Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 17

Info Observatori

Més popular

Només 6 municipis del Maresme registren saldo positiu de població estacional

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) corresponents a 2021, constata que el Maresme -per quart any consecutiu- presenta un saldo negatiu. Només 6 dels 30 municipis de la comarca obtenen un resultat positiu.

Les xifres de 2021 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.972 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (459.625). Dit d’una altra manera, al Maresme resideixen 11.653 persones menys que les que consten empadronades.

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual.

Només 6 municipis maresmencs trenquen l’esquema comarcal. Són Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Són poblacions -a excepció de Cabrera de Mar- amb un marcat perfil turístic.

El cas de Santa Susanna és especialment destacable tota vegada que apareix com el municipi maresmenc amb més població ETCA en termes relatius. Les dades indiquen que a Santa Susanna, en mitjana anual, hi viuen un 39% més de persones que les que estan empadronades al municipi.

En el costat oposat es troba Tiana on la mitjana anual de població present al municipi és un 11,8% inferior a la població empadronada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Població estacional. Estimacions 2021 pel Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005

L’atur es manté a l’alça

 

Ja són 40.247 els maresmencs i maresmenques que cerquen feina. El mes de febrer ha tornat a deixar dades negatives per a l’ocupació. La xifra total de persones aturades, segons recull l’informe mensual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, ha crescut en 519. La taxa d’atur al Maresme és del 17,4%, més d’un punt per sobre de la mitjana registrada a Barcelona província i a Catalunya.

Sembla que l’atur encara no ha tocat sostre. Salvant el lleu descens registrat el passat mes de desembre, la xifra de persones aturades al Maresme no ha parat de créixer des de l’agost. L’augment registrat el passat mes va ser de l’1,31% (519 persones), un percentatge que puja al 8,58% si fem la comparativa interanual (3.180 aturats més que fa un any).

Les persones que han perdut la feina o que s’han inscrit com a demandats de treball durant el mes de febrer provenen de tots els sectors econòmics i de tots els grups d’edat. El serveis han estat el sector amb més increment de persones a l’atur (255), seguit de la indústria (91), el col·lectiu sense ocupació anterior (85), la construcció (45) i l’agricultura (43).

L’atur per municipis

La llista de persones aturades s’ha incrementat a 24 dels 30 municipis de la comarca. Han experimentat un lleuger descens Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar i Sant Pol de Mar.

4 municipis  tenen una taxa d’atur superior al 20%: Pineda de Mar (23,00%), Mataró (21,52%), Tordera (21,07%) i Calella (20,35%). Segueixen amb un percentatge superior a la mitjana comarcal Malgrat de Mar (19,49%), Palafolls (18,36%), Premià de Mar (17,52%) i Canet de Mar (17,41%).

Les poblacions de la comarca que registren un impacte menor de l’atur són: Cabrera de Mar (8,97% de taxa d’atur), Sant Vicenç de Montalt (9,40%), Teià (9,51%), Alella (9,67%) i Cabrils (9,97%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

  

 

 

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

L’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme publica l’informe del primer trimestre de 2007

L’activitat turística creix respecte al mateix període de 2006

 


El dinamisme de l’activitat turística catalana, gràcies a una desestacionalització progressiva dels visitants, té el seu reflex també a la nostra comarca. L’estudi realitzat per l’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme durant el primer trimestre de 2007 detecta una evolució positiva ascendent de l’activitat hotelera respecte al mateix període de 2006.


Durant el primer trimestre de 2007, va augmentar un 17,2% el nombre de treballadors del sector turístic afiliats al règim general de la Seguretat Social. També va augmentar un 1,5% el nombre d’afiliats al règim especial d’autònoms i,a la vegada, va crèixer un 2,6% el nombre de centres de cotització. Aquestes dades, recollides per l’Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme són un reflex de l’evolució positiva de l’activitat a la comarca. Tot i això, l’Observatori també alerta que cal una reflexió en el sector. Segons l’Observatori, cal buscar fórmules que permetin captar un turista de major poder adquisitiu i perquè això sigui possible, és necessari oferir un servei de qualitat i oferir una plurioferta que garanteixi la fidelitat dels visitants i que, a la vegada, sigui capaç d’atraure nous turistes. Podeu consultar l’informe,
clicant aquí

1.500 persones en situació d’atur troben feina durant el mes de maig

L’atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu

  


A les 801 persones que van trobar feina el mes d’abril se sumen les 1.501 que ho han aconseguit al llarg del mes de maig. Aquest descens de l’atur ha fet tornar el Maresme als valors de desocupació que es registraven el mes de desembre de 2009, segons l’anàlisi de dades elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. En concret, el mes de maig s’ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d’atur al Maresme del 15.5%.


Tot i que ha estat una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya, l’ocupació al Maresme ha experimentat un creixement molt més alt que el registrat al conjunt de la província de Barcelona i a Catalunya. Al llarg del mes de maig, el 4,11% dels maresmencs i maresmenques en situació d’atur van aconseguir treball. Aquest percentatge és del 2,84% al conjunt de la província de Barcelona i del 3,19% a tot el territori català. La reducció de persones aturades s’ha vist reflectida als principals sectors econòmics, sent el sector serveis el que té més aturats en xifres absolutes i també el que ha fet una contractació més important (1.061 persones), però també s’ha detectat una reactivació en el sector indústria que ha rebaixat el nombre de persones aturades en 252 i la construcció que té 234 aturats menys. També en l’agricultura hi ha hagut una baixa de la llista d’atur d’11 persones. Aquesta tendència positiva s’ha registrat a tots els municipis, tret d’Òrrius que compta amb 2 veïns més a les llistes de l’atur i Tiana on hi ha la mateixa xifra de persones en atur que el mes d’abril. El municipi que registra una taxa més elevada de persones en atur és Pineda de Mar amb una taxa del 20,05%, però durant el mes de maig ha aconseguit reduir la desocupació en 110 persones. Per primer cop en els darrers mesos, Mataró baixa del llindar del 20% i se situa en una taxa d’atur del 19,51% amb la incorporació al món laboral de 391 veïns i veïnes. Per la seva banda, Tordera contiuna distanciant-se del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d’atur. Es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Calella que, tot i haver aconseguit inserir laboralment al 7,05% dels ciutadans desocupats, té una taxa d’atur del 16,05% i Malgrat de Mar amb el 17,02%. Per la banda baixa de la graella, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf
1...16171819Pàgina 17 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats