El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.
Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.
Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.
Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)
El producte interior brut per sectors
Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).
El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.
A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.
D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de Llavaneres.
Les dades del mes de febrer mostren un increment del 0,20% en el nombre de persones aturades. La xifra oficial de demandants de feina al Maresme s’eleva a 23.464. Són 46 més que al gener i 7.659 menys que en el mateix període de 2021.
Tal i com reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment s’ha concentrat en el grup d’edat d’entre 16 i 24 anys que actualment comptabilitza 1.314 persones en situació d’atur (el 5,64% del total de persones sense feina a la comarca). A la resta de grups d’edat es mantenen les xifres del mes anterior o no mostren cap variació.
Pel que fa a sectors econòmics, l’augment de l’atur s’ha centrat en l’agricultura amb un increment del 5,65% i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) que registra un augment del 7,21%.
Interanualment, l’atur registrat ha baixat al Maresme en un 24,61%. El descens es dona en tots els grups d’edat i tant entre les dones com entre els homes. També en tots els sectors econòmics amb disminucions que oscil·len entre el 22,60% de la indústria i el 25,91% de l’agricultura.
L’atur de molt llarga durada, situació en la qual es troben 8.552 persones, és el més nombrós a la comarca. Té un pes del 36,45%, més que el mes passat. Aquest tipus d’atur ha incrementat respecte d’un any abans en un 5,88%.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:
Les persones de 36 anys o més poden tramitar les sol·licituds des del 28 de juny al 15 de juliol
Els ajuts per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per l’any 2022 ja estan actius, d’acord amb la RESOLUCIÓ DSO/1967/2022, de 21 de juny, per la qual se n’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva.
Poden demanar la subvenció les persones físiques, de 36 anys o més, titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació, sempre que sigui el seu domicili habitual i permanent, en el territori de Catalunya.
El termini per presentar les sol·licituds s’inicia el dia 28 de juny de 2022 i finalitza el dia 15 de juliol de 2022, inclòs.
Com a novetat d’enguany, l’ajut també es pot demanar pel lloguer d’una habitació quan el preu no superi els 450€/mes. A banda, l’import màxim del lloguer mensual de l’habitatge o preu de cessió al Maresme passa de 800 €/mes de l’any 2021 a 900 €/mes per al 2022.
2. De forma presencial, a l’Oficina d’Habitatge del Maresme, de 9:00h a 14:00h sense cita prèvia.
El Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, posa èmfasi en l’increment del topall del preu de lloguer fins a 900 €/més, “perquè amplia les possibilitats d’accés a l’ajut de les famílies del Maresme”. Així mateix, recomana que les sol·licituds es presentin per internet, amb “l’objectiu d’agilitzar-ne la tramitació, en una convocatòria que enguany només estarà activa durant tres setmanes”.
El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar amb l’abstenció de C’s una Moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC) i de Junts x Catalunya (JxCat) exposant les dificultats estructurals de finançament del món local i com aquestes shan vist agreujades per tot un seguit de situacions com la pandèmia, la Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua), l’increment de la factura energètica, l’augment de l’IPC, l’increment del tipus d’interès bancari i l’increment d’obligacions legals que no van acompanyades de suficient dotació econòmica.
Davant d’aquestes circumstàncies, el Consell Comarcal reclama a les administracions competents (Estat, Generalitat i Diputació) un increment de transferències per a les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).
Els acords adoptats són els següents:
Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat:
Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia.
Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.
La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.
La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.
Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya:
Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.
Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
Que presenti en la present legislaturala Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.
Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.
Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:
Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.
Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya.
L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme (OCIC) va realitzar l’any passat un total de 2.637 actuacions en matèria de consum, una xifra similar a la de l’any anterior, però amb una substancial diferència: increment notable de les reclamacions i consultes relacionades amb els subministraments bàsics: llum, gas i aigua.
Factures de gas de 1.550 euros fruit de la regularització de les lectures de comptador o increments del 400% en la factura elèctrica com a conseqüència de l’aplicació d’una tarifa que no havia estat contractada, són exemples de casos que en el darrer any han arribat a l’OCIC.
En el primer -mitjançant el procediment de mediació- es va arribar a un acord perquè la subministradora només facturés el consum proporcional a un any tot i que portava dos anys sense haver realitzat la lectura del comptador; en el segon cas es va fer un arbitratge i es van estimar les reclamacions de la persona usuària tota vegada que l’empresa subministradora no havia informat correctament dels canvis contractuals ni de les noves tarifes dins el termini establert a les clàusules del contracte.
L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme vehicula consultes, queixes, denúncies i reclamacions relacionades amb consum i, si és el cas, fa actuacions de mediació o d’arbitratge entre la persona reclamant i l’empresa.
Gairebé el 37% de les actuacions realitzades l’any passat van ser reclamacions i, d’aquestes, el 43% van estar relacionades amb subministraments bàsics i, principalment, de llum. El segon lloc, amb un 28%, l’ocupen les reclamacions de telefonia, seguides de transport aeri (10%), bancs i assegurances (7%) i en menor percentatge compres per internet, transport i paqueteria, agències de viatges i allotjaments turístics.
Els subministraments bàsics també ocupen el primer lloc (un 37%) del total de consultes rebudes a l’OCIC Maresme. En aquest cas, el segon lloc són les compres online (28%) seguides del transport aeri (9%), bancs (7%) i assegurances (4%).
Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada
Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.
L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.
Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.
En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).
D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.
A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).
El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).
Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
Important descens de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any. Les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una reducció interanual tant dels sinistres amb baixa laboral com d’aquells en què la persona accidentada va poder continuar desenvolupant la seva feina. En canvi, hi ha un repunt dels accidents patits en el trajecte d’anada i/o tornada del treball.
Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.798 sinistres laborals al Maresme, gairebé la meitat dels quals (887) van ocasionar la baixa de la persona accidentada; el 41,60% (748) van ser sense baixa laboral i el 9,07% restant es van produir “in itinere”.
La comparativa interanual mostra una substancial davallada tant del nombre total d’accidents laborals (108 menys) com d’aquells que han ocasionat baixa laboral (96 menys) i dels que no han requerit la baixa de la persona accidentada (26 menys); en canvi, hi ha un lleuger repunt en el nombre de sinistres “in itinere” (4 més).
Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu (1.045). Només 5 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, no s’ha registrat cap víctima mortal.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
La Diputació de Barcelona ha aprofitat el marc del Fòrum Gastronòmic, que se celebra a Barcelona fins avuu, per retre homenatge a les empresàries, productores i elaboradores del sector primari i, en especial, a les vinculades als productes singulars. 3 empresàries que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme han rebut aquest reconeixement que vol visibilitzar el paper de la dona i la seva contribució a la conservació i manteniment del patrimoni agroalimentari, a la biodiversitat i a la sostenibilitat.
Han rebut aquest reconeixement Serena Cantieri. (El Desig Pastissers – Canet de Mar), Cristina Martorell (Melmelària – Tiana) i Mª Rosa Roige Adell (Horta Moragas – Arenys de Mar). 3 empresàries agroalimentàries que treballen productes diferents, però que tenen com a nexe comú la constància, l’esperit de millora i la seva dedicació sense fissures a la seva professió.
Serena Cantieri és l’ànima creativa de “El desig pastissers”, una pastisseria tradicional i creativa a mida de Canet de Mar. Està especialitzada en dietes especials i ofereix pastisseria vegana, sense gluten, sense sucre,… que té com a base farines i productes de proximitat i de màxima qualitat.
Cristina Martorell és una emprenedora que ha fet de la seva passió la seva professió. L’any 2013 va crear a Tiana “Melmelària”, una factoria que elabora melmelades artesanes a partir de productes de temporada i quilòmetre 0. La seva gamma de productes ha anat creixent i actualment ofereix una setantena de varietats de melmelades i de chutneys. Bona part dels productes que utilitza en les seves elaboracions les obté del seu propi hort.
Mª Rosa Roigé porta 47 anys fent de pagesa i en fa 12 que és la titular de l’Horta Moragas, una . explotació que ven directament els seus productes al mercat d’Arenys de Mar. A més des productes típicament hortícoles, conreen productes singulars del Maresme com el pèsol del Maresme i la mongeta del ganxet.
La consellera de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Maresme, Noemí Llorens -qui conjuntament amb la diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona , Abigail Garrido, i altres autoritats va lliurar els diplomes a la cinquantena de dones homenatjades- va destacar “La visió, l’emprenta i els valors que la dona aporta a la cadena alimentària. Una feina que no sempre té reconeixement públic, però que es nota en els productes que ens ofereixen”. En aquest sentit, va afegir que Serena Cantieri, Cristina Martorell i Mª Rosa Roigé “són un exemple a seguir”.
En aquesta edició del Fòrum Gastronòmic, 4 empreses agroalimentaries del Maresme han donat a conèixer els seus productes. A més de Coc & Delicatessen, hi tenen estand Marmitus.La cuina de la iaia (Argentona), Forn de Pa Can Puig (Arenys de Munt) i El Rebost del Maresme -Radi & Molí de Pomerí (Premià de Mar).
Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.
La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.
Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.
Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.
El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.
La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.
Maresme EuroVelo 8 és un projecte gestionat pel Consell Comarcal que, aprofitant el traçat maresmenc de la xarxa europea de rutes ciclistes EuroVelo, millorarà la sostenibilitat turística de la comarca mitjançant la promoció del cicloturisme (turisme verd, esportiu i de natura) com a oferta alternativa a la de sol i platja.
El projecte, inclòs a la convocatòria extraordinària 2023 del Plan de sostenibilidad turística en destinos del Ministerio de Industria y Turismo, compta amb una subvenció de 3.090.631 euros en el marc del Pla de Recuperació, Transformacií i Resiliència dels fons europeus Next Generation EU i inclou actuacions genèriques que beneficiaran a tota la comarca i d’altres específiques que es duran a terme en els municipis que s’hi han mostrat interessats.
Després de la consulta feta al conjunt d’alcaldies maresmenques i d’estudiar la idoneïtat de les popostes, el Maresme EuroVelo 8 comença a caminar amb la incorporació de les actuacions concretes que es duran a terme en 15 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.
Les actuacions, que hauran d’estar acabades abans del 31 de març de 2026, segueixen les següents linies:
Utilitzar la iniciativa europea d’itinerari ciclista litoral EuroVelo-8 com a reclam, proporcionant una “capa turística” a l’itinerari (senyalística, adequació, difusió digital, etc.) i les interconnexions amb la xarxa de senders ciclables que obrin l’experiència al rerepaís.
Dotar d’eines per gestionar de forma sostenible els espais naturals de la comarca (boscos, senders, rieres, i també platges), i de la pressió lúdica i turística que l’activitat cicloturista els imposarà: gestió, manteniment i senyalística turística de la xarxa de senders; gestió integrada de rieres i exemple de naturalització d’un tram; naturalització model d’una platja; gestió del sotabosc; observatori d’indicadors ETIS (eco comptadors, accessibilitat, etc.)
Dotar als municipis (interiors i de litoral) de mitjans i serveis per convertir el recurs natural de la comarca en producte cicloturístic: arranjament de camins, senyalística, zones de descans, aparcaments segurs, punts de recàrrega, pèrgoles ciclovoltaiques, terres fotovoltaics, i infraestructura ciclista en general.
Promoure digitalment els productes turístics de la comarca, especialment els cicloturístics, amb: una pàgina web amb tota l’oferta turística del Maresme; una central de reserves de tots els productes turístics de la comarca; i amb un màrqueting inbound de les experiències dels cicloturistes al Maresme.
Promoure la competitivitat de les empreses de la comarca relacionades: Ajuts a la transició digital de les empreses turístiques relacionades (convocatòria de subvencions), i millora de les infraestructures del Poma Bike Park (Premià de Dalt).
El projecte Maresme EuroVelo 8 s’estructura en 4 eixos: transició verda i sostenible, millora de l’eficiència energètica, transició digital i competitivitat.
TRANSICIÓ VERDA I SOSTENIBLE
Aquest eix, dotat amb 675.181 euros, incorpora actuacions en els elements naturals que perfilen la identitat del Maresme: rieres, platges, boscos i senders.
Les accions que es duran a terme en la xarxa de senders beneficiaran a tots els municipis de la comarca, igual que les incorporades en la gestió integrada de rieres i en les actuacions al bosc. Tot i això, El Masnou ha mostrat el seu interès en incorporar una actuació específica de naturalització de rieres.
Pel que fa a les platges, es contempla la seva naturalització i la creació d’illes de frescor. En aquest apartat, Vilassar de Mar s’ha interessat per dur a terme les dues actuacions i Malgrat de Mar per la creació al municipi d’una illa de frescor.
MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
L’eix de millora de l’eficiència energètica, amb una dotació pressupostària d’1.606.800€, contempla actuacions d’interconnexió del tram del Maresme EuroVelo 8 en els municipis d’Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar,Montgat, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna.
També inclou la instal·lació de pèrgoles ciclovoltaiques en els laterals de l’eix ciclable al seu pas per Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Montgat, Palafolls i Vilassar de Mar; i contempla la creació d’infraestructura ciclista para ebikes i bicicletes (punts de recàrrega, reparació i neteja de bicicletes) en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Santa Susanna i Tiana.
A més a més, es faran aparcaments segurs per a bicicletes en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.
TRANSICIÓ DIGITAL
Aquest eix compta amb un pressupost de 473.650€ i inclou accions de marketing, digitalització i monitorització que permetran tant la promoció del turisme sostenible a la comarca com l’accés online dels usuaris a diferents serveis com, per exemple, els fluxos turístics o les capacitats de càrrega elèctrica en temps real.
COMPETITIVITAT
El pressupost de les accions encaminades a millorar la competitivitat del Maresme tenen una dotació pressupostària de 335.000€. A més de la creació d’una Secretaria tècnica per vetllar per l’eficiència del projectes, actuacions a la Poma Bike de Park de Premià de Dalt i la millora de la infraestructura turística i d’accessibilitat del Passeig Marítim de Mataró com a part d’un conjunt d’intervencions que permetin millorar la creació de nous serveis turístics i especialment els relacionats amb el cicloturisme.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
