Inici Notícies Pàgina 28

Notícies

Més popular

La taxa d’atur al Maresme baixa del 10%

Per primera vegada des del període anterior a la crisi de 2008, el Maresme registra una taxa d’atur inferior al 10% acostant-se a a la provicial i a la catalana. El Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal també mostra que la taxa d’atur només supera aquest llindar en 6 dels 30 municipis del Maresme.

Les darreres dades indiquen que a la comarca hi ha 21.594 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a aturades. Són 257 menys que el mes de febrer i 9.127 menys que l’any passat. En termes percentuals, la desocupació ha baixat intermensualment un 1,18% i interanualment un 7,03%.

La reducció de l’atur en comparació amb el mes de febrer s’ha donat en tots els grups d’edat, a excepció del de les persones d’entre 16 i 24 anys que registra un increment de 64 persones, i en tots els sectors econòmics, tret de l’agricultura, sent la construcció el sector on percentualment ha baixat més la desocupació. També augmenta el nombre de persones aturades entre el col·lectiu registrat com a Sense ocupació anterior (SOA).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és desigual. El descens de l’atur s’ha comptabilitzat en 21 d’ells i ha incrementat en els altres 9.

Pel que fa a la taxa d’atur agafa una forquilla d’entre els 4,84% de Tiana i el 14,46% de Pineda de Mar. Superen la taxa comarcal (9,99%) 6 municipis: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març:

El 90% de les transaccions immobiliàries que es fan al Maresme són d’habitatges de segona mà

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Consell Comarcal posa en marxa un nou recurs per conèixer l’impacte del turisme estranger a tots els municipis del Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha presentat “Turistes estrangers al Maresme“, un nou recurs estadístic que aporta informació amb periodicitat mensual sobre el nombre de turistes estrangers que han visitat cada municipi de la comarca, així com el seu país de procedència.

La consellera delegada de Teixit Productiu del Consell Comarcal i presidenta del Consorci de Turisme, Carme Ponsa, considera que aquest nou recurs serà de gran utilitat tant per a les administracions com per al sector turístic. “En una comarca, com el Maresme, on el turisme té un elevat pes és important disposar d’informació actualitzada que ens ajudi a fer un seguiment, valorar i dissenyar campanyes i productes específics per fer més atractiva l’estada de les persones que ens visiten“.

Ponsa ha afegit que tot i que són els municipis del Maresme Nord els principals receptors de turisme estranger, les dades indiquen que cada vegada hi ha més visitants que trien localitats de la comarca que, fins ara, no havien tingut tradició turística. En aquest sentit, el nou recurs que ofereix el Consell Comarcal “és important perquè acosta la lupa als 30 municipis permetent fer una cerca localitzada de les dades i evolució en cadascun d’ells“.

“Turistes estrangers al Maresme” presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada. També poden conèixer el país de procedència dels visitants.

574.615 turistes estrangers fins al mes de setembre

Segons les darreres dades incorporades a l’informe “Turistes estrangers al Maresme”, la comarca pot igualar o superar les xifres de l’any passat. L’any 2022 ens van visitar 649.334 turistes procedents d’altres països i els registres fins al mes de setembre ja computen 574.615 visitants.

Aquest mes d’agost el Maresme ha rebut 131.754 turistes estrangers, una mica menys dels que havia rebut al juliol (-0,39%; -522 persones) però, 15.522 més dels que van visitar la comarca l’agost de 2022.

Els països emissors principals han estat França (22,8%), el Regne Unit (17,1%), els Països Baixos (14,0%) i Alemanya (13,7%).

Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar són els municipis que han rebut més turistes estrangers aquest agost i n’han acumulat, respectivament, el 21,8%, 19,2% i 16,0% del total del mes. En concret, a Santa Susanna es van registrar 28.759 turistes estrangers; 25.280 a Calella i 21.096 a Malgrat de Mar.

Els increments interanuals més intensos -en termes relatius- s’han experimentat a Sant Cebrià de Vallalta (90,70%), Teià (83,54%) i Vilassar de Dalt (82,56%). En termes absoluts, s’han registrat a Santa Susanna (+5.541), Mataró (+2.672) i Calella (+2.336). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”

El Ple comarcal expressa el seu rebuig a la instal·lació d’una planta d’aglomerat asfàltic a Dosrius

El Ple del Consell Comarcal del Maresme celebrat dimarts va aprovar una moció mostrant el seu rebuig a la posada en marxa d’una planta d’aglomerat asfàltic al municipi de Dosrius. El text – presentat conjuntament pels grups comarcals de la CUP, Junts, ERC, PSC, Comuns i Ara Pacte Local – va comptar també amb els vots favorables del grup comarcal del PP. VOX va ser l’únic que s’hi va posicionar en contra.

La moció aprovada pel CCM exposa que el projecte de l’empresa Obres i asfaltatges Tarraco SL pot comportar una problemàtica mediambiental i de salut per a la població ja que “els vents de marinada i garbí impulsen les partícules en suspensiódirectament des de la pedrera als habitatges de Can Massuet del Far“. A més, sosté que la seva posada en funcionament comportaria problemes de circulació a les carreteres d’accés a la població (B-510 i BV-5101) i a la Ronda Francesc Macià que creua el nucli urbà de Dosrius.

Amb aquest posicionament contrari, el Consell Comarcal es posiciona al costat de l’Ajuntament de Dosrius que el passat 28 de setembre va mostrar també el seu rebuig a la instal·lació d’aquesta planta d’aglomerat adfàltic a la pedrera del Rocà.

DOCUMENT:

Moció per manifestar el rebuig del Consell Comarcal del Maresme a la instal·lació d’una Planta d’Aglomerat Asfàltic al municipi de Dosrius

Jordi Marqueño assumeix la gerència del Consell Comarcal del Maresme

Jordi Marqueño Bassols assumeix la gerència del Consell Comarcal del Maresme després del seu nomenament en la sessió plenària celebrada ahir. Marqueño, advocat de professió i amb experiència en el món local com a regidor de govern a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta des de 2019, agafa el testimoni de l’anterior gerent Anna Antoja Serra amb “il·lusió i la voluntat d’aportar a l’organització una visió externa i, a la vegada, propera amb les necessitats dels ajuntaments i la ciutadania del Maresme” .

La gerència és el màxim òrgan directiu de l’administració comarcal. Està integrada en la cúpula de govern i és nomenada pel Ple a instàncies de la presidència de la institució. Tal com estableix la normativa, s’ha de seleccionar en convocatòria pública mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència, així com l’observança dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Les seves funcions principals se centren en:

  • Dirigir l’administració comarcal i executar els acords del Ple.
  • Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.
  • Dirigir, amb els criteris i orientacions dictats per la Presidència el personal de la Corporació.
  • Autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions, en els límits de la delegació que li atorga el Ple i ordenar pagaments, segons els límits que fixen anualment les bases d’execució del Pressupost.
  • Presentar la liquidació anual del Pressupost i retre els comptes anuals del Pressupost, Patrimoni i valors independents i auxiliars.
  • Exercir altres funcions que expressament li són delegades i no afecten les atribucions de la Presidència ni del Ple, enumerades pels articles 13 i 14 del TRLOCC.

Jordi Marqueño va ser proposat per assumir la gerència valorant el seu profund coneixement de la realitat comarcal i de les característiques i idiosincràsia del Consell Comarcal, tant a nivell organitzatiu com social i polític, “fet que es considera bàsic per oferir resultats immediats”. També es va valorar la seva experiència provada en comandament de persones i el fet que incorpora “una perspectiva externa, desvinculada de l’històric de la casa, valorada com essencial per a la realització de la gestió estratègica dels diferents departaments amb la necessària perspectiva i distància en benefici de la corporació“.

El Ple va aprovar el nomenament de Jordi Marqueño com a gerent amb els vots favorables de l’equip de Govern (Junts i ERC), l’abstenció del PSC, PP, APL i Vox i els vots contraris d’En Comú Podem i CUP.

Jordi Marqueño ha substituït avui l’anterior gerent Anna Antoja qui a partir d’ara assumirà funcions d’adjunta a Presidència.




El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

El nombre de persones aturades al Maresme baixa de les 20.000 per primera vegada en 16 anys

El Maresme registra la xifra més baixa de persones aturades dels darrers 16 anys. Per primera vegada des del mes de maig de 2008, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca se situa per sota de les 20.000. El bon comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis ha fet caure la desocupació durant el mes de juny deixant la xifra oficial de persones en situació d’atur en 19.956 i situant la taxa d’atur registral en el 8,83%.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que la construcció és l’únic sector econòmic on s’ha incrementat en un 0,55% el nombre de demandants de feina respecte al mes anterior. També en termes interanuals la construcció, conjuntament amb el grup de persones sense ocupació anterior (SOA), són els únics que reflecteixen un increment de la desocupació.

En total, durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 405 persones a la comarca, una xifra que s’eleva a 1.067 en la comparativa interanual.

Tot i la reducció del nombre de persones sense feina, l’atur maresmenc manté el mateix perfil: una elevada feminització, una concentració en el grup de 55 a 64 anys i una acumulació en les situacions de llarga durada (més de 12 mesos sense feina).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és dispar. En relació al mes anterior, l’atur ha baixat en 21 poblacions, ha augmentat en 6 (Alella, Cabrils, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana) i s’ha mantingut sense variacions en 3 (Dosrius, Òrrius i Vilassar de Mar). En termes interanuals canvia la foto i la reducció de la desocupació es concentra en la meitat dels municipis maresmencs sent Palafolls el que registra un desces interanual més intens (-13,07%) seguit per Sant Pol de Mar (-8,57%) i Cabrils (-7,08%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

El Consell Comarcal posa a disposició de les empreses assessorament tècnic per afrontar la transformació digital

El Consell Comarcal activarà la setmana vinent el programa Digital Business amb la finalitat d’ajudar -amb assessorament tècnic- les micro i petites empreses i les persones autònomes del Maresme en l’inici de transformació digital dels seus negocis.

Amb aquest assessorament especialtizat, el Consell Comarcal del Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona, vol ajudar els petits negocis a ser més competitius.

L’assessorament individualitzat tindrà en compte les característiques de cada empresa i, a més d’ajudar-la a definir la seva estratègia, implementarà accions senzilles com el posicionament SEO, la cerca dels keywords que millorararan el posicionament orgànic i SEM, implementació d’aplicacions al web corporatiu per generar més tràfic i altres solucions digitals de ràpida aplicació per a la petita empresa.

Aquest programa està subvencionat al 100% i limitat a la participació de 15 negocis.

INSCRIPCIONS

El Maresme reclama més línies d’autobús interurbà per millorar la mobilitat

Connexions directes d’autobús amb Barcelona i amb els centres sanitaris i hospitalaris de referència són les principals reivindicacions dels municipis maresmencs per cobrir les necessitats de mobilitat obligada de la població. Aquesta és una de les principals conclusions de la consulta que ha fet el Consell Comarcal als ajuntaments per abordar els problemes de mobilitat del territori amb una perspectiva global.

El tema s’ha debatut avui en el Consell d’Alcaldies en el qual el president Francesc Alemany ha proposat a les alcaldesses i alcaldes fer front comú a l’hora de traslladar al Departament de Territori les necessitats de transport públic. “Som una comarca densament poblada, amb una dependència gairebé exclusiva del tren per abordar les connexions amb Barcelona o entre municipis i tots coneixem el deficitari servei que presta Renfe i les constants incidències que acumula” Alemany també ha dit que si hem d’evolucionar cap a una mobilitat sostenible hem de treballar perquè el transport públic sigui una alternativa real al transport privat ajustant els seus itineraris i freqüències a les necessitats de mobilitat de la població.

En aquest sentit, les demandes dels ajuntaments se centren principalment en el transport públic per carretera. Majoritàriament manifesten la necessitat de tenir servei d’autobusos directes o semi directes que enllacin els municipis maresmencs amb Barcelona amb unes freqüències prou atractives per incentivar-ne l’ús.

També posen de relleu les deficiències que hi ha actualment d’accés als centres hospitalaris de referència. Cal tenir en compte que som una societat cada vegada més envellida i més depenent dels serveis sanitaris. Ara per ara arribar en transport públic als hospitals de Mataró, Calella, Can Ruti o Blanes obliga a fer diferents transbordaments i a invertir temps desmesurats que acaben tenint un efecte dissuasori.

D’altra banda, els municipis de muntanya també demanen millors connexions amb les estacions de tren i municipis de l’Alt Maresme es queixen de les freqüències de pas del tren.

Amb aquestes reivindicacions sobre la taula, el Consell Comarcal consensuarà amb els ajuntaments un document conjunt que s’elevarà al Departament de Territori de la Generalitat.

El 19,4% de les llars del Maresme estan ocupades per persones que viuen soles

 


L’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal ha extret informació de l’estudi elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les característiques de les llars de la comarca a partir del cens de 2001. Segons aquestes dades, des de 1996 el nombre de llars al Maresme ha augmentat el 20%. El 2001 hi havia 127.148 habitatges. Mireu la gràfica d’evolució (document excel)  
Cliqueu aquí .


De les més de 127.000 llars, el 27,3% estan formades per 2 membres, i el 22,6% per tres membres. Cal remarcar però, el fet que el 19,4% de les llars a la comarca siguin unipersonals. De fet, la llar unipersonal ha estat la tipologia que ha sofert un major increment des de 1996, passant de representar el 15% al 19% l´any 2001, i registrant una variació del 54% respecte de l´any 1996. Per altra banda, el seu pes varia força d´uns municipis a uns altres; així, mentre a Caldes d´Estrac representen el 28,70%, a Tiana només representen l´11´70%. D’altra banda, el 44% són llars ocupades per tres o quatre membres, i les llars de més de 5 membres representen menys del 3%. Per veure la situació de l’habitatge a cada municipi del Maresme, consulteu la gràfica, (document excel)  
Cliqueu aquí El 81% de les llars al Maresme són en propietat D’altra banda i pel que fa al règim de tinença de l’habitatge, segons les dades del Cens 2001 publicades aquest mes per l´Institut Nacional d´Estadística, el 81% de les llars al Maresme es tenen en propietat (103.285). D´aquestes, el 52% estan totalment pagades, el 42% tenen hipoteca, mentre el 6% han estat heretades. Només el 14% de les llars del Maresme estan llogades. Consulteu la gràfica, municipi per municipi, (document excel)  
Cliqueu aquí .
1...272829...149Pàgina 28 de 149
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats