Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 8

Info Observatori

Articles destacats

El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme registra la xifra d’atur més baixa en un mes de novembre des de 2007

Cal remuntar-se a novembre de 2007 per trobar una xifra de persones aturades inferior a la registrada a tancament del mes passat. Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha 23.398 persones en situació de desocupació. Són un 1,66% inferior a les del mes anterior i un 21,86% menys que durant el mateix període de 2020.

També són, tal i com constata l’històric de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, més baixes que el novembre de 2008, any en què va esclatar la crisi econòmica i en el qual es van comptabilitzar 25.835 persones sense feina.

La reducció de l’atur ha estat generalitzada a tots els sectors econòmics, a excepció de la construcció que registra un lleuger increment del 0,62%. També s’estén a tots els grups d’edat menys al col·lectiu d’entre 45 i 54 anys que comptabilitza un augment del 0,09%. És justament aquest grup d’edat conjuntament amb el d’entre 55 i 64 anys el que suma més desocupació.

En concret, 6.360 persones d’entre 45 i 54 anys es troben inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina. Representen el 27% del total. El col·lectiu més nombrós, però, és el que es troba més proper a l’edat de jubilació. 8.207 maresmenques i maresmencs d’entre 55 i 64 anys estan aturades (el 35% del total).

En xifres absolutes, durant el mes de novembre, el Maresme ha reduït el nombre de persones aturades en 395 i, com ja és habitual, han tingut un repartiment municipal desigual. 20 municipis registren una caiguda de la desocupació, 9 tenen petits increments i Cabrils no experimenta cap variació respecte al mes anterior.

Amb aquestes dades, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,96% mantenint-se un punt per sobre de la provincial i la del conjunt del territori català.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades que recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Lleu repunt de l’atur al Maresme

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:


L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%

Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.

En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).

De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.

L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.

Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.

El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.

Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).

A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe:

1...789...19Pàgina 8 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats