El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe:

Important descens de l’atur al Maresme en tots els sectors econòmics

La taxa d’atur maresmenca és del 12,68%

Les dades d’atur del mes de juny encara no arriben a les xifres de desocupació prèvies a l’esclat de la pandèmia, però s’hi acosten.

Segons reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, 27.146 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina aturades. És una xifra similar al registre del mes de febrer de 2018 i encara està per sobre (+941) de les dades oficials del mes de març de 2020 quan es va declarar l’estat d’alarma. Cal precisar que les dades d’atur no recullen les persones que es troben afectades per expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO). Tot i que no es disposa d’informació per saber quantes es troben actualment en aquesta situació, entre els mesos de gener i maig van ser aprovats 317 nous ERTO afectant a 2.007 persones treballadores al Maresme.

La xifra de persones en situació d’atur a la comarca del mes de juny representa una disminució del 7,70% respecte a la del mes de maig i del 8,31% en comparació amb el mateix període de 2020.

El descens en la desocupació s’ha generalitzat a tots els sectors econòmics en percentatges que oscil·len entre la reducció mensual del 14,76% registrat a l’agricultura i el 5,18% a la indústria. En valors interanuals també mostren una baixada de l’atur a tots els sectors econòmics, però un increment del nombre de demandes de feina entre persones incloses en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les xifres de desocupació registrades el mes de juny situen la taxa d’atur del Maresme en el 12,68%, un percentatge que, com és habitual, és superior al provincial (12,17%) i al català (11,95%).

En termes locals, només 2 dels 30 municipis maresmencs han registrat lleugers increments en el nombre de persones aturades respecte al mes de maig. Són Òrrius i Sant Iscle de Vallalta. Aquests 2 municipis també presenten increment de l’atur interanual igual que Arenys de Mar i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent Infografia interactiva:

El Maresme registra el primer descens interanual de l’atur en 15 mesos

Les dades d’atur al Maresme tornen a ser positives. Durant el mes de maig es va reduir un 2,88% el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina. A més, tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en quinze mesos es registra un descens interanual de la desocupació. En concret, al Maresme hi ha un 1,43% menys de persones aturades que el mes de maig de 2020.

Tot i aquesta bona tendència, encara hi ha 29.420 persones aturades a la comarca i es calcula que 41.128 estan afectades per un Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO).

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 13,77%, mantenint-se superior a la provincial (13,09%) i a la catalana (13,02%).

Tots els sectors econòmics han registrat un descens de l’atur respecte al mes anterior i en termes interanuals només ha incrementat la xifra de persones sense feina al sector primari. També hi ha un important creixement de sol·licitants d’ocupació en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En concret, un 27,67% més que el mes de maig de 2020.

Tot i que el balanç comarcal és positiu, no se segueix la mateixa tendència en tots els municipis. En comparació amb el mes anterior, Dosrius i Premià de Dalt registren un lleuger increment de persones desocupades i Òrrius no experiementa cap variació.

Tampoc no es reflecteix la tendència de disminució interanual en 10 municipis. Són: Arenys de Mar, Cabrils, Dosrius, El Masnou, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de maig en la següent infografia interactiva:

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Puja la renda familiar del Maresme situant-se en els 17.800 € per habitant

7 municipis de la comarca, entre els 15 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2018, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 17.800€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2017. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Cabrera de Mar que registra una davallada.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc vintè.

En el context de la comarca, Alella encapçala, un any més, el rànquing municipal amb una
renda per càpita de 27.400€. Seguidament es troben Teià i Cabrils amb 24.700€/hab., respectivament, Tiana (23.600€/hab.), Sant Vicenç de Montalt (22.900€/hab.), Cabrera de Mar (22.800€/hab.) i Premià de Dalt (22.000€/hab.).

Tot i això, el Maresme és una comarca de grans contrastos i a l’altra part de la balança es troben municipis amb rendes allunyades de les mitjanes comarcal i catalana. És el cas de Pineda de Mar, que amb 14.100€/hab. és el municipi del Maresme amb una menor renda. Seguit de Tordera (14.200€/hab.) i Calella (14.600€/hab.).

Quant a l’estructura de la renda pels principals recursos de les famílies, la majoria del ingressos provenen de la remuneració d’assalariats en tots els municipis. Aquells en
què aquests ingressos tenen un major pes són Sant Vicenç de Montalt (63,1%), Tiana (62,8%) i Palafolls (61,3%). En canvi, el pes és menor a Pineda de Mar (53,2%) seguit per Caldes d’Estrac (53,4%) i Malgrat de Mar (54,2%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe:


Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal