El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments

El Maresme estrena un nou sistema de reciclatge de càpsules monodosi de cafè i altres begudes calentes

 

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, el president del Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans, Joan Mora i el responsable del projecte de reciclatge de Nescafé Dolce Gusto, Àlex Parellada, han donat el tret de sortida al nou sistema de recollida i posterior reciclatge de càpsules monodosi de cafè i altres begudes calentes que s’implementarà a la comarca. Els usuaris podran portar les càpsules a les 14 deixalleries fixes i 7 deixalleries mòbils del Maresme.

Els municipis del Maresme, a través del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb l´empresa Nestlé, han posat en marxa la xarxa de recollida i posterior reciclatge de les càpsules monodosi de begudes. La legislació actual no permet que aquests tipus de residus es dipositin en els contenidors grocs i, en conseqüència, les deixalleries del Maresme, es convertiran en els centres de recollida dels mateixos.

Cada deixalleria tindrà dos contenidors de 120 litres, un per a càpsules d´alumini (Nespresso) i l´altre per a les de plàstic (Nescafé Dolce Gusto). Una vegada recollides, aquestes es traslladaran al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, que actuarà com a Centre logístic.

Mensualment, Nestlé es farà càrrec del trasllat de totes les càpsules d´alumini i plàstic que s´hagin recollit fins les diferents plantes de reciclatge en les quals es tractaran. Com a resultat, es podran reciclar per separat els materials que composen la càpsula i obtenir compost de qualitat a partir del marro del seu interior.

El sistema de recollida selectiva de càpsules va ser pioner a Suïssa. A Catalunya, es va iniciar fa un any a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. El Maresme es converteix, amb aquests acords, en un dels primers territoris on s´implanta aquest  sistema de reciclatge de càpsules de begudes monodosi. Sens dubte, la seva posta en marxa suposa una extensió del servei públic de les deixalleries i una millora tant per a la gestió sostenible de residus, como per a la promoció d´actituds responsables i de bones pràctiques dels consumidors.

La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.

Augmenten un 23% les sol·licituds d’ajuts per pagar el lloguer a través de l’Oficina d’Habitatge del Maresme

L’Oficina comarcal d’Habitatge que dóna servei a una població potencial d’uns 250.000 habitants, ha tramitat 3.097 sol·licituds d’ajuts per pagar el lloguer en les convocatòries obertes per l’Agència d’Habitatge de Catalunya el mes de maig: l’especial per a persones afectades econòmicament per la COVID-19 i les ordinàries 2020 (una per a la ciutadania en general i una altra específica per a persones majors de 65 anys).

El volum de peticions representa un increment del 23% respecte a les tramitacions fetes l’any passat. Les dues convocatòries ordinàries sumen 2.517 sol·licituds i 580 l’especial per a persones afectades econòmicament per la COVID-19.

Per tal de facilitar que el màxim nombre de maresmenques i maresmencs es puguessin beneficiar dels ajuts al lloguer i tenint en compta la situació d’excepcionalitat en la qual van sortir les convocatòries, el Consell Comarcal va dotar les instal·lacions de l’Oficina de totes les mesures de seguretat i va reforçar l’atenció telefònica ampliant personal.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge atèn les veïnes i veïns de totes les poblacions de la comarca, exceptuant Mataró, Malgrat de Mar, El Masnou, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’Oficina municipal.

Ajuts a la rehabilitació d’edificis

Actualment i fins al 18 de setembre està oberta la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis amb la finalitat de fomentar la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat, així com la conservació i la millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat.

Més de 30 assistents a la reunió sobre la Xarxa de Banda Ampla al Maresme

 
Més de 30 persones entre  alcaldes/alcaldesses, regidors/regidors, tècnics i tècniques van assistir a la reunió que es va convocar per explicar l’estat actual del projecte de la Xarxa de Banda Ampla del Maresme(XBAM). La sessió va ser presentada pel President Sr. Miquel Angel Martínez i pel Conseller Delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Sr. Alfons Molons.

Es va explicar als assistents que el mes de març es començarà l´execució de l´obra en al seva primera fase que contempla la connexió en Fibra òptica de 19 ajuntaments i que la segona fase, que es tramitarà i executarà de forma gairebé paral•lela, contempla la connexió de la resta d´ajuntaments amb fibra òptica o bé amb radiofreqüència.

El projecte de la XBAM al Maresme és un projecte col•lectiu dels ajuntaments del Maresme i de Consell Comarcal. Els municipis del Maresme i la Comarca es posaran en una posició privilegiada pel que fa a serveis de connectivitat en tot el relacionat amb els conceptes d´Smart City i Smart County, Ciutats i comarca intel•ligent. A banda d´augmentar el potencial i atractiu en els sectors empresarials, turístics, comercials, innovació, formació etc.

En uns moments com els actuals cal crear espais i infraestructures per ajudar al desenvolupament i el Consell Comarcal del Maresme, conscient de la necessitat de facilitar aquest aspecte, fa un gran esforç per desenvolupar aquest i altres projectes perquè els municipis de la comarca puguin afrontar el futur amb optimisme i tinguin les eines necessàries.

13 ajuntaments reduiran la seva factura energètica gràcies a la compra agregada de gasoil

Petronieves guanya aquest concurs públic pioner a Catalunya impulsat pel CCM

 

El President del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el President de l’empresa Petronieves, Luis Alberto Nieves, han signat el contracte administratiu que permetrà a 13 ajuntaments maresmencs el repostatge de gasoil A (automoció) i C (calefacció) a un preu més reduit. Aquest estalvi econòmic s’ha aconseguit gràcies al sistema de compra agregada del Consell Comarcal que es basa en l’economia d’escala per aconseguir preus més competitius. 

Segons ha explicat el President del CCM, l’adjudicació del contracte de gasoil “completa el mapa de compres d’energia que vam iniciar amb l’electricitat i a la qual després es va sumar el gas. L’objectiu és que els serveis públics del Maresme funcionin amb una menor despesa econòmica, però també amb un important estalvi energètic“. En aquest sentit, el concurs que ha fet el Consell Comarcal per adjudicar el servei de subministrament de gasoil a entitats públiques del Maresme contempla també un sistema que permet a cada ajuntament controlar el seu consum.

Aquesta és la primera compra agregada d’hidrocarburs per part de les administracions públiques que es fa a Catalunya. S’hi han adherit els ajuntaments d’Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Tordera i Vilassar de Dalt. Tots ells sumen un consum de prop de 385.000 litres de gasoil A i de 95.000 litres de gasoil C. 

 
El concurs públic per la compra agregada de gasoil ha incorporat totes les variables municipals, fet que permet donar resposta a les diferents necessitats locals. Es tracta, doncs, d’un servei “a mida”. En uns casos s’ha contractat només el repostatge de gasoil en una modalitat o en les dues existents (A i C) i en altres també s’ofereix la instal·lació i legalització dels dipòsits de combustible i dels sistemes de control dels surtidors. Tot plegat, l’adjudicació ha estat per un valor de 949.000 euros, una quantitat que representa un estalvi de 100.000 euros, que percentualment representen el 8,72% del preu de sortida. Desglossats, l’estalvi aconseguit en gasoil A és del 9,18% i en gasoil C del 2,56%. El percentatge augmenta fins el 20% en el cas de les instal·lacions de dipòsits i sortidors. 

Petronieves, una empresa familiar amb 24 anys d’experiència en el sector dels hidrocarburs, ha estat l’adjudicatària fins el 31 de desembre de 2015. El president de l’empresa, Luis Alberto Nieves, ha expressat la seva satisfacció per haver guanyat el concurs i ha manifestat la importància d’acompanyar els preus competitius amb una bona qualitat del servei.

Ja fa 8 anys que el Consell Comarcal del Maresme aposta pel sistema de compra agregada com a mecanisme de suport als ens locals a l’hora d’aconseguir uns preus més competitius en l’adquisició de material o serveis. L’aposta per l’economia d’escala afavoreix, principalment als municipis més petits, la prestació de serveis a un cost més reduït. 

El conseller de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons, visita Aspronis

 

El conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació del Consell Comarcal del Maresme, Alfons Molons, ha visitat les instal·lacions d’Aspronis, entitat sense ànim de lucre que promou la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual del Maresme i La Selva. El Consell Comarcal col·labora amb Aspronis en el finançament del transport adaptat dels seus usuaris des de 2006.

Molons ha visitat els diferents centres d’Aspronis i ha pogut prendre contacte amb l’activitat que s’hi desenvolupa i conèixer de primera mà els projectes que l’entitat està impulsant: la llar-residència que permet al usuaris i usuàries viure en un entorn normalitzat i autònom, el centre de desenvolupament infantil i atenció precoç, el projecte de reciclatge “recuperacions El Vilar”….etc.

Molons, qui va ser acompanyat en la seva visita pel gerent de l’entitat Francesc Durà, ha valorat molt positivament la tasca social que du a terme aquesta entitat sense ànim de lucre i l’important suport que dóna a les famílies.

Actualment Aspronis atén maresmencs i maresmenques de Tordera, Santa Susanna, Pineda de Mar, Palafolls, Malgrat de Mar, Calella, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Premià de Mar.

Aspronis té tres grans línies de treball:

  • Associació Aspronis: actua com a eina de conscienciació de la societat
  • Fundació Privada Aspronis: gestiona els serveis assistencials de l’entitat, des de l’atenció precoç a l’infant a les necessitats de les persones en edat adulta
  • Fundació Privada El Vilar: ofereix serveis laborals i de formació prelaboral a les persones discapacitades intel·lectuals. També impulsa el Club Esportiu El Vilar que té com a objectiu la normalització esportiva i social de les persones amb discapacitat psíquica.

Ja són 28 els centres educatius que s’han apuntat a l’Operació a bossa oberta

{+}  

{+}
Operació a bossa oberta, la nova campanya de sensibilització sobre la recollida selectiva impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, ja ha aconseguit engrescar a  
28 centres d´ensenyament , que han inscrit als seus alumnes (97 grups-classe en total) per a la realització de les sessions didàctiques. En aquest moment ja són 2.209 els escolars que participaran als tallers.


El CCM té previst realitzar un total de 100 sessions fins el mes desembre, és a dir, atendre a 100 grups-classe. Malgrat que aquestes previsions estan a punt de complir-se, és voluntat del CCM atendre totes les sol·licituds que arribin, i per aquest motiu segueix obert el termini d´inscripcions per als centres d’ensenyament que hi estiguin interessats. La sessió didàctica Operació a bossa oberta es divideix en dues parts: una xerrada participativa, on es dona una visió general sobre la problemàtica dels residus i la seva gestió a la comarca del Maresme, i un taller pràctic on els alumnes analitzen el contingut d´una bossa de brossa sense triar (amb tots els materials barrejats) que ells mateixos han portat de casa. La sessió dura 3 hores, però s´ha ofert als centres d´ensenyament la possibilitat d´adaptar la durada a les seves necessitats. L´objectiu principal del taller és conscienciar els participants sobre la problemàtica dels residus i fomentar entre els alumnes la tria de les deixalles que componen la brossa domiciliària, indispensable per poder realitzar la recollida selectiva i el posterior reciclatge d´aquests materials. L´activitat es realitza a l´aula i està dirigida per monitors-educadors de l´Escola de Natura del Corredor. La sessió didàctica va adreçada als alumnes de 5è i 6è de primària i de tots els nivells d´E.S.O. Aquesta activitat s´ha ofert als centres d´ensenyament dels 27 municipis on el CCM gestionava fins el 2002 el servei de recollida selectiva del paper i el cartró, del vidre i dels envasos i embalatges lleugers (tots excepte Mataró, Montgat i Tiana). El pressupost global de les sessions és de 26.286,30 €. Aquesta iniciativa pren el relleu de la campanya TRIA! maresme+net que el CCM va dur a terme entre febrer de 2002 i febrer de 2003 per sensibilitzar a la població sobre la necessitat de triar els residus i que també va comptar amb accions adreçades a la població escolar, com el concurs de rodolins il·lustrats, flyers i receptes de cuina casolana. L´èxit d´aquelles iniciatives justifica ara la posada en marxa d´una campanya adreçada exclusivament als centres d´ensenyament. Calendari de sessions concertades,  
Cliqueu aquí

Consell Comarcal i CESPA creen una empresa d’economia mixta per oferir al Maresme un servei integral de recollida de residus i neteja

 

El Consell Comarcal del Maresme amplia la seva carta de serveis en matèria de recollida de residus i incorpora el de neteja (viària i de platges) amb la constitució de Residus del Maresme (RESMAR). Aquesta és una empresa d’economia mixta que adapta els seus serveis a les necessitats dels ajuntaments. El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el representant de CESPA, Narciso Llongarriu, han signat avui el contracte de creació d’aquesta nova empresa.

El Maresme és una comarca diversa i com a tal necessita serveis flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a les necessitats de cada municipi. Aquesta és la filosofia que mou a RESMAR. L’empresa, participada en un 49% pel Consell Comarcal i un 51% per CESPA, se centrarà en oferir un servei integral en matèria de recollida de residus i en neteja pública. La seva peculiaritat és que els ajuntaments podran contractar la totalitat dels serveis o només aquells que necessitin. Amb l’avantatge, ha explicat Miquel Àngel Martínez que “tenim la capacitat de donar una resposta àgil i estalviar als ajuntaments que ens deleguin la competència els procediments administratius que solen ser llargs i complicats“. A més, ha afegit Martínez, “l’aplicació de l’economia d’escala sempre ens fa ser més competitius“. Llongarriu comparteix aquesta visió tota vegada que “les despeses estructurals de l’empresa es comparteixen“. De fet, CESPA ja té experiència en la participació en empreses similars (Osona i La Selva).

RESMAR disposarà de prou recursos materials i personals per oferir un servei a “la carta” que contempli totes les variants i combinacions de serveis. Pel que fa a residus, s’ofereix la recollida de totes les fraccions amb una adaptació a qualsevol modalitat (porta a porta, recollida en contenidor de diferents sistemes de càrrega, un sistema mixt…) i l’oferta en neteja viària i de platges també contempla un ampli ventall de possibilitats. A més, s’incorpora també la gestió de les deixalleries.

Consell Comarcal i Cespa treballen amb l’objectiu que RESMAR entri en funcionament a principis d’abril. Inicialment, assumirà, si els ajuntaments no diuen el contrari, els serveis que presta el Consell Comarcal a 8 municipis: Sant Cebrià de Vallalta, Sant Andreu de Llavaneres, Pineda, Palafolls, Santa Susanna, Arenys de Munt, Dosrius i Òrrius. El Masnou finalitza el conveni de delegació de competències el 30 de març i Teià el 30 d’abril.

Tal i com es va presentar al Consell d’Alcaldes, RESMAR neix amb la següent carta de serveis:

RECOLLIDA DE RESIDUS

  • fraccions selectives de vidre, paper-cartró i envasos lleugers
  • matèria orgànica 
  • fracció resta
  • recollida selectiva comercial a grans productors
  • piles, olis de cuina, fracció vegetal, voluminosos, fluorescents….
  • neteja i manteniment de totes les tipologies de contenidors
  • serveis especials i extraordinaris: festes, fires i esdeveniments de tot tipus que tinguin autorització municipal
  • recollida selectiva comercial a grans productors, fires i mercats ambulants
  • manteniment i reposició de totes les tipologies de contenidors

Totes les recollides de fraccions de residus es poden prestar mitjançant els sistemes de càrrega posterior, càrrega lateral, iglú, EASY, contenidors soterrats, recollida porta a porta o qualsevol combinació dels mateixos

 GESTIÓ DE DEIXALLERIES

·        Gestió de les deixalleries fixes   

·        Gestió de les deixalleries mòbils 


SERVEI DE NETEJA VIÀRIA

• Serveis de Neteja de la via Pública

• Serveis de Neteja addicional, específics o especials

• Servei de neteja de fulles 

• Servei de neteja d’excrements 

• Recollida d’animals morts a la via pública 

• Neteja de grafits, pintades i xiclets 

• Neteja mobiliari urbà 

• Neteja en situacions d’emergència 

• Altres neteges especials 


SERVEI DE NETEJA I MANTENIMENT DE PLATGES

• Neteja de sorra amb màquina 

• Neteja i manteniment de papereres 

• Neteja i manteniment de dutxes i zones d’entrada 

• Neteja i manteniment de les instal·lacions de les platges 

• Recollida de surants a l’aigua 

El 80% dels expedients tramitats per l’Oficina d’Intermediació Hipotecària s’han resolt favorablement per a l’usuari

 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio Naveira, han fet balanç de les actuacions de l’Oficina d’Intermediació Hipotecària, un servei que el CCM va posar en marxa a finals de 2012 en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Mataró. L’objectiu és ajudar les persones i famílies que no poden fer front als pagaments de la seva hipoteca a negociar amb les entitats bancàries mesures alternatives que evitin la pèrdua de l’habitatge. Fins a juliol de 2014 s’han tramitat 61 expedients, el 80% dels que ja han estat tancats s’han ressolt de forma satisfactòria per a l’usuari.

El president del CCM ha fet una valoració molt positiva del servei tot assegurant que està complint la finalitat per la qual es va crear: “ajudar les famílies que més estan patint la situació econòmica actual a negociar amb les entitats bancàries i evitar la interposició de demandes judicials per no poder pagar el crèdit hipotecari“. L’elevat percentatge de resolucions favorables, el 80%, demostra que “s’està treballlant bé“.

De la mateixa opinió és el Degà del Col·legi d’Advocats de Mataró qui ha assegurat que l’elevat nombre de tancaments positius demostra “l’eficàcia de la justícia de proximitat i la importància de la funció preventiva dels serveis d’assessorament legal“. També ha assegurat que el bon funcionament del servei es deu a “la solidaritat de les tres parts implicades: Consell Comarcal del Maresme, Col·legi d’Advocats de Mataró i els advocats a títol particular“.

L’Oficina d’Intermediació Hipotecària va entrar en funcionament el 2 de novembre de 2012 quan es detecta un allau de demandes d’execució hipotecària, per part de les entitats bancàries, que aboquen les famílies que no poden pagar el crèdit a procediments judicials en els quals perdran el seu habitatge i, en la majoria dels casos, mantindran un important deute amb l’entitat bancària que els dificultarà, encara més, sortir de la seva precària situació econòmica.

Per intentar evitar arribar a aquesta situació, des del Consell Comarcal del Maresme es va crear l’Oficina amb un marcat caràcter preventiu. Quan una persona no pot assumir les despeses de la hipoteca, es posa en contacte amb el Servei d’Habitatge del CCM i es deriva el seu cas al Col·legi d’Advocats de Mataró qui, després d’estudiar la situació, negocia amb l’entitat financera per tal d’arribar a acords: dació en pagament, lloguer social, renegociació de les condicions del prèstec, suspensió del pagament del prèstec durant un termini…etc.

Des de la seva entrada en funcionament, s’han tramitat 61 expedients: 5 el 2012; 38 el 2013 i 18 entre gener i juliol de 2014. En el 80% dels 53 expedients que ja han estat tancats, s’han aconseguit acords favorables per als usuaris. A més, segons ha explicat el Degà del Col·legi d’Advocats, el 30% dels casos en què s’ha arxivat l’expedient d’una forma no satisfactòria per a l’usuari ha estat per motius aliens (l’entitat financera accepta l’acord, però no es pot signar per altres deures de l’usuari o hi ha desacord entre els diferents copropietaris de l’habitatge respecte a la millor mesura).

Es  un servei gratuït per a l’usuari ja que el cost l’assumeix el Consell Comarcal a partir de la col·laboració econòmica de la Diputació de Barcelona i s’en poden beneficiar els ciutadans dels municipis que formen part del Partit Judicial de Mataró, exceptuant la capital de la comarca que disposa d’un servei municipal de característiques similars.

Entre 2012 i 2013, Premià de Mar va ser el municipi del qual s’han tramitat més expedients (13), seguit de Dosrius amb 7. La resta han sigut: 5 d’ Argentona; 4 de Premià de Dalt; 4 de Caldes d’Estrac; 4 d’El Masnou; 3 de Sant Andreu de Llavaneres; 2 de Vilassar de Mar; i 1 de Sant Vicenç de Montalt.