Unes 150 persones assistiran a classes de flabiol, tamborí, percussió, gralla i tarota

L´Aula de Música Tradicional comença una nova etapa formativa, aquest cop programada conjuntament per primera vegada per l´Institut Municipal d´Educació (IME) i l´escola de música Liceu Mataró.


L’Aula de Música Tradicional ofereix classes de flabiol, tamborí, percussió, gralla i tarota, i aquesta formació s´adreça tant a les colles geganteres com al públic en general.

Les colles que en aquesta nova etapa hi participen són les institucionals (Robafaves, Momerota, Diablesses, Drac i Àliga) i les colles de gegants d’escoles i altres entitats com les de les AMPA, dels CEIPs Torre Llauder, Rocafonda, Germanes Bertomeu, Anxaneta i Camí del Mig, l’EB La Riereta, els Salessians, la colla del carrer Sant Bru o l’IES Thos i Codina.

El nombre d’alumnes que rebran formació és d’uns 150 i les classes tenen lloc en els següents espais: el CEIP Camí del Mig, l´EB La Riereta; Can Marfà i el CEIP Germanes Bertomeu. L´horari de les classes va des de les 18.30 fins a les 23 hores, a excepció d´algunes classes que tenen lloc dissabtes a la tarda en el CEIP Germanes Bertomeu.

En aquesta nova etapa de l’Aula s’han introduït alguns canvis organitzatius per tal de, per una banda, poder impartir formació dels diferents instruments en diferents nivells per cada colla amb l’objectiu que tots els alumnes puguin progressar segons els seus coneixements previs, i per altra, també es realitzaran assaigs amb tots els músics de cada colla per treballar aspectes de conjunt musical.

Aquesta setmana, del 21 al 25 de juliol, l’Ajuntament comença les obres de construcció de l’edifici que allotjarà les dependències de l’Àrea de Via Pública, que tindrà una sola planta d’alçada i estarà situat a l’extrem oest del nou Parc Central, entre la plaça Granollers i el carrer Pirineus.


Les obres, que tenen un termini d’execució de 15 mesos, van ser adjudicades a l’empresa Proinosa i tenen un pressupost de 2.974.854 euros.

En el solar on s’aixecarà l’equipament, l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA està construint actualment l’aparcament subterrani públic del Camí de la Geganta, que tindrà accessos independents als de l’edifici de Via Pública. El projecte d’obres ara iniciat inclou també la urbanització dels entorns de l’equipament amb l’objectiu de deixar-lo integrat en el nou parc Central.

El projecte del nou edifici va ser modificat en relació al que es va presentar inicialment, quan havien de començar les obres de l’aparcament, atenent a les al·legacions de la Federació d’Associacions de Veïns, l’Associació de Veïns Nova Mataró i el grup municipal d’IVC.

Es va reduir, a petició d’aquestes entitats, la superfície ocupada del nou Parc Central, de manera que l’entrada a peu al gran pulmó verd de la ciutat des de la plaça Granollers es veu beneficiada. Això serà possible gràcies a l’ampliació de la planta subterrània (-1), on estaran situades les dependències destinades a vestidors (8), dipòsit de detinguts (7 cel·les + 1 per a menors) i aparcament de la Policia Local.

L’aparcament tindrà 53 places per a vehicles i 32 per a motos. Per altra banda, en aquesta planta subterrània, que ocuparà 3.040 m2, també hi ha la sala de ressenyes, identificacions i reconeixements, el laboratori i l’armer, i es farà una reserva d’espai per a construir en un futur una galeria de pràctica de tir.

A la planta baixa de l’edifici (1.747,78 m2) hi haurà les oficines d’atenció al públic, el Servei de Mobilitat i el Servei de Protecció Civil, juntament amb l’arxiu, els despatxos i sales de reunions corresponents als diferents serveis de l’Àrea de Via Pública. A més, s’hi construirà una sala d’actes polivalent amb un accés independent a la resta de les dependències, de manera que siguin possibles d’altres usos. Per altra banda, s’ha fet una reserva d’espai que s’ha ofert a la Guàrdia Civil per a que mantinguin a Mataró el servei de Control d’Armes, que actualment està provisionalment a Calella.

Accessos i equipaments totalment independents

L’entrada principal a l’edifici a peu estarà situada a la façana de l’edifici que està encarada a la plaça Granollers. Però s’han dissenyat dues entrades més independents per facilitar el trànsit dels diferents usuaris. Així, mentre el públic entrarà per aquesta porta principal, els policies locals hi accidiran per una porta situada a la façana que dóna directament al nou Parc Central i també hi ha un tercer accés des del carrer Pirineus per al personal de l’Àrea de Via Pública.

Pel que fa als accessos per a vehicles, la rampa d’entrada i sortida dels vehicles de la Policia Local està situada al carrer Pirineus, mentre que les tres rampes d’entrada i sortida a l’aparcament públic que estarà a les plantes –2 i –3 estan situades al Camí de la Geganta. En concret, hi ha una sortida d’aquest pàrquing i dues entrades, una a cada banda del Camí de la Geganta.

Per raons de seguretat, l’edifici de Via Pública i l’aparcament estan concebuts com a equipaments independents, de manera que els dos aparcament no es comuniquen ni interiorment ni exteriorment i els respectius conductes de ventilació i serveis són totalment diferents.

El dipòsit de la grua: trasllat al setembre

Donat que les obres de l’aparcament estan força avançades, el primer servei municipal a traslladar-s’hi serà el dipòsit de la grua, que entrarà en funcionament aquest mateix 1 de setembre.

Així, els ciutadans que hagin de passar a recollir els vehicles que hagi estat enretirats del carrer per la grua a partir d’aquesta data hauran d’anar al nou edifici (i no pas al local del carrer Franquesa i Sivilla, 26).

Per altra banda, està previst que l’aparcament públic pugui entrar en funcionament aproximadament un mes després, és a dir, a l’octubre.

Els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, L´Hospitalet de Llobregat, i la Diputació de Barcelona ha acordat avui, 4 de març, una declaració conjunta sobre civisme. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sabadell està pendent de sumar-se a l’acord.


La declaració conjunta és fruit d´una jornada de treball que ha tingut lloc durant tot el matí a la sala d´actes de Can Palauet (carrer d´en Palau, 32. Mataró), destinada a intercanviar experiències i iniciatives municipals en l´àmbit del civisme.

El document ha estat signat pel diputat de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, Pere Alcober; el regidor de Participació Ciutadana i Polítiques Sectorials de L´Hospitalet, Mario Sanz; la regidora d´Acció Cívica, Comunicació i Projectes Audiovisuals de Terrassa, Helena Royes; la regidora de Participació, Promoció de la Ciutat i Comunicació de Sant Cugat, Marta Subirà; el regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Coordinador del Pla Transversal i del Projecte Jove de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve; i la regidora de Joventut i Dona i responsable del Pla d´Acció pel Civisme de Mataró, Alícia Romero.

El text de la declaració conjunta

“A l’entrada del segle XXI són molts els canvis que s’estan produint en la nostra societat. La globalització és avui el concepte que millor reflecteix gran part d’aquests canvis. Aquesta pot ser entesa de moltes maneres i sota gran diversitat de prismes, però en tots ells destaquen clarament dos fenòmens. D’una banda, el trasllat de la presa de decisions a òrgans cada cop més allunyats dels ciutadans. De l’altra, l’emergència de les ciutats com a espai de proximitat i de relació entre els ciutadans.

Així, les ciutats es converteixen en els nòduls des d’on les persones es troben, es relacionen i hi conviuen. Ciutats que són com una reproducció en petit de les dinàmiques a les quals, avui en dia, s’enfronta tot el món: diversitat, pluralisme, conflicte d’interessos…

El civisme, entès com a conducta correcta i respectuosa entre propis i estranys, o també com a cultura pública de convivència per la qual es regeix una determinada societat, és i ha de ser un valor fonamental mitjançat el qual optimitzar les potencialitats d´aquest nou paper de les ciutats, alhora que ens permet limitar els seus efectes negatius.

Les ciutats avui reunides a Mataró han treballat durant els darrers anys per promoure els valors de civisme entre la ciutadania, entenent que la gestió de la ciutat ha d’anar més enllà dels seus aspectes físics, urbanístics o de gestió, i que ha de tenir com a eix fonamental la consolidació de la ciutat com un espai de relació, convivència, respecte i creixement personal i comunitari.

L’intercanvi d’experiències i la coordinació d’esforços, realitzada mitjançant la trobada d’avui ens ha permès posar en comú els nostres esforços, fruit dels quals declarem:

1)Que les ciutats són l’espai de govern públic més proper al ciutadà, i el millor espai per promoure els valors de respecte, convivència i democràcia.

2)Que les ciutats, enteses com la suma de totes les persones i agents que les composen, són un espai complex, on el civisme ha de regir el conjunt de relacions de veïnatge.

3)Que les administracions municipals han de promoure les accions i els canvis destinats a fer del civisme un valor comú a tots els ciutadans.

4)Que l’administració municipal ha de desenvolupar aquesta tasca des del conjunt de la seva estructura, de forma transversal.

5)Que en aquest camp, els ciutadans i les ciutadanes han de ser un agent actiu i dinàmic, des de les seves pròpies iniciatives i voluntats, i que les administracions públiques han de col·laborar-hi, per tal de facilitar-los aquesta tasca.

6)Que el civisme entès com a valor de respecte i convivència és el millor valor per garantir avui i en el futur unes ciutats respectuoses amb l’entorn, compromeses amb la societat, respectuoses i solidàries amb tots els ciutadans i ciutadanes.”