{h}Les autoritats escolten el tècnic, Francesc Heras explicant el procès que se segueix a la Planta
{|}./ARXIUS/2008/fotos/Img0626.gif{h}
–
visita exterior
–
tallada cinta
–
tallada cinta
–
visita a les instal.lacions
–
visita a les noves instal.lacions
–
assecatge de fangs
–
Josep Jo, president del CCM, i Valentí Agustí, alcalde de Palafolls
–
Josep Lluís Fillat, conseller comarcal de Medi Ambient; Joan Morell, alcalde de Pineda de Mar; Joaquim Mas, alcalde de Canet de Mar; Josep Jo, president del CCM i Valentí Agustí, alcalde de Palafolls
–
Josep Lluís Fillat, Joan Morell, Joaquim Mas, Josep Jo, Valentí Agustí i Carles Rocabert, alcalde de Cabrera de Mar
El Consell Comarcal del Maresme millora la recollida selectiva a 17 municipis de la comarca
Es despleguen 289 contenidors més, s´augmenta la freqüència de recollida i s´incorporen nous camions
Els 17 ajuntaments de la comarca que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos notaran a partir d´aquest mes de gener una substancial millora, tant pel que fa a la freqüència de recollida com a l´increment del nombre de contenidors. Tanmateix, el programa de millores coincideix amb un canvi d´empresa adjudicatària.El pla de millores del servei de recollida selectiva que presta el Consell Comarcal del Maresme va començar els mesos d´estiu amb la reposició de 120 contenidors malmesos i amb l´ampliació del parc de contenidors de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquesta tasca finalitzarà en el decurs del mes de gener amb la instal·lació de nous contenidors a les poblacions d´Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta. En el moment que estigui acabat el desplegament en aquests dos municipis, s´hauran distribuït un total de 289 nous contenidors, el que representa un increment del 17% respecte al parc anterior. Abans d´iniciar el pla de millora, a les 17 poblacions on el Consell Comarcal gestiona la recollida selectiva hi havia un total de 1.383 contenidors, ara aquesta xifra pujarà a 1.672. El repartiment i la ubicació dels nous contenidors s´ha fet seguint les indicacions dels ajuntaments. Més freqüència en els buidatges A banda de l´ampliació del nombre de contenidors, que té com a objectiu, atendre la demanda i apropar al ciutadà els recursos que li facilitin fer una tria correcta dels diferents residus, a partir d´aquest mes de gener es millorarà també el servei en sí de recollida. Així, s´incrementarà la freqüència dels buidatges de la següent manera: Vidre: 1 buidat mensual de tots el contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%.
-Paper/cartró: 1 buidat setmanal de tots els contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%.
-Envasos/embalatges: 1 buidat setmanal de tots el contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%. L´augment de la freqüència de buidatge s´intensificarà en aquells contenidors que es detecti que són més utilitzats. Amb aquesta mesura es vol contribuir a incrementar el reciclatge de vidre, paper/cartró i envasos, a millorar l´impacte visual de les àrees d´aportació i a mantenir uns carrers més nets. Horaris de treball Per tal d´evitar molèsties als ciutadans, s´intentarà realitzar els treballs de recollida en horari diürn, o a unes hores prudencials que no destorbin el descans dels veïns. Fins ara, només es recollia de dia el vidre, els contenidors grocs i blaus es buidaven de nit. Tot i aquesta voluntat, en els primers mesos d´implantació d´aquesta nova modalitat de treball, el servei s´haurà d´anar ajustant a les peculiaritats de cada àrea d´aportació. Nova empresa, nous camions Des d´aquest mes de gener, l´empresa que durà a terme els treballs de recollida i transport serà el grup empresarial CLD, que té una experiència de més de 75 anys en la recollida de residus i en la neteja de les vies públiques. Per prestar el seu servei al Maresme, CLD treballarà amb 17 vehicles de diferents capacitats, mides i prestacions que s´adapten a les necessitats especifiques de cada servei. Concretament: 5 autocompactadors de càrrega superior a dedicació completa per a la recollida de paper i envasos. Un d´aquests serà també de càrrega trasera.
-2 caixes obertes amb grua per a la recollida de vidre i serveis auxiliars.
-1 caixa oberta amb grua i plataforma més petita per a completar possibles emergències.
-6 autocompactadors més per a completar possibles emergències.
-1 minimatic per a la recollida porta a porta del vidre
-1 autocompactador de càrrega trasera per a la recollida porta a porta del paper. Es tracta d´una flota de camions moderns que utilitzen les últimes tecnologies existents al mercat. Són equips que minimitzen el soroll en la seva activitat i són respectuosos amb el medi ambient. A més, els 5 compactadors utilitzats per a la recollida selectiva de paper i envasos i els 2 vehicles de caixa oberta amb grua per a la recollida de vidre aniran equipats amb GPS per tal de localitzar i comprovar la seva eficiència. El Servei del CCM El Servei de Recollida, Transport i Gestió de Residus Municipals que porta a terme el Consell Comarcal del Maresme té actualment 4 àmbits d´actuació: La gestió del servei de recollida selectiva de paper/cartró, vidre i envasos a 17 municipis de la comarca: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d´Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta ,Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià.
-La gestió de la deixalleria d´Arenys de Mar – Arenys de Munt.
-La gestió del servei de recollida porta a porta de paper/cartró i de vidre a grans productors dels municipis de la Mancomunitat de l´Alt Maresme (Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar i Santa Susanna).
-La gestió econòmica del transport i tractament de la fracció orgànica a 15 municipis: Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El Consell Comarcal i Setem conviden els municipis del Maresme a participar activament a la festa del comerç just i la banca ètica
La novetat d’aquest any és la convocatòria d’un concurs de relats curts
85 municipis (7 d’ells del Maresme) i 250 entitats locals d’arreu Catalunya van participar l’any passat a la festa del comerç just i la banca ètica que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre les condicions del comerç internacional i les seves conseqüències en els països del Sud. L’edició d’aquest any se celebrarà el mes de maig. Els organitzadors i el Consell Comarcal conviden els municipis del Maresme a participar-hi.La festa del comerç just i la banca ètica arriba aquest any a la seva onzena edició. En l’àmbit català està organitzada per un consorci liderat per SETEM on participen també Alternativa 3, Intermon Oxfam, Xarxa de Consum Solidari i FETS que decideixen conjuntament els aspectes principals i comuns de la Festa a tot Catalunya: missatge, distribució de tasques, pressupost, etc. Per tal de fer arribar el missatge del comerç just i la banca ètica al major nombre de ciutadans, les activitats es descentralitzen en aquells municipis que volen participar-hi. El coordinador de la Festa Comerç Just a Catalunya, Ernest Garro i la consellera delegada de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra han animat els municipis i entitats del Maresme a organitzar activitats. Només cal que es posin en contacte amb l’organització abans del 22 de febrer per expressar la seva voluntat de tenir un paper dins d’aquesta festa. El programa amb el recull d’activitats i els municipis on es duran a terme sortirà publicat el 22 de març. Podeu ampliar informació sobre la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf
CONCURS DE RELATS CURTS
La festa del comerç just i la banca ètica vol arribar també al món educatiu. En aquest sentit, la organització ha convocat un concurs de relats curts anomenat “Per a un comerç just” en el qual
poden participar nens i nenes d´escoles, esplais, agrupaments escoltes o d´altres col·lectius d´infants i joves de tot Catalunya, així com qualsevol persona major de 17 anys. Hi haurà tres categories diferenciades: Cicle Superior Primària (10 i 11 anys) – Secundària (12 a 16 anys) – Joves i adults majors de 17 anys.
Des de les entitats organitzadores també s’han preparat activitats educatives relacionades amb el comerç just que han posat a disposició de les escoles per tal que puguin treballar a classe aquesta temàtica.
Podeu accedir a més informació, clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf
Per a més informació:
www.festacj.org-Coordinació de la Festa:
coordinacio@festacj.org
-Concurs de relats:
concurs@festacj.org
-Per a la festa a la Regió Metropolitana de Barcelona:
metropolitana@festacj.org
El Maresme es dotarà d’un ens per facilitar l’accés a l’habitatge digne
El Consell d’Alcaldies celebrat aquesta setmana ha donat llum verda a la iniciativa presentada pel Consell Comarcal del Maresme de constituir un ens per promoure i gestionar habitatge social en les seves diferents tipologies.
Tal i com constata la Diagnosi sobre la pobresa i la vulnerabilitat social al Maresme, l’accés a l’habitatge és una problemàtica comuna a tots els municipis i una de les vies prioritàries d’actuació per combatre la pobresa al territori. Una fita complexa que requereix l’elaboració d’estratègies polítiques a nivell supralocal.
En aquesta línia, el Consell Comarcal ha presentat a les Alcaldies del Maresme el projecte de creació d’un ens de caire públic -amb participació dels diferents ajuntaments, entitats del tercer sector i operadors privats- per enfocar, dissenyar i planificar actuacions coordinades que pemetin incrementar el parc d’habitatges de lloguer a la comarca a preus assumibles evitant d’aquesta manera l’exclusió residencial.
L’objectiu principal és que els habitatges buits s’omplin amb persones que ho necessiten, que el sòl disponible per a habitatge social a la comarca es pugui executar pensant bàsicament en habitatges de lloguer i que finalment es pugui disposar de més habitatge social en les seves diferents tipologies aprofitant tots els recursos públics i privats en habitatge al territori
Després de rebre l’aval del Consell d’Alcaldies, el Consell Comarcal estudiarà les diferents formes jurídiques que podria tenir aquest organisme per facilitar la seva eficàcia.
El Maresme es vol posicionar en la primera línia dels territoris “smart” connectant amb banda ampla els 30 municipis de la comarca
El pojecte d’interconnectar els 30 municipis del Maresme amb una Xarxa de Banda Ampla ha començat a caminar. Avui s’han iniciat a Premià de Mar els treballs de cablejat que permetran que la fibra òptica arribi als 30 ajuntaments maresmencs i al Consell Comarcal afavorint així l’optimització de recursos, la modernització de les administracions i de les seves relacions amb els ciutadans i les empreses. Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal (administració impulsora del projecte), ha visitat les obres, acompanyat del conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons; de la vicepresidenta 1ª i regidora de l’ajuntament de Premià de Mar, Marisa Farreras i el també regidor premianenc Antoni Subirà.
Es calcula que els trenta municipis del Maresme estaran interconnectats per banda ampla a mitjans de l’any vinent. Els treballs s’executaran en dues fases. La primera, que ha començat avui, incorpora 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Els treballs, que es realitzaran en un termini de 8 mesos, compten amb un pressupost d’1.475.000 euros més IVA i han estat adjudicats a la UTE formada per Agustí i Masoliver, SA (AMSA) i Electromecànica Soler SA.
Els 11 municipis restants: Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana entren a la segona fase en la qual es desplegaran punts de connexió per fibra òptica i altres de Radiofreqüència punt a punt. El pressupost és de 503.553 euros i es licitarà els propers mesos.
El projecte es finança a partir del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), dels fons FEDER de la Unió Europea i de fons propis del Consell Comarcal.
La Xarxa Comarcal de Banda Ampla és un projecte que forma part del Pla Estratègic Maresme 2015. El seu desplegament permetrà que tots els serveis municipals disposin d’una connectivitat amb un ample de banda fins ara insospitat i a un preu molt competitiu. A més, servirà de punt de partida als ajuntaments per poder construir xarxes d’àrea metropolitana (MAN).
Les potencialitats, però, no s’acaben aquí. Sobre la connectivitat es poden sol·lapar múltiples capes de serveis de valor afegit que incrementen la capacitat d’interconnexió i d’interoperativitat entre les seus municipals, els ajuntaments i els propi Consell Comarcal. A tall d’exemple, es podria compartir una centraleta única o els serveis de hosting i de help-desk, agregar la demanda de telecomunicacions a través de la xarxa o implantar serveis smart city. I tot això amb un estalvi econòmic important gàcies a l’aprofitament de les economies d’escala.
Una vegada completats els treballs, s’incentivarà els operadors privats perquè ofereixin de forma generalitzada serveis de connectivitat basada en fibra òptica a les empreses ubicades en centres d’activitat econòmica (polígons industrials, parcs tecnològics…etc) i als ciutadans en general. L’objectiu és fer que el Maresme esdevingui una comarca “smart“, un territori “intel·ligent” tant pel desenvolupament econòmic com pel social.
L’explotació de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla es farà mitjançant la constitució d’una societat d’economia mixta formada pel Consell Comarcal i un soci privat que se seleccionarà mitjançant un procés de diàleg competitiu.
La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer
Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.
L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.
El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.
Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.
Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.
Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.
Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).
Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.
La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca
La recollida selectiva dels envasos i embalatges lleugers que realitza el CCM augmenta un 55% al 2002
El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Lluis Fillat, ha presentat el balanç de la recollida selectiva dels envasos i embalatges lleugers (plàstics, brics, llaunes, etc.) que el Consell Comarcal del Maresme ha dut a terme al llarg del 2002 a 27 municipis (tots excepte Mataró, Montgat i Tiana) ha augmentat en un 55´03% respecte l´any anterior. Millorar els resultats de la recollida de residus pel que fa aquesta fracció de la brossa i, en general, el coneixement i ús del contenidor groc era l´objectiu principal de la campanya de sensibilització ciutadana TRIA! maresme+net, impulsada pel CCM.El CCM ha recollit al llarg de 2002 un total de 1.833.300 quilos d´envasos i embalatges lleugers que els veïns havien dipositat als contenidors grocs repartits per la comarca. Això suposa 650.780 quilos més que al 2001, quan es van recollir 1.182.550 quilos. D´aquesta manera, en relació al padró de 2000, l´any passat es van recollir 8´08 quilos per habitant i any de residus al contenidor groc, mentre que al 2001 la proporció era de 5´21 quilos per habitant i any. El vidre creix un 12% La recollida selectiva del vidre als municipis on el CCM gestiona el servei també s´ha incrementat. Així, al 2002 es van recollir 3.135.970 quilos, mentre que al 2001 s´havien recollit 2.794.733, el que suposa un increment l´any passat del 12´21%. Al 2002 es va assolir la xifra de 13´83 quilos per habitant, mentre que al 2001 la proporció era de 12´32. La recollida de paper i cartró augmenta un 11% Per últim, la recollida selectiva del paper i el cartró ha augmentat en un 11´01%. Al 2002 es van recollir 4.427.250 quilos mentre que al 2001 s´havien recollit 3.988.300 quilos. El quilos per habitant de paper i cartró recollits al 2002 van ser 19´52, mentre que al 2001 es van recollir 17,59. Parlant en dades globals, la recollida selectiva que fa el CCM (vidre, paper i cartró i envasos i embalatges lleugers) va augmentar un 17´96% al 2002 respecte al 2001, consulteu els següents documents. Recollida selectiva any 2001, municipi per municipi
Cliqueu aquí
– Recollida selectiva any 2002, municipi per municipi
Cliqueu aquí
-Gràfiques comparatives
Cliqueu aquí Millora el servei El CCM va aplicar durant el 2002 una sensible millora del servei de recollida selectiva en origen del vidre, del paper i el cartró i dels envasos i embalatges lleugers. Aquesta millora s´ha traduït en l´increment del número de contenidors fins a completar el desplegament previst al Pla Comarcal de Gestió de Residus Municipals del Maresme, que exigia arribar a 700 contenidors per a cadascuna de les fraccions. A més, el CCM ha incrementat en un 45% la freqüència de la recollida dels residus abocats als contenidors de selectiva. D´altra banda, el CCM ha ofert als ajuntaments de la comarca la seva col·laboració per a impulsar la recollida selectiva de la fracció orgànica a aquells municipis que no l´aplicaven. Cal recordar que la matèria orgànica representa un 40% del pes de la bossa d´escombraries. Fins el 2002, el CCM gestionava el servei de recollida selectiva del vidre, del paper i cartró i dels envasos i embalatges lleugers a 27 municipis del Maresme (tots excepte Mataró, Montgat i Tiana), que li havien delegat aquesta competència. En els darrers mesos, però, alguns municipis han començat a aplicar altres sistemes de recollida, com el porta a porta, el que en alguns casos suposa modificacions pel que fa el servei que duu a terme el CCM. D´aquesta manera, el CCM ha deixat de fer la recollida selectiva a Vilassar de Dalt, on l´Ajuntament ha recuperat la gestió d´aquest servei. A Arenys de Munt, el CCM ja no s´encarrega de la recollida selectiva d´envasos i embalatges lleugers i de paper i cartró al nucli urbà (es manté el vidre), on l´Ajuntament ha optat per un sistema de recollida porta a porta. El Consell continua fent, però, el servei a les urbanitzacions del municipi, on s´han reubicat tots els contenidors de recollida selectiva que hi havia desplegats al terme municipal. Vilassar de Mar també començarà en breu la recollida porta a porta dels residus, que gestionarà pel seu compte. – Una gran festa final a Calella tancarà la campanya TRIA! maresme+net,
Cliqueu aquí
Congrés Recuwatt. Segon dia de taules rodones i cloenda
9:00 – 10:30h BLOC V: COMBUSTIBLES DERIVATS DE RESIDUS (9:00-10:30)
Moderador:
pendent confirmació
Ponents:
Dimas Vallina, Fundación Laboral del Cemento y el Medio Ambiente (Fundación CEMA)
End-of-waste criteria for SRF
Landfill mining
10:30 – 11:00h Coffee Break
11:00 – 12:30h TAULA RODONA CCAA
Moderador:
pendent confirmació
Taula Rodona amb Directors Generals CCAA: Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears i Astúries
12:30 – 14:00h BLOC VI: VALORITZACIÓ ENERGÈTICA I SOCIETAT (12:30-14:00)
Moderador:
pendent confirmació
Ponents:
Joan Marc Simon, Global Alliance for Incinerator Alternatives / Global Anti Incinerator Alliance (GAIA Europa)
Santi Ariste (Gabinet CERES)
Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos (ISR)
Asa Stenmarck, Swedish Environmental Research Insitute (IVL) / RECO-Baltic 21 Tech, Suècia
14:00 – 14:30h CONCLUSIONS I CLAUSURA
Ilm. Sr. Joan Mora i Bosch, Alcalde de Mataró i President Consorci per al Tractament de RSU del Maresme
Agència de Residus de Catalunya, Conselleria de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya
Data: 2012-10-05
Lloc: Tecnocampus Mataró-Maresme
Ho organitza: Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme
Es posa en marxa el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge per al Maresme Nord
´
Els veïns dels municipis que formen part del partit judicial d’Arenys de Mar ja disposen d’un servei gratuït que els pot ajudar a evitar la pèrdua de l’habitatge de residència habitual per impagament. El Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge, que s’ha presentat avui a Arenys de Mar, neix de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, els ajuntaments, el Consell Comarcal i el Col·legi d’Advocats.
El SIDH donarà servei a la ciutadania d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera.
A la presentació d’aquest servei hi han participat Josep Oliva, diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona; Estanislau Fors, alcalde d’Arenys de Mar; Neus Serra, consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme; Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Carmen Valenzuela, diputada de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També hi va assistir Alfons Molons, conseller de Cooperació Municipal del Consell Comarcal del Maresme.
Aquest servei es presta, amb cita prèvia, a l’Oficina Comarcal d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme (dimarts i dijous de 9 a 14h) i a l’Oficina d’Habitatge d’Arenys de Mar (dilluns de 9 a 14h), però s’hi pot accedir a través de les oficines de serveis socials, de consum o d’habitatge dels diferents municipis. Les famílires que hi siguin derivades – una vegada feta la comprovació de les condicions d’accés (ser propietaris d’un únic habitate que s’utilitzi com a residència habitual i no poder afrontar el pagament de la hipoteca) – seran entrevistades per un lletrat especialitzat qui, després d’estudiar el cas, farà una proposta de modificació de les condicions del deute. Aquesta proposta es transmet a Ofideute, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que serà l’encarregat de fer la mediació amb l’entitat financera corresponent.
A qui va adreçat el SIDH?
A aquelles persones o famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge habitual per no poder fer front al pagament de la hipoteca o per haver estat avaladors d’habitatges que estan en situació d’impagament.
S’atendran les persones en situacions de previsió de dificultats per fer front als pagaments en un futur pròxim, les que es troben en situacions d’impagament, en l’inici de la reclamació judicial de deute o en la data de subhasta de l’habitatge.
Requisits:
- L’habitatge en risc de pèrdua ha de ser únic i ser la residència habitual
- No estar en condicions actuals o previsibles a curt termini de fer front al préstec hipotecari constituït per a la compra de l’habitatge
- La impossibilitat d’afrontar el pagament del préstec ha de ser conseqüència de la pèrdua de feina o per una disminució important d’ingressos
- Cal haver negociat prèviament possibles alternatives amb l’entitat financera sense haver arribat a cap acord
Altres requisists possibles:
- Ser avalador d’un habitatge en situació d’impagament del seu préstec hipotecari
- Haver constituït una hipoteca port per a la compra d’un nou habitatge i estar en risc de pèrdua dels dos habitatges
- Ser propietari de dos habitatges com a conseqüència d’herències, separacions o divorcis
- No viure a l’habitatge principal, per tenir-lo llogat, per separació, divorci o per altres contingències
L’Oficina d’Habitatge del Maresme gestionarà els ajuts a la rehabilitació emmarcats en els fons Next Generation
L’Oficina d’Habitatge del Maresme amplia les seves funcions. A partir de la signatura del conveni entre el Consell Comarcal i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, assumirà també la tramitació de les sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació residencial que aprovi la Generalitat de Catalunya en el marc general dels fons de recuperació Next Generation EU.
Aquests fons, aprovats per la Unió Europea per fomentar la recuperació econòmica després de la crisi originada per la COVID-19, volen donar un impuls a la renovació del parc d’edificis i d’habitatges en matèria de sostenibilitat i, principalment, aconseguir una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable. També es podrà finançar la rehabilitació tradicional que comporti una millora de l’accessibilitat o de conservació dels edificis.
En el moment que s’aprovi una convocatòria, l’Oficina d’Habitatge del Maresme actuarà de la mateixa manera que ho fa amb els ajuts al lloguer. Farà de finistreta única facilitant informació a les persones interessades, assessorament i tramitació de les seves sol·licituds d’ajut econòmic.
Les convocatòries que sortiran properament s’emmarcaran en 3 programes:
- Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici
- Programa d’ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges
- Programa d’ajuts a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.