Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil

 

Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un  grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.

Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.


Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.

Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.


Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.

PDF Arxius

Data: 2019-11-23

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba

Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró

Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h

Tipus d’acte: -8-

El Programa Català de Refugi fa una crida per ampliar la xarxa de mentories al Maresme

Les persones mentores són aquelles que acomanyen les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades en el procés d’aprenentatge i consolidació de la llengua, de descoberta de l’entorn i ampliació de la xarxa social.

Són una peça bàsica del Programa Català de Refugi, amb el qual col·labora el Consell Comarcal del Maresme. Té com a objectiu que les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades assoleixin, el més aviat possible, una autonomia socioeconòmica en la nostra societat.

En aquests moments hi ha actives 9 relacions de mentoria al Maresme (6 a Mataró, 2 a l’Alt Maresme i una a punt de començar a Montgat). A més, amb els recursos disponibles en el Programa, s’ha pogut donar resposta a la necessitat de realitzar la mentoria a la ciutat de Barcelona a 4 persones sol·licitants d’asil veïnes de Montgat.

Cal, però ampliar la xarxa, especialment a l’Alt Maresme. Les persones interessades poden contactar directament amb el Programes de Mentoria de la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania a través del telèfon 93 270 16 89 o per correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat

MÉS INFORMACIÓ:

Habilitats de comunicació

Objectius:

Reconèixer en un mateix formes de comunicació verbal i no verbal.

Conèixer tècniques per millorar la comunicació verbal i no verbal.

Millorar la capacitat de diàleg.

Continguts:

Conductes verbals: les paraules, el to, la fluïdesa, el ritme, la velocitat, etc.

Conductes no verbals: l’expressió facial, la mirada, no mirar l’interlocutor mentre hi parlem, somriure o no, el moment, la gesticulació, la postura del nostre cos, etc.

La capacitat de diàleg.

L’alfabet del moviment: mans, braços i cara.

Material emprat:

CD del llibre “Contes per pensar” (Jorge Bucay, 2006).


Metodologia:

Definir breument la comunicació verbal i no verbal.

Dinàmica grupal: Surten 2 alumnes; un fa de director de banc i l’altre de client, on els rols són demanar i no rebre amb bones paraules. La resta del grup es fixa en els detalls (com es diuen les coses, com es saluden, el to de veu, la postura, etc.). Hi ha una varietat que és fer la mateixa dinàmica però seguint les instruccions donades pel dinamitzador en relació a la seva manera de fer i de comunicar durant la dinàmica.

Posta en comú: preguntar quin dels dos personatges els ha agradat més i enumerar quines coses han de canviar. Reflexionar com podem millorar la nostra comunicació.

Explicar l’escolta activa: què és i la importància de tenir-la en compte.

El grup posa exemples dels missatges que comencin per la paraula “Tu”.

Reflexionar sobre la correcció de codis que empren en la comunicació, modificant els missatges que comencen amb “Tu” per “Jo”.

Escoltar 3 contes del CD “Contes per pensar” i després preguntar per cada conte: “Què us ha semblat?”; “De què parla?”; Quin és l’objectiu del conte?”, etc.

Dinàmica “Prova d’atenció: com seguir instruccions sense fer cas”: cada alumne respon un qüestionari seguint les instruccions del dinamitzador.

Reflexionar sobre la nostra forma de comunicar i l’escolta activa.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Reproductor de CD

Xerrada sobre igualtat de gènere

Objectiu

Sensibilitzar les dones sobre la importància de la igualtat entre les persones per fer front a les discriminacions de gènere

Contingut

Diferències entre sexe i gènere

Justificació de la desigualtat per la diferència natural

Mites, estereotips i prejudicis sexistes

Conseqüències de la distribució tradicional dels rols sobre la igualtat d’oportunitats 

Situació actual de la igualtat de gènere

El marc legal

Fites aconseguides

Manifestacions actuals de la desigualtat

Metodologia

Imatges de dones que assumeixen rols que requereixen força física, valentia, etc.
Documentació de presentació en format power point

Durada

2 hores

Formadora

Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme

Cost

Gratuït

L’índex de població estrangera al Maresme és de l’11,28%

 


La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presència de persones estrangeres empadronades al territori català a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.


L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,  
Cliqueu aquí

Joves i Immigració. Espais d’interrelació

Recull d’informació i documentació presentada a la jornada “Joves i Immigració. Espais d’Interrelació” que, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, es va celebrar el novembre de 2007.


 

Clic aquí per a pdf

El dol migratori

Objectius:

Introduir el concepte de la immigració i dels dols migratoris, mostrant una visió positiva del fet migratori.

Promoure actituds de participació, ajuda, suport i solidaritat vers els altres.

Continguts:

Diferència entre migració, immigració i emigració.

Els 7 dols migratoris:

  • Dol per la separació dels familiars i amics.
  • Dol per la llengua materna.
  • Dol per la cultura.
  • Dol per la pèrdua de paisatges, de la terra.
  • Dol per la pèrdua de l’estatus social.
  • Dol per la pèrdua del contacte amb el grup ètnic (nacional) d’origen.
  • Dol per la pèrdua de la seguretat física.

La necessitat de migrar.

Material emprat:

Documental “Travesía clandestina” (Dominique Mollard, 2008).


Metodologia:

Explicar la diferència entre migració, immigració i emigració.

Explicar els 7 dols migratoris.

Explicar la necessitat del fet migratori.

Debatre amb el grup classe si la immigració és positiva o no.

Explicació de la piràmide de Maslow i de les diferents etapes a les que es sotmeten les persones immigrades en el seu dol.

Veure part del documental “Travesía clandestina”.

Posta en comú del documental.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de vídeo

Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme

 

Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.

Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.

A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.

Les dades per àrea geogràfica són les següents:

  • Àfrica del Nord: 15.743 persones  (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
  • Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
  • Unió Europea: 10.574 (20,7%)
  • Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
  • Àsia: 4.143 (8,1%)
  • Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
  • Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
  • Oceania: (0,1%)

L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme

Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.

A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.

Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.


Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.

Baix Maresme  (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar):  S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.

Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.

Podeu ampliar la informació consultant l’informe:

 

També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ