Maresmencs i maresmenques al món. Destí

Alemanya

↪MENÚ


šŸ˜€Gemma šŸ›« Mataró šŸ›¬Alemanya āœ… Voluntariat…

Llegeix

šŸ˜€EugĆØnia šŸ›«Mataró šŸ›¬Anglaterra / Alemanya āœ…Estudis…

Llegeix

šŸ˜€Nil i David šŸ›«PremiĆ  de Dalt…

Llegeix

šŸ˜€Marta i Marc šŸ›«Vilassar de Mar…

Llegeix

šŸ˜€Elvira šŸ›«Vilassar de Mar šŸ›¬Alemanya āœ…Au-pair…

Llegeix

Anglaterra

↪MENÚ


šŸ˜€Samuel šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Anglaterra…

Llegeix

šŸ˜€Albert šŸ›« Vilassar de Mar šŸ›¬Anglaterra…

Llegeix

šŸ˜€EugĆØnia šŸ›«Mataró šŸ›¬Anglaterra / Alemanya āœ…Estudis…

Llegeix

ƀsia

↪MENÚ


šŸ˜€Anna šŸ›« Alella šŸ›¬Ć€sia āœ… Viatge…

Llegeix

AustrĆ lia

↪MENÚ


šŸ˜€Pol šŸ›«Cabrils šŸ›¬AustrĆ lia āœ… Feina ↪MENÚ…

Llegeix

Balcans

↪MENÚ


šŸ˜€David šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Dinamarca,…

Llegeix

Colòmbia

↪MENÚ


šŸ˜€JĆŗlia šŸ›« Malgrat de Mar šŸ›¬Colòmbia…

Llegeix

Dinamarca

↪MENÚ


šŸ˜€David šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Dinamarca,…

Llegeix

Emirats ƀrabs Units

↪MENÚ


šŸ˜€Gerard šŸ›«Mataró – Tecnocampus šŸ›¬Emirats ƀrabs…

Llegeix

Estats Units

↪MENÚ


šŸ˜€Yara šŸ›« Vilassar de Mar šŸ›¬Estats…

Llegeix

FranƧa

↪MENÚ


šŸ˜€Mei i Paula šŸ›«Cabrils / Viladecans…

Llegeix

šŸ˜€Carla šŸ›«Pineda de Mar šŸ›¬FranƧa āœ…Voluntariat…

Llegeix

GrĆØcia

↪MENÚ


šŸ˜€Alba šŸ›«Palafolls šŸ›¬MĆØxic / GrĆØcia āœ…Cooperació…

Llegeix

Irlanda

↪MENÚ


šŸ˜€Tania šŸ›« Mataró šŸ›¬Irlanda āœ… Voluntariat…

Llegeix

šŸ˜€Marta i Marina šŸ›« Vilassar de…

Llegeix

ItĆ lia

↪MENÚ


šŸ˜€NĆŗria šŸ›« Vilassar de Dalt šŸ›¬ItĆ lia…

Llegeix

šŸ˜€Judith šŸ›« Dosrius šŸ›¬ItĆ lia / Portugal…

Llegeix

šŸ˜€Markel šŸ›«Vilassar de Dalt / Cabrils…

Llegeix

Lapònia

↪MENÚ


šŸ˜€Elisabet šŸ›«El Masnou šŸ›¬Lapònia āœ…Feina ↪MENÚ…

Llegeix

Letònia

↪MENÚ


šŸ˜€Nil i David šŸ›«PremiĆ  de Dalt…

Llegeix

LituĆ nia

↪MENÚ


šŸ˜€Carla šŸ›« Pineda de Mar šŸ›¬LituĆ nia…

Llegeix

šŸ˜€Nil i David šŸ›«PremiĆ  de Dalt…

Llegeix

MĆØxic

↪MENÚ


šŸ˜€Alba šŸ›«Palafolls šŸ›¬MĆØxic / GrĆØcia āœ…Cooperació…

Llegeix

Món

↪MENÚ


šŸ˜€Mireia šŸ›« Argentona šŸ›¬Mòn āœ… Feina…

Llegeix

šŸ˜€EliĆ  i Guim šŸ›«Vilassar de Mar…

Llegeix

Polònia

↪MENÚ


šŸ˜€Nil i David šŸ›«PremiĆ  de Dalt…

Llegeix

Portugal

↪MENÚ


šŸ˜€Judith šŸ›« Dosrius šŸ›¬ItĆ lia / Portugal…

Llegeix

šŸ˜€Albert šŸ›« Vilassar de Mar šŸ›¬Anglaterra…

Llegeix

šŸ˜€Alicia šŸ›«Pineda de Mar šŸ›¬Portugal āœ…PrĆ ctiques…

Llegeix

Sud AmĆØrica

↪MENÚ


šŸ˜€Irene i Rita šŸ›« Arenys de…

Llegeix

Turquia

↪MENÚ


šŸ˜€David šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Dinamarca,…

Llegeix

Xile

↪MENÚ


šŸ˜€Adriana šŸ›« Alella šŸ›¬Xile āœ… Estudis…

Llegeix

Xina

↪MENÚ


šŸ˜€Samuel šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Xina…

Llegeix

Maresmencs i maresmenques al món. Experiència

Au-pair

↪MENÚ


šŸ˜€Elvira šŸ›«Vilassar de Mar šŸ›¬Alemanya āœ…Au-pair…

Llegeix

Camp de treball

↪MENÚ


šŸ˜€Mei i Paula šŸ›«Cabrils / Viladecans…

Llegeix

Cooperació Internacional

↪MENÚ


šŸ˜€Alba šŸ›«Palafolls šŸ›¬MĆØxic / GrĆØcia āœ…Cooperació…

Llegeix

Estudis

↪MENÚ


šŸ˜€Marta i Marina šŸ›« Vilassar de…

Llegeix

šŸ˜€Adriana šŸ›« Alella šŸ›¬Xile āœ… Estudis…

Llegeix

šŸ˜€Yara šŸ›« Vilassar de Mar šŸ›¬Estats…

Llegeix

šŸ˜€David šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Dinamarca,…

Llegeix

šŸ˜€NĆŗria šŸ›« Vilassar de Dalt šŸ›¬ItĆ lia…

Llegeix

šŸ˜€EugĆØnia šŸ›«Mataró šŸ›¬Anglaterra / Alemanya āœ…Estudis…

Llegeix

Feina

↪MENÚ


šŸ˜€Samuel šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Xina…

Llegeix

šŸ˜€Mireia šŸ›« Argentona šŸ›¬Mòn āœ… Feina…

Llegeix

šŸ˜€Gerard šŸ›«Mataró – Tecnocampus šŸ›¬Emirats ƀrabs…

Llegeix

šŸ˜€Elisabet šŸ›«El Masnou šŸ›¬Lapònia āœ…Feina ↪MENÚ…

Llegeix

šŸ˜€Pol šŸ›«Cabrils šŸ›¬AustrĆ lia āœ… Feina ↪MENÚ…

Llegeix

Formació internacional

↪MENÚ


šŸ˜€Samuel šŸ›« PremiĆ  de Dalt šŸ›¬Anglaterra…

Llegeix

Intercanvi juvenil

↪MENÚ


šŸ˜€Carla šŸ›« Pineda de Mar šŸ›¬LituĆ nia…

Llegeix

šŸ˜€Nil i David šŸ›«PremiĆ  de Dalt…

Llegeix

šŸ˜€Marta i Marc šŸ›«Vilassar de Mar…

Llegeix

PrĆ ctiques

↪MENÚ


šŸ˜€Judith šŸ›« Dosrius šŸ›¬ItĆ lia / Portugal…

Llegeix

šŸ˜€Albert šŸ›« Vilassar de Mar šŸ›¬Anglaterra…

Llegeix

šŸ˜€Alicia šŸ›«Pineda de Mar šŸ›¬Portugal āœ…PrĆ ctiques…

Llegeix

Viatge alternatiu

↪MENÚ


šŸ˜€Anna šŸ›« Alella šŸ›¬Ć€sia āœ… Viatge…

Llegeix

šŸ˜€Irene i Rita šŸ›« Arenys de…

Llegeix

šŸ˜€EliĆ  i Guim šŸ›«Vilassar de Mar…

Llegeix

Viure

↪MENÚ


šŸ˜€JĆŗlia šŸ›« Malgrat de Mar šŸ›¬Colòmbia…

Llegeix

Voluntariat

↪MENÚ


šŸ˜€Tania šŸ›« Mataró šŸ›¬Irlanda āœ… Voluntariat…

Llegeix

šŸ˜€Gemma šŸ›« Mataró šŸ›¬Alemanya āœ… Voluntariat…

Llegeix

šŸ˜€Markel šŸ›«Vilassar de Dalt / Cabrils…

Llegeix

šŸ˜€Carla šŸ›«Pineda de Mar šŸ›¬FranƧa āœ…Voluntariat…

Llegeix

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, exemple de bones prƠctiques al CongrƩs de la Joventut de Catalunya

El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el CongrĆ©s de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de marƧ al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a travĆ©s del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones prĆ ctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme Ć©s mou” del butlletĆ­ mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.

TambĆ© va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el CongrĆ©s de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matĆ­ del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial ĆØmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present tambĆ© el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + AgĆØncia Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.

Finalment, les persones que van visitar el CongrĆ©s tambĆ© van poder veure l’exposició de Reptes 2018.Joves del Maresme en el rĆØgims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matĆ­ de dissabte a la zona del catering perquĆØ puguĆ©s ser visualitzada per tots i totes les congressistes.

Maresmencs i maresmenques al món


šŸ˜€Carla

šŸ›«Pineda de Mar

šŸ›¬FranƧa

āœ…Voluntariat

↪MENÚ


“La meva experiĆØncia a Frontignan”. El testimoni de la Carla

Bonjour bonjour!!! Ƈa va bien?

Em dic Carla MartĆ­n Camps, tinc 22 anys i soc de Pineda de Mar.

Vaig tenir la gran sort de ser l’escollida per a realitzar un voluntariat de llarga duració, de 9 mesos, a Frontignan, FranƧa, amb el projecte de ā€˜Cos Europeu de Solidaritat’.

La meva missió com a voluntĆ ria en el departament de servei a la joventut de l’ajuntament, Ć©s l’organització i realització d’activitats de lleure, esportives i culturals, tambĆ© el suport escolar, i la missió principals, fer la difusió del projecte de voluntariat internacional als joves del poble.

Feta aquesta petita introducció… Us explicarĆ© una mica la meva experiĆØncia!

Sempre tenia en ment viatjar i fer un projecte de voluntariat de llarga duració, però mai havia tingut el coratge de dir, sĆ­, me’n vaig; degut a que fa por, por de canviar tot el meu dia a dia, d’anar a un paĆ­s amb una cultura diferent, de no saber l’idioma, d’anar sola… Vaig sentir mil i una pors.

Però desprĆ©s vaig pensar: ā€˜De veritat no anirĆ s a fer un voluntariat de 9 mesos a un altre paĆ­s per aquestes pors?’ No podia deixar escapar una oportunitat tan gran, aixĆ­ que, amb totes les meves pors (no les vaig deixar de cantó, les vaig convertir petits reptes personals, que havia de superar) , em vaig submergir en aquesta gran aventura.

Vaig arribar l’1 de maig del 2021, i a l’estació de SĆØte m’esperaven els meus dos tutors, el de voluntariat i el de treball, i tambĆ© l’altre voluntari, vingut de Vizela, Portugal, i vam anar a conĆØixer la que seria la nostra casa durant aquests mesos. La veritat Ć©s que vaig quedar sorpresa, ja que Ć©s una caseta petita, però molt molt equipada, no li falta de res!

La primera setmana va ser una mica d’adaptació i de sortir del ā€˜shock’, va ser una primera setmana intensa, amb moltes reunions, presentacions, visites… I tot en francĆØs!! El cap m’anava a explotar! Imagineu-vos, primera setmana, a un paĆ­s on domines el bĆ sic del seu idioma, escoltar-lo vegada si vegada tambĆ© i lo millor de tot, haver d’intentar parlar-lo!

Però tot això és normal, la segona setmana ja em sentia casi com a casa, em vaig sorprendre a mi mateixa del gran canvi que havia fet en només una setmana, estava molt i molt còmode.

La relació amb l’altre voluntari era molt bona, realitzava tasques que m’agradaven, coneixia a gent nova… Tot això feia que les pors i l’enyoranƧa no juguessin un paper tant principal.

Els dies han anat passant, massa rĆ pid, ja porto casi 3 mesos. En aquests tres mesos he pogut viure experiĆØncies increĆÆbles i molt enriquidores. M’estic coneixent a mi mateixa, estic fent coses que mai haguĆ©s pensat i personalment estic creixent molt.

Ɖs una experiĆØncia que recomano al 100%. Nois i noies que vulgueu sortir a conĆØixer món, feu-ho, no ho dubteu ni un moment, sortir de la zona de confort ens fa grans, ens fa viure experiĆØncies inoblidables, deixeu de cantó totes aquestes pors internes i sortiu a menjar-vos el món, no som conscients de la nostra grandesa fins que trenquem els nostres lĆ­mits mentals.

Trenca el teu motlle i viu! Us puc assegurar que no us en penedireu!!!

El convidem a llegir l’entrevista que van fer a la Carla i al seu company de voluntariat a la revista municipal de Frontignan la Peyrade el passat juliol


Publicat al ButlletĆ­ de setembre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món


šŸ˜€EliĆ  i Guim

šŸ›«Vilassar de Mar

šŸ›¬Món

āœ…Viatge alternatiu

↪MENÚ


Tres anys viatjant pel món en furgoneta

L’EliĆ  i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.

QuĆØ us va portar a iniciar el viatge?

Quan tenĆ­em 6 o 7 anys l’EliĆ  va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea desprĆ©s de grans.

La idea mĆ©s ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiĆ vem a Anglaterra, cadascĆŗ per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.

Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conĆØixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i desprĆ©s de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionĆ vem molt bĆ©, i allĆ  va nĆ©ixer la idea.

A quĆØ us dediqueu?

(Guim) L’EliĆ  Ć©s lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el ā€œI perquĆØ no?ā€

(EliĆ ) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bĆ© fer un projecte mĆ©s gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemĆ tic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just desprĆ©s dels estudis.

VolĆ­em plantejar la idea a consciĆØncia i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.

Amb quĆØ comptĆ veu en el moment de marxar?

MĆ©s que el viatge, tenĆ­em ganes de viure l’experiĆØncia de viatjar sense un limitant. No volĆ­em tenir cap destĆ­ fix, ni un temps lĆ­mit i tampoc tenĆ­em un pressupost. Els estalvis els havĆ­em fet prĆØviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! AnĆ vem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.

Primer vam anar a veure quatre amics que tenĆ­em per Europa. I, des d’allĆ , el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que tenĆ­em clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobĆ vem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podĆ­em creuar, paĆÆsos on no podĆ­em entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.

Quines van ser les primeres sensacions?

Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germĆ  en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge aixĆ­ Ć©s molt intens. Hi ha aquesta idea romĆ ntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliƧ i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que estĆ  passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar ā€œa topeā€, com passaria en un viatge de 3 setmanes, Ć©s un estil de vida. Ɖs quan ens vam adonar que no estĆ vem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!

Com ho fĆØieu per subsistir?

El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjĆ vem en furgoneta ja tenĆ­em l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el diĆØsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, mĆ©s enllĆ  de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquĆ­ els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sĆ­ que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. TambĆ© vam veure que hi ha certs paĆÆsos on Ć©s interessant treballar i d’altres que no, on Ć©s millor gastar els diners.

La gran aposta de feina va ser quan vam anar a AustrĆ lia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquĆØ vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a AmĆØrica. La Moby Dick va esdevenir un membre mĆ©s de la famĆ­lia i no ens podĆ­em imaginar seguir descobrint de la manera que ho havĆ­em fet amb un altre vehicle.

No vivĆ­em amb l’angoixa de ā€œquĆØ passarĆ  quan se’ns acabin els diners?ā€. AnĆ vem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i Ć©s tot el que podĆ­em gastar. I resulta que allĆ  hi ha la benzina mĆ©s barata del món, val 3 cĆØntims el litre. A l’Iran hi ha la gent mĆ©s acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels Ć pats en convidaven a cases.

QuĆØ us deia la gent que us trobĆ veu?

Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estiguĆ©s connectat i s’estranyava que hi poguĆ©ssim arribar per terra. TambĆ© vam trobar-nos amb mĆ©s viatgers, i Ć©s quan t’adones que no ets pioner en res. A centre ƀsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comĆŗ en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera Ć©s la benvinguda. Ens va xocar molt perquĆØ a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allĆ  Ć©s al revĆ©s. TambĆ© Ć©s veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la famĆ­lia, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.

En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?

Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.

Tenim aquest eslògan: ā€œMentre planificar Ć©s essencial el pla en si Ć©s insignificant.ā€ PerquĆØ al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaƧ d’adaptar-te a aquests problemes o no sĆ© si ets capaƧ de gaudir d’un projecte aixĆ­. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. Ɖs un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.

On us va enganxar la Covid?

Ens va agafar a l’Argentina. ArribĆ vem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anĆ vem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens haurĆ­em congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telĆØfon ni internet, totalment aĆÆllats. El lloc es diu Piedra Parada, Ć©s com una olla volcĆ nica d’hectĆ rees i hectĆ rees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudĆ vem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… ParlĆ vem amb la famĆ­lia i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres tenĆ­em una muntanya per nosaltres.

Vam decidir viure-ho com un capĆ­tol mĆ©s del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. DesprĆ©s vam anar a un altre poble, al ā€œBolsonā€ on vam conĆØixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentĆ ria per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havĆ­em viscut perquĆØ sempre ens movĆ­em cap a l’est. TambĆ© ens va agradar parlar un idioma comĆŗ. Ens va fer veure que en el fons tenĆ­em ganes de tornar.

HavĆ­em planificat fer tot AmĆØrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i aixĆ­ amb l’excusa que l’havĆ­em d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.

El retorn cadascĆŗ l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivĆØncia. Ara estic en un projecte de comunitats de convivĆØncia per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, desprĆ©s passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la famĆ­lia, amb la companya. La tornada va ser una mica traumĆ tica pel fet de no poder comenƧar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volĆ­em viatjar per AmĆØrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.

(EliĆ ) No ho computo com a retorn perquĆØ tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament Ć©s una mica diferent, perquĆØ des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem comenƧant una cooperativa amb dos amics, i Ć©s un projecte que tambĆ© va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.

Fa gairebĆ© 5 mesos que estem per aquĆ­ i que realment la tornada estĆ  sent un procĆ©s. Ɖs difĆ­cil extreure’n el suc d’una sola premsada!

Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld


Publicat al ButlletĆ­ de maig del 2021

Maresmencs i maresmenques al món


šŸ˜€Pol

šŸ›«Cabrils

šŸ›¬AustrĆ lia

āœ… Feina

↪MENÚ


L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils

A quina regió d’AustrĆ lia et trobes?

Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a AustrĆ lia. Ɖs un poble petit que estĆ  a una badia, tĆ© un carrer que es diu ā€œThe Corsoā€, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.

Ɖs el segon any que vinc a AustrĆ lia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’AustrĆ lia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estarĆ­em treballant a recepció o al restaurant.

Vaig arribar a AustrĆ lia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de mĆ rqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.

QuĆØ et va animar a emprendre aquest viatge?

Tot va ser perquĆØ el meu veĆ­ se’n va anar mig any a Byron Bay, que estĆ  a la costa est, i Ć©s el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a travĆ©s d’una agĆØncia. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiĆØncia a AustrĆ lia volia fer bĆ© les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que tĆ© un cost, i caduca un mes mĆ©s tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. DesprĆ©s i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos mĆ©s. Per solĀ·licitar-lo necessites o bĆ© un grau superior o bĆ© mig perĆ­ode a la universitat realitzat (2 anys).

El meu objectiu principal era millorar l’anglĆØs. Vaig anar a una escola internacional d’anglĆØs, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. TambĆ© hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglĆØs al principi pot ser que estiguis una mica mĆ©s cohibit i et costi mĆ©s trobar feina. BĆ sicament AustrĆ lia Ć©s un paĆ­s on el 60% de la població són motxilĀ·lers, gent que durant una ĆØpoca de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fĆ cil trobar feina en aquests Ć mbits. Jo tenia experiĆØncia treballant en l’hostaleria, el meu anglĆØs no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depĆØn de cada cas.

Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’AustrĆ lia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estĆ s al corrent dels comprovants de pagament.

Com t’ha afectat la pandĆØmia del coronavirus?

Pel que fa a la pandĆØmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a AustrĆ lia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer rĆ pidament Ć©s tancar fronteres per paĆÆsos a l’exterior, i desprĆ©s van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt mĆ©s. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquĆØ no n’hi haguĆ©s mĆ©s de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandĆØmia va haver de fer 14 dies de quarantena. AquĆ­ mai hem estat confinats, nomĆ©s han tancat els restaurants.

Quines altres activitats fas?

Al mateix temps estic estudiant turisme a distĆ ncia i disfrutant, ja que aquĆ­ no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquilĀ·la.

Que trobes a faltar?

ƒbviament la famĆ­lia i els amics Ć©s el que mĆ©s trobes a faltar. El que tambĆ© es troba a faltar Ć©s el menjar bĆ©: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell paĆ­s?

Ajudes, recursos, solucions… Ɖs molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allĆ  em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agĆØncia tambĆ© t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però Ć©s molt important destacar el paper de l’agĆØncia per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat Ć©s trobar casa, però ho has de fer un cop allĆ , ja que els hostels són cars.

Consell que donaria: AustrĆ lia Ć©s un paĆ­s que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No Ć©s fĆ cil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys Ć©s la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiĆØncia va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.

Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida Ć©s cara. SĆ­ que ho Ć©s, però tot depĆØn del tipus de vida que portis. Si vas al sĆŗper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permĆØs passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.

Animo a tenir valentia, per conĆØixer noves cultures i enamorar-se del paĆ­s!


Publicat al ButlletĆ­ de juliol del 2020

Maresmencs i maresmenques al món


šŸ˜€Elvira

šŸ›«Vilassar de Mar

šŸ›¬Alemanya

āœ…Au-pair

↪MENÚ


Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germĆ nica i mĆŗsica. TambĆ© sóc monitora de lleure i treballo a una escola de mĆŗsica donant classes. Sóc Barcelonina, però he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc famĆ­lia i un molt bon grup d’amics d’allĆ .

L’any passat, amb tot el tema de la pandĆØmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensació d’allò desconegut que un tĆ© quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, però mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema Ć©s que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difĆ­cilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. Ɖs per això que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bĆ©.

TambĆ© era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que Ć©s un paĆ­s que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquĆØ era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes mĆ©s o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a travĆ©s de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una famĆ­lia, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandĆØmia. Vaig comenƧar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una famĆ­lia a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sĆ­. Era una famĆ­lia que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, però que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquĆØ s’encarreguĆ©s sobretot del petit i tambĆ© una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embarĆ s, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La famĆ­lia ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bĆ©, sobretot la mare, que em cuidava com una filla mĆ©s i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltĆ­ssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiĆØncia. Vaig gaudir de molta independĆØncia, ja que vivia gairebĆ© en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, però separat. Tot i això feia gairebĆ© tot amb la famĆ­lia, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me còmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlĆ vem en alemany).

TambĆ©, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir tambĆ© de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i sĆŗper bonica, però amb poca vida social i cultural, i que era en general poc ā€œestimulantā€. TambĆ© les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust però era molt molt tĆ­mida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un carĆ cter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A mĆ©s a mĆ©s, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. Però la cosa va anar millorant moltĆ­ssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

TambĆ© un factor molt positiu per millorar la meva estada allĆ  va ser conĆØixer gent d’allĆ . La ciutat tenia dues facultats, i Ć©s per això que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conĆØixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltĆ­ssim amb l’idioma, però a mĆ©s a mĆ©s crec que he guanyat en independĆØncia i en aprendre a moure’m pel món, a mĆ©s a mĆ©s de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet tambĆ© agafar encara mĆ©s ganes de viatjar i repetir una experiĆØncia semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la pròxima vegada anar-hi mĆ©s temps. Un mes i mig va estar bĆ© com a vacances, però no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de mĆ©s, i Ć©s per això que espero que això sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiĆØncia semblant a l’estranger.


Publicat al ButlletĆ­ de desembre del 2021

Prop de 1.000 alumnes han participat en els tallers de Mobilitat Internacional Jove que ofereix el Consell Comarcal

El Servei de Mobilitat Internacional, coordinat pel Consell Comarcal del Maresme, ofereix diferents plataformes per acostar al jovent els diferents recuros i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional.

En aquesta lĆ­nia, ofereix als centres educatius de la comarca tallers adreƧats a l’alumnat de 4rt d’ESO, de 1r i 2n de batxillerat, de cicles formatius, de Programes de Formació i Inserció i a
joves participants en el Programa Singulars i en cursos de monitors de lleure.

L’any passat es van fer 43 tallers a diferents centres educatius d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls,
Pineda de Mar, PremiĆ  de Dalt i Vilassar de Mar. En total van participar-hi 988 alumnes que van fer un primer tast d’opcions per anar a estudiar, treballar, fer estades de prĆ ctiques i de voluntariat o per viatjar de manera alternativa en diferents paĆÆsos.

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme Ć©s un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, ƒrrius, Palafolls, PremiĆ  de Mar, PremiĆ  de Dalt, Sant CebriĆ  de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant VicenƧ de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

PremiĆ  de Mar s’incorpora al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El conveni subscrit entre el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de PremiĆ  de Mar permetrĆ  a la població jove d’aquest municipi accedir al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, des de la seva creació, ha esdevingut punt de referĆØncia per a aquelles persones joves que volen fer una estada a l’estranger en les diferents modalitats existents: estudis, treball, intercanvis, estades solidĆ ries …

El Servei, que justament aquest 2022 celebra els 10 anys d’existĆØncia, ofereix informació i assessorament personalitzat. L’objectiu Ć©s que el jovent que vol emprendre l’aventura de fer una estada a l’estranger tingui, prĆØviament, tota la informació per assegurar-se que l’experiĆØncia respondrĆ  als seus objectius.

Les assessories de mobilitat internacional es fan en format online i tambĆ© presencial amb descentralització territorial al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró i, des d’aquest any, Calella.

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme Ć©s un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, ƒrrius, Palafolls, PremiĆ  de Mar, PremiĆ  de Dalt, Sant CebriĆ  de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant VicenƧ de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Taula rodona: QuĆØ vol dir fer d’au-pair?

Una de les opcions que escullen les persones joves per fer una estada a l’estranger, millorar l’idioma, conĆØixer altres cultures i viure noves experiĆØncies Ć©s la de fer d’au-pair. Ɖs a dir, viure amb una famĆ­lia d’acollida tenint cura dels infants.

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha organitzat una xerrada per informar, a travĆ©s d’experiĆØncies personals i agĆØncies especialitzades, d’aquesta modalitat i de les diferents opcions que les persones interessades tenen al seu abast.

La xerrada es farĆ  en format taula rodona i comptarĆ  amb la presĆØncia de 4 joves que explicaran la seva experiĆØncia personal d’au-pair i responsables de les agĆØncies maresmenques SabĆ”tica i Via Irlanda.

L’acte es farĆ  el dimecres 22 de setembre a les 18:00h a l’espai jove Can Jorba de Vilassar de Mar (carrer Santa EulĆ lia, 140).

Atesa la limitació d’aforament, cal fer inscripció prĆØvia en aquest formulari