El Maresme registra la baixada d’atur més intensa dels darrers 12 mesos

5 maig 2022

Destacat descens de l’atur a gairebé la totalitat de municipis del Maresme. Durant el mes d’abril, la xifra oficial de persones que cerquen feina ha disminuït en 577 el que representa un descens percentual del 2,48% respecte al mes anterior. Les xifres de descens de l’atur encara són més rellevants en la comparativa interanual ja que la comarca té un 25,27% menys de desocupació que en el mateix període de l’any passat.

Amb les dades del mes d’abril, al Maresme hi ha 22.651 persones inscrites com a demandants de feina sense ocupació. Això implica que la taxa d’atur a la comarca és del 10,61%, un percentatge que encara es manté superior al provincial (9,85%) i al català (9,80%).

El descens de l’atur registrat durant el passat mes ha estat generalitzat a tots els sectors econòmics i només es registra un lleuger increment de persones demandants de feina entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Els serveis han estat els que han comptabilitzat un descens més destacat (-3,33%), seguit de l’agricultura (-2,46%), la indústria (-0,57%) i la construcció (-0,38%).

A nivell municipal, les 30 poblacions del Maresme presenten millors dades d’ocupació que fa un any. Respecte al mes anterior, l’atur baixa en 23 municipis, creix en 4 i es manté en Òrrius, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Descens moderat de l’atur al Maresme durant el mes de maig

3 juny 2011

La xifra de persones aturades al Maresme ha disminuït per segon mes consecutiu. El descens durant el mes de maig ha estat del 0,66%, situant la taxa d’atur a la comarca en el 16,0%. La indústria, segons reflecteix el Report d’Atur que elabora mensual l’Observatori de Desenvolupament Laboral del Consell Comarcal del Maresme, és el sector que ha creat més ocupació.

Les 243 persones que han aconseguit feina durant el mes de maig ho han fet a la indústria (134), al sector serveis (95), a l’agricultura (24) i a la construcció (7). L’únic grup on ha augmentat l’atur ha estat el de les persones sense ocupació anterior (SOA), on s’ha detectat un increment de 17 nous aturats/des.

Fent l’anàlisi per grups d’edat, l’ocupació ha estat per a les persones compreses en la franja dels 20 als 44 anys. En canvi, dels 16 als 20 i en el col·lectiu de 45 o més s’ha detectat un lleuger increment de l’atur.

Amb aquests canvis, la xifra total de persones demandats de feina a la comarca és de 36.622 i la taxa d’atur al comarca se situa en el 16,0%, un percentatge que es manté superior al de Catalunya i al de la província de Barcelona.

L’atur en els municipis

Dels 30 municipis de la comarca, l’atur ha disminuït en 17 i n’ha augmentat en 13, concretament a: Alella, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

Pineda de Mar (21,05%) i Mataró (20,27%) continuen sent els municipis amb una taxa d’atur més elevada. També superen la mitjana de la comarca: Tordera (18,82%), Premià de Mar (17,40%), Calella (17,23%), Sant Iscle de Vallalta (17.04%) i Malgrat de Mar (16,48%).

Per contra, Cabrera de Mar (8,11%) i Tiana (8,72%) són les poblacions maresmenques amb menys incidència de l’atur. Tampoc arriben a una taxa del 10%: Alella (9,09%), Cabrils (9,15%), Teià (9,19%) i Sant Vicenç de Montalt (9,32%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

10 juny 2022

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

L’índex d’envelliment de la població maresmenca és del 130,5 i amb tendència a l’alça

4 abril 2023

L’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal ha analitzat totes les dades referents a l’evolució demogràfica del Maresme, una comarca densament poblada que segueix un ritme de creixement alcista des de 1988. Les projeccions apunten que en 2031 el Maresme s’acostarà al mig milió d’habitants i el percentatge de població major de 65 anys superarà el 23%.

Tot i els contrastos entre els 30 municipis de la comarca, hi ha característiques comunes: tendència a l’envelliment de la població com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i del descens de la natalitat i guany de població gràcies al saldo positiu en els moviments migratoris, principalment els interiors, tal com reflecteixen els darrers informes.

Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).

La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.

També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.

Projeccions de població

Segons les projeccions realitzades per l’IDESCAT, el Maresme arribarà als 497.502 habitants l’any 2031 amb un increment intens de la població de 65 anys o més que passaria a representar el 23,30% del total, en canvi -a conseqüència de la davallada de la natalitat, el grup de 0 a 15 anys baixaria del 16,29% al 13,18%.

Les projeccions per municipis indiquen que tots registraran un increment d’habitants en els propers anys sent Caldes d’Estrac el que tindrà un augment percentual més destacat (17,84%), seguit d’Òrrius (14,87%) i Tordera amb un creixement del 13,93%.

En canvi, el municipi maresmenc que apareix a les projeccions amb un increment poblacional menor és Premià de Dalt (1,21%), seguit de Vilassar de Mar (3,45%) i Vilassar de Dalt (3,72%).

Pel que fa a la piràmide demogràfica, s’apunta que el pes de la població jove que ara es mou entre els 14,17% (Caldes d’Estrac) i el 18,55% (Sant Iscle de Vallalta) passarà el 2031 a la forquilla de l’11,07% (Canet de Mar) i el 16,74% (Òrrius).

En el cas del grup de 16 a 64 anys, que actualment fluctua percentualment entre el 58,95% (Alella) i el 67,11% (Sant Iscle de Vallalta), es mourà entre el 61,18( (Alella) i el 67,97% (Òrrius).

Finalment, el col·lectiu de persones de 65 any i més que actualement oscil·la entre el 14,26% (Dosrius i Pineda de Mar) i el 22,03% (Arenys de Mar) es mourà entre una forquilla del 18,17% (Sant Iscle de Vallalta) i el 27,34% (Teià).

Document

Anàlisi de l’evolució de la població del Maresme

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

7 octubre 2022

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

Presentació de les dades de competitivitat empresarial del Maresme corresponents al segon semestre de 2005

7 abril 2006

RODA DE PREMSA: El proper divendres, 7 d’abril, a les 13:00h, tindrà lloc a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada 1 de Mataró) la presentació de les dades recollides per l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme durant el segon semestre de 2005. Aquest Observatori és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que publica dos cops a l’any tot un conjunt de dades econòmiques i empresarials que serveixen de baròmetre per conèixer la conjuntura econòmica i les perspectives empresarials de la comarca. Les dades seran presentades en roda de premsa per Genís Bargalló, conseller delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme, i per Joan Ripoll, professor de l’EUM i autor de l’estudi.

Data: 2006-04-07

Augment de l’atur a 21 dels 30 municipis del Maresme

15 setembre 2022

Agost sol ser un mes negatiu per a l’ocupació i aquest 2022 no ha estat cap excepció. La desocupació va augmentar al Maresme un 3,37% respecte al mes anterior en el qual ja es va comptabilitzar un lleuger increment del 0,50%.

En xifres absolutes, les oficines d’ocupació del Maresme tenen registrades 21.711 persones que cerquen feina, 707 més que al juliol.

Segons mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’augment de persones aturades ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics, a excepció de l’agricultura que registra un descens del 5,07%. També baixa un 7, 26% el nombre de persones que cerquen feina dins el col·lectiu SOA ( sense ocupació anterior). La construcció és la que ha registrat un major increment de la desocupació (4,78%) tot i que també són destacables els augments en el sector serveis (4,22) i en la indústria (4,20%)

Taxa d’atur del 10%

Les dades del mes d’agost situen la taxa d’atur del Maresme en el 10%, amb un ampli ventall -a escala municipal- que oscil·la entre el 4,95% d’Alella i el 12,87% de Pineda de Mar.

El Maresme manté una taxa d’atur superior a la provincial (9,59%) i catalana (9,32%) tot i que es van reduint distàncies.

A nivell municipal, el mes d’agost va deixar xifres negatives per a l’ocupació a 21 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, el nombre de persones en situació d’atur ha baixat a Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Tordera manté les mateixes xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme va rebre 100.515 turistes estrangers el mes d’octubre

15 desembre 2023

A falta de comptabilitzar els dos darrers mesos de l’any, ja podem dir que el Maresme assolirà aquest 2023 xifres rècord de visitants estrangers. Al mes de setembre es va superar el nombre total de 2022 i el mes d’octubre, tal com recull l’informe estadístic de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, ha marcat una nova fita.

100.515 persones residents a l’estranger van fer una estada al Maresme el passat mes d’octubre. Com és normal, la xifra queda per sota de la registrada el mes de setembre (en concret un 12,28% menys), però representa un substancial increment en la sèrie dels darrers 5 anys.

La comparativa interanual mostra que aquest any han visitat la comarca 31.421 persones estrangeres més que a l’octubre de 2022, el que representa un increment del 45,48%. Les xifres també superen les regiatrades a la prepandèmia. En concret, 13.089 visitants més que a l’octubre de 2019 (un 3,17% més).

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local mostren que Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar han estat els municipis que van rebre més turistes estrangers el passat mes d’octubre i entre tots tres n’han acumulat més de la meitat comarcal; un 55,5% en termes relatius i 55.761 en termes absoluts.

23.283 (el 23,2%) van optar per Santa Susanna, 16.619 (el 16,5%) per Calella i 15.859 (el 15,8%) per Malgrat de Mar. En tots tres casos el nombre de turistes ha augmentat en relació a un any abans, un fet però, que s’ha produït en la majoria de municipis de la comarca amb l’excepció de Dosrius, on ha minvat.

França, Regne Unit i Alemanya continuen sent els principals països emissors.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Dades mensuals d’atur registrat a la comarca del Maresme

12 febrer 2009

Atur registrat. Gener 2009

L’atur torna a pujar al Maresme durant el mes d’agost

5 setembre 2011

El mes d’agost ha trencat la tendència dels darrers mesos i la taxa d’atur ha tornat a repuntar. En concret, la llista d’aturats ha crescut en 735 persones provinents, principalment del sector serveis. També ha perdut ocupació la indústria i la construcció, si bé en un percentatge inferior. El Maresme manté una taxa d’atur del 15,6%, unes dècimes superior a la mitjana de la província de Barcelona i a la del conjunt de Catalunya.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’atur ha augmentat durant el mes d’agost a tots els municipis de la comarca a excepció d’Alella, Calella, Dosrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Tordera, on la xifra de persones en situació d’atur s’ha reduit molt lleugerament. Aquest increment ha afectat més a dones (+414) que a homes (+321) i a tots els grups d’edat, menys al col·lectiu de joves d’edats compreses entre els 16 i els 24 anys

En el conjunt de la comarca s’han comptabilitzat 735 nous aturats, el 81,4% dels quals prové del sector serveis. De fet, de les quatre principals activitats que experimenten una pujada en la desocupació, les dues primeres són del sector serveis: educació i comerç.

Per municipis, Mataró és el que té la taxa d’atur més elevada del Maresme i l’únic que supera el 20%. En concret, l’atur registrat és del 20,12%. Li segueix Pineda de Mar amb el 18,99%, Tordera amb el 17,53% i Premià de Mar amb el 17,25%.

En canvi, a 6 municipis, la taxa d’atur es manté per sota del 10%: Cabrera de Mar (8,74%), Alella (8,91%), Teià (9,10%), Cabrils (9,15%), Sant Vicenç de Montalt (9,29%) i Tiana (9,62%).

Podeu ampliar aquesta informació amb les dades de cada municipi, consultant el Report d’Atur del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal: