El Butlletí de Febrer arriba carregat de novetats! Descobreix-les fent un sol click!

11 febrer 2019

Com cada dia 10, publiquem una nova entrega del butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.

El pots consultar clickant sobre la imatge

Destaquem les notícies relacionades amb els projectes de voluntariat internacional per a l’estiu. Properament organitzarem al Maresme una xerrada informativa on convidarem a diverses entitats per a què ens expliquin els projectes en què podeu participar. Us mantindrem informats/des a les nostres xarxes!

667.18.27.82

Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del novembre

10 novembre 2016

Com cada mes, amb el nostre butlletí, et presentem les notícies i oportunitats de mobilitat internacional per a joves. Aquest mes en una edició especial dedicada al Servei de Voluntariat Europeu (EVS).

Hi trobaràs l’experiència de l’Eva i l’Ester, les dues voluntàries que hem enviat, des del Consell Comarcal del Maresme, a participar en dos projectes de voluntàriat, a Eslovènia i a Bèlgica respectivament. A la secció de Maresmencs al Món, el testimoni de la Júlia que també està fent un EVS a Romania. Per si després de llegir les seves experiències tens curiositat en conèixer millor aquest programa de l’Erasmus +, hem programat xerrades informatives de l’EVS arreu de la comarca per explicar-t’ho directament!!

En aquest butlletí, a més de trobar diferents opcions i propostes de mobilitat, estrenem secció: El Maresme es mou! Aquí volem donar a conèixer les iniciatives que els ajuntaments i entitats de la comarca realitzen en torn a la mobilitat internacional. Comencem amb les beques de cooperació per a joves que promou i organitza l’ajuntament d’Alella.

I, recorda, que si tens el “cuquet” de fer una estada en un altre país, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, posa a la teva disposició l‘assessoria especialitzada en mobilitat internacional.

Reptes: Adrià, pràctiques a la Xina

21 novembre 2017

ADRIÀ

Pràctiques a la Xina

“Sis mesos a un lloc tan diferent et canvien. Veig que el món és més petit del que em pensava, i que també és més fàcil la comunicació i la relació amb gent de lluny.”

Existeixen diferents programes de pràctiques, tant per a estudiants com per a persones que s’acaben de titular, amb requisits i condicions que varien. Alguns es tramiten a través de programes finançats pels organismes internacionals (Eurodissea, Argo, Fullbright…), mentres d’altres, es poden cercar de manera independent a través de candidatures espontànies, tal com va fer l’Adrià.

Després de realitzar una recerca en profunditat de moltes empreses del seu sector, buscant si oferien trainership, career o interships —sol ser informació que es troba a les pàgines web de les mateixes empreses— va enviar la seva candidatura presentant el currículum, la carta de motivació i un portfoli amb la feina feta. Va rebre dues ofertes i llavors va pactar i valorar les condicions que més li convenien.

L’experiència de l’Adrià ens mostra com en la globalització les oportunitats laborals poden arribar d’arreu, i que malgrat les barreres administratives, lingüístiques i mentals semblin més altes en països culturalment més allunyats, se’n poden extreure grans aprenentatges. També ens ensenya que la clau per fer d’aquesta estada una bona experiència està en part en la consciència de “no esperar que tothom s’adapti a tu, perquè ets tu el que te’n vas fora”.

Em vaig graduar en Disseny de moda el juliol del 2015. La moda es un sector molt competitiu. Per això, després de la universitat vaig decidir buscar unes pràctiques a l’estranger que em permetessin completar la meva formació, no seria tant senzill.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

I la meva oportunitat va venir inesperadament quan l’empresa de Milà em va proposar fer les pràctiques a la seva seu a Xiamen (Xina). Em vaig informar de com era la ciutat i vaig estudiar les condicions que m’oferien: allotjament i manutenció inclosos, una paga mensual i ajuda per fer els tràmits administratius

I van començar els preparatius: el vol, l’assegurança, i el visat. El visat per les pràctiques va ser complicat d’aconseguir. Per això molta gent acaba marxant a treballar en una situació administrativa irregular, cosa que els genera inseguretat malgrat que tinguin feina.

De Xiamen em va atrapar l’ambient humit dels seus carrers plens de palmeres i arbres, on els edificis de vidre s’alcen al cantó de cases colonials. L’apartament que em va proporcionar l’empresa estava en un barri que canviava de la nit al dia fruit del creixement que viu la ciutat.

El fet de venir d’occident em situava en un lloc privilegiat en la jerarquia de l’empresa. Gaudia d’un apartament a l’edifici on allotjaven als directius, taxi, cantina… Em relacionava amb alts càrrecs que segurament no hagués tractat si hagués estat xinès.

A la feina vaig encaixar amb les tasques que em van encarregar, treballant en la creació de prototips dels productes a l’ordinador, i lluny del què s’acostuma a creure, en un ambient relaxat i amb jornades laborals de 8 hores.

L’únic handicap va ser el de no parlar la llengua del país. Amb les companyes ens comunicavem en anglès, però entre elles ho feien en xinès, com és lògic. Em vaig acostumar a viure sentint veus contínuament sense entendre les paraules.

Paradoxalment, això no va fer que deixés de sentir-me molt acollit. Les companyes de feina em van obrir les portes de la seva família i del seu món des del primer dia. Anava a casa seva, amb la mentalitat de tastar el que em proposaven, d’anar als llocs si m’hi convidaven…vaig viure intensament la vida xinesa.

I de fet a partir del primer mes ja feia vida social. Amb les companyes de feina anàvem al karaoke, a fer excursions i a restaurants. Pel carrer, alguns desconeguts em demanaven fer-se una selfie amb mi, fent-me sentir immerescudament popular.

Sis mesos et poden canviar? En què? Depèn de la intensitat amb la que vius el pas del temps, no tant de la seva durada. Les barreres —culturals, lingüístiques, administratives i geogràfiques— no ens impedeixen que ens entenguem.

Vaig tornar expectant de saber si em valorarien les pràctiques quan em posés a buscar feina de nou. Va ser així, vaig saber explicar el que havia après a Xiamen, i ara tinc la sort d’estar treballant en una empresa fent el que m’agrada i pel què he estudiat.

Maresmencs i maresmenques al món

24 abril 2023

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Feina

↪MENÚ

Samuel Rodríguez, un any a la Xina treballant com entrenador de bàsquet

El passat 6 d’abril de 2022 vam tenir entrevistar el Samuel Rodríguez, un jove de Premià de Dalt que al 2020 ens va explicar la seva experiència participant a una Formació Internacional d’Erasmus +. Dos anys més tard el seu esperit viatger continua vent en popa, i aquest cop ens comparteix la seva vivència treballant com a entrenador de bàsquet durant un any a la Xina.

Què et va portar a la Xina?

Potser l’experiència. El tema de viatjar, una cultura diferent, de descobrir món, i conèixer un idioma tan diferent i tan interessant com és el xinès. Bàsicament m’hi va portar la feina. Estava treballant d’entrenador de bàsquet a Vilassar de Mar, i un company entrenador havia estat a la Xina prèviament. Li va agradar l’experiència i em va comentar que buscàven gent jove d’Europa que parlès anglès per treballar amb nens petits, i que si m’interessava. A través de contactes vaig arribar allà.

En què consistia la feina?

Estava a una acadèmia, que tenia col·laboració amb escoles i llogava pistes a la ciutat. L’estructura era la següent: de dilluns a divendres els entrenadors internacionals anàvem a diferents escoles, erem dos espanyols i un serbi. Anàvem a fer classes amb l’equivalent a 5è i 6è de primària d’aquí. Era una escola internacional privada que a part de fer bàsquet en anglès també feia altres assignatures en anglès amb professors internacionals. Pels infants del campus esportiu comptar amb entrenadors internacionals és una bona manera de preparar el nen o nena per conèixer i acceptar altres cultures diferents a la seva. Obrir els ulls al món. A part de la millora de la llengua anglesa.

A quina ciutat vas anar?

Vaig anar a Hangzhou, que està a l’est de la Xina, molt proper a Shanghai. És una ciutat d’uns 11 milions de persones que està prou bé, considerada de les més grans de la Xina, a nivell de tecnologia, de qualitat de vida, de mercat.. Per exemple, Alibaba té la seu a Hangzhou. És com un hub internacional pel que fa al comerç electrònic. És una ciutat que és molt avançada, però també destaca pel fet que combina la part de cultura més antiga, com els temples, els parcs… amb tot el que ens ve al cap amb la tecnologia més avançada. Pots estar a una megaurbe, i girar el cap i trobar-te en un llac on sona música tradicional xinesa

Què tal la integració en el dia a dia allà?

Al principi va ser complicada. Quan arribes a un lloc i estàs fora de la teva zona de confort, amics, familia, llengua… és complicat. I a la Xina és com fer-ho multiplicat per 5. Però mica en mica t’espaviles. Agafes paraules clau, aprens quin tren has d’agafar per anar a l’escola… automatismes que s’aprenen de manera natural.

Vas aprendre la llengua?

Sí, puc parlar xinès. No en sabia d’abans, vaig aprendre coses bàsiques gràcies a tutorials de YouTube. Un cop allà, vaig començar a aplicar el poc que sabia, però ningú m’entenia!
El xinès és un idioma on cada paraula té 4 tons. I depèn de com entonis una paraula pot tenir un significat completament diferent. Però al estar allà mica en mica agafes els tons i el significat de les paraules.

Quines altres activitats feies apart de la feina?

Bàsicament la vida allà era com aquí: normal. Fora del treball quedava amb amics. M’agrada molt la fotografia, i com que Hangzhou té un llac molt impressionant, el llac de l’oest, agafava la càmera i la moto i em perdia pel llac a fer fotos. Així m’endinsava a parts de la ciutat que desconeixia, parlava amb gent…

I què tal la conducció per allà?

Molt diferent d’aquí. És un caos, és interessant. Hi havia molta gent, moltes motos… Hi havia un carril només per e-bikes. Però en aquest carril hi podies trobar motos normals, e-bikes, bicicletes, gent amb carros… i al mateix temps gent que anava en contra direcció… Era com una prova de circuit on havies d’estar molt alerta. Era complicat al principi, però al final haver d’estar tota l’estona en tensió al final desgasta. Allà el vehicle principal és la moto electrica, l’e-bike, carregar la bateria de la moto potser et costava 1 cèntim.

Els teus amics eren internacionals o locals?

Mig-mig. Pel tema del Covid, molta gent internacional va marxar de la Xina, i va arribar un punt en que no es podia entrar al país si no eres familiar o si tenies visat de treball. No hi havia turistes ni estudiants. I la visa de treball era difícil que te la concedissin. Tot i així vaig trobar un grup d’amics internacionals, sobretot de llatinoamerica, d’Estats Units i UK.

Com vas viure el Covid allà?

La veritat és que molt tranquil. Quan vaig arribar a la Xina vaig haver de fer quarantena durant dues setmanes, en un hotel del govern. Un cop feta, vaig fer vida normal, només feiem servir la mascareta al transport públic. Pel que fa a les vacunes em vaig vacunar allà, em van enviar un comunicat oferint-me l’opció. Estan molt ben organitzats, tot ho fan molt ràpid. Si es donava un cas de Covid en alguna població, ho controlaven molt bé.

Vas viure algun xoc cultural?

A nivell cultural veus moltes diferències entre occident i orient. Per exemple, la manera de fer servir la lògica, el plantejament de les solucions, la manera de raonar, de comunicar…Per exemple a la feina, quan es brinda, el got sempre ha d’anar per sota del cap, així li estàs mostrant respecte. És una cultura molt tradicional. O quan encaixem les mans, el meu cos ha d’estar més avall que el seu, és
com mostrar el rang de poders. D’altra banda, la Xina està molt avançada a nivell tecnològic en comparació amb Europa. En el dia a dia allà no portava ni claus ni moneder, ho feia absolutament tot a través del mòbil. Per agafar el tren feia servir una aplicació, Alipay, que escaneja un codi. WeChat i Alipay son les dues aplicacions per excel·lència a la Xina, amb les que ho pots fer tot. WeChat és com un Instagram, un Twitter i un Facebook tot junt. La vida allà era molt còmode, ara, si es perd el mòbil, estàs fotut.

Per què vas decidir tornar?

Bàsicament vaig anar allà per viure una experiència. Em vaig graduar en Turisme i amb el tema del Covid ningú viatjava per oci, i en no tenir experiència en el meu camp vaig pensar que seria una bona manera d’aprendre. En comptes d’estar a casa un any sense saber què fer, vaig passar un any a la Xina a aprendre de l’idioma, de la cultura, per viure noves experiències.
Treballar d’entrenador et dóna eines de comunicació, de lideratge, d’adaptació a diferents perfils de gent… que poden ser eines molt útils de cara al futur laboral. Vaig arribar al desembre ja que des de casa em deien que estava tot molt millor, que començava a arrencar… i vaig pensar que era un bon moment per tornar. Després d’estar uns mesos aquí he decidit marxar a Budapest per treballar a una agència de viatges online. Com que no trobava feina per Catalunya, i soc jove i tinc ganes de viatjar, he decidit continuar a l’estranger.

Què li diries a una persona que tingui ganes de fer un projecte llarg a la Xina?

Ment oberta, moltes ganes i amb molta força. La Xina és olt interessant, però no és fàcil al començament. Sempre que emprens un viatge tens al cap unes expectatives, et fas la teva pel·lícula, i sempre sol ser diferent del que et pensaves. Allà l’anglès el parla molt poca gent, sobretot els joves. Segons la meva experiència, la gent més gran no el parla. Així que l’idioma també és un aspecte a tenir en compte,

Si vols recuperar l’experiència que el Samuel ens va compartir el 2020 participant en una
formació internacional al Regne Unit la pots llegir a: https://bit.ly/3bFceg4

Publicat al Butlletí de juliol de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

19 juliol 2022

😀Núria

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Itàlia

✅ Estudis

↪MENÚ

La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.

Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.

Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.

Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.

Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.

Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.

Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!

Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.

Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.

Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.

Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.

D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.

La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.

Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.

Publicat al Butlletí de febrer del 2021

Ofertes de voluntariat internacional per viure un estiu diferent

29 març 2019

Arriba el moment de començar a planificar les vacances d’estiu i des del Servei de Mobilitat Internacional Jove posen a l’abast dels i les joves del Maresme diferents propostes internacionals per fer de l’estiu 2019 una experiència única. “Viu un estiu diferent” s’ha presentat aquesta setmana a Mataró i el 3 d’abril es farà a Alella.

L’estiu és per gaudir-lo desconnectant dels estudis i de la feina, però el lleure no està renyit amb l’aprenentage, la solidaritat i l’enriquiment personal. Aquesta és la filosofia que guia l’oferta de voluntariat internacional que ofereixen diferents entitats. El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, que gestiona el Consell Comarcal i del qual en formen part 24 municipis de la comarca, les ha convidat a presentar als joves les diferents ofertes de voluntariat internacional que tenen al seu abast per a l’estiu 2019. Les inscripcions ja han començat i, com diuen totes les entitats, les persones interessades “no cal que tinguin experiència prèvia, només la voluntat d’aprendre, col·laborar i ajudar”.

La primera presentació de l’oferta de voluntariat internacional per a l’estiu s’ha fet aquesta setmana a Mataró. Qui no hi hagi pogut assistir, té una altra oportunitat el proper 3 d’abril a les 19:00h a l’Espai Jove d’Alella.

D’entre les diferents entitats i associacions que ofereixen programes de voluntariat internacional, una és maresmenca. Es tracta d’ AlKaria. Aquesta ONG, amb seu a Malgrat de Mar, treballa a poblacions rurals del Marroc i, des de fa poc, ha començat a col·laborar amb Senegal, Liban, Equador i Perú. La seva acció es focalitza en l’educació, l’ajuda i l’empoderament de les dones d’aquests territoris i en el desenvolupament econòmic. Ofereixen estades solidàries que es complementen amb les visites turístiques que permeten conèixer el territori i la seva cultura. Podeu veure les seves ofertes a Alkaria.org.

Les i els joves d’entre 18 i 25 anys que siguin ciutadans de la Unió Europea i vulguin aprofitar l’estiu per estudiar a l’estranger, fer un intercanvi cultural a Europa, treballar en una feina qualificada o fer un voluntariat, poden consular l’oferta de la Fundació Catalunya Voluntària

Qui vulgui participar en brigades solidàries o camps de treball i tingui més de 16 o 20 anys (en funció del projecte) trobarà diferents alternatives a Camps de Treball Internacionals a Catalunya , Servei Internacional de Catalunya i Associació Catalana per la Pau.

El Servei de mobilitat internacional ofereix tallers al juliol per assessorar els joves que volen marxar a l’estranger

25 juny 2015

Els joves maresmencs que volen marxar a l’estranger per trobar feina o estudiar tenen l’oportunitat de seguir els tallers organitzats pel Servei de mobilitat internacional durant el mes de juliol. Al llarg de tres sessions s’informarà i assessorarà els participants sobre diferents aspectes a tenir en compte a l’hora de presentar la seva candidatura a una oferta de treball, estudis o voluntariat.

Aquest itinerari d’estiu va adreçat a joves de 16 a 35 anys. Es divideix en sessions estructurades de manera que ajuden els joves a trobar recursos a l’estranger, realitzar el seu Currículum i la seva Carta de Presentació de manera atractiva i destacant les competències i capacitats individuals. A més, ajuden els joves a preparar l’entrevista en anglès.

Els tallers d’estiu es duran a terme a 3 municipis:

Vilassar de Mar

Data: tallers 1,8 i 15 de Juliol.

Entrevistes personals 22 i 29

Hora: 19‐20:30h

Lloc: Can Jorba C/Santa Eulàlia, 140 , Vilassar de Mar

Inscripció: http://goo.gl/KlEXtJ

Malgrat de Mar

Data: tallers 2,9 i 16 de Juliol.

Entrevistes personals 23 i 30

Hora: 18‐19:30h

Lloc: Centre Cívic Malgrat de Mar. C/Segre 1 Inscripció: http://goo.gl/IPVBcf

Mataró

Data: tallers 3,10 i 17 de Juliol.

Entrevistes personals 24 i 3

Hora: 11‐12:30h

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba. Plaça Miquel Biada 5, Mataró

Inscripció: http://goo.gl/iAqAwB

Pel que fa al contingut, seguirà la següent estructura:

Sessió 1: Oportunitats a l’estranger + prepara’t!

– Introducció a l’itinerari: què farem i com.

– Quin nivell d’anglès tenim, i diferents formes d’avaluació: Passaport de les llengües

– Conèixer recursos per Millorar el teu Anglès, abans de marxar.

– Quines oportunitats hi ha a l’estranger i quins són els requisits que es demanen.

– Recerca de feina i investigació d’una entitat, empresa, escola

– Tasques: Buscar una oferta de feina, pràctiques, voluntariat interessant. Investigar l’entitat. La resta de sessions es treballarà amb aquest oferta/ oportunitat concreta.

Sessió 2: El CV en anglès

– Els continguts del CV, els formats, etc

– Com fer el teu CV en anglès: Escriptura positiva, consells i exemples

– Les competències: què són, quines tens, quines necessites.

– Tècnica STAR. Tasques: Redacció del CV adient per l’oportunitat escollida.

Sessió 3: La carta de motivació i l’entrevista en anglès.

– Carta de Motivació: què és, com es fa servir, com fer‐la, consells i exemples

– L’entrevista en anglès: tipus d’entrevistes, com preparar‐se, preguntes i respostes i consells. Tasques: Redacció d’una carta de motivació‐ presentació adient per a l’oportunitat escollida. Enviar candidatura amb CV i Carta.

Sessió 4. L’entrevista: viu l’experiència

– Entrevista personal en anglès.

– Valoració del CV i la carta.

– Valoració de l’entrevista.

– Consells de millora. tasques: Busca una oferta de feina, envia el teu CV i la carta de motivació. Et farem una entrevista en anglès, per a que puguis practicar!

Reptes està de Ruta!

18 novembre 2019

Visita o programa l’exposició Reptes!

Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.

Taller de Mobilitat Internacional: English Abroad

3 desembre 2014

T’explicarem quins recursos tens al teu abast, tant si vols aprendre anglès, com millorar el teu nivell. Des de casa o a l’estranger!

Pots fer la teva inscripció a: http://goo.gl/9CjqU3

Data: 2014-12-03

Lloc: Can Jorba (Equipament Juvenil de Vilassar de Mar)

Adreça: c. Sta. Eulàlia 140

Adreça: de les 19:30 fins les 21h

Maresmencs i maresmenques al món

17 maig 2023

😀Marta i Marina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

↪MENÚ

La Marta i la Marina relaten la seva experiència amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca Brugués i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conèixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hàbits d’una família autòctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, teníem organitzades diferents activitats que compartíem amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

Destinàvem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinàmica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboració de projectes grupals i activitats interdisciplinàries. Les tardes estaven adreçades a la preparació de tallers, visites lúdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferència, els caps de setmana podíem gaudir de la capital, Dublín, i el seu entorn, a més d’un munt d’activitats que organitzàvem pel nostre propi compte.

I és que, a més de tot l’aprenentatge que adquiríem durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusió per conèixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organització, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el màxim de l’experiència.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conèixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivències. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conèixer la banda més cosmopolita, multicultural i juvenil de Dublín, una ciutat que no deixa indiferent a ningú. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!

Publicat al Butlletí de maig de 2020

1...567...16 Pàgina 6 de 16