L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.
La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.
D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.
L’habitatge al Maresme
L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.
Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.
Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%“
Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.
En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).
També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).
Els 17 ajuntaments de la comarca que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos notaran a partir d´aquest mes de gener una substancial millora, tant pel que fa a la freqüència de recollida com a l´increment del nombre de contenidors. Tanmateix, el programa de millores coincideix amb un canvi d´empresa adjudicatària.
85 municipis (7 d’ells del Maresme) i 250 entitats locals d’arreu Catalunya van participar l’any passat a la festa del comerç just i la banca ètica que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre les condicions del comerç internacional i les seves conseqüències en els països del Sud. L’edició d’aquest any se celebrarà el mes de maig. Els organitzadors i el Consell Comarcal conviden els municipis del Maresme a participar-hi.
Clic aquí per a pdf
El procediment del diàleg competitiu és un procediment novedós en el nostre país que fins al moment s’ha utilitzat poc. És un sistema adequat per quan es fan serveis innovadors, com és el cas d’aquesta empresa que té com a objectiu donar servei a tots els municipis del Maresme.
Per això en el diàleg s’ha hagut de valorar no tant sols el cost i serveis actuals que ronden els 300.000 € si no fer l’extrapolació a tota la comarca. La xifra s’enfila més enllà dels 30 milions d’euros. A més, s’han valorat més de 75 preus unitaris per adaptar el servei a cada municipi. Es preveu un servei tipus per poder aconseguir l’economia d’escala i que, a més, sigui prou permeable per adaptar-se a les necessitats o preferències de cada municipi. 
El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Lluis Fillat, ha presentat el balanç de la recollida selectiva dels envasos i embalatges lleugers (plàstics, brics, llaunes, etc.) que el Consell Comarcal del Maresme ha dut a terme al llarg del 2002 a 27 municipis (tots excepte Mataró, Montgat i Tiana) ha augmentat en un 55´03% respecte l´any anterior. Millorar els resultats de la recollida de residus pel que fa aquesta fracció de la brossa i, en general, el coneixement i ús del contenidor groc era l´objectiu principal de la campanya de sensibilització ciutadana TRIA! maresme+net, impulsada pel CCM.