El 28 d’octubre farà 175 anys que el tren va arribar a la península i ho va fer enllaçant Barcelona i Mataró. Davant d’aquesta important efemèride, l’Arxiu Comarcal del Maresme ha rescatat el seu fons històric i, amb la col·laboració del Consell Comarcal, diverses entitats i personalitats vinculades al món del ferrocarril, ha celebrat al llarg de 2023 activitats que han ajudat a reflexionar sobre el passat, el present i el futur del tren al Maresme.
Com no podia ser d’altra manera, les propostes a l’entorn del ferrocarril i de com aquest mitjà de transport va canviar la vida dels municipis costaners del Maresme sud centraran gairebé en exclusiva l’activitat de l’Arxiu durant el mes d’octubre i primera quinzena de novembre.
Des de l’Arxiu, però, es vol donar una visió del conjunt de la comarca. És per això que també treurà a la llum informació relativa a l’ampliació de la línia fins a Arenys de Mar (1857), Tordera (1859) i l’entroncament per enllaçar amb França (1862).
LLOC: Sala Albéniz- Ajuntament de Tiana (Av. Isaac Albéniz 8-10)
16 de novembre a les 18h: Presentació de la novel·la “El hechizo del tren” a càrrec del seu autor, l’escriptor franco-espanyol Johari Gautier Carmona, i de membres del Cercle Històric Miquel Biada
LLOC: Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (can Palauet)
Els 30 consistoris maresmencs es van constituir dissabte (17 de juny) amb la presa de posessió dels 458 electes (4 més que en el mandat 2019-2023) i el nomenament dels alcaldes i alcaldesses.
Aquest mandat s’inicia al Maresme amb 21 alcaldes i 9 alcaldesses. Repeteixen en el càrrec 17 i 13 s’estrenen com a màxim representant del municipi. Són Estanis Fors (Arenys de Mar), Montse Capdevila (Argentona), Òscar Fernández (Cabrera de Mar), Albert Batlle (Caldes d’Estrac), Pere Xirau (Canet de Mar), Andreu Absil (Montgat), Xavier Masgrau (Òrrius), Àlex Neira (Sant Andreu de Llavaneres), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Javier Sandoval (Sant Vicenç de Montalt), Gemma Rosell (Teià), Elisabet Megias (Tordera) i Laura Martínez (Vilassar de Mar).
Tot i això, no tots completaran el mandat de 4 anys. Els pactes de govern a Caldes d’Estrac entre Gent d’Estrac i JxCat estableix que a mig mandat l’alcaldia que ara ocupa Albert Batlle (Gent d’Estrac) passarà a mans d‘Elisabeth Segura, cap de llista de Junts per Caldes d’Estrac.
El mateix passarà a Teià. En aquest cas, fruit del pacte entre Gent de Teià i ERC, el mandat comença al municipi amb Gemma Rosell (Gent de Teià) com a alcaldessa i el finalitzarà Èrica Busto (Compromís amb Teià-ERC).
Podeu veure el llistat complet d’alcalides CLICANT AQUÍ
Junts x Cat s’imposa amb 10 alcaldies
Tot i que el PSC va ser la llista més votada al Maresme, JxCat ha assolit un terç de les alcaldies de la comarca (10) mentre els socialistes en tenen 7 igual que ERC. Per la seva banda els Comuns mantenen l’alcaldia de Sant Iscle de Vallalta on Eduard Turón renova càrrec amb la candidatura Som-hi per Sant Iscle. La batllia dels 5 municipis restants: Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Teià i Tiana està en mans de candidatures locals independents.
Els resultats electorals han facilitat el canvi de color polític en 11 municipis: Arenys de Mar, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar.
La fotografia dels pactes ha assegurat la presència de JxCat en 14 governs locals. El PSC estarà en 11 governs municipals, igual que ERC; els Comuns en 3 Ara Pacte Local (PdCAT) en 1 la CUP en 1 i el PP també en 1. Aquest repartiment pot variar els propers mesos perquè hi ha municipis on encara s’estan negociant pactes de legislatura que donin més estabilitat al govern local.
A hores d’ara, en 4 municipis hi ha hagut pacte entre JxCat i PSC (Calella, Dosrius, Montgat i Tordera); en 2 muncipis han pactat ERC i PSC (Alella i El Masnou) i en Premià de Mar s’ha signat pacte de govern entre JxCat i ERC. Aquests 2 partits també compartiran govern a Canet de Mar amb Canetencs i Som Canet. L’únic pacte que ha donat entrada al govern municipal a la CUP ha sigut a Arenys de Munt on han arribat a un acord amb ERC.
En 8 municipis no s’han necessitat cap pacte electoral perquè les urnes van donar majories absolutes. Es tracta d’Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Òrrius, Pineda de Mar,Premià de Dalt, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana.
El projecte presentat per l’Àrea de Projectes Estratègics i Europeus del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 rebrà una dotació de 3 milions d’euros. El projecte impulsa l’obertura de nous recorreguts en bicicleta fomentant la mobilitat sostenible del territori.
El nou traçat té com a eix principal la incorporació de la comarca a la xarxa EuroVelo que, actualment, connecta el continent europeu a partir de 17 rutes ciclistes. Una d’aquestes rutes -la número 8- és la Mediterrània i uneix Cadis amb Atenes i Xipre. Al seu pas per Catalunya, es troben alguns trams sense definir. Amb l’ajut dels fons europeus es vol perllongar el recorregut de la ruta al llarg de la costa del Maresme.
L’eix principal està en execució per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la pacificació de la N-II, i la inversió que farà el Consell Comarcal complementarà aquest eix principal amb els eixos transversals que uneixen els territoris d’interior amb els de costa.
El projecte, però, va més enllà del circuit EuroVelo ja que vol contribuir a generar un turisme més sostenible a la comarca i impulsa la transformació de la mobilitat del Maresme aprofitant les oportunitats generades a partir de la supressió del peatge de la C32 i dels projectes de pacificació de la N-II.
A més, promou “l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”, recentment aprovada pel Consell Comarcal, que té com objectiu principal mitigar els efectes del canvi climàtic fomentant la reducció energètica provinent de combustibles fòssils i la transició cap a energies verdes. A més, coincideix amb els objectius que proposa, en matèria de planificació turística, el desplegament del Pla Estratègic de Turisme del Maresme aprovat l’any passat pel Consorci de Promoció Turística.
En aquest marc, planteja actuacions en camins, rieres, platges i boscos. Espais que donen identitat pròpia al Maresme i que cal preservar des d’una visió respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les vulnerabilitats del territori davant la situació d’emergència climàtica.
En concret, el Projecte contempla un total de 20 actuacions dins de 4 eixos programàtics (Transició verda i sostenible, Millora de l’eficiència energètica, Transició digital i Competitivitat) que es desenvoluparan en els tres propers anys.
Perfum, flors i enogastronomia són els elements que singularitzen el Maridatge dels sentits, un esdeveniment únic que -per les seves característiques- converteix el Maresme i, en concret el municipi de Teià, en punt de referència internacional del sector del perfum. També en un important aparador de l’enogastronomia amb la DO Alella com a pedra angular i en un element de suport a la floricultura maresmenca.
La VI edició del Maridatge dels sentits se celebrarà del 3 al 7 de maig a Teià i, en aquesta ocasió, tindrà com a fil conductor la bergamota, un cítric molt aromàtic del qual s’extreu una essència molt utilitzada en perfumeria. S’ha triat aquesta nota olfactiva com a homenatge pòstum a qui va ser el president del jurat del Concurs Internacional des de la seva creació, el mestre perfumista maresmenc de reconegut prestigi internacional Rossend Mateu qui, segons ha dit la perfumista Irene Gisbert, era “un enamorat de la bergamota de Calàbria. I, més concretament, del fruit produït en una finca específica” .
El Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent, activitat del Maridatge dels sentits adreçat específicament a professionals, ha tornat a recollir propostes dels cinc continents i ja té 12 composicions finalistes que es disputaran els 3 premis del concurs en joc. El premi absolut del jurat, que a partir d’ara durà associat el nom de Rossend Mateu i estarà dotat amb 2.500 euros; el premi al millor perfumista independent, i el premi del públic, que s’escollirà per votació popular entre el 10 d’abril i el 5 de maig gràcies a la distribució de mostres a diverses ciutats d’Andorra i l’Estat espanyol. Es tracta de Perfumeria Regia, Las Topettes, Isidro Cosmetic Shop i Julia Bonet Store, a Barcelona; de Ruiz de Ocenda, a Bilbao, i dels centres de Perfumeria Júlia a Les Escaldes, Mataró, Madrid i Saragossa. A Teià, les mostres es podran olorar i votar a La Unió.
D’altra banda, el Sopar dels sentits a quatre mans tindrà lloc el dimecres 3 de maig i anirà a càrrec de la xef biodinàmica del Baix Empordà Iolanda Bustos i de Miquel Aldana, cuiner del restaurant masnoví amb estrella Michelin Tresmacarrons.
També destaca la cloenda del primer cicle de conferències del projecte Aromateià (divendres 5 de maig) que anirà a càrrc del sommelier Josep Roca del celler de can Roca sota el títol “De la bergamota a Proust. Un viatge aromàtic. Vins sentits i paratges encapsulats”.
Podeu veure el conjunt d’activitats que ofereix el VI Maridatge dels sentits entre el 3 i el 7 de maig en aquest programa.
L’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal ha analitzat totes les dades referents a l’evolució demogràfica del Maresme, una comarca densament poblada que segueix un ritme de creixement alcista des de 1988. Les projeccions apunten que en 2031 el Maresme s’acostarà al mig milió d’habitants i el percentatge de població major de 65 anys superarà el 23%.
Tot i els contrastos entre els 30 municipis de la comarca, hi ha característiques comunes: tendència a l’envelliment de la població com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i del descens de la natalitat i guany de població gràcies al saldo positiu en els moviments migratoris, principalment els interiors, tal com reflecteixen els darrers informes.
Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).
La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.
També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.
Projeccions de població
Segons les projeccions realitzades per l’IDESCAT, el Maresme arribarà als 497.502 habitants l’any 2031 amb un increment intens de la població de 65 anys o més que passaria a representar el 23,30% del total, en canvi -a conseqüència de la davallada de la natalitat, el grup de 0 a 15 anys baixaria del 16,29% al 13,18%.
Les projeccions per municipis indiquen que tots registraran un increment d’habitants en els propers anys sent Caldes d’Estrac el que tindrà un augment percentual més destacat (17,84%), seguit d’Òrrius (14,87%) i Tordera amb un creixement del 13,93%.
En canvi, el municipi maresmenc que apareix a les projeccions amb un increment poblacional menor és Premià de Dalt (1,21%), seguit de Vilassar de Mar (3,45%) i Vilassar de Dalt (3,72%).
Pel que fa a la piràmide demogràfica, s’apunta que el pes de la població jove que ara es mou entre els 14,17% (Caldes d’Estrac) i el 18,55% (Sant Iscle de Vallalta) passarà el 2031 a la forquilla de l’11,07% (Canet de Mar) i el 16,74% (Òrrius).
En el cas del grup de 16 a 64 anys, que actualment fluctua percentualment entre el 58,95% (Alella) i el 67,11% (Sant Iscle de Vallalta), es mourà entre el 61,18( (Alella) i el 67,97% (Òrrius).
Finalment, el col·lectiu de persones de 65 any i més que actualement oscil·la entre el 14,26% (Dosrius i Pineda de Mar) i el 22,03% (Arenys de Mar) es mourà entre una forquilla del 18,17% (Sant Iscle de Vallalta) i el 27,34% (Teià).
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
Infància, persones amb capacitats diferents, adolèscència i gent gran són els 4 eixos sobre els quals pivota el programa social que s’ha marcat la Fundació Crea Dance Maresme per millorar el benestar personal a partir del moviment del cos. L’entitat, presentada dijous, va més enllà i vol fer del Maresme un referent internacional de les arts escèniques.
Aquesta fundació neix gràcies a la visió de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. És una entitat pionera a Catalunya de caràcter publico-privat, amb seu al Maresme, que sorgeix com una eina de transformació social a través de les arts escèniques, especialment la dansa, que vol ajudar en la vertebració del territori i contribuir a la millora de la vida de les persones des d’una postura compromesa amb la comunitat.
El Consell Comarcal del Maresme forma part del patronat de la Fundació a través del Vicepresident 1er Joaquim Arnó i del Conseller de delegat de Serveis a les Persones Marc Bosch. També en formen part les clíniques Fertilab amb la seva fundadora, Marta Antich, com a presidenta.
Joaquim Arnó explica els objectius de la Fundació
La Fundació Crea Dance busca generar una estructura que doni suport a les arts escèniques i a l’educació i que dinamitzi i humanitzi el panorama social a partir d’una companyia de dansa de gran qualitat com a motor del projecte, una entitat que s’inspira en models d’organitzacions culturals i companyies de dansa d’arreu del món que Maria Rovira ha conegut i en les quals ha treballat al llarg de la seva trajectòria internacional com a coreògrafa.
En aquest sentit, tal com explica el conseller Marc Bosch, el projecte encaixa amb la línia de projecció i suport cultural que s’ha marcat el Consell Comarcal del Maresme
Un programa social i transformador
El programa social de la Fundació Crea Dance parteix de la dansa com a motor vehicular amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones. Un ambiciós projecte que, mitjançant la incorporació d’aliances amb les diferents entitats locals referents vol donar visibilitat a la societat i al territori. Les quatre línies d’actuació del programa són la infància, l’adolescència, les persones amb capacitats diferents i la gent gran.
En aquest sentit ja s’ha iniciat el primer programa. La Crea Dance està col·laborant amb la Fundació Maresme i les ballarines i ballarins de la companyia ofereixen activitats a les persones amb diferents capacitats. Ho explica la directora artística Maria Rovira
En el cas de la infància, l’objectiu és fer arribar el llenguatge de la dansa mitjançant tallers on es treballa amb el cos, el moviment, la música i també l’espai a través d’experiències artístiques per als petits i les seves famílies. Per al col·lectiu dels adolescents es dotarà d’eines i valors als joves perquè puguin créixer personalment com a individus únics, facilitant la seva integració al grup i la societat tot reforçant la seva autoestima i fomentant els intercanvis entre generacions.
Pensant especialment en la gent gran, la Fundació Crea Dance organitzarà sessions de treball corporal, teatral i de dansa en equipaments públics o residències amb la finalitat d’apropar la música i la dansa al col·lectiu sènior que té dificultats a l’hora de desplaçar-se i que tinguin un espai propi en el seu dia a dia per a connectar amb el grup i amb la creativitat. També a través de tallers per les persones cuidadores; des de com carregar pesos correctament, aprendre a reduir l’estrès, com cuidar-se emocional i mentalment a un mateix, etc.
Crea Dance Company
La Crea Dance Company és una companyia resident a Mataró amb la coreògrafa Maria Rovira com a Directora Artística. La darrera producció ha estat Odissea, un viatge trepidant a través de les imatges amb una creació visual on el treball físic i a la vegada poètic ens porten la idea d’absència, de supervivència i de la petjada palpable del sentiment, que tot just s’ha representat al Teatre Monumental de Mataró després de l’èxit del Mercat de les Flors, qui n’és coproductor juntament amb Los Teatros del Canal.
El Rèquiem de Mozart és una obra que parla de la vida, de la mort i de la injustícia dels jutges. Una obra espiritual que ens connecta amb la nostra ànima que es va estrenar el 2019 en coproducció amb la Factoria Cultural de Terrassa i en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i que va guanyar el Premi Butaca 2020 al “Millor espectacle de Dansa” i el “Premio del Público del Teatro de las Rojas de Toledo” el 2021.
Carmina Burana és un producció basada en poemes medievals que van estar amagats durant segles per la seva contraposició als valors religiosos de l’època, uns versos que parlen del plaer de la vida terrenal. Evangelium és una obra de dansa-teatre creada per a quatre intèrprets masculins que es va estrenar el 2010 i que s’ha actualitzat i reprès el 2021, que reflexiona sobre la naturalesa humana i els seus sentiments atàvics.
ATENCIÓ: CANVI D’UBICACIÓ. L’acte es farà a l’Ateneu Centre Cultural (carrer Bonaire 3) de Mataró
El proper dimecres, 25 de gener, es presentarà a l’Ateneu Centre Cultural (carrer Bonaire 3 de Mataró) la Fundació Crea Dance, una nova entitat maresmenca que neix amb la voluntat de fer de la dansa un motor per promoure el benestar de les persones en totes les etapes de la seva vida i en qualsevol situació personal.
La Fundació, impulsada per la coreògrafa mataronina Maria Rovira, compta amb la implicació del Consell Comarcal del Maresme per reforçar els projectes socials que tirarà endavant aquesta entitat i, especialment, els adreçats als col·lectius més vulnerables de la comarca.
Els detalls de l’activitat que durà a terme la Fundació Crea Dance s’explicaran en el decurs d’un acte públic en el qual hi haurà una actuació de Crea Dance Company. Prèviament, s’oferirà una roda de premsa.
RODA DE PREMSA:
Dimecres, 25 de gener
18.00h.- Presentació als mitjans de comunicació de la Fundació Crea Dance a càrrec de Maria Rovira, directora artística de la Fundació; i dels patrons de la Fundació Joaquim Arnó (vicepresident 1er del Consell Comarcal del Maresme) i Marc Bosch (conseller de Cultura del Consell Comarcal del Maresme)
18.30h.- Presentació pública de la Fundació Crea Dance amb les intervencions de Damià del Clot, president del Consell Comarcal del Maresme i Marta Antich, presidenta de la Fundació. L’acte es complementarà amb una actuació de la companyia Crea Dance Company.
LLOC
Ateneu Centre Cultural (Carrer Bonaire 3 de Mataró)
El Maresme torna a participar a la iniciativa d’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsada per entitats de Mallorca amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. L’acte, a més, vol reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
Enguany, sota la coordinació de l’Institut Ramon Muntaner i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, s’hi han sumat 3 municipis maresmencs: Santa Susanna, Vilassar de Mar i Sant Vicenç de Montalt que és la primera edició en la qual hi participa. L’encesa de torres aplegarà aquest any 26 poblacions i 33 torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i País Valencià i 78 elements patrimonials d’arreu de Mallorca.
L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí. A més, a totes les poblacions participants es llegirà el Manifest que denuncia que la Mediterrània s’ha convertit en “la fosa mortal d’Europa” on en el darrer any han perdut la vida almenys 1.988 persones. El document també condemna que “la calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies“.
En el cas del Maresme, les accions es duran a terme a la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar, a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna i a la torre de gauita de Can Valls de Sant Vicenç de Montalt.
Clou amb èxit la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local i el Maresme es converteix en territori pioner en aquesta nova modalitat de cooperació interadministrativa que ha permés, tal com apunta el conseller de Serveis als Municipis Andreu Bosch, “donar resposta a una demanda del món local des d’un model d’eficiència i treball cooperatiu entre administracions “.
La selecció unificada d’agents de policia local ha estat impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament d’Interior i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb l’objectiu de facilitar que els municipis puguin cobrir les seves places de policia a partir d’un únic procés selectiu que, a més, genera una borsa de personal interí per cobrir-ne vacants.
Un sistema innovador que, tal com ha anunciat la directora d’Administració de Seguretat, Sònia Andolz, “es replicarà properament en altres territoris de Catalunya que ja s’hi han mostrat interessats“.
En aquesta primera convocatòria s’han ofertat 11 places d’agent de policia local (4 a Calella, 2 al Masnou, 1 a Sant Andreu de Llavaneres, 1 a Sant Vicenç de Montalt, 1 a Teià, 1 a Vilassar de Dalt i 1 a Arenys de Mar) i, una vegada finalitzades totes les proves de selecció, avui s’ha fet l’acte oficial d’adjudicació de places amb l’assistència de les 11 persones que han obtingut millors qualificacions d’entre les 269 que van ser admeses al procés selectiu.
Abans de començar a exercir com a agents, però, hauran de superar el curs de formació bàsica per a policies que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya. La directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Marta Roca, ha encoratjat els aspirants a aprofitar la formació que començarà els dies 3 i 4 de gener. “Hem de construir un sistema de seguretat que ens permeti fer front al reptes, cada dia més complexes, que ens planteja la societat” ha dit Roca.
Borsa d’interins
La segona pota de la selecció unificada d’agents és la configuració d’una borsa d’agents interins per cobrir les vacants de 12 municipis de la comarca: els 7 anteriorment esmentats i Caldes d’Estrac, Cabrera de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar.
La borsa està formada per 44 aspirants i a partir de dilluns el Departament d’Interior contactarà amb els municipis participants per explicar-los el procediment a seguir per sol·licitar l’accés a la borsa.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
