Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals

La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.  

Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.

Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER

Les dues vies de consulta són les següents:

– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.

– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.

El Consell Comarcal presenta al Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) el projecte de la MeTACC

La Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC ,constituida pel Consell Comarcal del Maresme per avançar a nivell territorial en l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, es presentarà dilluns , com a exemple de bona pràctica, al Congreso Nacional de Medio Ambiente 2022 (CONAMA) que se celebrarà a Madrid.

El tècnic comarcal Jordi Bonet explicarà el camí que s’ha seguit fins ara així com les fases d’execució previstes.

Farà especial menció a la implicació de la ciència a partir de la creació del Comitè científic, l’avaluació que aquest òrgan ha fet sobre la vulnerabilitat climàtica del Maresme, les propostes que ha elaborat i els seu trasllat al món local per ajudar els ajuntaments en la presa de decisions que facilitin una implementació efectiva d’accions que contribueixin a la reducció de gassos efecte hivernacle i a l’increment de la resiliència del territori.

El Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) se celebrarà del 21 al 24 de novembre al Palacio Municipal de Congresos IFEMA de Madrid.

1.620 alumnes han seguit les xerrades sobre canvi climàtic impartides pel Consell Comarcal del Maresme

Finalitza el curs escolar i, amb ell, el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat del Maresme que ha ofert el Consell Comarcal amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre la realitat climàtica i els canvis que podem introduir en el nostre dia a dia per tal de mitiga i adaptar-nos a la nova realitat.

En total s’han fet més de 50 xerrades a una vintena d’instituts de 13 municipis maresmencs (Argentona, Cabrils, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) arribant a 1.620 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. L’edat dels participants se situa entre els 15 i els 18 anys, una etapa òptima per forjar un criteri propi i una visió més profunda dels conceptes. Així mateix, els i les adolescents es consciencien del que significa implicar-se en el seu municipi i esdevenir agents actius en la lluita contra el canvi climàtic des d’una escala local.

A les sessions, que han tingut una durada d’una hora i mitja, s’ha parlat de l’efecte hivernacle, del canvi climàtic a nivell global i a escala local i de les actuacions a emprendre per frenar l’escalfament global. La dinàmica ha estat força participativa promovent el debat i contrastant diferents punts de vista.

Els instituts on s’han impartit les xerrades han valorat amb un 4,3 sobre 5 aquesta activitat i el 100% han expressat la seva voluntat de tornar-la a demanar el curs vinent. De fet, tots els centres que van participar el curs 2021-2022 han repetit experiència i 7 instituts han participat per primera vegada.

Des del Consell Comarcal del Maresme també es fa una valoració positiva tota vegada que els centres docents i l’alumnat cada vegada esta estan més sensiblitzats i s’impliquen més en la preservació del medi natural i en el foment de pràctiques que ajudin a reduir la nostra emprenta ecològica.

El Consell Comarcal del Maresme du a terme aquesta activitat amb el suport de SIMMAR.

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.



Jornada i taller sobre la cadena de valor de la biomassa forestal

Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.

La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.

La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.

És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.

Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.

Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.cat abans del dia 26 de juny.

El Consell Comarcal del Maresme opta a revalidar el segell Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.

Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.

A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.


El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.

Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.

En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.

L’ACA subvenciona actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana d’11 municipis del Maresme

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.

La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.

Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.

Les actuacions subvenc¡onades són les següents:

MataróMaresmeRiera Argentona21.553,28 €
Santa SusannaMaresmeRiera de Santa Susanna65.738,42 €
Arenys de MarMaresmeRiera d’Arenys63.149,73 €
CabrilsMaresmeTorrent Can Xinxa1.837,66 €
CabrilsMaresmeTorrent Roldós24.744,55 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia17.891,95 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia31.428,32 €
Arenys de MarMaresmeRial del Sapí 19.198,54 €
ÒrriusMaresmeTorrent de Can Céllecs19.215,28 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent de Ca n’Amat3.399,83 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent d’en Meniu30.065,43 €
MasnouMaresmeRiera d’Alella7.377,46 €
MataróMaresmeRiera de Sant Simó64.776,36 €
Sant Vicenç de MontaltMaresmeRiera de Sant Vicenç de Montalt20.942,23 €
Caldes d’EstracMaresmeRiera de Caldes d’Estrac9.230,02 €
Sant Iscle de VallaltaMaresmeRiera Vallalta4.573,89 €
Arenys de MuntMaresmeRiera d’Arenys21.804,33 €

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Ple aprova la creació del Servei comarcal del cicle de l’aigua

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.

L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.

El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).

La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.

La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.

El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.

El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments