Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 6

Info Observatori

Més popular

El Consell Comarcal posa en marxa un nou recurs per conèixer l’impacte del turisme estranger a tots els municipis del Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha presentat “Turistes estrangers al Maresme“, un nou recurs estadístic que aporta informació amb periodicitat mensual sobre el nombre de turistes estrangers que han visitat cada municipi de la comarca, així com el seu país de procedència.

La consellera delegada de Teixit Productiu del Consell Comarcal i presidenta del Consorci de Turisme, Carme Ponsa, considera que aquest nou recurs serà de gran utilitat tant per a les administracions com per al sector turístic. “En una comarca, com el Maresme, on el turisme té un elevat pes és important disposar d’informació actualitzada que ens ajudi a fer un seguiment, valorar i dissenyar campanyes i productes específics per fer més atractiva l’estada de les persones que ens visiten“.

Ponsa ha afegit que tot i que són els municipis del Maresme Nord els principals receptors de turisme estranger, les dades indiquen que cada vegada hi ha més visitants que trien localitats de la comarca que, fins ara, no havien tingut tradició turística. En aquest sentit, el nou recurs que ofereix el Consell Comarcal “és important perquè acosta la lupa als 30 municipis permetent fer una cerca localitzada de les dades i evolució en cadascun d’ells“.

“Turistes estrangers al Maresme” presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada. També poden conèixer el país de procedència dels visitants.

574.615 turistes estrangers fins al mes de setembre

Segons les darreres dades incorporades a l’informe “Turistes estrangers al Maresme”, la comarca pot igualar o superar les xifres de l’any passat. L’any 2022 ens van visitar 649.334 turistes procedents d’altres països i els registres fins al mes de setembre ja computen 574.615 visitants.

Aquest mes d’agost el Maresme ha rebut 131.754 turistes estrangers, una mica menys dels que havia rebut al juliol (-0,39%; -522 persones) però, 15.522 més dels que van visitar la comarca l’agost de 2022.

Els països emissors principals han estat França (22,8%), el Regne Unit (17,1%), els Països Baixos (14,0%) i Alemanya (13,7%).

Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar són els municipis que han rebut més turistes estrangers aquest agost i n’han acumulat, respectivament, el 21,8%, 19,2% i 16,0% del total del mes. En concret, a Santa Susanna es van registrar 28.759 turistes estrangers; 25.280 a Calella i 21.096 a Malgrat de Mar.

Els increments interanuals més intensos -en termes relatius- s’han experimentat a Sant Cebrià de Vallalta (90,70%), Teià (83,54%) i Vilassar de Dalt (82,56%). En termes absoluts, s’han registrat a Santa Susanna (+5.541), Mataró (+2.672) i Calella (+2.336). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”

L’atur a la comarca del Maresme ja supera el 14%

  


Els mesos de juliol i agost no han estat gens positius per a l’ocupació i la comarca del Maresme s’ha situat en una taxa d’atur del 14,25% de la població activa local, un percentatge que supera en un punt la mitjana de Catalunya i en mig punt les xifres de la provincia de Barcelona. L’únic municipi del Maresme que ha registrat un lleuger descens ha estat Òrrius.


L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme recull que el mes d’agost s’ha tancat a la comarca amb 32.229 persones aturades, 1.394 més de les registrades a finals de juliol, un mes que també va estar marcat per l’increment de l’atur. Així, en els darrers dos mesos, la taxa de població sense feina ha augmentat a la comarca en gairebé un punt. Tots els sectors econòmics perden llocs de treball, però és en els serveis on s’ha disparat més l’atur. De fet durant el mes d’agost ha registrat 760 nous desocupats, seguit de la indústria que ha comptabilitat 293 nous aturats i la construcció 225. Les persones aturades a la comarca del Maresme estan gairebé distribuides al 50% entre homes i dones (16.127 homes i 16.102 dones) i per grups d’edat el més nombrós és el que aplega a persones entre 30 i 44 anys (13.080), seguit del de majors de 45 anys (12.698). Les xifres per municipis La tendència creixent de l’atur ha afectat a tots els municipis del Maresme, tret d’Òrrius que aquest passat mes d’agost va experimentar un lleuger descens. Segons l’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, Mataró i Tordera són els municipis amb una taxa d’atur més elevada (18,08% en el cas de la capital del Maresme i 18,06% en Tordera). També, però, superen la taxa d’atur del global de la comarca: Pineda de Mar (16,88%); Canet de Mar (14,99%); Palafolls (14,88%) i Malgrat de Mar (14,42%). Per la banda baixa, Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt no arriben al 9% de població activa aturada. Podeu accedir a l’informe complert sobre l’evolució de l’atur a la comarca del Maresme durant el mes d’agost, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf
Tambñe podeu accedir a l’històric de dades de l’any 2009:
clicant aquí

L’atur al Maresme bat un rècord el mes de gener i situa la taxa de desocupació en el 16,2%

  


Les dades d’atur a la comarca del Maresme durant el mes de gener no han estat gens positives. El ritme de creixement de l’atur a la comarca ha estat superior al registrat a Catalunya i a la província de Barcelona. La xifra de desocupats s’ha incrementat en 1.438 i la taxa d’atur ha arribat al 16,2%, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en base a les dades actualitzades de població activa local estimada.


El nombre total de maresmencs registrats com a desocupats és de 36.546, una xifra que supera en un 4,10% les del mes de desembre de 2009 i en un 27,96% les registrades en el mateix mes de gener de l’any passat. El creixement de l’atur a nivell comarcal ha estat superior al de la província de Barcelona (3,55%) i al del conjunt de Catalunya (3,94%). També és superior la taxa d’atur al Maresme (16,2%) respecte a la mitjana de la provincia (15,0%) i a la de Catalunya (14,8%). Del total de persones aturades al Maresme, 19.022 són homes i 17.524 dones. És en el col·lectiu de dones en el qual s’ha detectat un increment de l’atur més elevat (el 4,66%). Entre els homes l’augment ha estat del 3,58%. Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu comprés entre els 30 i els 44 anys és el que ha experimentat un augment més destacat respecte al mes de desembre, concretament del 4,91%. Les dades per municipis Tots els municipis de la comarca, a excepció d’Alella, han registrat un increment de persones aturades. Pineda de Mar és la localitat que té una taxa superior d’atur (el 21,47%), Mataró ocupa el segon lloc amb el 19,84% i Tordera el tercer amb el 19,77%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar amb el 19,07% i Palafolls i Calella que empaten amb el 18,18%. Els municipis amb menys taxa de desocupació són: Cabrera de Mar (8,25%), Alella (8,61%), Cabrils (8,67%) i Tiana (8,96%). Podeu veure totes les dades, municipi per municipi clicant sobre el Report d’Atur del mes de gener de 2010 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf

L’atur continua creixent i la taxa d’atur al Maresme ja és del 16,22%

La construcció comença a generar ocupació


El mes de febrer ens ha deixat un nou increment en la xifra de persones sense feina. Segons el Report d’atur fet públic per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de febrer l’atur al Maresme afectava a 37.067.  692 més que el mes de gener.


El nou augment de persones sense feina, situa la comarca en una taxa d’atur del 16,22%, un punt percentual per sobre de la mitjana a Catalunya i un 0,90% més que al conjunt de la província de Barcelona.

L’increment de l’atur al Maresme, que ha estat inferior al registrat a nivell de Catalunya o de Barcelona província, ha tingut una major incidència en el col·lectiu jove menor de 25 anys. És especialment significatiu l’augment entre el col·lectiu d’entre 16 i 19 anys.

Per sectors, l’únic en el qual s’ha registrat un descens ha estat a la construcció que ha experimentat una variació mensual del (-087%), a la resta hi ha hagut un increment de la desocupació. El sector serveis és el que concentra un major nombre de persones aturades (21.217), li segueix la indústria (7.153), la construcció (6.055), el col·lectiu sense ocupació anterior (SOA) (2.031) i l’agricultura (611).

Les dades per municipis
Només en 4 municipis ha disminuit el nombre de persones aturades: Arenys de Munt, Òrrius, Palafolls i Premià de Dalt. A la resta ha pujat destacant l’increment  registrat a Sant Cebrià de Vallalta on l’augment percentual respecte al mes de gener ha estat del 7,14% o el de Cabrera de Mar (6,16%)  o Santa Susanna (6,14%).

Pineda de Mar amb una taxa d’atur del 22,21% continua sent el municipi maresmenc on es concentra més atur. També superen la mitjana comarcal: Mataró (19,88%), Calella (19,36%), Tordera (18,43%), Malgrat de Mar (18,25%), Premià de Mar (17,76%) i Palafolls (16,50%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme corresponent al mes de febrer que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

 

El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Només 6 municipis del Maresme registren saldo positiu de població estacional

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) corresponents a 2021, constata que el Maresme -per quart any consecutiu- presenta un saldo negatiu. Només 6 dels 30 municipis de la comarca obtenen un resultat positiu.

Les xifres de 2021 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.972 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (459.625). Dit d’una altra manera, al Maresme resideixen 11.653 persones menys que les que consten empadronades.

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual.

Només 6 municipis maresmencs trenquen l’esquema comarcal. Són Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Són poblacions -a excepció de Cabrera de Mar- amb un marcat perfil turístic.

El cas de Santa Susanna és especialment destacable tota vegada que apareix com el municipi maresmenc amb més població ETCA en termes relatius. Les dades indiquen que a Santa Susanna, en mitjana anual, hi viuen un 39% més de persones que les que estan empadronades al municipi.

En el costat oposat es troba Tiana on la mitjana anual de població present al municipi és un 11,8% inferior a la població empadronada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Població estacional. Estimacions 2021 pel Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005

L’atur es manté a l’alça

 

Ja són 40.247 els maresmencs i maresmenques que cerquen feina. El mes de febrer ha tornat a deixar dades negatives per a l’ocupació. La xifra total de persones aturades, segons recull l’informe mensual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, ha crescut en 519. La taxa d’atur al Maresme és del 17,4%, més d’un punt per sobre de la mitjana registrada a Barcelona província i a Catalunya.

Sembla que l’atur encara no ha tocat sostre. Salvant el lleu descens registrat el passat mes de desembre, la xifra de persones aturades al Maresme no ha parat de créixer des de l’agost. L’augment registrat el passat mes va ser de l’1,31% (519 persones), un percentatge que puja al 8,58% si fem la comparativa interanual (3.180 aturats més que fa un any).

Les persones que han perdut la feina o que s’han inscrit com a demandats de treball durant el mes de febrer provenen de tots els sectors econòmics i de tots els grups d’edat. El serveis han estat el sector amb més increment de persones a l’atur (255), seguit de la indústria (91), el col·lectiu sense ocupació anterior (85), la construcció (45) i l’agricultura (43).

L’atur per municipis

La llista de persones aturades s’ha incrementat a 24 dels 30 municipis de la comarca. Han experimentat un lleuger descens Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar i Sant Pol de Mar.

4 municipis  tenen una taxa d’atur superior al 20%: Pineda de Mar (23,00%), Mataró (21,52%), Tordera (21,07%) i Calella (20,35%). Segueixen amb un percentatge superior a la mitjana comarcal Malgrat de Mar (19,49%), Palafolls (18,36%), Premià de Mar (17,52%) i Canet de Mar (17,41%).

Les poblacions de la comarca que registren un impacte menor de l’atur són: Cabrera de Mar (8,97% de taxa d’atur), Sant Vicenç de Montalt (9,40%), Teià (9,51%), Alella (9,67%) i Cabrils (9,97%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

  

 

 

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

1...567...19Pàgina 6 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats