Inici Benestar Social Servei de l'equip d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA)

Servei de l'equip d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA)

Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme rep un reconeixement públic dels Mossos d’Esquadra

 

El Consell Comarcal del Maresme ha rebut un reconeixement públic dels Mossos d’Esquadra per la feina feta a partir de l’establiment de protocols d’actuació i de coordinació de diferents serveis en l’atenció a les persones víctimes. Concretament dins dels serveis d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) i d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).

 La tècnica de l’àrea de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Yolanda Ascasso, ha estat l’encarregada de recollir la felicitació dels Mossos d’Esquadra en l’acte de celebració del Dia de les Esquadres que, presidit pel Conseller d’Interior Felip Puig, s’ha fet a Sant Celoni.

Amb aquest reconeixement públic, els Mossos d’Esquadra han valorat principalment l’esforç realitzat pel Consell Comarcal del Maresme en l’activació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) que té com a objectiu coordinar tots els agents, serveis i institucions que intervenen, a nivell comarcal, en l’atenció als infants, adolescents i famílies.

 La Xarxa es va crear a finals de novembre de 2010. Des d’aleshores el principal projecte en el qual s’ha treballat ha estat el de la creació i activació del Protocol d’Atenció a la Infància de la comarca. Es tracta d’una eina, en l’elaboració de la qual van participar els tècnics referents dels cinc àmbits d’intervenció: salut, educació, acció social, cossos de seguretat i justícia, que permet disposar d’un retrat actualitzat de les necessitats i dels recursos existents a la comarca en matèria de maltractament infantil.

 

Recursos locals de Sant Iscle de Vallalta en matèria d’infància i adolescència

{+}{H}TORNAR ENRERA{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6280{H}{+}ESCOLES BRESSOL:
{N}Els Garrofers{N}
93 794 62 09
C/ Escoles, 9
{E}a8059615@centre.xtec.es{|}a8059615@centre.xtec.es{E}


-{N}ESCOLES{N}:
{N}Escola Dones D’aigua{N}
Tel 937946843 / / Fax937945700
C/ Marta Mata, 1
{E}escoladonesdaigua@xtec.cat{|}escoladonesdaigua@xtec.cat{E}


-{N}CASALS DE JOVES{N}
93 794 61 28
C/ Escoles, 5


-{N}CAP{N}:
{N}Atenció Primària Sant Iscle{N}
93 794 60 89
C/ Església, 5
{E}stiscle.bnm@ics.scs.es{|}stiscle.bnm@ics.scs.es{E}

La Plataforma Comarcal de la XIAF comença a treballar en el protocol per a la detecció de maltractaments i abusos sexuals del Maresme

 


La plataforma comarcal de la Xarxa Infància i Adolescència en Risc que és el primer projecte que desenvoluparà la recenment constituida Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha començat a treballar en l’elaboració del Protocol del Maresme per a la detecció de maltractaments i abusos sexuals.


A la primera reunió, presidida per la consellera delegada de Serveis a les Persones Neus Serra, s’ha presentat també un
nou espai web
dins el web institucional del Consell Comarcal del Maresme on s’aniran activant espais de treball per tal de compartir documents i donar a conèixer els acords que prenguin les diferents plataformes de la XIAF

Recursos locals de Cabrils en matèria d’infància i adolescència

{+}{H}TORNAR ENRERA{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6280{H}{+}{.C}ESCOLES BRESSOL{N}:
{N}Llar d’infants Rosa Aymerich{N}
93 753 18 56
c/ Emilia Carles, 22-24
{E}eeirosaymerich@hotmail.com{|}eeirosaymerich@hotmail.com{E}


-{N}ESCOLES{N}:
{N}Escola L’Olivera{N}
93 750 80 60
Avda. de les escoles, 20
{E}ceipolivera@xtec.cat{|}ceipolivera@xtec.cat{E}

{N}Escola Mas Maria{N}
93 753 92 82
Av. de les Escoles, 6-8
{E}a8061762@xtec.cat{|}a8061762@xtec.cat{E}


-{N}INSTITUTS{N}:
{N}Institut Cabrils{N}
93 753 99 77
C/ Mas Maria, s/n
{E}iescabrils@xtec.cat{|}iescabrils@xtec.cat{E}


-{N}CENTRES CÍVICS{N}:
{N}La Fàbrica{N}
93 753 01 57
c/ Domènec Carles, 21
{E}cultura.cabrils@diba.cat{|}cultura.cabrils@diba.cat{E}


CASALS NFANTILS{N}
{N}Casal d’estiu infantil i juvenil{N}
93 753 01 57
c/ Domènec Carles, 21
{E}pij.cabrils@diba.cat{|}pij.cabrils@diba.cat{E}


-{N}CASALS DE JOVES{N}
{N}L’Altell{N}
93 753 01 57
c/ Domènec Carles, 21
{E}altell.cabrils@diba.cat{|}altell.cabrils@diba.cat{E}


-{N}PUNTS D’INFORMACIÓ JUVENIL{N}
{N}PIJ Cabrils{N}
93 753 01 57
c/ Domènec Carles, 21
{E}altell.cabrils@diba.cat{|}altell.cabrils@diba.cat{E}


-{N}ESPLAIS{N}
{N}Agrupament Escolta Montcabrer{N}
659 23 80 75 // 676 81 81 46
Av. Zona esportiva, s/n
{E}aemontcabrer@hotmail.com{|}aemontcabrer@hotmail.com{E}


-{N}CAPS{N}
{N}CAP Cabrils{N}
93 750 74 10
c/ Lluís Colmenar, 2
{E}cabrils.sanitat@gencat.cat{|}cabrils.sanitat@gencat.cat{E}


-{N}ATENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA{N}
{N}L’Estudi{N} (Reforç Escolar)
93 753 28 38
Emilia Carles, 9


-{N}RECURSOS PRIVATS{N}
{N}Larchmont Language Center{N}
93 750 87 72 / 655 83 45 76
c/ Domènec Carles, 8 bxs.
{E}info@larchmont.es{|}info@larchmont.es{E}

{N}Club Esportiu La Llobera{N}
93 753 05 04 / 649 14 67 92
c/. Pollancres – c/ Quatre Camins
{E}info@tenislallobera.net{|}info@tenislallobera.net{E}

{N}Club Tenis Cabrils{N}
93 753 22 57
c/ Piscina, 6
{E}ctcabrils@ctcabrils.com{|}ctcabrils@ctcabrils.com{E}

{N}Club Esportiu Cabrils{N}
93 750 75 65
Av. Zona Esportiva, s/n
{E}lluiscabrils@hotmail.com{|}lluiscabrils@hotmail.com{E}{.C}

El Consell Comarcal impulsa la implementació al Maresme d’un protocol  de mesures alternatives a la sanció econòmica per als menors consumidors de drogues il·legals

 
El Consell Comarcal del Maresme ha proposat als ajuntaments treballar conjuntament en l’elaboració d’un projecte sobre mesures educatives alternatives a la sanció econòmica que s’aplica als menors que consumeixen drogues il·legals. Des de la Xarxa d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència s’entén que s’ha d’apostar per la prevenció i l’educació davant de problemàtiques com les drogodependències. Les línies generals del programa, presentades avui a alcaldes, regidors i tècnics dels serveis socials compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’objectiu és que els menors prenguin consciència de la seva infracció i modifiquin els seus hàbits. La sanció econòmica sol recaure sobre la família i té pocs efectes educatius sobre els menors infractors. Davant d’aquesta constació, la Xarxa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (XIAF) creu convenient avançar en meures preventives i educatives.

Com a primer pas, avui s’ha celebrat una primera reunió en la qual el Consell Comarcal s’ha ofert a elaborar conjuntament amb referents municipals, Mossos d’Esquadra i agents de salut, un programa d’actuació en la prevenció de les drogodependències. La idea és que, una vegada definits els criteris d’actuació i els circuits d’intervenció, s’hi puguin adherir tots els ajuntaments de la comarcal, alguns dels quals ja apliquen programes específics d’actuació pedagògica.

La Diputació de Barcelona, mitjançant l’Oficina de Prevenció de Drogodependències, donarà recolzament tècnic a aquest programa, que podria estar enllestit el mes de setembre.

 

Marc Legal

LLEI D’INFÀNCIA

.- LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l´adolescència.


Novetats de la nova Llei, per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència


Explicació de la nova Llei, pel Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Llei 5/2008, de 24 d’abril sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista

 


LLEI 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials

 


Llei Orgànica 5/2000 reguladora de la responsabilitat penal dels menors

 


Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre sobre la Protecció de Dades de Caràcter Personal

 




Tipus de maltractament

No hi ha formes “pures” de maltractament. Qualsevol tipus de maltractament té associat un patiment emocional i una repercussió en el desenvolupament psicològic de l’infant…

Algunes formes de maltractament, per si soles, no són suficient motiu de desemparament (absentisme escolar…)

Hi ha noves formes de maltractament: SAP{taula32}

1.- MARC DE REFERÈNCIA CONCEPTUAL ECOSISTÈMIC

L´epistemologia ecològica

{J}També anomenada ecosistèmica o de la complexitat, posa l´accent sobre l´anàlisi formal dels sistemes humans de relació, el context i la complexitat, ultrapassant el model clàssic reduccionista. Presenta connotacions tant holístiques (la persona es concep com un tot indivisible), com també dinàmiques (en el procés dinàmic de la personalitat interessa més posar l´atenció sobre les modalitats a travers de les quals un canvi sorgeix que sobre les causes que van poder donar orígen a una particular configuració de la personalitat de l´individu) i històriques (importància del procés).

“Es tracta d´afrontar aquell problema complex en el qual el subjecte del coneixement es converteix en objecte del seu coneixement al mateix temps que segueix sent subjecte…el coneixement és sens dubte un fenòmen multidimensional en el sentit que, de manera inseparable, alhora és físic, biològic, cerebral, mental, psicològic, cultural, social” (Morin, 1986).

“ Bronfenbrenner (1979) ha identificat una sèrie de sistemes en els quals l´infant es troba immers: el microsistema, format per les relacions de l´entorn proper familiar; l´exosistema, format per l´ extensió de les relacions socials com l´escola, el grup d´iguals, la família extensa, etc.; el mesosistema, que són les relacions que s´estableixen entre el microsistema i el exosistema i el macrosistema, format per la cultura, els valors socials, la religió o creences, la legislació, el sistema econòmic i les implicacions en la resta de sistemes” (Diputació de Barcelona, 2008, pàg. 13).

Per això en el procés valoratiu de la desprotecció infantil valorem situacions de necessitat, mai valorem a la persona aïllada del seu context, evitant identificar els problemes socials amb problemes de la persona i així trencar el reduccionisme de la causalitat lineal.

Sempre cercant abastar una visió globalitzadora, és necessari tenir en compte tant a la persona com al medi social en la que aquesta es significa, i a les relacions que s´estableixen entre aquests i els serveis que intervenen, co-construïnt una causalitat circular que ineludiblement els connexiona i retroalimenta.

Si concebem a les famílies com a sistemes autònoms que s´autoorganitzen en constant interacció amb el medi, ” podem concebre el sistema d´intervenció com un entorn a construir en xarxa. Es tracta d´oferir límits i fronteres, de forma temporal, que ajudin i proposin vies de desenvolupament i canvi a les famílies per a capacitar-les en la gestió de les seves necessitats a partir dels seus propis recursos, en un procés de delegació i reapropiació de funcions” (Abril i Jara, 2007, pàg.121)

Per això, la unitat d´anàlisi no només és l´infant en el si de la seva família, en el seu entorn social, s´ha d´ampliar a la interacció entre aquest i el sistema que intervé, inclosos els recursos disponibles. Existeix una relació dinàmica i retroalimentadora, canviant, entre els diferents sistemes en una xarxa complexa d´interaccions.

“És aquella epistemologia no només dels sistemes observats, sinó també dels sistemes observadors, i requereix el poder tractar la interdependència, la multidimensionalitat i la paradoxa” (Morin, 1986).

Colapinto ha posat l´accent sobre el risc de desmembrament que pot patir la família davant intervencions fragmentades dels serveis, per això explica que cal estimular la connexió interfamiliar i resistir a la disolució del sistema familiar dins del sistema d´intervenció…”millor que convertir-se en el límit, els terapeutes i altres operadors socials poden nodrir-lo ajudant a la família diluïda a desenvolupar i mantenir el seu propi límit” (Colapinto, 1996).

El procés de canvi es concep com a una co-responsabilitat i coherència entre la família, els serveis i els professionals.

“Les estratègies d´intervenció que no contemplen degudament l´ecologia dels problemes que procuren modificar, contribueixen a generar ordres més alts de patologia” (Keeney 1994, pág.208)

El marc conceptual d´aquest model parteix dels següents enfocaments generals interrelacionats: una visió constructivista del ésser humà, una visió ecosistèmica dels processos familiars i una comprensió del canvi com a procés discontinu.

1.1 Una visió constructivista del ésser humà

Concebre la noció de realitat humana com a construcció social, implica: per una part, acceptar que aquesta és una perspectiva i no una veritat; i per altre part implica acceptar com a vàlides les construccions socials pròpies de la societat en la que les famílies es mouen, ja que constitueixen el context en el que les seves pautes prenen significat (Cortina, 1998, pág.117).

Tot i això, no vol dir eliminar les consideracions respecte una ètica de mínims, de moralitat que és exigible per a tots els ciutadans, i per sota de la qual no pot caure una societat. Suposa una definició clara de la posició del professional en la construcció de realitats alternatives, la qual cosa obliga al professional a flexibilitzar les seves pròpies nocions de família per a poder intervenir.

També posa l´accent vers la importància per al professional de que es treballi en ell el seu rerefons cultural i ideològic en general, de manera continuada per aconseguir una mirada vers la situació de l´altre no només respectuosa sinó el més eficaç possible.


1.2 Una visió global multidimensional o ecosistèmica

Es basa en els conceptes de causalitat circular, complexitat i emergència de fenòmens no esperats en els sistemes humans. Així es persegueix establir connexions, interrelacions entre els actors que es troben implicats en un procés d´ajuda i el lloc que ocupa el professional o l´equip, per tal de desbloquejar cadenes inoperants d´intervencions incongruents entre sí i de caràcter crònic (Vega 1997, pàg. 168).

La descripció d´un sistema sempre reflexa la subjectivitat de l´observador, la realitat és més construïda que descoberta per l´observador. Mitjançant la autoobservació el professional es converteix en instrument de la relació terapèutica en un procés de coparticipació amb el sistema familiar necessitat d´una intervenció (Vega, 1997, pàg.175).

Partim de la concepció del sistema de protecció com una xarxa de subsistemes que comença en la pròpia família i de que cada subsistema té el seu encàrrec específic i els seus límits de context, que fan necessaris establir una bona articulació de la xarxa des de la corresponsabilitat i des de la complementarietat per afavorir una intervenció que tingui efectes educatius i terapéutics en les famílies que atenem.

“Aquesta articulació és imprescindible per evitar la fragmentació de la intervenció amb les famílies, ja que comporta el risc de generar multiassistència, que exhaureixi els recursos implementats, sense aconseguir els objectius de canvi. També comporta el risc d´incrementar greument la patologia existent i el maltractament de l´infant quant l´actuació dels diferents operadors socials no s´integra” (Abril, Jara, 2007, pàg.123).

Resulta imprescindible treballar en la unificació de criteris d´intervenció professionals dins d´una una cultura d´acords, però garantint la visió global, evitant les duplicitats de la intervenció i incrementant la qualitat de l´atenció que oferim, si aconseguim un funcionament dels serveis, més enllà que coordinats, integrats.

Per això cal desenvolupar sistemes que permetin avaluar la xarxa (finalitat, agents, temporalitat, metodología…) i el seu impacte, de manera continuada.

Els serveis que intervenen podem concebrel´s com productors de bens relacionals, que són alhora components bàsics, junt amb les prestacions, dels serveis a les persones.

Intercanviar una sèrie de valors i el fet de compartir significats permet anar co-construïnt un llenguatge comú que posa el seu gra de sorra per desenvolupar una cultura ética política de la cura que orienti sobre la base de la corresponsabilitat, una nova organització social del benestar a la vida quotidiana per al infants i les seves famílies i els professionals i els multiserveis.


1.3 El canvi com a procés discontinu{N}

Implica una concepció del canvi com a procés que es desenvolupa a través de sistemes autoorganitzats que es regeixen per les variables de temps i lloc, això porta a deduir que una intervenció pot obrir el camí cap a una altra nova organització al introduir un desordre nou en un sistema social, però el resultat serà en part impredictible donat que també dependrà de la capacitat autoorganitzadora del sistema.
(Vega, 1997, p.169).

És realment imprescindible aprendre a reconèixer i valoritzar els processos de canvi mínims, que poden passar desapercebuts per les característiques d´aquestes famílies, més que focalitzar en el desplegament caleidoscòpic de problemàtiques per poder desenvolupar major atenció als recursos i potencialitats no actualitzades.

En aquesta línia, el concepte unificador de les accions professionals és el de “resiliència”, entesa com “la capacitat de superar a la adversitat de forma creativa, transformant un succés negatiu i potencialment perniciós, en un aprenentatge enriquidor. Suposa derivar a instàncies especialitzades quant sigui necessari i treballant coordinadament amb altres equips, sense deixar de fer relleu de la importància fonamental d´identificar àrees lliures de patologia, dany i disfuncionalitat”.

Carme Jara{n}
Equip Funcional d´Infància nº 7
Servei Barcelona Comarques
DGAIA
Barcelona, desembre de 2009
{J}

Recursos locals de Canet de Mar en matèria d’infància i adolescència

{+}{H}TORNAR ENRERA{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6280{H}{+}ESCOLES BRESSOL
{N}Llar d’infants Ninis{N}
93 794 10 02
Fax. 93 795 62 34
C/ Josep Baró, 18
{E}info@ninis.cat{|}info@ninis.cat{E}

{N}Llar d’infants El Palauet{N}
93 794 37 70
Fax.93 794 25 39
Ronda del Doctor Manresa, 21

{N}Llar d’infants Les Abelles{N}
93 795 41 38
C/ Josep Mora, 6


-{N}ESCOLES{N}:
{N}CEIP Misericòrdia{N}
93 794 18 87
Fax.93 704 30 60
C/Àngel Planet, s/n
{E}a8015302@centres.xtec.es{|}a8015302@centres.xtec.es{E}

{N}CEIP Turó del Drac{N}
93 794 38 79

{N}Col·legi Santa Rosa de Lima{N}
93 794 07 90
Carrer Vall, 12
{E}starosa@canetdemar.lamalla.net{|}starosa@canetdemar.lamalla.net{E}


-{N}INSTITUTS{N}:
{N}IES Lluís Domènech i Montaner{N}
93 795 47 63
C/Francesc Cambó, 2
{E}a804564@centres.xtec.es{|}a804564@centres.xtec.es{E}

{N}Col·legi Yglesias{N}
93 794 07 95
Fax: 93 794 09 86
C/Eusebi Golart, 13
{E}consellrector@coleyglesias.com{|}consellrector@coleyglesias.com{E}


-{N}PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL{N}:
{N}Escola d’Adults Maria Saus{N}
93 795 46 25

{N}Escola Taller{N}
93 794 01 05
Edifici Vil·la Flora
{E}escolataller@canetdemar.cat{|}escolataller@canetdemar.cat{E}

{N}UNIVERSITATS{N}:
{N}UNED- UNIVERSITAT NACIONAL D’EDUCACIÓ A DISTÀNCIA{N}
Edifici Vil·la Flora
{E}info@canet.uned.es{|}info@canet.uned.es{E}

{N}Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP){N}
93 794 01 50
Fax.93 795 48 17
Plaça Indústria, 1
{E}euttp.direccio@diba.cat{|}euttp.direccio@diba.cat{E}

{N}CENTRES CÍVICS{N}:
{N}Vil·la Flora -Centre Cívic i Cultural-{N}
93 795 46 25
Fax: 93 794 31 98
Riera Gavarra, s/n

{N}EXTRAESCOLARS{N}:
{N}Escola de Música{N}
93 794 13 93
Passeig Misericòrdia, 13

{N}CASALS DE JOVES{N}:
{N}La Masoveria{N}
93 795 46 25
Edifici Vil·la Flora

{N}ESPLAIS{N}:
{N}Associació Terra i Cel{N}
93 795 46 25
Riera Gavarra, s/n (Vil·la Flora)

{N}Strankis{N}
93 794 08 93 / 639 73 75 65
Balmes, 10, 1r.

{N}Camp de futbol Municipal{N}
93 794 12 61
Afores Misericòrdia s/n


-{N}BIBLIOTEQUES{N}:
{N}Biblioteca P.Gual i Pujadas{N}
93 795 60 37
Fax: 93 794 31 54
Riera Sant Domènech, 1, A
{E}b.canet.pgp@diba.cat{|}b.canet.pgp@diba.cat{E}

{N}PUNTS D’INFORMACIÓ JUVENIL{N}:
Punt d’Informació Juvenil (Puntdi)
93 795 46 25
Vil·la Flora, planta baixa
{E}joventut@canetdemar.cat{|}joventut@canetdemar.cat{E}


-{N}CAP{N}:
CAP de Canet de Mar
93 795 66 76
Plaça de la Universitat, 1.{.C}