Inici Servei d'Habitatge Maresme Info Habitatge

Info Habitatge

Blog d’Habitatge

Més popular

Oberta la convocatòria d’ajuts del lloguer o cessió d’ús per a persones de 35 anys o menys

Del 23 de març al 5 d’abril (inclòs)

INSCRIPCIONS

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ha obert la convocatòria 2023 d’ajuts del lloguer o cessió d’ús per a persones de 35 anys o menys.

Són subvencions per al pagament del lloguer o cessió d’ús d’habitatges o habitacions que tenen els objectius de facilitar l’accés i la permanència a l’habitatge a sectors de la població en risc d’exclusió social i de facilitar l’emancipació a joves de fins a 35 anys.

L’ajut serà -en funció del que estableix la convocatòria- d’un màxim de 250 euros mensuals i un mínim de 20€/mes per habitatge i el poden sol·licitar les persones que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge, una habitació o en tinguin la cessió d’ús i els seus ingressos no sobrepassin els 23.725,79€ a l’any.

A més, el preu del lloguer no pot excedir de 950€/mes en el cas de l’habitatge i de 450€ si es tracta d’una habitació.

TRAMITACIÓ

TELEMÀTICAMENT

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h

S’ha d’aportar la sol·licitud de l’Ajut juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de
lloguer pagats de l’any 2023, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent
per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

DOCUMENTACIÓ

La documentació necessària per acreditar els requisits que es demanen a la convocatòria, llevat dels casos en què l’Administració pugui fer la consulta (marcats amb un (*), és:

  1. Documents d’identitat:
    • Document nacional d’identitat (DNI) vigent (*)
    • Ciutadans de la Unió Europea: el certificat de registre de ciutadans de la Unió europea vigent.
    • Estrangers no comunitaris: NIE i la  targeta d’identitat d’estranger (TIE) (*)
  2. Certificat o volant de convivència que acrediti el domicili de la persona sol·licitant i de les persones que formen la seva unitat de convivència.(*)
  3. Justificant dels ingressos de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres de la unitat de convivència en edat laboral. Segons el cas, cal acreditar-los de la manera següent:
    • Declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent al període impositiu immediatament anterior amb termini de presentació vençut en la data de presentació (any 2021), de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres que formen la unitat de convivència, i que estiguin en edat laboral.  (*)
    • Certificat d’imputacions de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT)  o el corresponent certificat de les pensions o ajuts exempts de tributació, si hi ha membres de la unitat de convivència que no estan obligats a presentar la declaració de l’IRPF. (*)
    • Els sol·licitants que hagin començat a treballar l’any 2022, hauran d’aportar un certificat d’imputacions subministrat per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) corresponent a l’exercici 2022 i/o els certificats de les empreses on s’hagi treballat o el corresponent de les pensions o ajuts exempts de tributació, així com l’informe de la vida laboral.
  4. Llibre de família, si s’escau.
  5. El contracte de lloguer o de cessió d’ús a nom de la persona sol·licitant, que ha d’incloure el compliment de l’obligació de l’arrendatari del pagament de la fiança a l’arrendador, de conformitat amb la normativa vigent.
    En el supòsit que el lloguer d’habitació el dugui a terme l’arrendatari de l’habitatge, caldrà disposar del consentiment escrit de l’arrendador
    • En el cas que la persona sol·licitant que visqui a l’habitatge sigui el cònjuge de la persona titular del contracte, ha d’aportar la documentació acreditativa de l’atribució del dret d’ús sobre l’habitatge.
    • En els casos de dones víctimes de violència de gènere que, com a conseqüència d’una ordre d’allunyament o sentència judicial tinguin atribuït l’habitatge com el seu domicili habitual i permanent, se’ls podrà reconèixer el dret de cobrament de la subvenció si justifiquen que es fan càrrec del pagament del lloguer.
  6. Acreditació de la condició de víctima de violència de gènere, caldrà aportar mitjà de prova qualificat d’acord amb l’article 33 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
  7. Tots els rebuts de lloguer o cessió corresponents a l’any 2023 pagats fins a la data de presentació de la sol·licitud. Els rebuts han de ser per: transferència bancària, rebut domiciliat, ingrés en compte, Bizum o rebut emès per l’administrador de la finca. En els rebuts ha de constar el nom de l’arrendatari, el de l’arrendador, el concepte i la mensualitat.
  8. Imprès normalitzat, o document equivalent, a nom de la persona sol·licitant amb les dades bancàries del compte on s’ha d’ingressar la subvenció. DOCUMENT DE SOL.LICITUD DE TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA
  9. Document acreditatiu de ser jove extutelat/ada.
  10. Documentació acreditativa de reunir les condicions per poder ser subjecte del Pla de protecció internacional a Catalunya, segons l’Acord de Govern de 28 de gener de 2014.
  11. Títol de família nombrosa vigent. (*)
  12. Títol de família monoparental vigent. (*)
  13. Acreditació del Departament de Drets Socials, en el cas de les persones amb alguna discapacitat. (*)
  14. Certificat de no tenir deute amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).(*)

El Consell Comarcal del Maresme obre la convocatòria per adjudicar 2 habitatges de lloguer assequible a Montgat

CONVOCATÒRIA: 2 HABITATGES DE LLOGUER ASSEQUIBLE A MONTGAT


RESPONSABILITAT DE LA PERSONA ARRENDATÀRIA


SOL·LICITUD D’INSCRIPCIÓ A L’ADJUDICACIÓ D’HABITATGES

El Servei de Gestió d’Habitatge de Lloguer Social i Assequible del Maresme ha obert la convocatòria per ajudicar els 2 pisos cedits per l’Ajuntament de Montgat per facilitar l’accés de la població amb rendes mitjanes i baixes a un habitatge digne.

Els 2 pisos, ubicats a la Plaça de Pere de José Hermens, estan destinats a unitats de convivència d’entre 2 i 4 persones i la seva quota mensual (incloent l’import de la taxa de residus i de comunitat de propietaris) ascendeix a 773,03€/mes en el cas del primer habitatge de i 878,09€/mes en el segon.

Les persones adjudicatàries han de complir els requisits de la convocatòria, entre d’altres ser majors de 18 anys, estar empadronades a Montgat i destinar l’habitatge a l’ús de domicili habitual i permanent durant els 7 anys de vigència del contracte de lloguer. A més, és requisit indispensable que estiguin incrites, admeses i acceptades en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de protecció Oficial de Catalunya.

De fet, el Consell Comarcal contactarà amb aquestes persones mitjançant un missatge al telèfon mòbil i/o una notificació per informar-les de la convocatòria i, en el cas que hi estiguin interessades, com poden tramitar la sol·licitud. El termini finalitza el 25 de juliol.

Joves i accés a l’habitatge centren les jornades que se celebraran el mes de febrer

PROGRAMA
INSCRIPCIONS

L’accés a un habitatge és una fita inasumible per a molta part de la societat i, més encara, per a la població jove que pateix un alt índex de precarietat laboral.

Sous baixos i preus elevats dels habitatges -ja sigui de lloguer o de compra- formen la tempesta perfecta per frenar l’emancipació juvenil. De fet, es troba en els nivells més baixos des de 2007 i molt per sota dels nivells europeus.

En aquest context, el Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró i el Bloc Cooperatiu, organitza les jornades “Joves i accés a l’habitatge”. 3 dies en els quals s’abordarà la realitat del col·lectiu joves a l’hora d’accedir a una habitatge i els serveis i recursos als que es pot optar. També es donaran a conèixer experiències alternatives d’accés a un habitatge.

Les jornades se celebraran els dies 2, 10 i 15 de febrer al Cafè de Mar de Mataró. L’accés és lliure, però cal inscripció prèvia a través d’aquest formulari

La primera sessió (el 2 de febrer) se centrarà en el lloguer d’habitatges i es contextualitzarà amb la presentació de l’estudi “Radiografia: joves llogateres i dret a l’habitatge”, elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Posteriorment tindrà lloc, a càrrec de l’Observatori DESC, un taller d’Autodefensa llogatera, per a combatre els abusos relacionats amb l’habitatge i saber com fer-hi front.

La segona (el 10 de febrer) es destinarà a presentar els diferents ajuts i serveis que ofereixen les administracions en relació a l’habitatge. Anirà a càrrec de les Oficines d’Habitatge del Maresme i de Mataró i tractarà, per una banda, els ajuts per al pagament del lloguer i, per l’altra, els diferents serveis i recursos sobre habitatge que s’ofereixen a Mataró i al Maresme.

Justament, l’Oficina d’Habitatge del Maresme acaba de fer públiques les dades de 2021, segons les quals el volum dels ajuts tramitats van superar els 5 milions d’euros.

La tercera sessió tindrà lloc el dimarts 15 de febrer i abordarà les alternatives d’accés a l’habitatge. Es presentaran diferents experiències vinculades a les cooperatives de llogateres, la masoveria urbana i les cooperatives de cessió d’ús. En concret, la cooperativa de llogateres Bloc Cooperatiu presentarà el projecte Lloguem! Yes we rent. També s’informarà sobre el projecte de masoveria urbana de Ca n’Amell de Premià de Mar i l’experiència de la Closca a Lleida vinculada al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El Consell Comarcal crea el Servei de gestió de l’habitatge de lloguer social i assequible del Maresme

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.

La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.

D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.

L’habitatge al Maresme

L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.

Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.

Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%“

Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.

En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).

També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).

El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

L’Oficina d’Habitatge del Maresme gestionarà els ajuts a la rehabilitació emmarcats en els fons Next Generation

L’Oficina d’Habitatge del Maresme amplia les seves funcions. A partir de la signatura del conveni entre el Consell Comarcal i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, assumirà també la tramitació de les sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació residencial que aprovi la Generalitat de Catalunya en el marc general dels fons de recuperació Next Generation EU.

Aquests fons, aprovats per la Unió Europea per fomentar la recuperació econòmica després de la crisi originada per la COVID-19, volen donar un impuls a la renovació del parc d’edificis i d’habitatges en matèria de sostenibilitat i, principalment, aconseguir una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable. També es podrà finançar la rehabilitació tradicional que comporti una millora de l’accessibilitat o de conservació dels edificis.

En el moment que s’aprovi una convocatòria, l’Oficina d’Habitatge del Maresme actuarà de la mateixa manera que ho fa amb els ajuts al lloguer. Farà de finistreta única facilitant informació a les persones interessades, assessorament i tramitació de les seves sol·licituds d’ajut econòmic.

Les convocatòries que sortiran properament s’emmarcaran en 3 programes:

  • Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici
  • Programa d’ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges
  • Programa d’ajuts a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.

Oberta la convocatòria d’ajuts al lloguer per a persones majors de 65 anys

Presentació de sol·lcituds: del 21 de febrer al 21 de març

CONVOCATÒRIA I REQUISITS


PREGUNTES FREQÜENTS

FULL DE SOL·LICITUD

TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA

Avui s’ha obert la convocatòria d’ajuts per facilitar que les persones que a data 31 de gener de 2025 tinguin 65 anys o més puguin fer front a la despesa de lloguer de l’habitatge on viuen habitualment. Per accedir-hi cal que els ingressos en l’exercici fiscal de 2023 de la unitat de convivència no hagin superat els 25.200€ i que el preu màxim del lloguer sigui igual o inferior a 900 euros mensuals, en el cas d’un habitatge, o els 450€/mes si es tracta d’una habitació.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza a les 14h del 21 de març

TRAMITACIÓ

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h o bé en els punts de servei de l’Oficina en els municipis

S’ha d’aportar la SOL·LICITUD DE L’AJUT complimentada juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de lloguer pagats de l’any 2024, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

Activades les primeres ajudes del fons Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels habitatges

La rehabilitació d’edificis i llars amb la mirada posada en l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que finança la Unió Europea a partir del Fons NextGenerationUE. A l’empara d’aquest Fons, l’Agència Catalana de l’Habitatge ja ha obert una primera convocatòria destinada a les comunitats de propietaris que duguin a terme una rehabilitació de l’edifici que representi una millora acreditada de la seva eficiència energètica. En els properes setmanes s’obriran dues noves convocatòries. Una adreçada a persones propietàries i una altra a comunitats de propietaris que vulguin redactar el Llibre de l’edifici per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. La Resolució obre la convocatòria per a la sol·licitud d’ajuts a tot Catalunya, excepte Barcelona i àrea metropolitana.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que aquestes subvencions representen una gran oportunitat per “renovar el parc habitacional dels diferents municipis de la comarca i, a la vegada, fer que les llars siguin més sostenibles amb l’important estalvi que representa, tant en la factura energètica com en la petjada ecològica“.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, a partir del conveni subscrit amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és també oficina de rehabilitació i, per tant, facilita assessorament i ressol dubtes sobre la tramitació d’aquestes subvencions.

Per atendre les peticions de particulars o professionals sobre els ajuts dels fons Next Generation ha habilitat el correu electrònic: next.generation@ccmaresme.cat

Rehabilitació d’edificis

La convocatòria que ja es pot tramitar fins al 31 de desembre és la del Programa 3 d’ajuts a les actuacions de rehabilitació d’edificis i va adreçada a comunitats de propietaris i propietats verticals, tant si són persones físiques com jurídiques.

Les subvencions van destinades a actuacions en els elements comuns dels edificis d’habitatges, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars, per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació en general, tant si són primeres residències o segones o estan desocupades.

Les actuacions de rehabilitació subvencionables són aquelles que permetin una millora acreditada de l’eficiència energètica suposant una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable i també una reducció de la demanda en calefacció i refrigeració del 25% o el 35%, segons la zona climàtica.

També es contemplen en aquesta convocatòria les obres de millora de l’accessibilitat i les que impliquin la retirada de productes de construcció que tinguin amiant (un màxim de 1.000 euros per habitatge o de 12.000 euros per edifici).

El percentatge subvencionable va directament relacionat amb la reducció del consum d’energies primàries no renovables:

  • 40% de subvenció: quan la reducció és igual o superior al 30% (un màxim de 6.300 euros/habitatge).
  • 65% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 45% (un màxim d’11.800 euros/habitatge).
  • 80% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 60% (un màxim de 18.800 euros/habitatge).

Es contempla, a més, la possibilitat de subvencions de fins al 100% en casos de persones en situació de vulnerabilitat.

Per tramitar aquestes subvencions cal contactar amb l’administació de finques de l’edifici. Oferirà assessorament, tramitarà la subvenció i realtizarà les gestions necessàries amb els col·legis d’arquitectes i els col·legis d’aparelladors, els arquitectes tècnics i els enginyers de l’edificació, a fi de resoldre les qüestions tècniques. Si la comunitat no en té, cal adreçar-se directament al col·legi d’administradors de finques que pertoqui.

Podeu trobar més informació d’aquesta convocatòria en AQUEST ENLLAÇ

Rehabilitació d’habitatges

El programa 4, la convocatòria del qual s’obrirà el 7 de juny, contempla ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges, tant si són unifamiliars com si pertanyen a edificis plurifamiliars

Són subvencionables, per exemple, la modificació de tancaments, el canvi de finestres o el canvi de sistemes de climatització que substitueixin les energies fòssils per energies renovables o biomassa.

Aquestes actuacions, a més de l’estalvi econòmic que comporten en el consum energètic de la llar, contribuiran a mitigar els efectes del canvi climàtic i a construir un país més sostenible.

Es contemplen com a requisits:

  • La intervenció ha de ser en el domicili habitual del beneficiari de la subvenció.
  • L’obra ha de suposar una reducció de la demanda energètica del 7%, una reducció en el consum d’energia primària no renovable (EPNR) del 30% o una actuació que impliqui una millora en l’envolupant tèrmic de l’habitatge.
  • La quantia màxima subvencionable és de 7.500 euros per habitatge i la inversió mínima és de 1.000 euros/habitatge.
  • lSubvenció del 40%, amb una subvenció màxima de 3.000 euros/habitatge.

Llibre de l’edifici i projectes

El Programa 5, la convocatòria del qual s’obrirar el 20 de juny, incorpora les subvencions destinades a les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges construïts abans de l’any 2000 i que vulguin redactar el seu llibre de l’edifici o el projecte de rehabilitació.

El llibre de l’edifici és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i proporciona a la propietat les instruccions d’ús i de manteniment necessàries per allargar la vida útil de la construcció i evitar-ne la degradació. En aquest estudi també es detallen les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica.

Els fons Next Generation EU subvencionen aquest treball de diagnosi independentment que la comunitat de veïns decideixi dur a terme o no les obres de rehabilitació.

La Generalitat inclou 25 municipis del Maresme en la tramitació de zones de mercat habitacional tensionat

Gairebé la totalitat del territori maresmenc ha estat inclós en la tramitació de la declaració d’àrea habitacional tensionada que ahir va iniciar la Generalitat amb l’objectiu de limitar el preu del lloguer, tal com preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Només queden fora Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera.

Ara s’obre un termini de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars hi puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat aquest període, es resoldran les qüestions plantejades i es notificarà la resolució final al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà qui farà l’aprovació definitiva.

La Llei contempla dos grans criteris per declarar una zona com tensionada: que el cost mitjà del lloguer, hipoteca i despeses dels subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de la llar i que el preu del lloguer o compra hagi pujat en els darrers 5 anys més de tres punts per sobre de la inflació.

El Consell Comarcal del Maresme ja va aprovar -el mes de maig de 2021- la Moció per a promoure la declaració dels municipis de la comarca del Maresme com a àrea amb mercat d’habitatge tens emmarcada en la Llei 11/2020 de contenció de rendes de lloguer d’habitatges aprovada el setembre de 2020 per la Generalitat i derogada posteriorment pel Tribunal Constitucional.

El Maresme té 336.439 béns immobles registrats, el 62% destinat a l’ús residencial, i el 2022 es van realitzar 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges i 8.322 contractes de lloguer. L’informe sobre el Mercat immobiliari al Maresme, publicat la setmana passada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunta que el preu mitjà del lloguer és de 777,05 euros mensuals, però amb grans diferències entre municipis.

1234Pàgina 1 de 4
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats