Lleuger descens dels accidents amb baixa laboral al Maresme durant els set primers mesos de l’any
Per sectors d’activitat econòmica, continua sent el sector serveis el que té un major índex de sinistrabilitat amb baixa laboral (fins el juliol de 2003 se n’havien registrat 1650 accidents, un dels quals -al mes de gener- va ser mortal). Segueix el sector industrial amb 1193 sinistres i també una víctima mortal el passat mes de gener. La Construcció ha tingut 994 accidents laborals i l’agricultura ha registrat en aquests set mesos 84 sinistres amb baixa laboral. Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei que depén de l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme. Per accedir a les dades detallades del 2003 (fins el mes de juliol)
Cliqueu aquí

-Per accedir a les dades del 2002
Cliqueu aquí

El Consell Comarcal del Maresme participa en la redacció d’una ordenança municipal tipus sobre el soroll i les vibracions
L’Ordenança que s’aprovarà el mes de setembre respon a la Directiva Europea 2002/49 de 25 de juny que insta a establir un marc comú destinat a evitar, prevenir i reduir amb caràcter prioritari els efectes nocius de l’exposició de la població al soroll ambiental, tota vegada que la comunitat mèdica internacional ha coincidit en assegurar que “el soroll és un dels elements pertorbadors que més negativament afecta a la qualitat de vida de les persones, alterant la seva salut i benestar”. Tanmateix, la legislació vigent determina que els ajuntaments, o els consells comarcals prèvia delegació municipal, han d’aprovar ordenances reguladores de contaminació per sorolls i vibracions abans de l’octubre de 2005. Per tant, tots aquells que encara no hagin aprovat una ordenança pròpia podran basar-se en el text que aprovarà la Diptuació de Barcelona. Anticipant-se a l’obligatorietat legal, el Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa aquest any el Servei de Control Ambiental que té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat. Per tal que els tècnics del Consell Comarcal puguin dur a terme les inspeccions acústiques i/o atmosfèriques, però, cal que els ajuntaments deleguin la competència al CCM. Els municipis que ja han signat el conveni han estat Sant Vicenç de Montalt, Palafolls i Malgrat de Mar.
El CCM edita les ponències presentades a les Jornades “Els reptes de Catalunya 2004-2007”
El tema del nou Estatut s’aborda des de la vessant econòmica. Exposen el seu posicionament el director general de Participació del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Brugué; el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela; el portaveu i secretari general de Relacions Internacionals d’UGT de Catalunya, Jaume Collboni i Maria Àngels Agulló, com a membre del Comitè Executiu de PIMEC. Les reflexions sobre la nova organització territorial de Catalunya se centren en les competències i organització de la nova Vegueria de Barcelona. Exposen la seva visió del tema: Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya; Josep Rovira, cap de relacions institucionals de la Conselleria de Governació i Administracions Públiques; Jordi Labòria, president delegat de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona; i Víctor Puntas, alcalde de Molins de Rei. Pel que fa al finançament públic en els diferents nivells de l’administració a Catalunya: Generalitat, Vegueries, Ajuntaments i Consells Comarcals, s’inclou el punt de vista de Martí Carnicer, secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya; Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus i president de la Comissió Econòmica de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC); Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic de Finances Públiques de la Universitat de Barcelona (UB) i Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La visió de totes les forces polítiques sobre la nova Llei Electoral a Catalunya queda recollida en les intervencions de Ramon Camp, diputat al Parlament de Catalunya (CiU); Lídia Santos, diputada al Parlament de Catalunya (PSC); Joan Ridao, diputat al Parlament de Catalunya (ERC); Maria Àngels Olano, diputada al Parlament de Catalunya (PPC) i Marc Rius, responsable d’Acció Electoral (ICV). El llibre clou amb la intervenció del secretari general del Govern de la Generalitat a Catalunya, Ernest Maragall.
Els principals experts examinen els problemes de mobilitat de la comarca en el marc dels treballs del Pla Estratègic “Maresme 2015”
Una trentena d´experts han contrastat els seus punts de vista i s´han plantejat cap on va, al seu entendre, la comarca en un debat moderat per Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit, encarregada de l´elaboració del pla ‘Maresme 2015´. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà, La reunió ha comptat amb la intervenció, entre d´altres, de Joan Maria Bigas, cap del servei de planificació de l´Entitat Metropolitana del Transport, Josep Maria Carrera, director de planejament de l´Institut d´Estudis Territorials, Carles Fàbregas, directiu de la consultora Cinesi, Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional, Marc Garcia, director tècnic de l´Autoritat Metropolitana del Transport, Montse Hosta, arquitecte municipal de l´Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Julià, director d´Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Luís Lago, cap del servei de planificació de la Direcció General de Carreteres, Joan Miró, cap del servei de mobilitat de l´Ajuntament de Mataró,Santi Ribas, cap del servei de planificació de la Direcció General de Politica Territorial, Narcís Sala, cap d´operació de l´Empresa Barna Bus – Sagalés, Lluís Serra, Director general d’Acesa, Albert Serratosa, expert de l´Institut d´Estudis Territorials, Josep Solano, assessor d’Abertis, Ole Thorson, expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Maria Vázquez, director de l´empresa Barna – Bus Sagalés, i Juan Luís Zalbidea, cap d´infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. També hi ha pres part representants dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, el Masnou, Calella, Vilassar de Mar i Teià. Per accedir al llistat de participants,
Cliqueu aquí
. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: se suprimirà el peatge, s´establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticament igual?, es construiran calçades laterals a l´autopista o una avinguda del Mig interurbana de connexió entre l´autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, es soterrarà l´actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes?, Com a cloenda d´aquest primer debat, el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha considerat indispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en els pròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015´. Soy ha posat de manifest l’alt grau de consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta algun tema important pendent d’acord, especialment si es construeixen calçades laterals a l´autopista o la denominada ‘avinguda del mig´. Maresme 2015 (mireu la seva pàgina web
és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que pretén integrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en el territori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics. Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar les qüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultories Mcrit, ERF i GEE s´encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme 2015´.
La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme va augmentar un 9,3% l’any 2006
L’any 2006 es van registrar a la comarca del Maresme 524 accidents laborals més que l’any anterior. Concretament, es van comptabilitzar 6.147 davant dels 5.623 de l’any 2005. El 99,1% dels accidents van provocar ferides de pronòstic lleu als treballadors i treballadores afectades, el 0,8% van ser greus i el 0,1% mortals. En comparació amb les xifres de 2005, els accidents lleus van experimentar un increment del 9,9%, mentre que els greus van disminuir un 30,1% i els mortals es van reduir d’un 40%. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents va tenir lloc en activitats del sector serveis (40,6%). El 30,2% es va produir a la construcció, el 27,1% a la indústria i el 2,1% a l’agricultura. Fent la comparació amb el 2005, s’observa que la construcció ha registrat el major augment de la sinistralitat amb un increment relatiu del 20,9%. També hi ha hagut un increment en els serveis (7,8%) i en la indústria (1,5%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una reducció del 3,1%.
Es constitueix el Comitè Executiu del Pla Estratègic Maresme 2015
Aquest 2008 s’impulsaran 7 projectes
El Pla Estratègic Maresme 2015 perfila la comarca que volem per al futur integrant, en una visió compartida, les expectatives, voluntats, capacitats i compromisos de tots els agents que actuen al territori: administracions públiques, agents econòmics i socials i ciutadania en general.El Pla Estratègic està format per 20 projectes d´actuació clau a la comarca del Maresme, agrupats en set línies estratègiques. D´aquests projectes, el Consell d´Alcaldes va decidir que durant aquest 2008 se n’impulsarien des de l’Oficina del Pla els següents: Un Maresme AMB Barcelona: “Creació de l´Oficina del Pla Estratègic del Maresme 2015 al Consell Comarcal del Maresme” . Responsable: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme.
–Un Maresme + ACTIU: “Desenvolupament d´una xarxa de centres de negocis de prestigi” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius
–Un Maresme novament EMPRENEDOR: “Promoció de la marca turística del Maresme com a Costa de Barcelona-Maresme” . Responsable: Josep M. Juhé, alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística del Maresme
–Un Maresme INCLUSIU: “Definició d´un model territorial d´atenció per a les persones amb dependència” . Resposable: Neus Serra, Consellera Delegada de Serveis a les Persones
–Un Maresme RE0RDENAT: “Redacció d´un Pla de xarxa viària local i comarcal” . Responsable: Josep Jo, alcalde de Dosrius i president del Consell Comarcal del Maresme
–Un Maresme RESTAURAT: “Redacció de la Carta de Paisatge del Maresme” . Resposable: Sílvia Tamayo, consellera delegada de Territori i Medi Ambient
-{N}Un Maresme amb ESTIL PROP{N}I: “Creació del Catàleg de patrimoni cultural del Maresme” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius{.C} Per fer el seguiment d’aquests projectes i vetllar per l’execució del Maresme 2015, el Pla s’ha dotat d’un Comitè Executiu que està format per les següents persones: President:Josep Jo i Munné, president del Consell Comarcal del Maresme
-Vicepresidents: {.d}Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt
–Joan Baliarda, alcalde de Premià de Dalt
–Joan Antoni Barón, alcalde de Mataró
–Andreu Francisco, alcalde d’Alella
–Jose Manuel López, portaveu del Grup Comarcal del PP{.d}
-Vocals: Diputats del Parlament de Catalunya: {.d}Pere Aragonès (ERC)
–Benet Maimí (CIU)
–Joan Morell (CIU)
–Consol Prados (PSC){.d} Representants empresarials: {.d}Pere Merino (CETEMMSA)
–Santiago Sans (Cambra de Comerç){.d} Representant sindicals: {.d}Jose Antonio Alcaide(UGT)
–Jaume Roig (CCOO){.d} Representant universitats: {.d}Jordi Martí (EUM)
–Antoni Uix (Fundació TecnoCampus) Presidents de Comissions Territorials: {.d}Vall de Tordera: Valentí Agustí, alcalde de Palafolls Joan Carles García, alcalde de Tordera
-Maresme Nord: Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar Carles Mora, alcalde d´Arenys de Munt
-Maresme Centre–Mataró: Joaquim Ferrer, alcalde de Vilassar de Mar Bernat Graupera, alcalde de Sant Andreu de Llavaneres
-Baix Maresme: Andreu Bosch, alcalde de Teià Eduard Gisbert, alcalde del Masnou{.d}
-Gerent: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme
-Secretari: Javier Cisneros, coordinador de projectes del Pla.
-Tècnica: Alejandra Lara, tècnica de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015
Important presència maresmenca en el IV Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme
El món del triatló ha arrelat a la comarca. El nombre d’afeccionats va augmentant dia a dia i el nombre de clubs locals també es va incrementant. L’interés maresmenc per aquest esport que combina les disciplines de la natació, el ciclisme i la cursa a peu queda palessat en el nombre de triatletes de la comarca que participaran en el IV Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme.
1.505 triatletes s’han apuntat al repte d’entrar a meta després d’haver cobert 1.900 metres de natació, 90 km de ciclisme i 21 km de cursa a peu. El 15% dels participants són del Maresme. Destaca Calella amb 57 esportistes; però també és important la presència de Mataró (29), Pineda de Mar (27) i Malgrat de Mar (20).
El 27 de maig prendran la sortida de la Half Challenge triatletes procedents de 28 països. El 45% (1.135) provenen de l’Estat Espanyol. A banda d’Espanya, els altres països amb més representació seran França amb184 esportistes, United Kingdom (45), Alemanya (34) i Bèlgica (30).
LES XIFRES DEL HALF CHALLENGE
|
|
Inscripcions individuals Totals | 1.505 |
Inscripció en relleus | 114 |
Police and Fire WorldChampionship | 138 |
Dones inscrites | 165 |
Professionals | 57 |
MARESMENCS PARTICIPANTS
|
|
Alella | 6 |
Arenys de Mar | 10 |
Arenys de Munt | 3 |
Argentona | 8 |
Cabrera de Mar | 3 |
Cabrils | 1 |
Caldes d’Estrac | 1 |
Calella | 57 |
Canet de Mar | 10 |
El Masnou | 9 |
Malgrat de Mar | 20 |
Mataró | 29 |
Palafolls | 4 |
Pineda de Mar | 27 |
Premià de Dalt | 1 |
Premià de Mar | 8 |
Sant Cebrià de Vallalta | 4 |
Sant Andreu de Llavaneres | 2 |
Sant Iscle de Vallalta | 1 |
Sant Pol de Mar | 10 |
Sant Vicenç de Montalt | 1 |
Santa Susanna | 4 |
Teià | 1 |
Tiana | 2 |
TOTAL | 222 |
500 voluntaris al Mig Challenge del 16 de maig
Un euro de cada inscripció anirà destinat a la Fundació ELA
Avui s’ha presentat la samarreta que portaran els 500 voluntaris que el proper 16 de maig treballaran perquè el Segon Mig Challenge Costa de Barcelona Maresme sigui un èxit. El president del Consell Comarcal, Josep Jo, el vicepresident 1er i alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda, el Vicepresident 2n i alcalde d’Alella, Andreu Francisco, el president del Consorci de Turisme del Maresme i alcalde de Calella, Josep M. Juhé, el director de Relacions Institucionals de l’Agència Catalana de Turisme, Jordi Secall, el representant de l’Obra Social de La Caixa, Josep Llorens i el director de cursa, Agustí Pérez han estat els primers en lluir-la.La filosofia Challenge va més enllà de l’esdeveniment esportiu. Aplega els valors de l’esforç, de la participació i de la solidaritat. Aquests conceptes s’han donat cita a l’acte celebrat al Centre d’Acollida Turística de Teià on l’Obra Social de la fundació La Caixa ha destacat el paper que hi juga el voluntariat en el desenvolupament d’esdeveniments tant complexos com el triatló Challenge. De fet, els tiatletes que hi van prendre part en el Challenge del passat 3 d’octubre van fer un reconeixement públic de la dedicació i la bona feina que havia fet el voluntariat. El proper 16 de maig, 500 voluntaris es distribuiran al llarg dels diferents circuits (natació, bicicleta i cursa a peu) per ajudar tant als corredors com al públic. Se’ls coneixerà perquè portaran una samarreta identificativa de color taronja. El Challenge amb la Fundació ELA El vessant solidari del Challenge Costa de Barcelona-Maresme se centra aquest 2010 en la Fundació Catalana d’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). 1 euro de cada inscripció (tant del Mig Challenge com de la prova de llarg recorregut) anirà destinat a aquesta fundació que, segons ha explicat el seu president, Enric Mª Valls, intenta millorar la qualitat de vida dels afectats i donar suport a les famílies del voltant de 400 malalts que hi ha a Catalunya. Valls ha agraït la implicació del Challenge amb l’ELA. El Challenge i la Promoció Turística L’Agència Catalana de Turisme també ha apostat pel triatló Challenge Costa de Barcelona-Maresme pel seu potencial com a dinamitzador turístic. El Director de Relacions Institucionals de l’Agència Catalana de Turisme, Jordi Secall ha destacat que la celebració d’actes esportius de rellevància internacional, com el Challenge, donen un valor afegit a les zones turístiques i les rellancen com a destiancions de qualitat.
La taxa d’atur al Maresme frega el 16%
El col·lectiu d’homes aturats és el més nombrós, tot i que en el darrer mes ha estat el de dones el que ha tingut un major increment. Per grups d’edats, tots s’han vist castigats; si bé les xifres absolutes més elevades es concentren en el grup del 30-44 anys (537 aturats més) i en el de 45 o més (555 persones més sense feina).
Per sectors, els augments absoluts estan encapçalats pel sector serveis (1.031), la construcció (139), la Indústria (114), Sense Ocupació Anterior ( 68) i Agricultura (37). Percentualment, però, és al sector primari on es detecta una major intensitat (+6,61%), seguit dels serveis (+5,24%). En aquest darrer cas l’augment més significatiu és entre persones que havien treballat al comerç (267) i a l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (174). Pel que fa al comerç, possiblement, relacionat amb la finalització dels contractes de la campanya nadalenca i en el cas de l’administració, per la finalització dels contractes dels plans d’ocupació.
Pineda de Mar, 21,81% de desocupació
Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, dels 30 municipis del Maresme, només ha disminuit l’atur a Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Teià, a la resta s’han registrat increments que oscil·len entre el 0,45% de Premià de Dalt i el 7,65% de Cabrera de Mar.
A nivell de taxa d’atur, calculada ja sobre la població activa estimada de 2010 (la taxa de l’any passat es va calcular amb les xifres de població estimada de 2009), és Pineda de Mar el municipi que registra un percentatge més elevat (el 21,81%), li segueix Mataró (el 19,53%) i Calella (18,94%).
També superen la mitja comarcal: Malgrat de Mar (18,04%), Tordera (17,74%), Premià de Mar (17,31%), Palafolls (16,69%) i Sant Iscle de Vallalta (16,29%).
Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del mes de gener de 2011: