Visita o programa l’exposició Reptes!
Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.
#MaresmeJove tot i la situació de pandèmia que estem vivint, les oportunitats de què disposes per iniciar el teu projecte de mobilitat internacional no s’han aturat. Dona-hi un cop d’ull!
Aquest mes en Samuel de Premià de Dalt ens explica la seva experiència i vivències participant en un projecte de formació internacional al Regne Unit. Si t’ha semblat interessant i penses que t’agradaria fer-ne una, al butlletí trobaràs ofertes per participar en projectes de voluntariat a França i Romania.
Si el que busques és feina a l’estranger, consulta la secció d’ofertes de feina on trobaràs informació sobre Fires d’Ocupació on line per treballar en diversos països.
Descarrega’t el butlletí per llegir-tel amb calma i conèixer quins recursos tens al teu abast!
Ah i recorda que si necessites més informació seguim teletreballant. Contacta’ns per e-mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat o WhatsApp al 667.182.782 i t’atendrem per videotrucada.
L’experiència em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivència amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.
Donava la sensació que la família amfitriona buscava gent per treballar i ja està. Sí que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… Però si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.
Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fèiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.
Les altres voluntàries ja tenien experiència: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia també feia hípica… Jo en canvi només havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bàsiques. Més que hípica, que també donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre gràcies a les companyes!
La família que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntàries. Nosaltres menjàvem juntes a la cuina, però mai amb els membres de la família. L’experiència ha estat molt bé però no estàvem còmodes quan venia algú de la família, no hi havia molta comunicació. Amb el menjar també van ser especials. Érem quatre, i cuinàvem entre les voluntàries. Per exemple, un dia fèiem pasta i va venir una de les propietàries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquéssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! També va passar amb el cafè. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel més barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumíssim tant! Estàvem allà fent un voluntariat, però d’alguna manera volien mà d’obra barata.
El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.
Quan vaig saber que les altres voluntàries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a través de la plataforma Helpex altres projectes, però finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensació que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! Però també necessitava una mica més de contacte amb els amfitrions.
Vaig decidir acabar amb l’experiència i tornar a casa. Ja que només buscaven a gent per treballar, més que per mantenir també aquest contacte intercultural. Tenia la sensació que ho passaria malament degut al tipus de relació distant que hi havia. Així que en total hi vaig estar un mes.
L’experiència té pros i contres però realment l’experiència va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la família que et toca depèn de la sort. He après molt del món dels cavalls i Irlanda em va encantar.!
Vols fer una estada en un altre país?
Tens tot un ventall d’opcions i possibilitats al teu abast. Entre d’altres, destaquem les següents:
Què trobaràs al servei de mobilitat internacional?
El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.
Com sempre ple de propostes, notícies i informacions per ajudar-te a preparar la teva estada a l’estranger!
Recorda que pots demanar una assessoria presonalitzada per resoldre dubtes sobre el teu projecte de mobilitat o ampliar informació sobre qualsevol de les opcions!
? A causa de les mesures de prevenció sanitàries del PROCICAT, les nostres assessories de mobilitat internacional de Mataró, Vilassar de Mar, Pineda de Mar i el Masnou aquests dies tornen a ser en format online.
Anem actualitzant l’horari de les assessories a mesura que es produeixen canvis.
? Vols informació de mobilitat internacional?
? Contacta’ns per e-mail, per whatsapp o concertem una videoconferència!
Les nostres vies de contacte són:
? whatsapp: 667.18.27.82
😀Elisabet
🛫El Masnou
Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys
A vegades em diuen cul inquiet perquè no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a l’estranger per aprendre l’anglès i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir d’Espanya, conèixer noves cultures, persones increïbles que es creuen al teu camí i el que aprens d’elles, crear noves rutines, i el més extraordinari, fer d’un lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena d’addicció. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.
Òbviament, fer el pas i marxar a ‘’l’aventura’’ no és fàcil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. Però l’única manera d’avançar és afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacció molt gran que l’únic que et fa pensar és -Vull repetir!
M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència més abstracta i màgica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a Escòcia, un país que em va enamorar encara que el temps no acompanyés. Pluja i núvols gairebé cada dia, però al final, era l’essència del país o així és com li vaig donar la volta per gaudir-lo. Després vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre Portuguès. També he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un país que ja havia visitat anteriorment i em cridava l’atenció. Malauradament, la pandèmia va començar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. Després de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.
S’acostava l’hivern i vaig decidir buscar treball de temporada per països nòrdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pàgina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilà! Em va cridar l’atenció una oferta de treball per Lapland Safaris a Lapònia, Finlàndia. Un país nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia d’elf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bé, però per la covid-19 finalment la temporada d’hivern es va cancel·lar.
Un any després, és a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la sol·licitud i aquest cop em van oferir directament l’oportunitat de treballar com a guia d’elf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys il·lusió em feia, ja que no m’imaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famílies i nens petits durant l’època de Nadal. D’altra banda, pensava, perquè no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia l’adrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a Hèlsinki i des d’allà un altre cap a Kitillä, situat dins el Cercle Polar i ja a Lapònia. Des del moment que vaig sortir de l’aeroport ja vaig al·lucinar, tot era de color blanc.
Durant la primera setmana vam fer la formació i també alguns dels safaris que oferia l’empresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensació era de llimb total. Durant la formació em vaig preguntar que feia allà, sentia que aquest treball no era per mi. D’alguna manera havíem de fer teatre entretenint a les famílies i el fet de parlar en públic davant de 60 persones em creava pànic. Les pors que se’m van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, però no volia fer d’aquesta experiència un fracàs i vaig començar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.
Deu sonar graciós i potser una mica patètic, però quedar-me va ser la millor decisió que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. Havíem de parlar en anglès amb el micròfon dins del bus ple d’humans, durant 45 min de trajecte de l’aeroport a l’hotel. També teníem trajectes més curts i de més llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir més i més còmode amb el micròfon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que m’ho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot l’idiota que vulguis que ningú et jutjarà. Cadascú creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada d’aquests paisatges màgics et feia estar sempre amb un somriure.
Això sí, vam arribar a temperatures de -35º i havíem d’anar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballàvem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famílies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diàries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, però t’acabes adaptant. Els meus companys eren tots d’arreu d’Europa, vivíem i treballàvem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, així i tot, a la vegada molt units.
El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt d’acabar. Em sentia super afortunada d’haver pogut formar part d’aquesta experiència. He estat gairebé dos mesos compartint l’etapa amb gent magnífica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en públic i a més a més fer possible que famílies gaudissin d’unes vacances de Nadal màgiques i inoblidables.
Sempre podem aprendre coses gràcies a la por. Per això animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, però segur que t’aportarà coneixement positiu.
Us portem de nou un bon recull de notícies amb oportunitats de formació dual, fires de feina, una proposta de ruta per Colòmbia, oportunitats del Servei de Voluntariat Europeu, Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques laborals i ofertes de feina! Totes elles triades i filtrades perquè us puguin ser d’utilitat per avançar en el vostre projecte de mobilitat o per despertar-vos el cuquet de la mobilitat!
Al Maresmencs al món, un masnoví ens explica la seva experiènca durant el seu viatge a l’Índia.
Aprofitem per informar-vos que a partir del 23 de desembre no hi haurà servei d’assessoria presencial! Podreu anar seguint el Facebook per posar-vos al corrent de les novetats!
Com cada dia 10, publiquem una nova entrega del butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.
El pots consultar clickant sobre la imatge
Destaquem les notícies relacionades amb els projectes de voluntariat internacional per a l’estiu. Properament organitzarem al Maresme una xerrada informativa on convidarem a diverses entitats per a què ens expliquin els projectes en què podeu participar. Us mantindrem informats/des a les nostres xarxes!
667.18.27.82 
Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes
La Carla Martín és una jove de 22 anys de Pineda de Mar que passarà 9 mesos a Frontignan dins el programa de Voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat.
En aquest temps, la Carla realitzarà tasques de suport en temes de juventut i cultura municipal. Aprofitarà, a més, per fer una immersió en llengua francesa
L’intercanvi l’ha gestionat el Servei de Mobilitat Internacional Internacional. Us ho expliquem en el Butlletí del mes de maig:
