Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població

29 desembre 2009

El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.

Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior.

De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.

Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.

Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.

Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí

El Maresme finalitza l’any amb 30.644 persones a l’atur

12 gener 2021

Només 3 municipis de la comarca han acabat 2020 amb xifres positives pel que fa a la variació intermensual de l’atur. Els 27 restants sumen persones en situació de desocupació arribant, a nivell comarcal, a 30.644 el nombre de maresmencs i maresmenques registrades a les oficines d’ocupació.

Tal i com mostra el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra de persones sense feina es va incrementar en 706 durant el darrer mes de 2020, el que representa un augment del 2,36% respecte al novembre. Aquest percentatge es dispara fins al 23,16% en la comparativa interanual.

És una tendència que també s’ha reproduit a la província de Barcelona i al conjunt del territori català, si bé l’increment maresmenc ha estat lleugerament inferior. Tot i això, la taxa d’atur maresmenca (14,76%) continua sent més elevada que la provincial (13,19%) i que la catalana (13,58%).

L’increment de la desocupació ha afectat tots els sectors econòmics, sent la construcció la que ha registrat un augment més destacat (+5,10%), seguida de la indústria i els serveis (els dos sectors reflecteixen una pujada del 2,18%) i l’agricultura un 1,78%. També creix un 1,48% la demanda de feina entre el col·lectiu SOA (persones registrades sense ocupació anterior).

Pel que fa al comportament municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat el mes de desembre amb menys persones a l’atur de les que tenien registrades el mes de novembre. Són Alella, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta. En termes interanuals, però, l’increment de l’atur és general als 30 municipis amb variacions que oscil·len entre l’augment de l’11,04% de Caldes d’Estrac i el 51,52% de Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de desembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

Report_Desembre_2020
Infogram

Baixa l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

6 abril 2022

Després de tres mesos consecutius amb lleugers increments de la població desocupada, tots els sectors econòmics del Maresme registren una disminució de l’atur. L’únic col·lectiu que pateix un increment en el nombre de persones que cerquen feina és el SOA (sense ocupació anterior).

Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ha tancat el mes de març amb 23.228 persones registrades a les Oficines d’ocupació com a demandants de feina. Són 236 menys que el mes anterior el que, en termes percentuals, representa una disminució intermensual de l’atur de l’1,01% i del 24,39% en comparació amb el mateix període de 2021.

La major part de les persones sense feina a la comarca pertanyen al sector Serveis (71,95%). Segueix la indústria (12,19%), construcció (7,88%) i l’agricultura (1,92%). El 6,05% restant són demandants de feina sense ocupació anterior.

Durant el mes de març, tots els sectors econòmics han millorat les seves xifres d’ocupació, sent la indústria la que ha registrat un descens percentual de l’atur més elevat. En segon lloc, els serveis, seguits de l’agricultura i la construcció. La nota discordant la posa el col·lectiu SOA que registra un increment de l’atur del 0,52%.

El descens en la desocupació no s’ha traslladat homogèniament a tots els municipis del Maresme. 9 d’ells (Arenys de Mar, Argentona, Dosrius, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, El Masnou i Tordera) han comptabilitzat més habitants a l’atur i Arenys de Munt ha mantingut les xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur:

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any

13 juny 2003

Tot i haver-se reduït el nombre total d’accidents laborals amb baixa, durant el primer quadrimestre de 2003 s’han produït dues morts a la comarca del Maresme, les mateixes que va haver-hi en el decurs dels dotze mesos de 2002. Els dos accidents laborals amb víctimes mortals van tenir lloc el mes de gener.Un es va registrar al sector de la indústria i l’altre al sector serveis. En xifres globals, durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2003 s’han produït 2121 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 109 menys que en el mateix període de 2002. Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2003,
cliqueu aquí
-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,
cliqueu aquí

Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal

L’atur al Maresme continua creixent i situa la taxa de desocupació en el 15,5%

9 desembre 2009

El mes de novembre ha tornat a deixar males noticies al Maresme pel que fa a l’evolució de l’atur. Segons les dades facilitades per l’
Observatori de Desenvolupament Local
del Consell Comarcal, durant el mes de novembre la xifra de persones sense feina s’ha incrementat en 976 i la taxa d’atur s’ha situat en el 15,5% de la població activa.

Novembre s’ha tancat amb un rècord de persones aturades al Maresme. Concretament 34.981. Aquesta xifra situa la comarca en una taxa de desocupació del 15,5%, per sobre de la de la província de Barcelona que s’ha estabilitzat en el 14,11% i de la mitjana de Catalunya que, tot i haver crescut un 0,2%, és del 14,16%. Segons publica l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en el Report d’atur corresponent al mes de novembre, la desocupació ha crescut més entre el col·lectiu d’homes que entre el de dones. Del conjunt de persones aturades, 18.073 són homes i 16.908 dones. Tot i els nombres absoluts, la taxa percentual d’atur femení és superior a la del masculí. Entre les dones és del 17% i entre els homes del 14,3%. La desocupació ha crescut en tots els sectors, però es detecta un increment més destacat en les activitats econòmiques vinculades amb els serveis. En concret, en les activitats de les llars (augment del 11,76%) i a l’hostaleria (increment del 9,81%). Pineda de Mar ja supera el 20% de taxa d’atur Pel que fa als muncipis, només s’han detectat lleugeres disminucions de l’atur en 7 municipis: Cabrera de Mar. Argentona. Arenys de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. Pineda de Mar és el municipi del Maresme amb una taxa d’atur més elevada i l’únic de la comarca que supera el 20%. Concretament´, té una taxa d’atur del 20,86%. Li segueix Tordera amb un 19,42%, Mataró amb un 18,84% i Malgrat de Mar amb un 18,54%. També superen la mitjana comarcal els municipis de Calella (17,16%), Canet de Mar (16,08%). Podeu accedir a més dades, consultant el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Clic aquí per a pdf

L’atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu

10 novembre 2010

670 persones s’han sumat el mes d’octubre a la llista de maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Igual que ha passat a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, les xifres d’atur es van incrementar al Maresme durant el mes passat. segons la informació facilitada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa d’atur al Maresme és del 15,40%.

Les darreres dades recollides per l’Observatori indiquen que al conjunt del Maresme hi ha 34.886 persones desocupades després de l’increment de l’atur el mes d’octubre. Aquest augment es reflecteix en tots els grups d’edat, menys en el dels ciutadans d’edats compreses entre els 16 i 19 anys, i als sectors de l’agricultura i els seveis. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una certa remuntada de l’ocupació.

El sector més castigat és el dels serveis i aquelles activitats més directament vinculades al món turístic. En concret, dins l’àmbit de l’hostaleria l’augment percentual de persones aturades respecte al mes de setembre ha estat del 14,05%.

Pel que fa a les dades per municipis, el comportament ha estat desigual, en 18 hi ha hagut un increment de l’atur i en 12 s’ha detectat una lleugera disminució. Entre aquests darrers es troba: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Alella, Cabrils, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana són els municipìs que tenen unes xifres d’atur inferiors al 10%.

Pineda de Mar, amb una taxa d’atur del 19,50% encapçala la comarca en nombre de persones aturades, seguit molt d’aprop de Mataró (19,47%).

Podeu accedir al Report d’atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, clicant sobre la imatge:

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

3 juny 2021

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

7 octubre 2022

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

L’índex d’envelliment de la població maresmenca és del 130,5 i amb tendència a l’alça

4 abril 2023

L’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal ha analitzat totes les dades referents a l’evolució demogràfica del Maresme, una comarca densament poblada que segueix un ritme de creixement alcista des de 1988. Les projeccions apunten que en 2031 el Maresme s’acostarà al mig milió d’habitants i el percentatge de població major de 65 anys superarà el 23%.

Tot i els contrastos entre els 30 municipis de la comarca, hi ha característiques comunes: tendència a l’envelliment de la població com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i del descens de la natalitat i guany de població gràcies al saldo positiu en els moviments migratoris, principalment els interiors, tal com reflecteixen els darrers informes.

Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).

La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.

També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.

Projeccions de població

Segons les projeccions realitzades per l’IDESCAT, el Maresme arribarà als 497.502 habitants l’any 2031 amb un increment intens de la població de 65 anys o més que passaria a representar el 23,30% del total, en canvi -a conseqüència de la davallada de la natalitat, el grup de 0 a 15 anys baixaria del 16,29% al 13,18%.

Les projeccions per municipis indiquen que tots registraran un increment d’habitants en els propers anys sent Caldes d’Estrac el que tindrà un augment percentual més destacat (17,84%), seguit d’Òrrius (14,87%) i Tordera amb un creixement del 13,93%.

En canvi, el municipi maresmenc que apareix a les projeccions amb un increment poblacional menor és Premià de Dalt (1,21%), seguit de Vilassar de Mar (3,45%) i Vilassar de Dalt (3,72%).

Pel que fa a la piràmide demogràfica, s’apunta que el pes de la població jove que ara es mou entre els 14,17% (Caldes d’Estrac) i el 18,55% (Sant Iscle de Vallalta) passarà el 2031 a la forquilla de l’11,07% (Canet de Mar) i el 16,74% (Òrrius).

En el cas del grup de 16 a 64 anys, que actualment fluctua percentualment entre el 58,95% (Alella) i el 67,11% (Sant Iscle de Vallalta), es mourà entre el 61,18( (Alella) i el 67,97% (Òrrius).

Finalment, el col·lectiu de persones de 65 any i més que actualement oscil·la entre el 14,26% (Dosrius i Pineda de Mar) i el 22,03% (Arenys de Mar) es mourà entre una forquilla del 18,17% (Sant Iscle de Vallalta) i el 27,34% (Teià).

Document

Anàlisi de l’evolució de la població del Maresme