Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat un estudi per conèixer la realitat de les persones grans en els municipis de menys de 20.000 habitants que servirà com a base per l’elaboració d’un Pla de foment de l’envelliment actiu de la població.

La Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme -elaborada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona- s’ha fet a partir de l’anàlisi de la demografia i dels equipaments destinats a promoure la participació de les persones grans (casals i equipaments socioculturals, culturals i esportius). A la vegada s’ha recollit també la visió d’ajuntaments i entitats.

El resultat d’aquest treball de camp permet fer una fotografia de la realitat que serveix per plantejar línies estratègiques per millorar les polítiques de gent gran. De fet, per al Consell Comarcal del Maresme és un punt de partida per l’elaboració d’un Pla que ha de servir per planificar polítiques que sintonitzin amb les transformacions socials i reorientin la relació amb la població més gran de 60 anys amb la introducció de l’envelliment actiu com a nou concepte adoptat per l’Organització Mundial de la Salut. Un envelliment actiu que arrenca de la bona gestió de les fases vitals anteriors i que contempla tot tipus d’activitats que es poden seguir desenvolupant (o incorporant-se a la vida diària) d’acord amb l’interès de les persones grans, a partir d’una actitud activa.

De fet, la Diagnosi -presentada dilluns a Arenys de Mar- ja apunta 4 línies estratègiques de treball:

1.- La participació de les persones grans en les polítiques locals de promoció de la participació sociocultural

2.- Les oportunitats de participació sociocultural de les persones grans com a foment de l’envelliment actiu i les relacions intergeneracionals i interculturals.

3.- Els recursos locals per a la promoció de la participació sociocultural de les persones grans i la inclusió social davant problemàtiques especials

4.- La comunicació social sobre la participació sociocultural de les persones grans.

Envelliment demogràfic del Maresme

En els 25 municipis maresmencs de menys de 20.000 habitants hi viuen 56.366 persones majors de 60 anys (són gairebé la meitat -el 49,6%- de la població maresmenca d’aquesta edat). El 46% tenen entre 60 i 69 anys i el 21% tenen 80 o més anys.

En conjunt, hi ha més dones (30.689) que homes (25.677) i la feminització de l’envelliment s’incrementa en els grups d’edat més avançats arribant al 74% en les persones de 90 o més anys.

L’anàlisi de la darrera dècada mostra que el creixement demogràfic de les persones majors de 60 anys ha estat d’un 3% anual i les projeccions fins a 2030 indiquen que es mantindrà aquesta tendència incrementant-se en el grup de persones de 80 o més anys. Per tant, la perspectiva de futur apunta cap a un progressiu envelliment demogràfic de la població maresmenca.

L’àmbit de treball s’ha centrat en els municipis d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.


Podeu accedir a la Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitanta del Maresme clicant aquí

Les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar al Maresme augmenten un 12,4%

El Consell Comarcal del Maresme ja ho té tot a punt per a l’inici del curs escolar 2022-23 que comença una setmana abans del que era habitual. L’alumnat d’infantil i primària tornarà a les aules el dilluns 5 de setembre i el d’ESO, batxillerat i Formació Professional ho farà el dimecres 7 de setembre.

Seguint la línia de treball iniciada el curs anterior, el Consell Comarcal està accelerant la revisió de les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar i ja ha fet un primer atorgament per valor de 6.254.385,67 euros, una quantitat que supera en un 4,5% l’atorgada a inicis del curs passat. De fet, la quantitat de sol·licituds rebudes aquest curs ha augmentat un 12,4%.

En concret, el Consell Comarcal del Maresme ha rebut 11.751 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar i ja n’ha resolt 9.348 (el 79,55%) de les quals, 7.600 han estat concedides i 1.748 denegades per diferents factors, sent el més destacat la superació del llindar de renda màxim establert a les Bases de la convocatòria. En aquests moments, hi ha 2.339 sol·licituds en estudi tota vegada que s’han detectat diferents incidències en la documentació que cal presentar.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, ha explicat que “el Consell Comarcal del Maresme s’ha adaptat als canvis de calendari del curs escolar 2022-23 i ha avançat el primer atorgament d’ajuts perquè les famílies sàpiguen si disposen o no de beca des del primer dia. D’altra banda, ja estem treballant per resoldre els expedients pendents el més ràpid possible”. Bosch també ha assenyalat que 172 ajuts dels concedits van destinats a alumnat desplaçat pel conflicte bèl·lic a Ucraïna

Pel que fa a les sol·licituds denegades, les famílies que no estiguin d’acord amb la resolució poden presentar una reclamació fins al 2 de novembre mitjançant una instància gènerica a la seu electrònica del Consell Comarcal. També del 6 de setembre al 31 d’octubre s’atendrà presencialment les famílies a les dependències del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) els dimarts, dijous i divendres de 9h a 13.30h.

En aquest enllaç es detallen els criteris seguits a l’hora de fer els atorgaments o denegacions i la forma de fer reclamacions.

D’altra banda, el Consell Comarcal gestionarà aquest curs el servei de menjador escolar de 9 centres educatius de la comarca i té previst servir prop de 166.000 menús.

Pel que fa al servei de transport escolar quedarà cobert amb 78 rutes, de les quals 44 es faran amb autobusos i les 34 restants amb taxis que traslladaran l’alumnat amb necessitats educatives especials que han d’assistir als centres que compten amb un SIEI (Suport Intensiu Escolarització Inclusiva). Les rutes disposen d’un servei de monitoratge que acompanya els alumnes en els trajectes i amb el mapa de rutes establertes es cobriran un total de 1.105 estudiants. 

Podeu consultar les rutes de transport escolar al Maresme per al curs 2022-23 en aquest enllaç

La VII Trobada d’escriptores del Maresme ret homenatge a la mataronina Maria Català Serra

L’any passat va ser Santa Susanna i aquest serà Mataró el municipi que acollirà la Trobada d’escriptores del Maresme, un acte promogut pel Consell Comarcal per posar en valor la literatura feta per dones.

En aquesta setena edició, a més de repassar les novetats editorials de l’any, es retrà homenatge a la novel·lista mataronina Maria Català Serra. Català Serra justament és una de les escriptores maresmenques que ha publicat aquest 2022. En concret, “El Combat del dia i de la Nit“, una novel·la històrica situada entre l’Anglaterra del segle XVII i la França del segle XIX.

La VII Trobada d’escriptores del Maresme se celebrarà el dijous 22 de desembre a les 18:30h a la Biblioteca Popular de Mataró (C/ d’En Palau, 18).

El Programa “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” impulsa 11 projectes liderats per dones

El Programa: “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” tanca la seva segona edició havent impulsat 11 projectes liderats per 15 emprenedores maresmenques que durant 4 mesos han estat acompanades per professionals en lideratge femení que les han assessorat i facilitat eines per enfocar professionalment els seus projectes d’autoocupació.

Els projectes treballats han estat molt diversos, però amb denominadors comuns: un enfocament cap a la sostenibilitat, la transversalitat com a bandera i la millora de la qualitat de vida de les persones.

Les noves emprenedores han presentat els seus projectes de negoci aquest dijous en una sessió en què la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero Pinet, les ha felicitat per la feina feta i les ha encoratjat a mantenir activa la seva creativitat, la seva empenta i les ganes d’aportar una visió diferent a les activitats econòmiques.

El Programa “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” que impulsa el Consell Comarcal del Maresme s’enfoca a facilitar la incorporació de la dona al món de l’empresa i l’autoocupació.

La formació impartida -a més de contemplar aspectes generals que ha de tenir en compte qualsevol negoci per aconseguir la seva viabilitat- posa l’èmfasi en la intel·ligència emocional i en reforçar els valors de cadascuna de les participants.

Persistència, intel·ligència, rigor, motivació, empatia i coneixement d’allò que s’està fent han estat part de les qualitats que han demostrat aquestes dones emprenedores que ,a més de fer créixer els seus propis projectes, han finalitzat el programa creant un equip de dones empoderades i amb molta sororitat entre elles. De fet, el programa ha servit també per crear les bases de col·laboració entre diferents projectes.

En aquesta segona edició han partici`pat emprenedores de Cabrils, Arenys de Mar, Sant
Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Teià , Vilassar de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Canet de Mar, el Masnou, Mataró i Premià de Mar.

8 majories absolutes al Maresme

Les eleccions municipals celebrades ahir al Maresme han fet un tomb al mapa polític comarcal i han deixat 8 majories absolutes -una menys que aquest mandat- on ja es pot posar nom i cognoms a la persona que ocuparà l’alcaldia els propers 4 anys.

És el cas d’Arenys de Mar on Estanis Fors (JxCat) ha obtingut 9 dels 17 edils de la corporació municipal; Cabrera de Mar on s’ha imposat Òscar Fernández (JxCat) amb 8 dels 13 escons municipals; Òrrius on Xavier Masgrau (JxCat) ha obtingut 4 dels 7 edils municipals; Pineda de Mar amb Xavier Amor (PSC) que revalida i fins i tot amplia la seva majoria absoluta amb 13 dels 21 membres del consitori; Premià de Dalt amb Josep Triadó (JxCat) que també revalida la seva majoria absoluta amb 9 dels 17 escons; Sant Iscle de Vallalta amb Eduard Turon (Som-hi per Sant Iscle que suma amb Comuns) que manté la seva majoria absoluta amb 7 dels 9 escons municipals; Santa Susanna amb l’incombustible Joan Campolier (JxCat) que torna a obtenir 6 dels 11 edils; i Tiana on s’ha imposat Isaac Salvatierra (de JUNTS) amb 8 dels 13 escons de l’ajuntament.

El mapa municipal maresmenc canvia de color en diferents localitats. El PSC, o candidatures vinculades al partit, han estat la força més votada a Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Caldes d’Estrac (més vots però igualat a 3 regidors amb Gent i Junts) i Canet de Mar també amb empat a 4 edils amb Canetencs.

Junts ha estat la força més votada a Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Calella i Cabrils amb empat a 4 edils amb ERC.

Per la seva banda, ERC ocupa el primer lloc a Alella, Arenys de Munt, El Masnou, Sant Cebrià de Vallalta, Palafolls, Vilassar de Dalt i Montgat (empatant a 4 edils amb el PSC).

A Argentona, Tiana i Teià (amb empat a 4 edils amb ERC) han obtingut el primer lloc candidatures locals no vinculades amb cap partit. I a Sant Iscle de Vallalta la candidatura local més votada suma pels Comuns.

El 33% de la població del Maresme de més de 15 anys té estudis superiors

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha presentat l’estadística dels estudis del Maresme que permet caracteritzar el nivell formatiu de la població a escala municipal i comarcal segons les darreres dades oficials que tenen com a referència l’1 de gener de 2020.

Les dades indiquen que el 33,4% de la població maresmenca de més de 15 anys té un nivell formatiu assolit d’educació superior, un percentatge que augmenta fins al 42,4% en la franja dels 25 als 29 anys.

Són proporcions molt similars a les registrades en el conjunt de l’àmbit català, però l’anàlisi per sexes indica diferències. Les maresmenques destaquen per tenir un nivell formatiu d’educació superior més elevat a l’assolit per les dones en el conjunt de Catalunya (el 35,1% davant del 34,8%). En el cas dels homes, el percentatge a la comarca es troba una dècima per sota del català (el 31,7% davant del 31,8%).

La radiografia sobre el nivell d’estudis de la població maresmenca major de 15 anys reflecteix també que el 28,6% té assolits els estudis de la primera etapa de secundària; el 23,9% els estudis de la segona etapa de secundària i finalment el 14,1% primària o estudis inferiors.

Acotant l’anàlisi a la població d’entre 25 i 64 anys els percentatges canvien en tant que, hi ha molta més probabilitat, que als 25 anys la majoria de les persones hagin acabat la seva etapa formativa reglada. Així, en aquest cas, el 42,4% de les persones del Maresme amb edats compreses en aquesta franja d’edat han assolit educació superior, un 27,8% la primera etapa d’educació secundària, un 24,3% la segona etapa d’educació secundària i un 5,5% la primària o inferior.

En aquesta franja d’edat tots els percentatges són molt similars als registrats al conjunt català.

Nivell formatiu per municipis

L’anàlisi de les dades per municipis mostren que Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar són les localitats maresmenques on més d’un 50% de la població major de 15 anys té assolits estudis superiors. Concretament, a Tiana és del 52,2%; del 51,3% a Cabrils i del 50,1% a Cabrera de Mar.

Només en 6 dels 30 municipis maresmencs, els estudis d’educació secundària o similar són els que obtenen la primera posicició. En ordre alfabètic, són Calella (32,5%), Malgrat de Mar (37,6%), Mataró (33,6%), Palafolls (39,7%), Pineda de Mar (37,2%) i Tordera (40,3%).

D’altra banda, el nivell d’educació primària o inferior és el que menys preval entre la població en tots els municipis. Òrrius (6,4%), Cabrils (7,7%) i Tiana (7,9%) presenten el pes més baix. En canvi, Pineda de Mar (18,8%), Mataró (17,4%) i Canet de Mar (16,6%) són les localitats amb un percentatge més elevat de població major de 15 anys amb estudis primaris.

Si acotem l’anàlisi a la població de 25-64 anys, tots els municipis, menys 4, tenen majoria de la població amb educació superior oscil·lant el seu pes entre el 34,2% de Mataró i el 64,5% de Tiana. A Tordera (41,8%), Palafolls (41,1%), Malgrat de Mar (39,4%) i Pineda de Mar (39,4%) són majoria les persones amb la primera etapa de l’educació primària assolida.

D’altra banda, també en aquesta franja d’edat és poca la població que només ha assolit l’educació primària o inferior i existeixen divergències entre municipis; el pes oscil·la entre l’1’7% de Dosrius i Tordera i el 9,1% de Mataró.

Podeu ampliar aquesta informació consultat l‘Informe sobre el nivell formatiu de la població del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les principals dades es reflecteixen en aquesta infografia:

Lliurament de premis de la XL Mostra Literària del Maresme

Diumenge 26 de novembre a les 11h al Masnou

La Mostra Literària del Maresme arriba a la seva quarentena edició i commemorarà l’efemèride celebrant l’acte de lliurament de premis en el mateix municipi on ho va fer el primer any: El Masnou.

L’acte de lliurament de premis es farà el diumenge 26 de novembre, a les 11h, a l’Espai Escènic Iago Pericot Ca n’Humet (C/ de Fontanils 77 del Masnou)

27 municipis han presentat obres a concurs.

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

El Consell Comarcal del Maresme aportarà suport empresarial i mediambiental al Saló Internacional Nàutic que se celebrarà a Mataró el mes de maig

El Consell Comarcal del Maresme dona suport i participarà activament en el Saló Internacional Nàutic de Catalunya que se celebrarà al Port de Mataró del 17 al 19 de maig. L’objectiu és que aquest esdeveniment sigui un revulsiu per a la promoció de l’economia blava a la comarca, impulsi la cultura d’iniciació a la nàutica al Maresme i serveixi per avançar en la sostenibilitat i la preservació del medi marí.

Concebut com a espai de trobada i celebració de la cultura marítima, el Saló Internacional Nàutic
de Catalunya es perfila, més enllà de la mera exhibició d’embarcacions, com un epicentre d’intercanvi de coneixements, innovació i oportunitats de negoci. És en aquests darrers aspectes que el Consell Comarcal considera que cal aprofitar sinèrgies i posicionar el Maresme com a comarca potenciadora del talent, impulsora de la innovació i la sostenibilitat i generadora d’oportunitats de negoci a l’entorn de les activitats marítimes. Tot plegat, una oportunitat per dinamitzar l’economia maresmenca des d’una perspectiva sostenible.

El Saló Internacional Nàutic que, per primera vegada se celebrarà a Mataró, ocuparà 8.000m2 del Port de Mataró. Preveu, a més de carpes d’expositors, un espai destinat a la gastronomia i un altre on es desenvoluparan xerrades i contactes entre el sector.

El Consell Comarcal assessorarà les empreses i persones emprenedores que vulguin desenvolupar el seu negoci a l’entorn de les activitats nàutiques i també oferirà xerrades sobre els impactes ambientals dels vaixells i la necessitat de preservar i tenir cura de la biodiversitat marina.

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham Jaadi Día, responsables de l'empresa Salincat S.L

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham J. Díaz, responsables de l’empresa Salincat S.L

Entre el 15 de març i el 15 d’octubre queda prohibit fer foc en els terrenys forestals

 


Fins el 15 d’octubre queda prohibit fer foc en els terrenys forestals de Catalunya a fi d’evitar possibles incendis. El Decret, aprovat per la Generalitat, estableix que només es podrà fer foc en els terrenys forestals si previament el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, a través del cos d’agents rurals, ha donat permís per fer cremes controlades.

El Decret 64/1995, de 7 de març, estableix les següents mesures de prevenció d´incendis: Totes les persones que tinguin previst fer foc en els terrenys forestals de Catalunya definits en l´article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, comprès entre el 16 d´octubre i el 14 de març, ho hauran de comunicar prèviament. Es manté la prohibició de realitzar foc entre el 15 de març i el 15 d´octubre, excepte si hi ha permís per part del Departament de Medi Ambient, a través del cos d´agents rurals.
-La comunicació es pot presentar a les oficines: {.d}Del cos d´agents rurals.
-A l´ajuntament on es trobi situat el terreny forestal.
-Al consell comarcal corresponent.
-A les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.{.d}
-La comunicació es pot fer individualment o col.lectivament en cas que es tracti de cremes relacionades amb activitats agràries o forestals.
-No obstant això, en cas que la previsió de risc d´incendi sigui alta, el Departament de Medi Ambient ho comunicarà als ajuntaments.