Inici Documents Informacions

El Maresme perd 10.753 llocs de treball en un any

Les dades són crues. En un any, el Maresme ha perdut 10.753 llocs de treballs, majoritàriament assalariats però també autònoms. Són els efectes que està tenint la crisi sanitària de la COVID-19 sobre el mercat laboral en una comarca fortament depenent del sector serveis.

L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, reflecteix un important canvi d’escenari en un trimestre habitualment positiu per a l’ocupació.

El Maresme va tancar el mes de juny amb 131.208 afiliacions a la Seguretat Social, una xifra lleugerament superior a la registrada durant el primer trimestre de l’any, però sensiblement inferior a la del mateix període de 2019. En concret, la davallada interanual és del 7,57%, un percentatge que traslladat a xifres absolutes indica la pèrdua de 10.753 llocs de feina, el 52,45% dels quals (5.640) corresponen a l’hostaleria.

El treball assalariat és el que ha experimentat una davallada més intensa amb una pèrdua de 10.171 afiliacions al règimen general de la Seguretat Social, però les xifres també sòn negatives per al treball autònom. Durant el segon trimestre de l’any el Maresme ha perdut 582 persones autònomes. Cal tenir en compte que el treball autònom a la comarca també està fortament concentrat en activitats econòmiques del sector serveis. La radiografia de l’ocupació maresmenca al Règim Especial de Persones Autònomes mostra que el 76,63% estan vinculades a activitats relacionades amb els serveis, el 13,11% a la construcció, el 8,42% a la indústria i l’1.84% al sector primari.

Les dades de juny de 2020 indiquen El Maresme ocupa 131.208 persones, 95.739 en el règim general de la Seguretat Social i 35.469 en el del treball autònom.

L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any també analitza l’evolució dels llocs de treball i l’estructura productiva, la població ocupada segons la residència padronal, els procediments de regulació d’ocupació, l’atur registrat, la contractació laboral i la sinistralitat laboral.

Augmenta l’índex de sinistralitat i el nombre d’accidents laborals al Maresme

El Maresme ha tancat 2019 amb prop de 4.000 accidents laborals. En concret, al llarg de 2019, es van registrar 3.956 persones accidentades a la feina, un 6,46% més que l’any anterior. També ha augmentat l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliacions a la Seguretat Social.

Segons apunta l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex d’incidència al Maresme se situa en els 3.863,12 accidents amb resultat de baixa laboral per cada 100.000 afiliacions al règim general de la Seguretat Social, un 5,15% més elevat que el de l’any 2018.

Un any més, l’índex d’incidencia laboral al Maresme està per sobre del provincial i del català.

Els municipis amb un major índex d’incidència d’accidents són Teià, Caldes d’Estrac i Santa Susanna amb xifres que es mouen entre els 7.029,75 accidents per cada 100.000 afiliats al règim general de la seguretat social de Santa Susanna als 7.248,02 de Teià. Al costat oposat trobem –de menor a major incidència- Òrrius, Mataró, Sant Iscle de Vallalta i Premià de Dalt.

Pel que fa a dades absolutes, encara que el 99,92 dels sinistres són de pronòstic lleu, s’ha de lamentar la mort de dues persones treballadores.

Les dades de 2019 reflecteixen una elevada masculinització dels accidents a la feina. El 67,75% dels accidentats han sigut homes.

Podeu ampliar aquesta informació, amb dades municipals, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local i amb la infografia interactiva que resumeix les dades més destacades

Puja la renda familiar al Maresme situant-se en els 17.200 euros per habitant

Alella, Cabrils, Teià, Tiana i Sant Vicenç de Montalt entre els 10 municipis catalans amb una renda familiar més elevada

Un any més, l’anàlisi que presenta l’Observatori de Desenvolupament Local sobre la Renda bruta familiar disponible (corresponent a 2017) evidencia que el Maresme és un territori de contrastos. Si bé hi ha una certa imatge de la comarca com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats molt diferenciades, on conviuen municipis: Alella, Cabrils, Teià Tiana, i Sant Vicenç de Montalt que se situen entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya i d’altres que es troben molt distanciats de les mitjanes catalana i comarcal.

La renda familiar bruta disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Les dades corresponents a 2017, segons la revisió estadística publicada per IDESCAT, estableixen que cada maresmenc va disposar de 17.200 €, 800 euros més que al 2016.

La mitjana comarcal, però, es veu ampliament superada per Alella, municipi que encapçala el rànquing municipal amb una renda per càpita de 26.900€. Segueix Cabrils amb 24.000€/hab, Teià (23.500€/hab.), Tiana (22.700€/hab.) i Sant Vicenç de Montalt (21.700€/hab.). Tots aquests municipis no només superen amb escreix la renda mitjana per habitant de la comarca, sinó que també se situen entre els 10 municipis catalans amb major renda.

A l’altra banda, hi ha 8 municipis que es troben per sota de la mitjana maresmenca. Són Tordera (13.600€/hab), Pineda de Mar (14.000€/hab), Calella (14.500€/hab), Malgrat de Mar (14.800€/hab), Palafolls (14.900€/hab), Mataró (15.100€/hab), Canet de Mar (16.500€/hab) i Arenys de Mar (16.800€/hab).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Renda Bruta Familiar Disponible. 2017”

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

Situació laboral de les indústries tèxtils. Any 2019

Ls indústria tèxtil continua sent el motor industrial del Maresme, almenys, quant a facturació i ocupació dins el conjunt del sector industrial.

L’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata, però, que l’any 2019 no va ser gaire positiu. Per una banda, els llocs de treballs han disminuït un 5,71% i s’han registrat pèrdues de lloc de treball en cadascuna de les divisions.

INFORME: Situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme. Anualitat 2019

Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Any 2019

La rellevància del sector turístic al Maresme és inqüestionable en generació de llocs de treball, principalment als municipis del nord de la comarca.

L’Observatori de Desenvolupament Local analitza el comportament laboral de les activitats turístiques al llarg de 2019. El dinamisme en la contractació és elevadíssim, però un any més es constata l’elevat grau d’estacionalitat.

INFORME: Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Anualitat 2019

Ajuts 2012 per al foment d´actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari

Sinopsi

El Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat ha publicat les bases reguladores dels ajuts que es destinaran aquest 2012 al foment d’actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari. Es poden beneficiar d’aquests ajuts les entitats locals, les entitats sense ànim de lucre i, excepcionalment, les persones que amb iniciatives de caràcter privat realitzin actuacions subvencionables en les quals s´evidenciï que suposen un benefici col·lectiu, tant a nivell social com sectorial.

El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 9 d’agost.



Text

Podeu ampliar informació, clicant sobre la imatge:


 

El Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat ha publicat les bases reguladores dels ajuts que es destinaran aquest 2012 al foment d’actuacions de projecció, difusió, promoció i internacionalització dels sectors agrari, pesquer, forestal i alimentari. Es poden beneficiar d’aquests ajuts les entitats locals, les entitats sense ànim de lucre i, excepcionalment, les persones que amb iniciatives de caràcter privat realitzin actuacions subvencionables en les quals s´evidenciï que suposen un benefici col·lectiu, tant a nivell social com sectorial.

El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 9 d’agost.

concurs del logotip de Can Jorba

Text
L´Ajuntament de Vilassar de Mar convoca un concurs de logotips per tal d´escollir un disseny que serà el que identificarà el nou equipament juvenil municipal anomenat “Can Jorba”, situat al carrer Santa Eulàlia, entre els carrers Jeroni Anyé i Torrent de la Santa d´aquesta població. Aquest concurs està adreçat a tots els joves de la comarca del Maresme d´entre 16 i 29 anys.

link bases concurs:

http://www.vilassardemar.cat/recursos-compartits/concurs-logotip-de-can-jorba

Més presència del vi i de la vinya a la XXXIV Festa de la Verema d'Alella

Ferran Centelles, sommelier d'El Bulli, és el convidat a la festa que se celebra del 12 al 14 de setembre

Text
La tallada de raïm de la vinya testimonial de Can Magarola, a la qual estan convidats a participar tots els nens i les nenes del municipi, donarà el tret de sortida el dijous 11 de setembre a la XXXIV Festa de la Verema. Entre les principals novetats d'enguany destaca la presentació dels vins més representatius de la DO i la visita guiada per les vinyes d'Alella, de la mà del viticultor Rafael Barnadas. La festa tindrà un convidat molt especial: Ferran Centelles, sommelier del restaurant El Bulli.
Com a reconeixement al seu compromís amb Alella i la seva implicació en la vida cultural i social del municipi, el pregoner de la festa d'enguany serà Fede Salas, president del Casal d'Alella. La música i el ball la posarà La Salseta del Poble Sec, l'orquestra La Metropol, El Pont d'Arcalís i les Violines, Mar Endins i la cobla Contemporània. Tampoc faltaran el correfoc dels Diables del Vi d'Alella, la cercavila de gegants, capgrossos, grallers i timbalers, la despertada amb els trabucaires, la fira d'artesans i la trobada d'intercanvi de plaques de cava. Es mantenen les visites guiades als cellers i la seva participació, juntament amb els restaurants de la població, en les degustacions de vins i plats gastronòmics a la mostra que s'organitza cada nit els dies 12, 13 i 14 de setembre. Enguany l'estand de l'Ajuntament instal·lat a la mostra disposarà d'un espai per a la promoció turística del municipi.
A l'oferta festiva i gastronòmica, se sumen els actes tradicionals, com la proclamació de la pubilla, les dames d'honor i els hereus, la trepitjada de raïm, la benedicció del primer most i l'atorgament de premis als vinyataires i al millor aparador. Enguany, com a novetat, totes aquestes propostes de caràcter més tradicional es concentraran en el primer dia de festa, divendres dia 12 de setembre, a la Plaça de l'Ajuntament, just després del pregó.
La Festa de la Verema d'Alella és l'esdeveniment més important que se celebra en aquest municipi i una cita esperada del final d'estiu tant pels veïns del poble com a per a persones de fora de la localitat. S'estima que cada any la festa atreu entre 15.000 i 20.000 persones. El pressupost d'enguany ascendeix a 120.000 euros.

CONFERÈNCIA DEL SOMMELIER D'EL BULLI:
La festa comptarà enguany amb un convidat d'excepció, especialista en el món del vi i de la gastronomia: Ferran Centelles, sommelier del restaurant El Bulli, de Ferran Adrià, reconegut amb tres estrelles Michelin. Centelles pronunciarà la conferència sobre el vi d'Alella – amb el títol Un vi amb aires de mar i de muntanya- en la qual parlarà de les característiques, dels punts forts i de cap on ha d'anar per aconseguir el més preuat: que sigui un vi de qualitat i personalitat. El convidat d'enguany forma part de la primera generació de joves que han tingut l'oportunitat de formar-se de manera específica com a sommelier. A més de treballar com a tal, ha dedicat part del seu temps a formar altres persones en aquest suggestiu ofici. Serà diumenge, 14 de setembre, a les 19.30 h al pati de Can Lleonart.

PRESENTACIó DE VINS DE LA DO ALELLA:
Per tal de donar més relleu al vi de la DO d'Alella, l'Ajuntament en col·laboració amb el Consell Regulador i els cellers, organitza enguany per primera vegada una presentació dels vins d'Alella. El dissabte 13 de setembre a les 18h tindrà lloc a les Golfes de Can Lleonart la presentació i degustació dels tres vins més representatius de cada celler de la mà de l'enòleg i secretari del Consell Regulador, Jordi Pujolràs, i dels enòlegs dels cellers. Les inscripcions per poder participar es poden fer de l'1 al 10 de setembre de 9 a 14h a Can Lleonart. Les places són limitades i el preu és de 10 euros.

A PEU PER LES VINYES:
Una de les novetats destacades de la festa d'enguany es la visita guiada per les vinyes d'Alella de la mà de Rafael Barnadas, pagès i vocal viticultor del Consell Regulador de la DO Alella. Durant el recorregut, Barnadas explicarà l'evolució de la vinya en els últims 30 anys: les solucions per a la millor organització i gestió de les vinyes i la lluita contra l'erosió per mitjà de les terrasses. També donarà resposta a les preguntes dels assistents sobre el paisatge de l'entorn d'Alella.
Inscripcions de l'1 al 10 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Places limitades. Gratuït.

XXXIV MOSTRA DE VINS i XVII MOSTRA DE RESTAURACIÓ:
Els tres dies de la Festa de la Verema són una bona oportunitat de degustar els vins de la DO Alella i els plats que ofereixen els restaurants del municipi a través de la mostra de vins i la mostra gastronòmica instal·lada al cèntric Hort de la Rectoria. Els assistents podran degustar els vins de sis cellers i els plats cuinats per una quinzena de restaurants de la localitat. Cada celler ofereix al públic la degustació dels seus vins i caves a canvi d'un tiquet. Es poden adquirir tiquets d'una o de tres degustacions, que en aquest cas inclouen l'obsequi d'una copa de vidre que porta inscrit l'any i l'anagrama municipal. Cada nit, cinc restaurants s'instal·len a l'Hort de la Rectoria i ofereixen els seus plats. Ells s'encarreguen de la decoració de l'estand, aspecte sobre el qual tenen molta cura i també s'ocupen de l'atenció al públic a l'hora de servir els plats. A partir de les vuit del vespre a cada estand hi podem trobar dos plats diferents, a més de postres i cafè. Els tiquets es venen a l'estand de l'Ajuntament. Enguany l'estand de l'Ajuntament instal·lat a la mostra disposarà d'un espai per a la promoció turística del municipi.

XVII FIRA D'ARTESANS:
Les parades d'artesania també formen part del paisatge de la Festa de la Verema. La fira s'ha anat consolidant i incrementant el nombre d'expositors any rera any, però sense perdre la qualitat de les parades i els productes que s'ofereixen. Enguany participen més d'una setantena d'artesans repartits a la Porxada, la rambla Àngel Guimerà i la plaça Germans Lleonart. Es podran trobar articles de bijuteria de tot tipus de material, i marxants d'escultura, cistelleria, pintura, vidre bufat, antiguitats i roba, a més de productes alimentaris elaborats de forma artesanal. La fira es pot visitar la tarda-nit del dia 12, i durant tot el dia el dissabte i diumenge, 13 i 14 de setembre.

EL PORRÓ DE LA FESTA:
El Casal d'Alella cada any encarrega un porró de vidre bufat, triant aquells que són més bonics i característics. Amb el d'enguany ja són 34 i cada vegada són més les persones del poble i de fora del municipi que visiten la festa per adquirir el porró i afegir-lo a la seva col·lecció. El porró es ven a l'estand del Casal instal·lat a la Mostra de Vins i la Mostra Gastronòmica.

TREPITJADA DEL RAÏM I BENEDICCIÓ DEL PRIMER MOST: Entre els actes més tradicionals d'aquesta festa destaquen la trepitjada del raïm, la benedicció del primer most i la proclamació de la pubilla, dames d'honor i hereus del poble que per primera vegada es realitzen juntament divendres, el primer dia de la celebració, just després de la inauguració. Seguidament es donaran a conèixer els premiats dels concursos d'aparadors i de vinyataires.

VISITES GUIADES ALS CELLES DE LA DO ALELLA:
Des de fa tres anys i per tal de potenciar la presència del món del vi a les Festes de la Verema, s'inclou en el programa visites als cellers de la DO Alella. Aquesta iniciativa dóna l'oportunitat de conèixer tot el qui hi ha darrera de les ampolles de vi – els cellers, les vinyes i les diferents feines que hi desenvolupen les persones que hi treballen- i permet entendre millor el paisatge i la realitat del poble. Les visites s'han programat per a dissabte i diumenge a partir de les 9.30 h. Cal fer la inscripció prèvia de l'1 al 10 de setembre a Can Lleonart i el preu és de 4 euros per visita.
Dissabte, 13 de setembre: Alella Vinícola Can Jonc, Joaquim Batlle i Parxet.
Diumenge, 14 de setembre: Alta Alella i Roura.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA FESTA DE LA VEREMA A: www.alella.cat

L'Ajuntament d'Alella guanya una batalla judicial per la preservació de la vall de Rials

Una sentència del TSJC exime al Consistori d'inactivitat administrativa pel no desenvolupament dels vials i el polígon industrial projectat a les 8 hectàrees urbanitzables de la vall

Sinopsi
Una sentència del TSJC dóna la raó a l'Ajuntament i estima que no va haver inactivitat administrativa pel desenvolupament del polígon industrial a Rials, revocant així la resolució judicial de març de 2005 del contenciós administratiu presentat pels propietaris majoritaris de les 8 hectàrees de la vall en litigi. La sentència, que es ferma i no pot ser recorreguda, obre una nova via a la solució final d'un conflicte urbanístic que s'arrossega des de fa més de quinze anys.

Text
L'Ajuntament d'Alella està més a prop d'aconseguir el que ha vingut defensat des de fa cinc anys, la preservació total de la vall de Rials, la darrera vall verge del Baix Maresme, sense haver de pagar el peatge de sacrificar altres sectors del municipi. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conclou que l'Ajuntament no ha incorregut en inactivitat administrativa en el desenvolupament del sector i dels accessos viaris, revocant una resolució judicial de març del 2005 del contenciós administratiu promogut pels propietaris de la major part de la zona urbanitzable, que obligava l'Ajuntament a preveure en un termini de sis mesos una solució viària d'accés al projectat polígon industrial.
L'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, acompanyat pel primer tinent d'alcalde, Àlex Asensio, han valorat avui en roda de premsa el contingut d'aquesta sentència que apropa la solució definitiva de Rials i permet reprendre els treballs de revisió del Pla General d'Ordenació Urbana engegats el passat mandat i que van quedar encallats en espera de trobar una solució per al sector urbanitzable de Rials. Francisco ha destacat que “amb aquesta sentència l'Ajuntament guanya una important batalla, però no la guerra” i ha deixat clar que “Rials no s'urbanitzarà”. “És el que vam defensar el 2003, el que hem defensat durant tots aquests anys i el que finalment serà”, ha dit l'alcalde.
Els dos representants municipals han insistit en què la sentència dóna molt més marge a l'Ajuntament per poder entomar una solució definitiva a Rials que ha “de passar, en qualsevol cas, per la revisió del Pla General”. També han destacat que la sentència corrobora el que sempre havien defensat des del govern: “que l'Ajuntament no ha d'indemnitzar els propietaris per no haver desenvolupat aquest sector”. L'alcalde ha anunciat que, en el marc de la revisió del Pla General, s'ha de reflexionar amb la resta de forces polítiques l'interès municipal o no de quedar-se amb la totalitat o una part de les 8 hectàrees -que continuen qualificades com a urbanitzables d'ús industrial- o es desclassifiquen directament mantenint-les en mans privades però com a sòl no urbanitzable.