Del 13 al 15 de novembre se celebra a Barcelona l’Smart City World Congress, un congrés líder en el moviment per al desenvolupament de les comunitats intel·ligents que impulsen ciutats innovadores i sostenibles. El Consell Comarcal hi participa presentant el projecte de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme que situarà el nostre territori com a pioner en l’anomenat “smart county” o comarca interconnectada.

El Conseller Delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons, i tècnics comarcals seran els encarregats de difondre el projecte i establir contactes de col·laboració per tirar endavant el projecte de Xarxa Comarcal de Banda Ampla que permetrà interconnectar els 30 ajuntaments del Maresme mitjançant una xarxa de telecomunicació comarcal. Es tracta d’un projecte que forma part del Pla Estratègic Maresme 2015. Preveu desplegar la xarxa de banda ampla en dues fases. La primera, adjudicada a la UTE formada per Agustí i Masoliver, SA (AMSA) i Electromecánica Soler, S.A. per 1.475.000,00 €, inclou 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. La resta de municipis, s’hi incorporaran a la segona fase que compta amb un pressupost de 503.553,93 €. Per a realitzar les obres, es disposa de finançament procedent del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya), del fons FEDER de la Unió Europea i de fons propis del Consell Comarcal. Aquest projecte s’orienta en una primera etapa, pel que fa a la gestió i explotació de la xarxa, a l’autoprestació de serveis informàtics i de telecomunicacions per a les administracions locals i organismes públics dependents. En una segona, es preveu donar servei a la ciutadania, al comerç i a la indústria del Maresme. El Consell Comarcal vol d’aquesta manera situar el Maresme com a territori “smart county”, és a dir com una comarca interconnectada que afavoreixi una major interactivitat i una major eficiència en els serveis públics. La crisi actual ha d’esdevenir una oportunitat per millorar l’eficiència i optimitzar la inversió pública, així com la millora de la gestió dels serveis públics i de la pròpia administració. A la vegada, cal posar les bases per fomentar i incrementar l’esperit emprenedor ente la ciutadania, aconseguir diversificar el teixit econòmic i productiu amb noves i novedoses activitats econòmiques, crear llocs de treball lligats a les noves professions i racionalitzar l’extracció i el consum de béns naturals.

 
Més de 30 persones entre  alcaldes/alcaldesses, regidors/regidors, tècnics i tècniques van assistir a la reunió que es va convocar per explicar l’estat actual del projecte de la Xarxa de Banda Ampla del Maresme(XBAM). La sessió va ser presentada pel President Sr. Miquel Angel Martínez i pel Conseller Delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Sr. Alfons Molons.

Es va explicar als assistents que el mes de març es començarà l´execució de l´obra en al seva primera fase que contempla la connexió en Fibra òptica de 19 ajuntaments i que la segona fase, que es tramitarà i executarà de forma gairebé paral•lela, contempla la connexió de la resta d´ajuntaments amb fibra òptica o bé amb radiofreqüència.

El projecte de la XBAM al Maresme és un projecte col•lectiu dels ajuntaments del Maresme i de Consell Comarcal. Els municipis del Maresme i la Comarca es posaran en una posició privilegiada pel que fa a serveis de connectivitat en tot el relacionat amb els conceptes d´Smart City i Smart County, Ciutats i comarca intel•ligent. A banda d´augmentar el potencial i atractiu en els sectors empresarials, turístics, comercials, innovació, formació etc.

En uns moments com els actuals cal crear espais i infraestructures per ajudar al desenvolupament i el Consell Comarcal del Maresme, conscient de la necessitat de facilitar aquest aspecte, fa un gran esforç per desenvolupar aquest i altres projectes perquè els municipis de la comarca puguin afrontar el futur amb optimisme i tinguin les eines necessàries.

 
El pojecte d’interconnectar els 30 municipis del Maresme amb una Xarxa de Banda Ampla ha començat a caminar.  Avui s’han iniciat a Premià de Mar els treballs de cablejat que permetran que la fibra òptica arribi als 30 ajuntaments maresmencs i al Consell Comarcal afavorint així l’optimització de recursos, la modernització de les administracions i de les seves relacions amb els ciutadans i les empreses. Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal (administració impulsora del projecte), ha visitat les obres, acompanyat del conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons; de la vicepresidenta 1ª i regidora de l’ajuntament de Premià de Mar, Marisa Farreras i el també regidor premianenc Antoni Subirà.

Es calcula que els trenta municipis del Maresme estaran interconnectats per banda ampla a mitjans de l’any vinent. Els treballs s’executaran en dues fases. La primera, que ha començat avui, incorpora 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Els treballs, que es realitzaran en un termini de 8 mesos, compten amb un pressupost d’1.475.000 euros més IVA i han estat adjudicats a la UTE formada per Agustí i Masoliver, SA (AMSA) i Electromecànica Soler SA.

Els 11 municipis restants: Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana entren a la segona fase en la qual es desplegaran punts de connexió per fibra òptica i altres de Radiofreqüència punt a punt. El pressupost és de 503.553 euros i es licitarà els propers mesos.

El projecte es finança a partir del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), dels fons FEDER de la Unió Europea i de fons propis del Consell Comarcal.

 

La Xarxa Comarcal de Banda Ampla és un projecte que forma part del Pla Estratègic Maresme 2015. El seu desplegament permetrà que tots els serveis municipals disposin d’una connectivitat amb un ample de banda fins ara insospitat i a un preu molt competitiu. A més, servirà de punt de partida als ajuntaments per poder construir xarxes d’àrea metropolitana (MAN).

Les potencialitats, però, no s’acaben aquí. Sobre la connectivitat es poden sol·lapar múltiples capes de serveis de valor afegit que incrementen la capacitat d’interconnexió i d’interoperativitat entre les seus municipals, els ajuntaments i els propi Consell Comarcal. A tall d’exemple, es podria compartir una centraleta única o els serveis de hosting i de help-desk, agregar la demanda de telecomunicacions a través de la xarxa o implantar serveis smart city. I tot això amb un estalvi econòmic important gàcies a l’aprofitament de les economies d’escala.

Una vegada completats els treballs, s’incentivarà els operadors privats perquè ofereixin de forma generalitzada serveis de connectivitat basada en fibra òptica a les empreses ubicades en centres d’activitat econòmica (polígons industrials, parcs tecnològics…etc) i als ciutadans en general. L’objectiu és fer que el Maresme esdevingui una comarca “smart“, un territori “intel·ligent” tant pel desenvolupament econòmic com pel social.

L’explotació de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla es farà mitjançant la constitució d’una societat d’economia mixta formada pel Consell Comarcal i un soci privat que se seleccionarà mitjançant un procés de diàleg competitiu.

 

 

Avui s’ha reunit la mesa del diàleg competitiu del Consell Comarcal per a  l’Obertura de les pliques per a la selecció d’un soci privat per a la constitució d’una societat d’economia mixta pel servei de recollida de residus municipals, neteja viària i neteja de platges al Maresme.S’han presentat 4 de les 5 empreses amb les que s’ha fet el diàleg competitiu.

 
El procediment del diàleg competitiu és un procediment novedós en el nostre país que fins al moment s’ha utilitzat poc. És un sistema adequat per quan es fan serveis innovadors, com és el cas d’aquesta empresa que té com a objectiu donar servei a tots els municipis del Maresme.

 
Segons ha explicat el conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons, “el procediment és llarg però permet ajustar a cada fase del diàleg el servei i condicions, garantint un resultat ajustat a les necessitats presents i futures amb una flexibilitat que el concurs públic no permet·.

El Consell comarcal va prendre la decisió de canviar el sistema en què es presta el servei donat que feia temps que, segons Molons,  no s’ajustava a les necessitats dels ajuntaments de la comarca. “Un bon servei que en un principi va ser bo i novedós al no poder-se adaptar a les necessitats del municipi ha anat perdent ajuntaments”. Entre el 2002 i el 2010 es passa de 27 ajuntaments a 14, el que representa una pèrdua del 52% d’ajuntaments que estàven al servei.

 Davant d’això, Molons sosté que “calia fer un nou servei. Es podia fer un concurs ràpid i tenir una foto en poc temps inaugurant el nou servei, però de seguida tornaríem a estar encotillats per un concurs que no donaria resposta als ajuntaments. Jo i el govern comarcal hem decidit fer una cosa més lenta en la seva gènesi però de llarg recorregut, és a dir fer la feina ben feta amb fonaments sòlids perquè el consell tingui una eina de futur”

 
Per això en el diàleg s’ha hagut de valorar no tant sols el cost i serveis actuals que ronden els 300.000 € si no fer l’extrapolació a tota la comarca.  La xifra s’enfila més enllà dels 30 milions d’euros. A més, s’han valorat més de 75 preus unitaris per adaptar el servei a cada municipi. Es preveu un servei tipus per poder aconseguir l’economia d’escala i que, a més, sigui prou permeable per adaptar-se a les necessitats o preferències de cada municipi. 

 Aquesta complexitat és la que va fer evident que calia fer un procés acurat. Ara, un cop valorades les ofertes presentades per les 4 empreses, es farà l’adjudicació i en breu es podrà constituir l’empresa perquè comenc a prestar els seus serveis. 

 

En paraules del conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació del Consell Comarcal, Alfons Molons, el desplegament de la banda ampla situarà el Maresme com a “comarca puntera en tecnologia tota vegada que es podrà desenvolupar el concepte Smart County (comarca intel·ligent)”. Molons va fer aquesta valoració a la presentació de la jornada “Les xarxes de fibra òptica i el paper de les administracions locals” que es va dur a terme al Consell Comarcal el 26 de juny. Hi van assisistir una quarentena de representats polítics i técnics municipals.

El projecte d’interconnexió dels 30 ajuntaments del Maresme mitjançant una xarxa de telecomunicació comarcal de banda ampla es realitzarà en diferents fases. A la primera es contempla l’arribada de la banda ampla a 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Els convenis amb aquests ajuntaments ja s’han signat i en aquests moments s’estan tramitant els permisos per tal de poder iniciar l’obra que ha estat adjudicada a la UTE (Unió Temporal d’Empreses) formada per Agustí Masoliver, SA (AMSA) i Electromecánica Soler, SA. Es calcula que els treballs es podran executar en 8 mesos.

La interconnexió de la comarca amb fibra òptica permetrà prestar serveis de més qualitat a un cost més reduït i farà el territori més atractiu per a les empreses tecnològiques. A més, es podrà oferir la gestió intel·ligent de la mobilitat urbana, eficiència energètica, seguretat, sanitat, salut i un ampli ventall de serveis TIC.

A tot això es pot afegir que, segons Marc Realp, representant d’Optixcat, “cada euro invertir en banda ampla genera 1,83 euros de retorn” i, segons els estudis realitzats a Catalunya, cada milió euros invertits en banda ampla genera 52 llocs de treball. Realp va aprofitar la seva intervenció a la jornada per encoratjar els ajuntaments a “ser proactius i actuar en noves urbanitzacions, infraestructures addicionals, operadors d’empreses de serveis, obres municipals en sól urbà consolidat“.