Queden ja poques places d´inscripció per aquest curs que impartirà el Servei d´Ocupació, Formació i Promoció Econòmica de l´Ajuntament de Premià de Dalt i que està subvencionat per la Direcció General d´Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
Els curs s´adreça a persones aturades majors de 25 anys amb formació i/o experiència administrativa i consta de 412 hores. Aquest curs s´impartirà a la carretera d´Enllaç, 37 de Premià de Dalt i s´ha previst que comenci el 15 de setembre i que finalitzi el 24 de desembre. L´horari de les classes serà de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores.
El contingut del curs d´Administratiu Comptable inclou:
· Tècniques administratives d´oficina (30 hores)
· Tècniques d´administració comptable i fiscal (80 hores)
· Tècniques d´administració de tresoreria (70 hores)
· Ofimàtica (32 hores)
· Aplicacions administratives i financeres del full de càlcul (25 hores)
· Aplicacions informàtiques de gestió comptable (25 hores)
· Català (18 hores)
· Seguretat i condicions de salut al treball (10 hores)
· Tècniques de recerca de feina (12 hores)
· Pràctiques a empreses (100 hores)
Les pràctiques en empreses tindran una durada de 100 hores i s´ha previst que es realitzin entre el 26 de novembre i el 24 de desembre d´enguany a raó de 5 hores diàries. Aquestes pràctiques es realitzen un cop finalitzat el procés de formació al centre i tenen com a objectiu millorar la formació dels alumnes mitjançant l´aplicació dels coneixements apresos amb la teòrica a l´empresa.
Les empreses interessades en acollir un alumne en pràctiques es poden dirigir al Servei Municipal d´Ocupació, Formació i Promoció Econòmica, al telèfon 93 752 36 60.
Les inscripcions per al curs d´Administratiu Comptable també es poden realitzar a les oficines del Servei, a la plaça del Mil·lenari, s/n, de Premià de Dalt.
Les llars de Mataró se situen per sobre de la mitjana catalana i espanyola quant a l´ús de les noves tecnologies
Les dades són el resultat de les Estadístiques de la Societat de la Informació 2002
Més de la meitat de les llars mataronines disposen d´ordinador (53,2%), el 36,4% estan connectades a Internet, el 48,9% són usuaris habituals de l´ordinador i el 30,2% d´Internet. Durant el darrer any, la telefonia mòbil ha arribat al 75,7% de la població amb un augment del 14,52% respecte a l´any passat. Aquests són alguns dels resultats més destacats de les Estadístiques de la Societat de la Informació 2002, impulsades pel TecnoCampusMataró (TCM) i l´Àrea d´Estudis i Planificació de l´IMPEM.L´estudi a la població es va realitzar durant el passat mes de setembre mitjançant una mostra aleatòria de 605 enquestes telefòniques als residents de Mataró, majors de 15 anys. Els resultats de les enquestes demostren que les TIC experimenten una evolució positiva entre la ciutadania respecte a l´any anterior, tant pel que fa a la seva disposició com al seu ús. Tot i així, cal destacar que el creixement de les tecnologies ha estat moderat en general i que és diferent segons si es tracta de l´ordinador, Internet, la telefonia mòbil o la televisió de pagament.
Els percentatges de llars mataronines que disposen d´Internet (36,4%) continuen per sobre de la mitjana catalana (29,9%) i espanyola (29,5%), però resta encara per sota de la mitjana europea (40,4%). El 53,2% de la població disposa d´ordinador a casa. El creixement d´aquest indicador ha estat del 2,11% el darrer any.
D´altra banda, tot i que el sistema de connexió a Internet més generalitzat entre la població de Mataró és el mòdem convencional (53,4%), la connexió ADSL és la que ha experimentat el creixement més important (25% del total dels sistemes) en el darrer any. El cable representa el 7,8% del total de les connexions.
Pel que fa al lloc de connexió, els mataronins es connecten de forma majoritària des de la llar (69,4%) i a molta distància des de la feina (18,5%) o des d´altres llocs. D´altra banda, la telefonia mòbil és la tecnologia que ha experimentat una major evolució: del 66,1% el 2001 al 75,7% el 2002. El darrer any s´ha incrementat de forma considerable el nombre de llars que compten amb un o més mòbils.
Ús de l´ordinador i d´Internet
Mataró (48,9%) se situa per damunt de Catalunya (46,7%) pel que fa a l´ús habitual de l´ordinador a la ciutat, mentre que el nombre d´usuaris habituals d´Internet (30,2%) no arriba a la mitjana catalana (33%). El 59,1% dels mataronins majors de 15 anys ha fet servir alguna vegada l´ordinador i d´aquests el 82,7% en són usuaris habituals, ja que l´utilitzen un o més cops per setmana (48,9% respecte el total de població). Una part important dels usuaris ho fan des de casa (68%) o des de la feina (27,9%).
Gestions personals, oci i lleure familiar (45,2%), tasques professionals (42,8%) i estudis (11,5%) són els motius principals pels quals s´utilitza l´ordinador. Els programes més emprats són, en primer lloc, els ofimàtics de Microsoft, seguits d´aquells relacionats amb l´oci i el lleure. Entre els motius pels quals els usuaris utilitzen Internet destaquen la recerca d´informació (51,3%), l´ús del correu electrònic (15,8%), l´oci i el lleure (13,6%) i el xat (7,8%).
El perfil de l´usuari i necessitat de formació
Segons els resultats de l´enquesta, l´internauta de Mataró és un home (36,1%), jove o jove-adult (15-35 anys), amb un nivell d´instrucció mig o mig-alt (estudis universitaris de grau mig i superior) que preferentment es connecta des de casa i el treball. L´estudi mostra que el 48,9% dels internautes de Mataró acostumen a connectar-se entre una hora i una hora i mitja diària, encara que el 7,5% dels entrevistats està permanentment connectat.
La majoria de la població mataronina (67%) considera que necessita o necessitarà les TIC en el futur proper. En aquest sentit, el 90% de la població admet que li cal ampliar o aprofundir els seus coneixements en el terreny de les TIC. El 40,2% dels entrevistats disposa de coneixements baixos o molt baixos i una bona part dels que consideren que tenen uns coneixements normals, possiblement, faci referència al domini de rutines bàsiques d´alguns dels programes ofimàtics més estesos.
Ús generalitzat de les noves tecnologies a les empreses
L´estudi de la implantació de les TIC en el teixit empresarial es va dur a terme a través d´enquestes telefòniques a un total de 430 empreses de Mataró. Els resultats posen de manifest la moderada implantació de les TIC a les empreses el darrer any dintre del context empresarial dominat per la crisi i la recessió econòmica. Tot i així, a l´igual que en la població, la connexió ADSL és la tecnologia que ha experimentat un major creixement amb un increment del 13,6%, (19,2% el 2001 davant el 32,8% del 2002).
Respecte a l´enquesta del 2001 (66,7%), es constata un increment del 6,9% de l´ús d´Internet a les empreses (67,5%). En aquest sentit, les empreses de deu o més treballadors tenen un nivell de connexió superior a la de la resta d´Espanya, similar al de les alemanyes i per sota de Catalunya i els països nòrdics. Aquests nivells de connexió són inferiors a les empreses que compten amb menys de 10 treballadors, ja que són les que presenten un nivell de connexió i ús inferior d´Internet.
Les empreses de la ciutat presenten una mitjana de dos ordinadors, amb un interval d´entre un i cinc segons la grandària i l´activitat empresarial. El 16% de les empreses que manifesten no tenir-ne cap pertanyen als següents sectors: el 5,2% industrial, el 24,4% comerç al detall, el 21,6% serveis i el 7,9% empreses del tèxtil.
Els sectors que fan un major ús d´Internet són el de la construcció (75%), seguit d´un ús intermedi a la indústria (64,2%) i els serveis (60%). Per la seva banda, el 58,6% de les empreses que s´engloben en el comerç al detall, admeten no fer-ne ús.
Pàgines web, aplicacions i necessitat de formació
Tot i el lleuger augment registrat en el darrer any, menys de la meitat de les empreses de la ciutat disposen de pàgina web. La tele-banca (36%) és l´única aplicació telemàtica que gaudeix d´un ús més o menys generalitzat entre les empreses, com també ho comencen a ser el tele-control o la tele-alarma (27,4%) i les gestions amb l´administració (23,5%). A més, la tele-compra (9,5%), el comerç electrònic (13,7%), el tele-treball (2,6%) i l´ensenyament a distància (2,4%) tenen encara un ús escàs o gairebé residual, malgrat haver-se incrementat lleugerament en aquest darrer període.
Pel que fa a l´ús de les TIC i la formació en matèries de noves tecnologies, les empreses de Mataró mostren una distribució percentual força similar. Així, pel que fa a l´ús i el paper de les TIC a les empreses de Mataró només una tercera part hi està compromesa. El 34% del teixit empresarial es mostra positiu, el 23,8% es manifesta indiferent i el 42,3% declara que no l´afecta.
D´altra banda, el 34,4% de les empreses consideren la formació i el reciclatge en l´ús de les TIC totalment necessària. El 22,3% es manifesten indiferents i el 43,2% restant no s´hi veuen implicades. Sobre si creuen que hi ha una manca de formació en l´ús de les TIC a la seva empresa, el 59,1% dels empresaris responen negativament. En aquest sentit, el 64,4% de les empreses entrevistades no porten a terme cap tipus d´acció formativa en el camp de les TIC adreçada al seu personal.
Les estadístiques, eina pionera de l´Observatori de la Societat de la Informació
Per tal de conèixer de forma permanent el nivell d´implantació i l´ús de les noves tecnologies entre la població i les empreses de la ciutat, el TCM i l´IMPEM van posar en marxa l´Observatori de la Societat de la Informació. Les estadístiques són una eina pionera de què disposa l´Observatori que permet el diagnòstic de l´evolució i la implantació de les TIC a Mataró per a la presa de decisions en matèria de noves tecnologies a la ciutat.
Les estadístiques de la Societat de la Informació tenen els objectius següents:
. Conèixer la realitat de Mataró en matèria de noves tecnologies en moments històrics concrets. Específicament pel que fa al coneixement, disponibilitat, ús i necessitat de les Tecnologies de la Informació (TIC) per part de la població i les empreses de Mataró.
. Estudiar la seva evolució històrica.
. Permetre comparacions interterritorials (Catalunya, Espanya i Europa).
. Orientar sobre el programa d´accions necessàries en l´àmbit de les noves tecnologies i avaluar-ne l´impacte al llarg del temps.
. Ser una eina de referència per a la població i les empreses de la ciutat.
Les estadístiques segueixen la metodologia emprada per l´Observatori de la Societat de la Informació de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, el que permet el màxim rendiment en el seguiment de la realitat mataronina (especialment, pel que fa a les comparacions interterritorials).
El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%
El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.
En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.
Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).
Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.
Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.
Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
Es presenta l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba de Mataró
Davant el canvi d´hàbits de consum de la societat i la forta competència que existeix a la ciutat, s´ha plantejat donar un nou tomb a la concepció del mercat de la plaça de Cuba.
El mercat va néixer l´any 1936, amb unes condicions de vida molt diferents a les que es viuen avui dia. Per una banda quasi no hi havia cotxes, la dona no formava part del mercat laboral i a penes hi havia frigorífcs per tant es feia necessària la compra diària per tenir el producte fresc.
Avui per avui tots aquests paràmetres han canviat radicalment: el cotxe forma part de la vida quotidiana, la dona s´ha incorporat al mercat laboral, hi ha menys temps per cuinar i a tots els domicilis hi ha nevera i congelador. Per altra banda, les mesures higienicosanitàries no són les mateixes. A més també s´han instal.lat noves superfícies que ofereixen els mateixos productes amb més serveis, com poden ser els supermercats o els hipermercats.
Així, l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba preveu conservar l´edifici, que està catalogat, i millorar-ne l´estructura per adaptar-lo als nous hàbits de consum amb nous aparcaments, millors accessos i una redistribució dels espais a més d´integrar la confortabilitat per al client en forma d´ascensors, rampes, climatització i afergir-hi nous elements com poden ser una oferta de restauració.
També es preveu, que juntament amb l´adequació de l´edifici, hi hagi una estratègia comercial per afavorir el consumidor amb nous serveis i mètodes que estimulin la demanda.
Quant a la gestió, es vol que els comerciants s´impliquin en la gestió econòmica del centre, que sigui una societat de capital mixt.
Està previst que la remodelació del mercat de la plaça de Cuba tingui un cost aproximat d´1.467.332 euros.
El mercat va néixer l´any 1936, amb unes condicions de vida molt diferents a les que es viuen avui dia. Per una banda quasi no hi havia cotxes, la dona no formava part del mercat laboral i a penes hi havia frigorífcs per tant es feia necessària la compra diària per tenir el producte fresc.
Avui per avui tots aquests paràmetres han canviat radicalment: el cotxe forma part de la vida quotidiana, la dona s´ha incorporat al mercat laboral, hi ha menys temps per cuinar i a tots els domicilis hi ha nevera i congelador. Per altra banda, les mesures higienicosanitàries no són les mateixes. A més també s´han instal.lat noves superfícies que ofereixen els mateixos productes amb més serveis, com poden ser els supermercats o els hipermercats.
Així, l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba preveu conservar l´edifici, que està catalogat, i millorar-ne l´estructura per adaptar-lo als nous hàbits de consum amb nous aparcaments, millors accessos i una redistribució dels espais a més d´integrar la confortabilitat per al client en forma d´ascensors, rampes, climatització i afergir-hi nous elements com poden ser una oferta de restauració.
També es preveu, que juntament amb l´adequació de l´edifici, hi hagi una estratègia comercial per afavorir el consumidor amb nous serveis i mètodes que estimulin la demanda.
Quant a la gestió, es vol que els comerciants s´impliquin en la gestió econòmica del centre, que sigui una societat de capital mixt.
Està previst que la remodelació del mercat de la plaça de Cuba tingui un cost aproximat d´1.467.332 euros.
L’atur creix al Maresme per sobre de la mitjana catalana i la taxa de desocupats ja és del 15%
Pineda és el municipi amb una taxa d’atur superior
Octubre ha estat un mes negatiu pel que fa a l’atur. Segons les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el mes passat s’hi van registrar 958 nous desocupats, un 65% dels quals provenen del sector serveis. Amb el tancament d’octubre, la xifra total de persones registrades a l’atur era de 34.005, un 2,90% més que el mes anterior. Aquest creixement és superior al registrat a Catalunya i a la provincia de Barcelona. També és superior la taxa d’atur que en el cas del Maresme se situa en el 15% mentre la mitjana catalana és del 13,9% i la del conjunt de la provincia de Barcelona del 14,1%. Del conjunt de persones que durant el mes d’octubre s’han inscrit com a aturades, el 65% (629) provenen del sector serveis i majoritariament (un 74%) provenen de l’hostaleria. També s’ha notat l’augment de persones aturades a la construcció (155 més que el mes anterior), a la indústria (89 més), a l’agricultura (47) i 38 persones que declaren no haver tingut una ocupació anterior. L’increment de l’atur es general a dos terços dels municipis del Maresme, en canvi, es detecta un lleuger descens a Alella (-1,18%), Cabrera de Mar (-3,05%), El Masnou (-4,33%}, Òrrius (-5,71%), Premià de Dalt (-0,65%), Sant Iscle de Vallalta (-2,63%), Teià (-3,42%), {N}Tiana (-3,31%), Vilassar de Dalt (-4,80%) i Vilassar de Mar{n} (-0,73%). Amb les xifres d’atur del mes d’octubre, Pineda de Mar es col·loca com el municipi amb una taxa d’atur més elevada (el 19,47%). També superen la mitjana comarca les poblacions de Tordera (18,77%), Mataró (18,63%), Malgrat de Mar 17,09%), Palafolls (17,05%), Canet de Mr (15,58%) i Calella (15,45%). En canvi, no arriben al 10% de taxa d’atur els municipis d’Alella (8,44%), Cabrera de Mar (8,24%), Cabrils (8,98%), Òrrius (9,76%), Sant Pol de Mar (9,77%), Sant Vicenç de Montalt (9,57%), Teià (8,98%), Tiana (8,64%) i Vilassar de Dalt (9,92%). Podeu ampliar la informació elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf Alella, Teià i El Masnou convoquen un concurs d'artesans per crear 'souvenirs' dels tres municipis
El termini per presentar els treballs finalitza el 5 de setembre
SinopsiEls ajuntaments d'Alella, Teià i El Masnou, conjuntament amb Artesania de Catalunya de la Generalitat, han convocat un concurs per a la creació de productes artesans que representin el patrimoni natural, cultural, patrimonial i històric de les tres poblacions.
Text
Els ajuntaments d'Alella, Teià i El Masnou, conjuntament amb Artesania de Catalunya de la Generalitat, han convocat un concurs per a la creació de productes artesans que representin el patrimoni natural, cultural, patrimonial i històric de les tres poblacions. El concurs està obert als artesans dels tres municipis i de la comarca del Maresme que disposin del carnet d'artesà, professional o cultural, o hagi presenta la sol·licitud de petició o renovació del carnet. Tenen temps fins al 5 de setembre per presentar els seus treballs que s'hauran d'inspirar en quinze icones -cinc de cada poble- escollits pels Ajuntaments com a signes representatius dels seus municipis. En el cas d'Alella, les icones triades són una copa de vi, la vinya, la masia de Can Lleonart, les escales de l'Esglèsia de Sant Feliu atribuïdes a Gaudí i el seu campanar.
Els productes han de ser objectes singulars amb qualitat i disseny, i la seva forma, material i concepte es de lliure elecció per part de l'artesà. Els projectes guanyadors del concurs seran produïts i comercialitzats com a records o souvenirs d'aquestes poblacions a través del futur Centre d'Acollida Turística (CAT) que es situarà al costat del celler romà Cella Vinaria de Teià o botigues dels municipis. Per facilitar la seva comercialització és recomanable que siguin representatius, fàcil de transportar, econòmics, utilitzables, estètics, singulars i intel·ligibles.
Podeu consultar les bases del concurs i les icones representatives clicant els documents adjunts.
Per a més informació consultar el web municipal d'Alella www.alella.cat
El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars
El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.
El Maresme serà la primera comarca de Catalunya amb tots els municipis connectats per fibra òptica abans de 2020
La fibra òptica arribarà als 30 municipis del Maresme abans de 2020. Ho ha anunciat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, després de la reunió que ha mantingut amb el president del Consell Comarcal, Josep Triadó. Les dues administracions han signat un conveni que permet interconnectar la xarxa de fibra òptica de la Generalitat amb la infraestructura comarcal en la qual el Consell Comarcal ha invertit 1.470.000 euros. El president del CCM ha destacat que aquesta és una bona notícia pel Maresme tota vegada que equilibra el territori donant les mateixes oportunitats digitals als municipis petits i als grans.
L’acord subscrit entre la Generalitat i el Consell Comarcal, presentat avui, possibilita que la fibra òptica pública de la Generalitat arribi l’any vinent a 28 dels 30 municipis de la comarca, i l’any 2020 a la totalitat del territori.
El conseller Puigneró ha destacat que es tracta d’una notícia “molt important per al Maresme” perquè “esdevindrà la primera comarca amb tots els seus municipis connectats amb fibra òptica per la Generalitat de Catalunya, després del Barcelonès”. Ha afegit que si el Maresme i Mataró ja van ser pioners en el segle passat en el desplegament d’una infraestructura fonamental com va ser el tren, “en el segle XXI la fibra òptica és el nou tren: la infraestructura que permet connectar els ciutadans, les ciutats, les persones al món”.
El Govern de Catalunya invertirà gairebé 900.000€ per fer arribar la fibra òptica a la comarca del Maresme. D’aquests, 760.000€ es destinaran a interconnectar la xarxa de fibra òptica de la Generalitat amb la infraestructura desenvolupada pel Consell Comarcal del Maresme. Concretament,19 municipis es beneficiaran de l’acord subscrit entre el Govern i el Consell Comarcal. D’altra banda, el Govern destinarà 76.000€ a desplegar la fibra en dos municipis més de la comarca, gràcies a l’acord signat també amb la Diputació de Barcelona el passat mes de juliol per fer passar la fibra per les carreteres que són de la seva competència.
L’acord amb el Consell Comarcal també preveu aprofitar els projectes que desenvoluparà a les vies blaves per fer arribar canalitzacions als municipis de Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Per tant, amb el desenvolupament del que estableix el conveni, l’acord amb la Diputació de Barcelona, i obres que desenvoluparà directament la Generalitat per portar la fibra òptica als darrers 7 municipis, tot el Maresme posarà punts de connexió de fibra òptica a disposició de les operadores en el futur.
El titular de Polítiques digitals ha apuntat que actualment “ja tenim al Maresme desplegats 114 quilòmetres de xarxa i amb aquestes noves inversions en desplegarem 111 més”. “Per tant, arribant a un total de 225 quilòmetres aproximadament de desplegament de xarxa de fibra òptica de la Generalitat”, ha conclòs.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, ha subratllat que “és una molt bona notícia per la comarca perquè genera igualtat d’oportunitats per a tots als municipis”. “Gràcies a la col·laboració entre les diferents administracions”, ha afegit, “es donarà un important impuls en el treball administratiu i en el desenvolupament econòmic de la comarca”.
Suma d’esforços entre administracions per connectar la comarca
La Generalitat de Catalunya disposa de xarxa operativa al llarg de la C-60 entre Mataró i Argentona, i està promovent el nou desplegament fent ús de les canalitzacions ja existents al llarg de la C-32. Així, la Generalitat es farà càrrec de desplegar la xarxa de fibra òptica des de la C-32 a 7 municipis: Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Caldes d’Estrac i Tiana.
Per la seva banda, el Consell Comarcal disposa d’un conjunt de trams de canalitzacions amb cable de fibra òptica estès entre 19 municipis de la comarca que, a banda de Mataró i Argentona, fins ara no ha estat operatiu i que la Generalitat connectarà: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar..
A més, a aquest conveni es suma l’acord signat el passat mes de juliol amb la Diputació de Barcelona per fer arribar la fibra a 55 municipis de la demarcació, dels quals dos corresponen a la comarca del Maresme (Dosrius i Òrrius).
Canalització seguint els vorals de les carreteres
El desplegament de la fibra òptica requereix d’obra civil a carreteres de diferent titularitat, perquè cal fer canalitzacions als vorals per tal de fer-hi passar el cable. Per aquest motiu, és necessària la col·laboració interinstitucional, donat que cal garantir l’autorització i execució de l’obra per part de totes les administracions implicades.
L’acord entre la Generalitat i el Consell Comarcal del Maresme permetrà interconnectar la infraestructura comarcal amb la xarxa troncal desenvolupada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) per disposar de continuïtat entre el conjunt de trams, configurar una única xarxa i facilitar el desplegament de serveis públics autoprestació per part del Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya, així com facilitar l’accés per al desplegament dels seus serveis als operadors de telecomunicacions.
La Generalitat, a través del CTTI, es farà càrrec de la titularitat, del manteniment i de l’explotació de la xarxa resultant a la comarca.
El desplegament d’una xarxa neutra de fibra òptica està inclòs dins del Pacte Nacional per a la Societat Digital, un gran acord institucional i de país subscrit entre la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i el món local (ACM, FCM i Localret). D’aquesta manera, el Pacte Nacional per a la Societat Digital esdevé un instrument cabdal per accelerar el procés de digitalització de Catalunya.
S’enderroca la Nau Blava al Torrent de Vera d’Argentona
Demà dimecres, 16 de juliol de 2003, a les 10 del matí és el moment previst per començar l´enderroc de la Nau Blava al Torrent de Vera d´Argentona.
Desprès de molts anys de lluita legal de l´ajuntament per restaurar la legalitat urbanística d´aquesta nau il·legal, ja s´han escolat tots els tràmits legals i administratius per poder dur a terme l´enderroc.
L´esmentat enderroc és un bon exemple de la voluntat i decisió polítiques de l´ajuntament per fer complir la legalitat urbanística i ha de ser, també, un exemple del que els hi pot passar a les altres construccions il·legals existents al Torrent de Vera.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Desprès de molts anys de lluita legal de l´ajuntament per restaurar la legalitat urbanística d´aquesta nau il·legal, ja s´han escolat tots els tràmits legals i administratius per poder dur a terme l´enderroc.
L´esmentat enderroc és un bon exemple de la voluntat i decisió polítiques de l´ajuntament per fer complir la legalitat urbanística i ha de ser, també, un exemple del que els hi pot passar a les altres construccions il·legals existents al Torrent de Vera.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Els desperfectes ocasionats per les pluges d’octubre pugen a 7,5 milions d’euros
El Consell Comarcal ha fet arribar a Generalitat, Diputació i Departament de Costes la relació de danys que van provocar les pluges del 12 i 13 d’octubre als diferents municipis del Maresme. La valoració econòmica dels desperfectes en infraestructures i espais públics s’eleven a prop de 7,5 milions d’euros.
Les pluges del 12 i 13 d’octubre van superar els barems meteorològics per ser considerades “torrencials” i el volum de desperfectes ocasionats aixi ho reflecteixen. El Consell Comarcal ha elaborat un informe recollint les dades facilitades per 19 municipis maresmencs. La valoració econòmica provisional dels desperfectes puja a 7.433.031 euros, sent Vilassar de Mar el municipi més damnificat (3.237.453 euros), seguit de Cabrils (1.984.900 euros).
El document s’ha enviat a la Generalitat (Departaments de Governació i Territori i Sostenibilitat), Diputació de Barcelona i Demarcació de Costes. El Consell Comarcal demana la seva implicació econòmica “tenint en compte l’excepcionalitat de la situació i la necessitat d’una intervenció urgent per tal d’evitar danys majors”.
L’import per municipis és el següent:
- Vilassar de Mar (3.237.453, 28€)
- Cabrera de Mar (450.000,00€)
- Cabrils (1.984.900,00€)
- Caldes d’Estrac (no valorat)
- Teià (85.277,59€)
- Dosrius (1.476,13€)
- Òrrius (30.326,29€)
- Premià de Mar (400.000,00€)
- Vilassar de Dalt (14.946,28€)
- Premià de Dalt (408,550,00€)
- Mataró (576.375,25€)
- Arenys de Mar (46.542,65€)
- Arenys de Munt (35.731,27€)
- Pineda de Mar (26.166,75€)
- Santa Susanna (24.454,09€)
- Palafolls (14.015,50€)
- Tordera (15.463,80€)
- Sant Vicenç de Montalt (32.103,25€)
- El Masnou (49.249€)