈ ESTÀS ESPERANT?

Publicat al Butlletí de gener del 2022

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Fernando

🛫 Mataró

🛬Marroc

✅ Estudis

El Fernando ens explica el seu projecte de final de curs al Marroc.

Quan hi vas arribar?

Vaig arribar al Marroc a l’abril del 2015.

Què hi vas anar a fer?

Un projecte de final de curs on analitzaríem la situació social del Marroc i les organitzacions i ajuts socials que existeixen. Anava amb els companys de curs de segondel CFGS d’integració social. Una vegada allà ens van dividir en petits grups on cadascú tenia el seu propi guia natiu. Els guies eren estudiants de filologia hispànica i eren voluntaris o utilitzaven l’experiència per després fer els treballs.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Com anava amb l’institut i l’estada era d’una setmana, només necessitàvem el passaport en vigor.

Quines dificultats vas trobar? Que vas fer per solucionar-les?

No sé si es poden anomenar dificultats, però, la “dificultat” més evident és l’idioma. Em va sorprendre la quantitat de gent que sabia parlar castellà, i doncs, no era tan difícil entendre’ns. També el seu idioma no és gens difícil d’aprendre, i encara que jo tenia alguna noció prèvia, es pot aprendre ràpidament algunes paraules que et serveixen pel dia a dia més proper. Una altra “dificultat” pot ser l’ús d’una moneda diferent, però com 1 euro són 10 dírhams, t’acostumes ràpidament a fer els comptes.

On vas trobar ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Abans del viatge vam tenir una sèrie de sessions informatives sobre el Marroc, que feia un noi que després va ser un dels guies. En aquestes sessions ens va parlar una mica de l’història del Marroc, com era allà la vida i recomanacions i consells per a l’estada. Després per la meva part, vaig ampliar aquesta informació navegant per internet, més que vídeo i informació general, crec que el més profitós és llegir les experiències d’altres persones, ja que és més proper a la veritat que et trobaràs.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Primer jo recomanaria una visita turística al país, però no només al cas del Marroc, sinó a tots els països on es tingui al cap anar a viure, això pot donar una perspectiva en primera persona del lloc, i és molt més realista que buscar informació a internet. També entendre que encara que no és un altre planeta, si tenen costums diferents i que el tema religiós és molt fort allà, potser no tothom es pot acostumar a això i cal investigar-lo abans.

Com vas viure l’experiència?

En general el viatge ha sigut una experiència única que he pogut compartir amb amics, companys de classe, acompanyants i professors. Realment al principi estava una mica escèptic sobre si estaria bé i a gust. Encara que m’agrada viatjar, és un viatge d’estudis amb moltes coses a fer, i el fet de conviure 4 dies amb gent diferent, que excepte uns pocs, només estic amb ells en l’àmbit escolar. Però una vegada allà i ara des de la perspectiva del passat, he de reconèixer que vaig estar molt a gust i vaig gaudir molt, era com casa meva, em sentia molt lliure i content amb tot i tothom, això em va sorprendre molt gratament, fins i tot tinc ganes de tornar a viure una experiència similar.

Quins aspectes hi destaques?

La gent va ser molt agradable i propera, encara que si és veritat, que alguns s’intentaven aprofitar amb els preus pel fet de ser estranger. Cal destacar el caràcter i comportament de les gents del Marroc. Lògicament tothom és diferent en l’àmbit individual, però si crec que hi ha diferències generalitzades entre la gent del Marroc i a Espanya, per exemple. Òbviament ve donada per les diferències culturals, socials, religioses, etc.

Segons la meva observació, al Marroc les persones són molt properes entre elles, no tenen cap vergonya de fer certes coses en públic com gestos afectuosos, sobretot entre homes. Tenen menys prejudicis i estan més disposats a conèixer nova gent, noves cultures i noves maneres d’observar i veure el món, encara que després no les adaptin a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, ells eren molt més sociables que nosaltres, ja que feien molta vida al carrer xerrant i fent coses junts, aquí som més individualistes i perdem més temps veient la televisió o fent ús de les tecnologies. En el món occidental sembla que ni donem aquesta oportunitat de conèixer, tenim recel de la gent que no coneixem, fins i tot de la que coneixem, ja que sempre pensem que volen fer-nos algun tipus de mal. Em va sorprendre lo religiosos que són i com compleixen estrictament els seus dogmes, cosa que jo, al no ser religiós, veia excessiu.

Però vaig aprofitar per aprendre i investigar sobre la religió musulmana i vaig descobrir que molts dels prejudicis que aquí tenim no són reals, pot ser en els bàndols més extremistes, però no a la societat general. Per exemple, l’Alcorà no diu res sobre la submissió de les dones, de fet,La dona té els mateixos drets i deures que l’home.

D’altra banda em va sorprendre el menjar, tot portava moltes espècies i al no estar-hi acostumat, era una bomba per l’estómac. Molts dels companys es van posar malalts, però això no treu que estava tot boníssim i amb sabors molt diferents. També ens van recomanar veure aigua embotellada, ja que l’aigua d’allà podia tenir bacteris diferents i també fer mal a l’estómac.

Pel que fa a l’organització de l’estada, la divisió en petits grups em va semblar molt bona idea. Així teníem una atenció més especialitzada, i és cert que amb menys gent els temps i les activitats en generals es poden organitzar millor.

Els acompanyants van ser la millor part del viatge, gràcies a ells crec que tothom va aprendre molt ja que no hi ha res com que t’expliquin la cultura la gent que la practica, eren molt amables i protectors, fins i tot tinc contacte amb tots per les xarxes socials i hi parlo habitualment.

A nivell de visites, em va semblar bastant complet, a nivell acadèmic, tres centres de diferents col·lectius, a nivell turístic la medina, una sinagoga, el hamam, el mirador, cases decorades al estil àrab, l’herbolari, palau reial, etc.

Que hi vas trobar a faltar?

Vaig trobar a faltar visitar alguna Mesquita, però per als estrangers no era possible d’entrar-hi. Per la resta bastant complet, he pogut conèixer els diferents espais que conformen aquesta cultura.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

És un viatge que marca i que m’agradaria tornar a fer. Aquests són les veritables experiències de la vida que fan que una persona creixi i obri la seva ment. Recomano molt gratament els joves almenys visitar el país, però no només com a turista, sinó també vivint el dia a dia amb la gent i veient com és la seva realitat, que d’altra banda, dista molt de com la veiem a Espanya, plena de prejudicis i estigmes. És una cultura diferent i depèn de cadascú els seus gustos i necessitats, però com experiència va ser única i no m’importaria gens fer una estada més llarga al país i penso que tothom hauria de viure-la.

Publicat al Butlletí de febrer de 2019