El nombre de persones estrangeres empadronades al Maresme es redueix en un 0,35% el darrer any

 

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons recull l’informe estadístic “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” elaborat pel Servei del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. L’estudi, realitzat amb dades facilitades pels padrons municipals, xifra la població estrangera resident a la comarca en 54.315 persones, un 0,35% menys que l’any anterior.

L’índex de població estrangera que resideix al Maresme és del 12,4%, 3,6 punts per sota de la mitjana catalana. L’evolució, tant del nombre com del percentatge d’estrangers a la comarca, és molt similar a la registrada a l’àmbit metropolità: va augmentar al 2009 i va disminuir al 2011. En total, el Maresme tenia a 31 de desembre de 2010 una població empadronada de 439.286 persones, 54.315 de les quals eren estrangers (el 52,9% homes i el 47,1 dones).

El col·lectiu amb més presència al Maresme és el provinent de l’Àfrica del Nord (30,35%), seguit de l’Amèrica Llatina (25,48%), la Unió Europea (19,64%), l’Àfrica Subsahariana (13,06%), Àsia (7,32%), Resta d’Europa (3,53%), Amèrica del Nord (0,56%) i Oceania (0,05%). Les xifres corresponents al darrer any indiquen que hi ha un lleuger augment de persones que s’han instal·lat al Maresme de totes aquestes procedències menys d’Oceania que no ha experimentat cap variació i d’Amèrica Llatina que ha registrat una pèrdua de població de l’1,35%. Aquesta reducció és la que ha fet disminuir en un 0,35% el percentatge de població estrangera al Maresme.

La radiografia del territori que presenta l’informe elaborat pel Consell Comarcal, apunta que els municipis que tenen un percentatge de població immigrada que supera el 10% són per ordre de major a menor: Calella (20,7%), Pineda de Mar (17,3%), Mataró (16,9%), Caldes d’Estrac (15,1%), Premià de Mar (14,0%), Santa Susanna (12,7%), Sant Pol de Mar (12,7%), Malgrat de Mar (12,1%), Arenys de Mar (11,9%), Sant Andreu de Llavaneres (11,0%) i Premià de Dalt (10,3%). De la resta de municipis, en trobem 16 amb un percentatge d’entre el 5 i el 10% i 3 amb un percentatge inferior al 5%: Argentona (4,7%), Òrrius (3,9%) i Tiana (3,7%).

En total, convivim al Maresme 134 nacionalitats. La que té més presència al Maresme és la marroquina (29,7%), seguida de la gambiana, la italiana, la xinesa, la senegalesa i l’argentina.

Tot i les similituds que hi ha al conjunt del territori pel que fa a l’evolució experimentada el darrer any, es detecten diferències entre l’Alt Maresme, el Maresme Central i el Baix Maresme. Així, a l’Alt Maresme la població originària d’Amèrica Llatina és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries de la Unió Europea i de l’Àfrica del Nord (col·lectiu principal en el conjunt de la comarca). El fet diferencial del Maresme Centre és que la Unió Europea no supera en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica i que són molt més significatives les diferències percentuals entre el col·lectiu de persones originàries de l’Àfrica del Nord i de l’Amèrica Llatina. La peculiaritat més significativa del Baix Maresme és que la població estrangera amb pes realtiu més important és l’originària d’Amèrica Llatina, seguida de la procedent de la Unió Europea i d’Àfrica del Nord.

Podeu veure les dades més concretes de cada municipi, CLICANT AQUÍ

Podeu consultar l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” clicant sobre la imatge:

 

El percentatge de persones estrangeres residents al Maresme se situa en el 10,9%

 

L’informe estadístic “La immigració a la comarca del Maresme”, elaborat pel Consell Comarcal a partir de les dades dels padrons municipals, xifra en 48.554 persones el nombre de ciutadans d’origen estranger residents a les diferents poblacions del Maresme. Aquesta xifra, representa un 10,9% del total de població maresmenca i col·loca la comarca 3,2 punts per sota de la mitjana catalana (14,1%).

L’informe constata que el Maresme continua perdent població estrangera, si bé s’ha frenat el ritme de baixada iniciat el 2011. Els padrons municipals han registrat, en els darrers 4 anys, 5.751 persones d’origen estranger menys. És a dir, el volum d’estrangers empadronats al Maresme ha disminuït un 1,5% des de 2011. Les dades corresponents a l’any passat continuen evidenciant que la comarca segueix perdent població estrangera, però gairebé d’una manera testimonial ja que la xifra total només va disminuir en 33 persones.

La comparativa amb les dades del conjunt de Catalunya, evidencien realitats diferents. Així, mentre al Maresme va baixant el nombre d’estrangers residents, a Catalunya s’ha invertit la tendència dels darrers anys i el 2015 s’ha registrat un increment respecte a l’any anterior.

La immigració al Maresme

A 31 de desembre de 2015 hi havia 48.564 persones d’origen estranger empadronades al Maresme. Majoritàriament provinents de països de l’Àfrica del Nord (29,4%)  i de la Unió Europea (21,9%). Segueix Amèrica Llatina amb un 19,5%; la resta d’Àfrica (13,2%), Àsia (9,9%) i la resta d’Europa (5,5%). Amèrica del Nord i Oceania tenen un pes poc significatiu.

L’anàlisi per sexe, evidencia un cert equilibri, encara que el percentatge d’homes és lleugerament més elevat (51,4%). Els percentatges globals és capgiren entre la població provinent d’Amèrica Llatina. Entre aquest col·lectiu hi ha més presència de dones que d’homes. L’observació de les dades també posa de relleu que, en els darrers 6 anys, el col·lectiu femení està agafant més pes entre la població provinent d’Àfrica del Nord.

Pel que fa a països d’origen, El Marroc es troba al capdavant amb un 28,7%, seguir de Xina, Itàlia, Gàmbia i Senegal. De cadascun d’aquests països hi ha més de 2.000 persones censades a la comarca.

A nivell local, els municipis on la població estrangera té un pes relatiu més elevat són: Calella (17,1%), Mataró (15,3%) Pineda de Mar i Caldes d’Estrac (14,1% en els dos casos). També trobem un índex superior al 10% a Santa Susanna, Premià de Mar, Malgrat de Mar, Sant Pol de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe elaborat pel Servei del pla de ciutadania i immigració del Consell Comarcal del Maresme:

 

També podeu accedir al detall de cada municipi CLICANT AQUÍ

El CCM amplia el servei de traducció per a persones nouvingudes

S’ofereix traducció a una vintena d’idiomes


Amb l’objectiu de facilitar la comunicació dels serveis públics del Maresme amb les persones que fa poc que resideixen a la comarca i que desconeixen la nostra llengua, el Consell Comarcal del Maresme, a través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, va començar a oferir el servei de traducció per a persones nouvingudes a finals de 2005. Ara aquest servei ha ampliat el seu col·lectiu d’usuaris i l’oferta d’idiomes.


Inicialment, podien sol·licitar el servei de traducció per a persones nouvingudes els serveis socials dels ajuntaments i els centres docents de la comarca quan tinguessin algun problema de comunicació amb una persona nouvinguda. A partir d’ara, el Consell Comarcal del Maresme estén aquest servei als centres de salut i a altres serveis públics de la comarca.

Una altra novetat és l’augment de la borsa de traductors, de la qual ja en formen part una trentena de persones, i que ha permès ampliar el nombre d’idiomes que s’hi ofereixen. Actualment la borsa de traductors pot assegurar el traspàs d’informació a 20 llengües: Aku, Alemany, Amazigh (o tamazight), Anglès, Àrab, Bàmbara, Bosni, Croata, Francès, Fula, Italià, Mandinga, Polonès, Portuguès, Romanès, Rus, Serbi, Soninké (o sarahule), Wòlof i Xinès.

Des de la seva entrada en funcionament, s’han realitzat 115 serveis de traducció, 83 dels quals han estat sol·licitats per centres docents i 32 pels serveis socials dels ajuntaments.

Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes, podeu consultar el seu espai web, clicant aquí

Acollida immigració (Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra)

Objectiu

Prevenir situacions conflictives

Facilitar un millor coneixement dels recursos i de les situacions on intervenen

Contingut

Apropar el cos policial a la ciutadania

Atendre qüestions relacionades amb els continguts exposats

1r Bloc – Presentació del Cos de Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos policials del territori; drets i deures fonamentals; Obligacions que ens afecten com a persones; Responsabilitats penals; La identificació i les indentificacions policials

2n Bloc – Les infraccions administratives i penals; Les drogues; Armes i objectes perillosos; Les baralles; Internet i xarxes socials

Metodologia

Explicació adaptada al nivell de les persones

Durada

2 hores per bloc (es poden fer tots o aquells que interessin)

Formadora

Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

Els rumors

Objectius:

Entendre com funcionen els rumors.

Conscienciar la necessitat de fer front a la rumorologia.

Facilitar eines per abordar els rumors.

Relacionar els objectius anteriors amb la rumorologia vinculada a la immigració.

Continguts:

Entendre com funcionen els rumors.

Conscienciar la necessitat de fer front a la rumorologia.

Facilitar eines per abordar els rumors.

Relacionar els objectius anteriors amb la rumorologia vinculada a la immigració.

Material emprat:

Material divers publicat a la web de la xarxa BCN anti-rumors: http://www.bcnantirumors.cat/quisom/materials-de-la-xarxa


Metodologia:

Definir el concepte de prejudici i rumor.

Dinàmica de grup seguint instruccions pautades (amunt, avall, caminar, pareu; i després tot a la inversa).

Explicar perquè es generen els rumors i com es difonen.

Visualització de vídeos i presentació de dades publicades a la web de la xarxa BCN anti-rumors.

Dinàmica de grup: el docent fa sortir un alumne que explica un rumor existent al grup, fora del grup o que li ha arribat per altra banda. El dinamitzador li fa preguntes (per exemple: “Com ho saps això?”, “Qui t’ho ha dit?”, “Tens la certesa que és així?”; “De què em serveix aquest rumor?”, etc.).

Reflexionar sobre la nostra participació de manera inconscient en la propagació dels rumors i aportar estratègies per fer-ne front.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Ordinador, projector i connexió a internet

El Programa Català de Refugi fa una crida per ampliar la xarxa de mentories al Maresme

Les persones mentores són aquelles que acomanyen les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades en el procés d’aprenentatge i consolidació de la llengua, de descoberta de l’entorn i ampliació de la xarxa social.

Són una peça bàsica del Programa Català de Refugi, amb el qual col·labora el Consell Comarcal del Maresme. Té com a objectiu que les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades assoleixin, el més aviat possible, una autonomia socioeconòmica en la nostra societat.

En aquests moments hi ha actives 9 relacions de mentoria al Maresme (6 a Mataró, 2 a l’Alt Maresme i una a punt de començar a Montgat). A més, amb els recursos disponibles en el Programa, s’ha pogut donar resposta a la necessitat de realitzar la mentoria a la ciutat de Barcelona a 4 persones sol·licitants d’asil veïnes de Montgat.

Cal, però ampliar la xarxa, especialment a l’Alt Maresme. Les persones interessades poden contactar directament amb el Programes de Mentoria de la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania a través del telèfon 93 270 16 89 o per correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat

MÉS INFORMACIÓ:

Pla de Ciutadania i Immigració del Maresme

PRESENTACIÓ

A través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració donem suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l´acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Aquest reforçament, però, no és contradictori amb la tasca dels diferents ajuntaments que gestionen directament plans o accions municipals, sinó que es tracta d´una eina de recolzament en la gestió de les polítiques de ciutadania i immigració.


El fet d´incidir en el concepte de ciutadania el basem en el criteri de residència, incidint en la funció integradora, inclusiva i socialitzadora, tot tenint en el seu horitzó la voluntat de garantir una igualtat d´oportunitats i una equiparació de drets entre tots els ciutadans, a la vegada que també té en compte els reptes que actualment planteja la immigració.


OBJECTIUS DEL PLA
Objectiu general


Contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l´exclusió social, la igualtat d´oportunitats, i l´accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca.



Objectius específics

  •   Fomentar la incorporació i participació de tots els actors (polítics/ques, tècnics/ques, persones immigrades i autòctones) en un procés conjunt, de manera activa i corresponsable.

  • Obrir processos que permetin l´intercanvi i la reflexió sobre les experiències i la realitat, per tal de generar visions i vies d´actuació efectives, compartides i transversals, i no focalitzades tant sols, des de l´àmbit del benestar social.

  • Facilitar la identificació d´eines, recursos i bones pràctiques que s´han de portar a terme per donar resposta a les necessitats i demandes, en relació al fet migratori, dels àmbits de l´educació, la salut, l´habitatge, la vida associativa, etc.

  •  Promoure la formació dels i les professionals dels serveis públics de la comarca en funció de les necessitats expressades i/o detectades.

  •  Promoure el programa integral d´acollida en el territori, a nivell municipal i/o supramunicipal, donant suport i coordinant els diversos municipis que estiguin interessats en promoure’l.


QUÈ FEM?

El Pla l’estructurem en les següents línies d’actuació:



  • Mantenir els canals de comunicació amb els ajuntaments i facilitar l’acompanyament i assessorament a tècnics i polítics municipals.

  • Configurar, dinamitzar i/o participar en comissions o taules de treball, fomentant el treball en xarxa entre diversos agents que comparteixen espai amb un interès comú.

  • Formar i sensibilitzar als professionals en relació al fet migratori, donant resposta a les necessitats formatives.

  • Millorar la comunicació, la relació i la integració cultural entre persones i grups de cultures diverses, a través del servei de traducció per a persones nouvingudes i del servei de mediació intercultural.

  • Facilitar l’acollida de qualsevol nou ciutadà al seu propi municipi, oferint un tracte en igualtat de condicions i normalitzat d’accés als serveis i potenciant la seva autonomia, a través del servei d’acollida itinerant, donant cobertura al que preveu la llei i el reglament d’acollida.

  • Facilitar suport als ajuntaments en la gestió de les propostes d’informe d’estrangeria.

  • Sensibilitzar a la ciutadania sobre el fet migratori, a través del programa de la diversitat i altres actuacions acordades amb els ajuntaments.

  • Fomentar la convivència intercultural, generant relació entre la ciutadania a través d’interessos comuns i compartits.

  • Capacitar a la població estrangera per facilitar la seva inclusió social.

  • Mantenir els canals de comunicació amb les entitats i facilitar el nostre suport.

  • Observar i analitzar el fet migratori a la comarca, donant a conèixer dades de la població empadronada a través de publicacions.

  • Coordinació amb els altres ens supramunicipals, en benefici del desenvolupament de les accions definides o per generar-ne de noves.


Algunes de les línies d’actuació es poden concretar en altres activitats no previstes, en funció del desenvolupament de cadascuna de les línies d’actuació, i sobretot, com a resultat del procés progressiu de participació i implicació dels diferents agents socials. 


ON ENS PODEU TROBAR?

Pla Territorial de Ciutadania i ImmigracióContacte: Víctor Bassas SeguraCàrrec: Tècnic de polítiques migratòries


Telèfon: 93 741 16 16 (ext. 414)

Fax: 93 757 21 12Correu electrònic: pla.immigracio@ccmaresme.cat


Enquesta de valoració de la jornada sobre el dol migratori

Aquest qüestionari té l’objsectiu de conèixer la teva opinió en relació a la jornada sobre el dol migratori que ha organitzat el Consell Comarcal del Maresme.

Agraïm que dediquis uns minuts a complimentar-lo, doncs les opinions dels assistents a les nostres accions formatives ens resulten molt valuoses per tal de millorar el nostre servei.

Gràcies per la teva col·laboració

Sessió formativa sobre la formació i inserció laboral



















































SESSIÓ FORMATIVA SOBRE LA FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL


Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)


Objectius

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)



Facilitar la seva incorporació al món laboral


Continguts

Marc normatiu



Drets i deures de les persones treballadores



Accés al mercat de treball



Eines, recursos i serveis per a la recerca de feina



Formació laboral



En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament


Metodologia

Document de presentació en format de power point


Durada

2 hora


Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles