Demà, dimarts 23 de març, tindrà lloc a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme la cloenda de la primera acció sobre Conciliació de la Vida Laboral i Personal. La Jornada serà presidida pel Vicepresident 1r. del CCM, Antoni Soy, i per la Secretària de la Família del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, Montserrat Tur. Per veure el programa,  
Cliqueu aquí .

En el decurs de la jornada es presentarà el Llibre blanc de Conciliació de la vida laboral i personal i es lliurarà el premi a l’empresa maresmenca guanyadora de la primera edició del premi “Conciliació Vida Laboral i Personal”.




El Pla
El Pla per a la Conciliació de la Vida Laboral i Familiar del Maresme, impulsat per l’àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del CCM, s’emmarca dins el Pacte Territorial per l’Ocupació. En aquesta primera etapa (desembre 2003 – març 2004) es va marcar com a objectiu donar a conèixer i fomentar entre les petites i mitjanes empreses de la comarca l’aplicació d’accions de conciliació que afavoreixin tant la qualitat de vida dels treballadors/es com els objectius de l’empresa. En aquest sentit, el mes de febrer es va dur a terme una jornada en la qual empresaris, treballadors, i administracions van intercanviar opinions sobre la necessitat social de fer compatible la feina i la vida personal.
El balanç va ser força satisfactori i tant la Diputació de Barcelona com la Generalitat es van mostrar interessats en potenciar l’experiència maresmenca i exportar-la a altres comarques.

El llibre blanc
El CCM ha editat un llibre blanc de Conciliació que vol ser un manual de bones pràctiques a les empreses i en el qual també s’incorpora el marc legal, les opinions dels agents econòmics i dels experts acadèmics. El document es presentarà a la jornada de demà.

El Premi
A la comarca del Maresme ja hi ha empreses que apliquen polítiques de conciliació. Des del Pla es va creure convenient donar a conèixer les seves experiències i poteniar-les a través d’un reconeixement públic. Amb aquesta finalitat s’ha instaurat el Premi a la Conciliació Vida Laboral i Personal. En aquesta primera edició opten al premi cinc empreses de la comarca. El veredicte del Jurat, format per representants empresarials, sindicals i d’agents implicats en el projecte, es donarà a conèixer demà. L’empresa guanyadora rebrà una escultura feta en bonze, obra de l’artista de Premià de Dalt Xavier Martos. (A la foto podeu veure l’artista amb l’escultura).

 


Els integrants del Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme (29 ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal, Comissions Obreres, Unió General de Treballadors, PIMEC-SEFES i la Federació d´Associacions i Gremis de Mataró i Comarca- FAGEM) ja han començat a signar l’Acord Marc per al període 2004-2007. Tots ells es comprometen a elaborar, de manera concertada, Plans d’Acció d’abast comarcal per promoure el desenvolupament de polítiques locals al territori que afavoreixin l´esperit emprenedor, la millora de l´ocupabilitat, la igualtat davant l´ocupació i l´articulació del territori pel que fa a infraestructures i serveis.


El Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme està coordinat per l’àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme des de l’any 2001 quan el Pacte Territorial del Baix Maresme i el Pacte Territorial de l’Alt Maresme es van unificar. Mataró, per la seva banda, manté el seu Pacte Local tot i que col.labora amb el del Maresme en l’elaboració de les diagnosis socioeconòmiques de la comarca.

{+}  

{+}
Una seixantena de persones (representants de l’empresa privada, dels sindicats, dels ajuntaments de la comarca, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat han assistit a la Jornada “Per sortir-ne guanyant” organitzada pel Consell Comarcal del Maresme dins del Pla de Conciliació de la Vida Familiar i Laboral. La jornada ha estat presentada pel President del CCM, Manuel Mas, i pel Diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona (fins la setmana passada Diputat adjunt de Promoció Econòmica), Jaume Vives.


En el decurs de tres hores s’ha abordat el tema de com fer compatible a la nostra societat la feina i la familia. Ha parlat PimecSefes en representació del sector empresarial i Comissions Obreres en representació dels sindicats. La sociòloga Sara Moreno ha fet una aproximació al marc teòric i el directiu d’MRW, Paco Sosa, ha aportat l’experiència pràctica de la seva empresa que ja porta temps aplicant mesures de conciliació. Tot seguit s’ha iniciat un debat on l’opinió dominant apuntava la necessitat d’implicar les administracions, les empreses, els sindicats, els líders d’opinió i la ciutadania en general per tal d’avançar cap a l’assoliment de fórmules que contribueixin d’una manera directa a la qualitat de vida de la ciutadania. També s’ha posat de manifest que no hi ha fórmules màgiques i que el que cal incentivar és el pacte personal empresa-treballador/a. La valoració general de la Jornada ha estat força positiva. De fet, El Pla de Conciliació de la Vida Familiar i Laboral impulsada pel Consell Comarcal com a membre interlocutor del Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme és pionera. Tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona consideren que es tracta d’una acció que cal potenciar i exportar-la a altres comarques, així ho han posat de manifest els representants d’aquestes administracions que han assistit a la jornada.

 


El proper dimecres 18 de febrer finalitza el termini perquè les empreses maresmenques que apliquen mesures de conciliació de la vida laboral i familiar facin arribar al Consell Comarcal del Maresme  
els impresos per participar a la primera edició del premi a l’empresa socialment responsable en matèria de conciliació. El Consell Comarcal vol amb aquesta iniciativa fer un reconeixement públic d’aquelles petites i mitjanes empreses de la comarca que han avançat en l’implementació de polítiques que afavoreixen el benestar en la vida quotidiana de les persones.


Totes les empreses que optin al premi seran esmentades a totes les publicacions de l’acció. El lliurament del premi, obra d’un artista maresmenc, tindrà lloc a finals del mes de març a l’arxiu Històric de Mataró. El mateix dia es presentarà “El llibre blanc”, un manual de bones pràctiques on també es recollirà el marc legal, les opinions d’agents econòmics i socials i d’experts acadèmics. D’altra banda, el proper 25 de febrer se celebrarà la jornada “per Sortir-ne guanyant”  
Cliqueu aquí per veure el programa en el decurs de la qual s’abordaran diferents estratègies de conciliació. Aquestes accions les està tirant endavant l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal dins el Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme.

 
El CCM vol potenciar entre les empreses de la comarca pràctiques que ajudin els treballadors a conciliar la vida laboral i familiar

 


Dimecres, 17 de desembre, a les 12:00h. tindrà lloc a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) la presentació del Pla per a la Conciliació de la Vida Laboral i Familiar al Maresme impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del CCM.


Aquest Pla forma part del Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme i té com a objectiu sensibilitzar els empresaris de la comarca, els directors dels departaments de Recursos Humans i els agents encarregats de negociar els convenis col·lectius de la necessitat d’implementar mesures de conciliació a les empreses per tal de potenciar la motivació dels treballadors i de fomentar la seva eficiència i identificació amb l’empresa. La presentació de les accions previstes dins del Pla de Conciliació serà a càrrec de Sebastià Pujol, Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local.

 


El Dijous, 15 de maig, es presentarà a la seu del CCM el “Diagnòstic socioeconòmic per al Pla d’acció conjunt del Pacte per a l’Ocupació del Maresme per al peíode 2003-2005” realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. En l’elaboració d’aquest diagnòstic del mercat de treball del Maresme han participat els diferents agents socials, polítics i econòmics de la comarca.


L’estudi reflecteix les principals dificultats del mercat de treball de la comarca, així com els objectius estratègics considerats més adients per tal d’afrontar-les. Presentaran l’estudi el gerent del Consell Comarcal del Maresme, Eladi Torres, i l’economista i cap de projectes de l’Institut d’estudis Regionals i Metropolitans, Joan Miquel Piqué. L’acte es farà dijous, 15 de maig, a les 12:00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.

{+}  

{+}
Els maresmencs i maresmenques es mostren força satisfests de viure a la nostra comarca i un 95,3% opinen que la qualitat de vida del seu municipi és elevada o molt elevada. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de l’enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió de Barcelona 2000 realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i sobre la qual el Consell Comarcal del Maresme ha demanat una extrapolació de les dades referents a la comarca. L’estudi de la submostra del Maresme s’ha realitzat entre els mesos de novembre de 2002 i febrer de 2003 i en les properes setmanes serà editat pel CCM.


La consellera de Promoció Econòmica, Conxita Rodríguez, el gerent del CCM, Eladi Torres, i el coordinador de l’informe, Joan Miquel Piqué, han avançatles principals conclusions de l’estudi : 1) Característiques de la població i les llars: El Maresme ha estat una comarca demogràficament força dinàmica en els anys vuitanta i noranta, amb un ritme de creixement que s’ha anat accelerant al llarg dels anys. La població absoluta va passar de 293.103 habitants en 1991 a 355.714 habitants l’any 2001. El creixement percentual de població ha estat més important en els municipis de menys de 5.000 habitants. La llar tipus del Maresme és la que està composada per una parella amb fills (52,9%), a la que segueixen les parelles soles (20,8%), les famílies monoparentals (10,2%) i les llars unipersonals (8,8%). L’evolució denota que el Maresme avança cap a una estructura social on augmenten les llars unipersonals, les monoparentals i les formades per parelles sense fills. Tot i això la dimensió mitjana de les llars maresmenques se situa en 3,1 membres. Predomina la població casada (59%) i en relació a les formes d’emparellament, la major part de la població del Maresme que viu en parella ho fa en matrimoni (90%), encara que els darrers anys s’ha produït un increment de la cohabitació. 2) Habitatge: Tot i que al Maresme la majoria de la població té com a residència principal un pis (59,4%), el que caracteritza aquesta comarca respecte del conjunt de la regió metropolitana és la proporció de població que resideix en cases unifamiliars entremitgeres o adossades, que arriba a una tercera part del total. De fet, el Maresme és la comarca de la regió metropolitana amb més presència d’habitatges unifamiliars. Com al conjunt del país, al Maresme predomina el règim d’habitatge en propietat (88,5%). Pel que fa a la dimensió de l’habitatge, predomina amb un 44,4% el de superfície mitjana (entre els 77 i els 100 m2, però és la comarca de la regió i de la província de Barcelona on hi ha més percentatge d’habitatges grans. En concret, habitages de més de 130m2 hi ha un 21,7%, mentre que a la província de Barcelona aquests sumen l’11%. D’altra banda, a la comarca també hi ha força més habitatges de construcció recent que a la resta de la província. 3) Mobilitat residencial: El Maresme ha estat objecte d’uns majors fluxes residencials que la majoria de territoris del seu entorn: gairebé una tercera part dels residents ha arribat al seu habitatge al llarg dels anys noranta i un 27,9% ho havia fet en els vuitanta. En relació als desplaçaments intermunicipals, el 16,7% de la població que viu actualment al Maresme ha canviat de municipi de residència en els anys noranta, i un 15,6% ho va fer durant els vuitanta. En relació a l’origen dels desplaçaments, del total de població resident actualment als municipis de la comarca, un 11,9% provenen de desplaçaments dins del Maresme, mentre que, i aquest és un fet especialment destacable, una cinquena part de les famílies vivien abans al Barcelonès. De fet, l’any 2000, el Maresme és la comarca metropolitana en la que hi ha un major percentatge de població que prové del centre de la metròpoli. 4) Treball: La situació laboral de la població del Maresme destaca positivament respecte el seu entorn, tant pel que fa a la quantitat de població que està incorporada al mercat de treball com per la taxa d’ocupació i els nivells d’atur que presentava l’any 2000. La situació laboral més freqüent a la comarca és la de les llars en què ambdós membres principals estan ocupats. El Maresme és el segon territori de la província en proporció de titulats universitaris, darrera del Barcelonès, i també està entre les comarques capdavanteres en població amb estudis secundaris. L’any 2000, el Maresme comptava amb un elevat percentatge d’autònoms i petits empresaris. Al Maresme són assalariats el 71,1% dels ocupats. Això comporta que la població que no treballa per compta d’altres supera la quarta part dels ocupats, un percentatge que se situa deu punts per sobre de la regió i de la província. 5) Ingressos: La població del Maresme té tres tipus d’ingressos principals: primer, els ingressos per treball per compte d’altres (46,5% dels entrevistats), treball per compte propi (17,3%) i pensions per jubilació (15,8%). La població del Maresme disposa d’un major nivell d’ingressos que la la de la regió i la província. Els trams més baixos d’ingressos, els compresos per sota de les 90.001 pessetes mensuals, afecten al 21,7% dels entrevistats. El segon i el tercer tram d’ingressos, els compresos entre 90.001 i 140.000 ptes i entre 140.001 i 300.000 ptes mensuals, agrupen cadascun d’ells una quarta part de la població comarcal. 6) Consum: despeses i hàbits de compra: Les despeses d’alimentació són un capítol important dels pressupostos familiars de la comarca. Pel que fa a l’habitatge, la qüestió més remarcable és que gairebé dues terceres parts de les llars de la comarca no tenen despeses de pagament per la residència, ql que significa que aquesta ja està pagada o que es tracta d’un habitatge heretat o cedit. Pel que fa a l’escolarització dels fills, són majoria les famílies (59,3%) que no tenen despeses directes per aquest concepte, en tant que la xarxa de centres públics arriba a tots els indrets del Maresme. En canvi, les famílies de la comarca sí que han de costejar despeses per a la realització d’activitats extraescolars (entre 7.501 i 16.000 pessetes mensuals). La mobilitat també genera despesa. Només hi ha un 13,1% de les persones entrevistades del Maresme que no tenen despeses de transport. Les compres quotidianes (aliments) se solen realitzar en el mateix municipi. Malgrat això, el Maresme destaca respecte de la resta de comarques de la província per l’elevada proporció de les compres que s’efectuen en altres municipis. 7) Motorització: El cotxe és una de les possessions més freqüents a les llars del Maresme (88,5%), que assoleix uns nivells de motorització força més elevats que els conjunts metropolità i provincial. Gairebé un terç de les llars maresmenques disposen de 2 cotxes i un 8,5% en té més de dos. 8) Cultura i lleure: Les dues activitats que dominen el lleure de la població comarcal dins de casa són: primer, veure la televisió o el vídeo, i en segon lloc, llegir. L’activitat que més població realitza fora de l’àmbit domèstic és la de passejar. A força distància se situa la pràctica esportiva, anar al cinema i torbar-se/xerrar amb amics. Pel que fa a la taxa d’associacionisme de la població del Maresme s’ha incrementat al llarg dels anys. L’any 2000, el 58,8% dels entrevistats va manifestar pertànyer a alguna entitat associativa. 9) Equipaments, medi ambient i qualitat de vida: En conjunt, la disponibilitat d’infrastructures i serveis urbans -enllumenat, asfaltat i neteja- és ben valorada a la comarca. En relació als equipaments, els que es consideren amb més suficiència són els col.legis de primària (74,2%), als que segueixen els casals d’avis. Tot i que, en termes generals, reben valoracions positives, hi ha un nombre de serveis i equipaments en els quals la qualificació “en mal estat” o “en molt mal estat” supera la tercera part de les respostes. En aquest apartat hi figuren els equipaments esportius, els centres sanitaris, les biblioteques municipals, els parcs infantils, les zones verdes i els serveis de transport. Hi ha dues qüestions ambientals que sobresurten pel seu nivell de conflictivitat: l’aparcament i la circulació. La població comarcal valora molt positivament la qualitat de vida del seu municipi. Concretament, el 95,3% dels entrevistats consideren que al seu municipi la qualitat de vida és elevada o molt elevada. en canvi, la valoració respecte la ciutat de Barcelona és força més negativa que la que es manifesta respecte del propi municipi: quatre de cada deu entrevistats considera que a Barcelona la qualitat de vida és baixa o molt baixa. L’enquesta, realitzada l’any 2000, la van contestar 7.200 ciutadans, 520 dels quals són del Maresme. El nivell d’error relatiu assumit per a la submostra de la comarca es troba al voltant del 3,28%

 


El proper dimarts, 4 de març a les 12:00h, es presentarà a la seu del Consell Comarcal del Maresme l’estudi “Estructura socioeconòmica de la comarca del Maresme” realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona per encàrrec del Consell Comarcal del Maresme. La presentació, que es farà a la Sala de Plens, anirà a càrrec de la Consellera Delegada de Promoció Econòmica, Conxita Rodríguez, del gerent del CCM, Eladi Torres i del coordinador de l’estudi, Joan Miquel Piqué.


L’informe ha estat elaborat entre novembre de 2002 i febrer de 2003 i recull informació de la població del Maresme referent als següents temes: Característiques de la població i les lleres, habitatge, mobilitat residencial, treball, ingressos, consum: despeses i hàbits de compra, motorització, cultura i lleure i equipaments, medi ambient i qualitat de vida. La informació que es presenta procedeix de la base de dades de l’Enquesta de la regió de Barcelona, de la qual s’han extret les dades de la comarca del Maresme. L’anàlisi està centrada en els resultats de l’edició dels anys 2000, però s’hi inclou la comparació amb els resultats de l’edició de 1995 per tal de veure l’evolució dels diferents aspectes que es tracten.

{]}./ARXIUS/Logos/pacteocupaciobo.jpg{]}
El Pacte Territorial per l´Ocupació del Maresme, ha establert com a una de les accions prioritàries a desenvolupar durant l´any 2002 – 2003 el Diagnòstic Socioeconòmic del Maresme per al període 2003-2005, així es va determinar a les jornades de formació i treball celebrades els dies 14 i 15 de gener i a les quals van assistir-hi 56 responsables polítics i tècnics de Promoció Econòmica dels ajuntaments de la comarca, així com agents socieconòmics que actuen en el territori.


La jornada del dia 14 va ser de caire polític i va comptar amb la participació de: Francesc Castellana, diputat de l´Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, que va presentar la ponència “L´estratègia dels pactes territorials durant el període 1999-2003. Perspectives de futur”
-Olga Campmany, sotsdirectora general de Formació Professional i Ocupacional del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, que va centrar la seva intervenció en “ El Servei d´Ocupació de Catalunya (SOC) i els pactes territorials per l´ocupació”. Posteriorment va tenir lloc una taula rodona sobre les perpectives per a la planificació de la promoció econòmica des de l´àmbit local, que va ser moderada pel gerent del CCM, Eladi Torres , i en la qual hi van participar: Emili Palacios, assessor del diputat de l´Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.
-Francisco Lapuerta, responsable de Pactes Territorials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
-Jaume Roig, secretari general de la Unió Comarcal de CCOO del Maresme.
-Xavier Baburés , delegat territorial d´UGT al Maresme.
-Josep Lluís Martí, secretari general FAGEM Per altra banda, el dia 15 , els Tècnic de Promoció Econòmica, els representants socials i l´Institut d´Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que ha estat l´encarregat de coordinar el desenvolupament del diagnòstic, van treballar en la detecció de necessitats socioeconòmiques per al període 2003-2005. Les principals conclusions a les que es van arribar van ser: Pel que fa a l´estructuració del territori: {.d}La necessitat de racionalitzar els recursos mitjançant concertació entre municipis
-La conveniència de portar a terme una política econòmicament més integral{.d}
-Pel que fa al Pacte Territorial per l´ocupació del Maresme: {.d}Posar especial interès en el procés de programació i planificació de polítiques actives en el marc del Pacte
-Lideratge de projectes amb integració de diferents entitats socials
-Necessitat de consolidació i maduració de projectes gestats durant els tres primers anys del Pactes
-Major implicació sindical i empresarial en la planificació i gestió de les diferents polítiques al territori.{.d}
-En quan als serveis de Promoció Econòmica del Maresme: {.d}Necessitat d´assolir i dinamitzar els serveis de Promoció Econòmica per part de les Administracions locals.
-Necessitat de representació del territori en les Meses locals d´ocupació.{.d}