Inici Documents Informacions

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

El Maresme perd 10.753 llocs de treball en un any

Les dades són crues. En un any, el Maresme ha perdut 10.753 llocs de treballs, majoritàriament assalariats però també autònoms. Són els efectes que està tenint la crisi sanitària de la COVID-19 sobre el mercat laboral en una comarca fortament depenent del sector serveis.

L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, reflecteix un important canvi d’escenari en un trimestre habitualment positiu per a l’ocupació.

El Maresme va tancar el mes de juny amb 131.208 afiliacions a la Seguretat Social, una xifra lleugerament superior a la registrada durant el primer trimestre de l’any, però sensiblement inferior a la del mateix període de 2019. En concret, la davallada interanual és del 7,57%, un percentatge que traslladat a xifres absolutes indica la pèrdua de 10.753 llocs de feina, el 52,45% dels quals (5.640) corresponen a l’hostaleria.

El treball assalariat és el que ha experimentat una davallada més intensa amb una pèrdua de 10.171 afiliacions al règimen general de la Seguretat Social, però les xifres també sòn negatives per al treball autònom. Durant el segon trimestre de l’any el Maresme ha perdut 582 persones autònomes. Cal tenir en compte que el treball autònom a la comarca també està fortament concentrat en activitats econòmiques del sector serveis. La radiografia de l’ocupació maresmenca al Règim Especial de Persones Autònomes mostra que el 76,63% estan vinculades a activitats relacionades amb els serveis, el 13,11% a la construcció, el 8,42% a la indústria i l’1.84% al sector primari.

Les dades de juny de 2020 indiquen El Maresme ocupa 131.208 persones, 95.739 en el règim general de la Seguretat Social i 35.469 en el del treball autònom.

L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any també analitza l’evolució dels llocs de treball i l’estructura productiva, la població ocupada segons la residència padronal, els procediments de regulació d’ocupació, l’atur registrat, la contractació laboral i la sinistralitat laboral.

Augmenta l’índex de sinistralitat i el nombre d’accidents laborals al Maresme

El Maresme ha tancat 2019 amb prop de 4.000 accidents laborals. En concret, al llarg de 2019, es van registrar 3.956 persones accidentades a la feina, un 6,46% més que l’any anterior. També ha augmentat l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliacions a la Seguretat Social.

Segons apunta l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex d’incidència al Maresme se situa en els 3.863,12 accidents amb resultat de baixa laboral per cada 100.000 afiliacions al règim general de la Seguretat Social, un 5,15% més elevat que el de l’any 2018.

Un any més, l’índex d’incidencia laboral al Maresme està per sobre del provincial i del català.

Els municipis amb un major índex d’incidència d’accidents són Teià, Caldes d’Estrac i Santa Susanna amb xifres que es mouen entre els 7.029,75 accidents per cada 100.000 afiliats al règim general de la seguretat social de Santa Susanna als 7.248,02 de Teià. Al costat oposat trobem –de menor a major incidència- Òrrius, Mataró, Sant Iscle de Vallalta i Premià de Dalt.

Pel que fa a dades absolutes, encara que el 99,92 dels sinistres són de pronòstic lleu, s’ha de lamentar la mort de dues persones treballadores.

Les dades de 2019 reflecteixen una elevada masculinització dels accidents a la feina. El 67,75% dels accidentats han sigut homes.

Podeu ampliar aquesta informació, amb dades municipals, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local i amb la infografia interactiva que resumeix les dades més destacades

Puja la renda familiar al Maresme situant-se en els 17.200 euros per habitant

Alella, Cabrils, Teià, Tiana i Sant Vicenç de Montalt entre els 10 municipis catalans amb una renda familiar més elevada

Un any més, l’anàlisi que presenta l’Observatori de Desenvolupament Local sobre la Renda bruta familiar disponible (corresponent a 2017) evidencia que el Maresme és un territori de contrastos. Si bé hi ha una certa imatge de la comarca com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats molt diferenciades, on conviuen municipis: Alella, Cabrils, Teià Tiana, i Sant Vicenç de Montalt que se situen entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya i d’altres que es troben molt distanciats de les mitjanes catalana i comarcal.

La renda familiar bruta disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Les dades corresponents a 2017, segons la revisió estadística publicada per IDESCAT, estableixen que cada maresmenc va disposar de 17.200 €, 800 euros més que al 2016.

La mitjana comarcal, però, es veu ampliament superada per Alella, municipi que encapçala el rànquing municipal amb una renda per càpita de 26.900€. Segueix Cabrils amb 24.000€/hab, Teià (23.500€/hab.), Tiana (22.700€/hab.) i Sant Vicenç de Montalt (21.700€/hab.). Tots aquests municipis no només superen amb escreix la renda mitjana per habitant de la comarca, sinó que també se situen entre els 10 municipis catalans amb major renda.

A l’altra banda, hi ha 8 municipis que es troben per sota de la mitjana maresmenca. Són Tordera (13.600€/hab), Pineda de Mar (14.000€/hab), Calella (14.500€/hab), Malgrat de Mar (14.800€/hab), Palafolls (14.900€/hab), Mataró (15.100€/hab), Canet de Mar (16.500€/hab) i Arenys de Mar (16.800€/hab).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Renda Bruta Familiar Disponible. 2017”

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

Situació laboral de les indústries tèxtils. Any 2019

Ls indústria tèxtil continua sent el motor industrial del Maresme, almenys, quant a facturació i ocupació dins el conjunt del sector industrial.

L’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata, però, que l’any 2019 no va ser gaire positiu. Per una banda, els llocs de treballs han disminuït un 5,71% i s’han registrat pèrdues de lloc de treball en cadascuna de les divisions.

INFORME: Situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme. Anualitat 2019

Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Any 2019

La rellevància del sector turístic al Maresme és inqüestionable en generació de llocs de treball, principalment als municipis del nord de la comarca.

L’Observatori de Desenvolupament Local analitza el comportament laboral de les activitats turístiques al llarg de 2019. El dinamisme en la contractació és elevadíssim, però un any més es constata l’elevat grau d’estacionalitat.

INFORME: Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Anualitat 2019

Ajuts 2012 per al foment d´actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari

Sinopsi

El Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat ha publicat les bases reguladores dels ajuts que es destinaran aquest 2012 al foment d’actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari. Es poden beneficiar d’aquests ajuts les entitats locals, les entitats sense ànim de lucre i, excepcionalment, les persones que amb iniciatives de caràcter privat realitzin actuacions subvencionables en les quals s´evidenciï que suposen un benefici col·lectiu, tant a nivell social com sectorial.

El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 9 d’agost.



Text

Podeu ampliar informació, clicant sobre la imatge:


 

El Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat ha publicat les bases reguladores dels ajuts que es destinaran aquest 2012 al foment d’actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari. Es poden beneficiar d’aquests ajuts les entitats locals, les entitats sense ànim de lucre i, excepcionalment, les persones que amb iniciatives de caràcter privat realitzin actuacions subvencionables en les quals s´evidenciï que suposen un benefici col·lectiu, tant a nivell social com sectorial.

El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 9 d’agost.

concurs del logotip de Can Jorba

Text
L´Ajuntament de Vilassar de Mar convoca un concurs de logotips per tal d´escollir un disseny que serà el que identificarà el nou equipament juvenil municipal anomenat “Can Jorba”, situat al carrer Santa Eulàlia, entre els carrers Jeroni Anyé i Torrent de la Santa d´aquesta població. Aquest concurs està adreçat a tots els joves de la comarca del Maresme d´entre 16 i 29 anys.

link bases concurs:

http://www.vilassardemar.cat/recursos-compartits/concurs-logotip-de-can-jorba