Comunicat subscrit per tots els grups comarcals a excepció del de la CUP.
Podeu veure el comunicat CLICANT AQUÍ
Comunicat subscrit per tots els grups comarcals a excepció del de la CUP.
Podeu veure el comunicat CLICANT AQUÍ
La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.
Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.
En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.
L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.
La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.
En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.
En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.
Es compleix el calendari previst i, segons ha anunciat ADIF, el trànsit ferroviari entre Malgrat de Mar i Blanes, en la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, es restablirà el proper 9 de desembre, una vegada finalitzades les obres del nou pont sobre la Tordera. La connexió entre aquestes poblacions va quedar interrompuda la matinada del 22 de gener quan la forta crescuda de la Tordera, a conseqüència del temporal Glòria, va afectar greument l’estructura de l’anterior pont.
La construcció del nou pont ha requerit una inversió superior als 10 milions d’euros (IVA inclòs.
Per al muntatge de la nova via, s’han utilitzat 792 metresd de carril, 633 travesses i 1,486 m3 de balast. S’han muntat 1.200 metres de catenaria i s’han estès 11.404 metres d’instal·lacions de seguretat i comunicacions.
La circulació de trens entre Malgrat de Blanes va quedar interrompuda la matinada del 22 de gener quan la forta crescuda de les aigües de la Tordera va provocar el col·lapse d’una de les 14 piles del pont, de 202 metres de longitud, que va ser arrossegada per la corrent.
ADIF executarà, entre el 5 i el 8 de desembre, la darrera fase de les obres de trasllat de les vies de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet a l’interior de l’estructura de la futura estació de La Sagrera. Això comportarà, tal i com ja s’havia anunciat, la interrupció del trànsit ferroviari entre les estacions de Badalo a i El Clot.
Segons ha anunciat ADIF, la previsió és que al llarg del dimarts, 8 de desembre, els trens comencin a circular pel nou traçat.
R1 (l’Hospitalet de Llobregat – Malgrat/Maçanet-Massanes por Mataró)
Els dies 5, 6, 7 i al llarg del 8 de desembre, els trens del Maresme començaran i acabaran el seu recorregut a l’estació de Badalona
Per mantenir una informació actualitzada sobre les modificacions del servei es poden consultar les webs: www.rodaliesdecatalunya.cat, www.renfe.com i www.adif.es
El telèfon d’informació és el 900 41 00 41
Les informacions també es poden seguir a través de les Apps Rodalies de Catalunya i Adif en tu móvil; i a les xarxes socials: @rodalies, @renfe i @infoadif.
APUNTS HISTÒRICS
La comarca del Maresme, amb 398,5 km2 de superfície, és una de les set comarques més petites de Catalunya. Tot i això és la quarta comarca més poblada.
Situada a l’est del país, s’estén a través d’una franja de territori estreta i allargada entre la Serralada Litoral i la costa. Muntanya i mar que fan que parlem d’un territori identificat amb el verd i el blau. Una comarca, a més, amb una climatologia privilegiada gràcies a la protecció de la serralada. Gaudeix d’un clima agradable, mediterrani, de cel clar i lluminós que li permet gaudir d’un 75% de dies assollejats a l’any.
La comarca està formada per 30 municipis amb una població que oscil·la entre els gairebé 700 habitants d’Òrrius i els 124.000 de Mataró que n’és la capital administrativa.
El Departament de Territori i Sostenibilitat i la Mesa de Mobilitat, amb representació de totes les forces polítiques amb presència comarcal, han aprovat el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme que planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025 tot responent al nou context que viurà la comarca a partir del 31 d’agost de 2021 amb la desaparició dels peatges.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, qui aquest matí ha presidit la reunió de la Mesa de Mobilitat, ha batejat el nou escenari com el de la “mobilitat 3.0” caracteritzat per la modificació dels fluxes circulatoris que es produiran amb l’eliminació de les barreres de peatges.
Amb aquesta previsió, el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme neix com el full de ruta consensuat entre les administracions i el territori per guiar les actuacions en matèria de mobilitat durant els propers 5 anys. Les 32 actuacions previstes, amb un pressupost de 430 milions d’euros, s’inscriuen en 4 eixos d’actuació:
Les principals actuacions se centren en la millorar de la funcionalitat de la C-32 com a via lliure de peatges, la transformació de la NII en una via més cívica, la millora de la xarxa local per als desplaçaments interurbans, el foment de la connectivitat i intermodalitat en bicicleta i a peu i la millora de l’oferta i el temps del transport públic (bus i rodalies). En aquest darrer punt, l’objectiu és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%.
Totes aquestes actuacions comparteixen l’objectiu d’avançar cap a la sostenibilitat del territori en un marc d’emergència climàtica. S’ha calculat que suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat s’ha compromès a situar la mobilitat del Maresme “a l’agenda del Govern de la Generalitat i en un lloc preeminent de les relacions de la Generalitat amb el Ministeri“. De fet, ha avançat que en els propers dies se celebrarà una reunió entre les dues administracions en la qual es posarà el tema sobre la taula amb l’objectiu de concretar dates i inversió.
Els treballs de construcció del nou pont ferroviari entre Malgrat de Mar i Blanes avancen al ritme previst i la circulació de trens es podria restablir a finals d’any. La connexió entre aquestes poblacions va quedar interrompuda la matinada del 22 de gener quan la forta crescuda de la Tordera, a conseqüència del temporal Glòria, va afectar greument l’estructura de l’anterior pont.
El nou, que té un pressupost de 8,6 milions d’euros, ja està acabat i actualment s’està treballant en el muntatge de la via. Dsprés s’hauran de col·locar les instal·lacions d’electrificació, la senyalització i la canalització de les instal·lacions de telecomunicacions. Tot plegat, segons Adif, estarà enllestit el mes de novembre. La previsió és que durant el mes de desembre es faci la validació de la seguretat de la instal·lació i aquest nou tram pugui entrar en funcionament a finals d’any.
L’anunci s’ha fet en el decurs de la visita a les obres realitzada per la delegada del Gobierno a Catalunya, Teresa Cunillera, qui ha anat acompanyada pel director general de Conservació i Manteniment d’Adif, Ángel Contreras; el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot; l’alcalde i el primer tinent d’alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader i Jofre Serret; la quarta tinent d’alcalde de Blanes, Marina Vall.llosada; i el subdelegat del Gobierno a Girona, Albert Bramon.
Damià del Clot ha valorat positivament el desenvolupament de les obres tot recordant que cal més inversions per reforçar les infraestructures bàsiques del Maresme, una comarca que ha estat tradicionalement molt castigada per la meteorologia, “uns episodis que cada vegada són més freqüents i devastadors com a conseqüència del canvi climàtic. Cal que ens anem preparant per a un llarg hivern” ha afegit.
Més informació. NOTA INFORMATIVA de la Delegació del Gobierno a Catalunya
“Avui és un dia històric que culminarà el 31 d’agost de 2021“, així ha qualificat el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, l’anunci de licitació de l’Estudi de la mobilitat al corredor de la C-32 al Maresme amb l’alliberament del peatge. Proposta de millores i de reconfiguració viària que ha presentat el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, en una reunió mantinguda a la seu del Consell Comarcal.
El 31 d’agost de 2021 finalitza la concessió i s’alliberarà de peatges la C-32 posant punt i final a una reinvindicació històrica de la comarca i obrint un nou repte que és la reordenació de la mobilitat al seu pas pels municipis maresmencs i, especialment, el paper que ha de jugar-hi la N-II. Aquesta via actualment és la principal artèria en matèria de mobilitat gratuïta a la comarca i també un punt negre per la seva elevada sinistralitat, així com una barrera per al desenvolupament dels municipis que travessa.
Les primeres anàlisis sobre els efectes que tindrà l’alliberament dels peatges de la C-32 xifren entre 6.000 i 15.000 vehicles diaris la reducció de trànsit que tindrà la N-II, fet que permetrà pacificar aquesta via.
L’estudi encarregat per la Generalitat analitzarà la configuració viària actual i , en base a macro i micro simulacions de trànsit, posarà sobre la taula diferents propostes d’actuació per millorar la connectivitat i reconfiguració del conjunt de la xarxa viària. Isidre Gavín ha remarcat que aquest estudi aportarà una “mirada global a la mobilitat al territori” i que qualsevol proposta d’actuació serà pactada amb la comarca.
L’estudi, licitat aquesta setmana, estarà acabat en un termini de 6 mesos.
Més informació sobre l’estudi en AQUEST DOCUMENT
El Maresme es troba actualment en nivell 2, segons els criteris establerts en el Pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya aprovat per la Generalitat. Això vol dir que els brots de coronavirus detectats en diversos municipis de la comarca ara per ara estan controlats. Cal, però, no baixar la guàrdia, seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i no relaxar les mesures personals de prevenció. Aquest és el missatge que Salut ha transmès a les alcaldies en la reunió mantinguda avui i en la qual també ha participat el Delegat Territorial del Govern, Juli Fernández.
La prioritat és aplicar l’estratègia comunitària basada en la prevenció, ràpida detecció de casos, registre de contactes estrets i aïllament, tant dels casos positius com dels possibles, per tal de trencar la cadena de transmissió. En aquest punt, Salut ha demanat la col·laboració dels ajuntaments en totes les necessitats puntuals i urgents que puguin sorgir en cada municipi.
En l’apartat de prevenció, la població és la principal actora. El virus continua present i la única forma de contenir-lo és seguir les normes de protecció: ús correcte de la mascareta en espais oberts i tancats, higiene de mans, mantenir una distància física de seguretat de metre i mig, evitar les aglomeracions i reduir les interaccions fora del nucli per persones convivents.
El Maresme ha registrat 550 defuncions per coronavirus (una aquesta setmana), el que representa una taxa de mortalitat de 12,15 per cada 10.000 habitants, lleugerament inferior a la global de Catalunya que se situa en el 12,74.
Segons les dades recollides a l’informe “Seguiment de l’impacte de la COVID-19 al Maresme. Salut / Mercat de treball i teixit empresarial / Activitat econòmica” que actualitza cada divendres l’Observatori de Desenvolupament Local, els casos positius continuen creixent en els municipis de la comarca.
Durant la darrera setmana, s’han detectat 154 nous positius amb PCR i 2.748 persones estan dins del col.lectiu de “casos sospitosos”.
El Consell d’Alcaldies celebrat aquesta setmana ha donat llum verda a la iniciativa presentada pel Consell Comarcal del Maresme de constituir un ens per promoure i gestionar habitatge social en les seves diferents tipologies.
Tal i com constata la Diagnosi sobre la pobresa i la vulnerabilitat social al Maresme, l’accés a l’habitatge és una problemàtica comuna a tots els municipis i una de les vies prioritàries d’actuació per combatre la pobresa al territori. Una fita complexa que requereix l’elaboració d’estratègies polítiques a nivell supralocal.
En aquesta línia, el Consell Comarcal ha presentat a les Alcaldies del Maresme el projecte de creació d’un ens de caire públic -amb participació dels diferents ajuntaments, entitats del tercer sector i operadors privats- per enfocar, dissenyar i planificar actuacions coordinades que pemetin incrementar el parc d’habitatges de lloguer a la comarca a preus assumibles evitant d’aquesta manera l’exclusió residencial.
L’objectiu principal és que els habitatges buits s’omplin amb persones que ho necessiten, que el sòl disponible per a habitatge social a la comarca es pugui executar pensant bàsicament en habitatges de lloguer i que finalment es pugui disposar de més habitatge social en les seves diferents tipologies aprofitant tots els recursos públics i privats en habitatge al territori
Després de rebre l’aval del Consell d’Alcaldies, el Consell Comarcal estudiarà les diferents formes jurídiques que podria tenir aquest organisme per facilitar la seva eficàcia.