La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.

Augmenten un 23% les sol·licituds d’ajuts per pagar el lloguer a través de l’Oficina d’Habitatge del Maresme

L’Oficina comarcal d’Habitatge que dóna servei a una població potencial d’uns 250.000 habitants, ha tramitat 3.097 sol·licituds d’ajuts per pagar el lloguer en les convocatòries obertes per l’Agència d’Habitatge de Catalunya el mes de maig: l’especial per a persones afectades econòmicament per la COVID-19 i les ordinàries 2020 (una per a la ciutadania en general i una altra específica per a persones majors de 65 anys).

El volum de peticions representa un increment del 23% respecte a les tramitacions fetes l’any passat. Les dues convocatòries ordinàries sumen 2.517 sol·licituds i 580 l’especial per a persones afectades econòmicament per la COVID-19.

Per tal de facilitar que el màxim nombre de maresmenques i maresmencs es puguessin beneficiar dels ajuts al lloguer i tenint en compta la situació d’excepcionalitat en la qual van sortir les convocatòries, el Consell Comarcal va dotar les instal·lacions de l’Oficina de totes les mesures de seguretat i va reforçar l’atenció telefònica ampliant personal.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge atèn les veïnes i veïns de totes les poblacions de la comarca, exceptuant Mataró, Malgrat de Mar, El Masnou, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’Oficina municipal.

Ajuts a la rehabilitació d’edificis

Actualment i fins al 18 de setembre està oberta la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis amb la finalitat de fomentar la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat, així com la conservació i la millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat.

Convocatòria d’ajuts de lloguer 2015

 


Cal que us descarregueu i porteu emplenada la següent documentació: 


Sol·licitud, CLIQUEU AQUI


Dades bancaries, CLIQUEU AQUI


  • Aquest ajut va destinat a persones que tinguin un lloguer inferior als 600 euros mensuals.

  • El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 23 de juny de 2015.

  • Per poder fer la tramitació de la subvenció cal portar tota la informació complimentada.





  • A QUI VA DESTINADA AQUESTA CONVOCTÒRIA?


Persones físiques titulars d’un contracte de lloguer de l’habitatge que constitueix el seu domicili habitual i permanent a Catalunya.



  • QUINS REQUISITS HAN DE COMPLIR ELS SOL·LICITANTS?


Per poder obtenir la condició de beneficiàries de les subvencions, les persones sol·licitants han de complir els requisits i les condicions que s’indiquen a continuació, i formular les declaracions responsables corresponents:


a) Tenir la residència legal a Catalunya (NIF/NIE vigent).


b) Tenir uns ingressos de la unitat de convivència suficients per poder pagar el lloguer, i que no superin els límits establerts, excepte en els supòsits de víctimes de terrorisme.


c) Ser titular del contracte de lloguer de l’habitatge objecte de la subvenció que constitueix el seu domicili habitual i permanent i estar-hi empadronat.


d) No pagar un lloguer mensual de l’habitatge superior a 600 euros.


e) Tenir domiciliat el cobrament de la subvenció en una entitat financera.


f) Estar al corrent del pagament de les rendes de lloguer en el moment de presentar la sol·licitud.


g) Pagar el lloguer de l’habitatge per mitjà de transferència bancària, rebut domiciliat, ingrés en compte o rebut emès per l’administrador de la finca, com a mínim a partir del mes següent a la data de presentació de la sol·licitud.


h) No estar sotmès a cap dels supòsits de prohibició per ser beneficiari de subvencions de conformitat amb l’article 13 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.


i) Complir les obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat de Catalunya i les obligacions amb la Seguretat Social.


No poden ser perceptores de les prestacions:


a) Les persones titulars del contracte d’arrendament o de sotsarrendament, o qualsevol altre membre de la unitat de convivència tingui parentiu per vincle de matrimoni, per consanguinitat, adopció o afinitat fins al segon grau, amb les persones arrendadores.


Aquest mateix criteri s’aplicarà a la relació entre la persona arrendadora i la persona arrendatària o sotsarrendatària, quan la primera sigui una persona jurídica, respecte de qualsevol dels seus socis, sòcies o partícips.


b) Les unitats de convivència en què la persona titular del contracte d’arrendament o de sotsarrendament o qualsevol altre membre sigui propietari o usufructuari d’un habitatge, llevat que no en disposin de l’ús i gaudi.


c) Les unitats de convivència que paguin unes rendes de lloguer superiors a 600€.


d) Les unitats de convivència quan l’import de la base imposable de l’estalvi que consta a la declaració de l’IRPF de l’any 2013 (casella 374) sigui superior a 500 euros. S’exceptua d’aquesta prohibició el supòsit en què aquest import sigui el resultat d’una dació en pagament.


e) Les persones arrendatàries o sotsarrendatàries d’habitatges gestionats o administrats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.


f) Els ingressos de la Unitat de convivència superiors a 2,8 vegades l’IRSC (22.365,42 € ponderats).



  • QUINA DOCUMENTACIÓ CAL APORTAR?


Impresos normalitzats de l’Agència:


1. La sol·licitud de les prestacions per al pagament del lloguer. Resolució TES 0993/2015 d’11 de maig de 2015. És molt important que la persona ompli tot el que se li demana, sinó no podrà tenir una resolució favorable.


2. Autorització per a sol·licitar dades a organismes oficials (MODEL 2) de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència


3. Declaracions responsables dels sol·licitants de les subvencions per al pagament del lloguer (MODEL 3),


4. Declaració responsable d’ingressos percebuts per a sol·licitants o perceptors de les subvencions per al pagament del lloguer (MODEL 1). Únicament l’han de complimentar en situacions excepcionals en les quals la persona que sol·licita l’ajut o alguns dels membres de la unitat de convivència no puguin justificar els ingressos amb la documentació necessària.


5. Imprès normalitzat a nom de la persona sol·licitant amb les dades bancàries del compte on s’ha d’ingressar la prestació.


Documentació de les persones sol·licitants i els membres de la unitat de convivència:


6. Els DNI/NIF/NIE, o document equivalent vigent de la persona sol·licitant i de tots els membres que formen la unitat de convivència. En el cas de persones nouvingudes que han obtingut el DNI, han de fer constar en la sol·licitud l’anterior document d’identificació NIE. El passaport o llibre de família si s’escau.


7. Certificat o volant de convivència que acrediti el domicili de la persona sol·licitant i de les persones que formen la unitat de convivència.


8. Justificant dels ingressos de la persona sol·licitant i dels membres de la unitat de convivència en edat laboral (majors de 16 anys). Els ingressos cal acreditar-los de la manera següent:


8.1) Declaració de l’impost sobre la renda de l’any 2013.


8.2) En el cas que la persona sol·licitant o altres membres de la unitat de convivència no estiguin obligats a presentar la declaració de la renda han d’aportar el certificat d’imputacions 2013 subministrat per l’Agència Tributària (AEAT) + l’informe de la vida laboral actual (Seguretat Socials telf. 901 50 20 50).


8.3) Declaració responsable d’ingressos, en situacions excepcionals que no puguin justificar els ingressos amb la documentació esmentada amb un informe emès pels serveis


bàsics d’atenció social municipals o pels tècnics de l’oficina d’habitatge


si tots els ingressos de la unitat de convivència s’acrediten mitjançant una declaració responsable.


8.4) Es podran justificar els ingressos de l’any en curs, quan la persona sol·licitant o algun dels membres que formen la unitat de convivència hagin tingut un canvi important en relació amb la seva situació laboral o d’ingressos respecte al període general a acreditar d’acord amb la convocatòria. En aquest cas s’ha d’acreditar els ingressos del 2013 i el motiu del canvi de la seva situació personal.


9. El contracte de lloguer a nom de la persona sol·licitant. Els contractes signats a partir de l’1 de juny de 2013 han d’acreditar el ingrés de la fiança al INCASÒL o CAMBRA DE LA PROPIETAT. En el cas que la persona sol·licitant de la prestació que visqui a l’habitatge sigui el cònjuge de la persona titular contractual ha d’aportar la documentació de l’atribució del dret d’ús sobre l’habitatge, ja sigui per subrogació, per conveni o per sentència de separació o divorci, o per altres títols vàlids en dret.


9.1) En el cas que la persona sol·licitant de la subvenció que visqui a l’habitatge sigui el cònjuge de la persona titular contractual, o estigui inclosa en els supòsits que regulen els articles 15 i 16 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, ha d’aportar la documentació acreditativa de l’atribució del dret d’ús sobre l’habitatge, ja sigui per subrogació, conveni o sentència de separació o divorci, o per altres títols vàlids en dret.


9.2) En els casos d’habitatges gestionats per empreses públiques locals o entitats sense ànim de lucre, els gestors dels habitatges poden aportar un certificat en substitució del contracte de lloguer i els rebuts de lloguer pagats fins a la data de presentació de la sol·licitud, on han de constar el nom i cognoms dels sol·licitants, el NIF, les dades referents a l’habitatge i els mesos de lloguer pagats.


9.3) En el cas de lloguers no documentats mitjançant contracte, per acreditar la condició de llogater de la persona sol·licitant serà suficient la presentació dels rebuts dels pagaments mensuals.


9.4) En els casos de dones víctimes de violència de gènere que, com a conseqüència d’una ordre d’allunyament o sentència judicial, tinguin atribuït l’habitatge com el seu domicili habitual i permanent, se’ls podrà reconèixer el dret al cobrament de la subvenció si justifiquen que es fan càrrec del pagament del lloguer de l’habitatge. Per acreditar-ho caldrà aportar mitjà de prova qualificat.


10.Tots els rebuts de lloguer corresponents a l’any 2015, pagats fins a la data de presentació de la sol·licitud. Si el sistema de pagament del lloguer és per transferència el número de compte bancari de la persona propietària de l’habitatge, on es paga el lloguer,


11.Altra documentació:


11.1 Acreditació del Departament de Benestar Social i Família, en el cas de les persones amb alguna discapacitat (certificat ICASS)


11.2 Documentació acreditativa del procés de desnonament o d’execució hipotecària de l’habitatge o altres processos reconeguts i validats d’intermediació, en què s’hagi perdut l’habitatge on s’ha viscut amb anterioritat, com en casos de dació en pagament.


11.3 L’acreditació de la condició de víctima de terrorisme o d’amenaçat es farà amb l’aportació d’una resolució del Ministeri de l’Interior o d’una sentència judicial ferma.


11.4 Títol de família nombrosa vigent.


11.5 Títol de família monoparental vigent


11.6 Documentació acreditativa de ser persona jove extutelada.


11.7 Documentació acreditativa de complir les condicions per poder ser subjecte del Pla de protecció internacional de Catalunya, aprovat per l’Acord del Govern de 28 de gener de 2014.



  • QUINA ÉS LA QUANTIA DE LA PRESTACIÓ?


1. L’import de la subvenció serà del 40 per cent de l’import del lloguer anual de l’habitatge habitual i permanent, amb un límit màxim 200 euros al mes (2.400 euros anuals) per habitatge. Per a persones titulars de contractes de lloguer signats entre l’1 de gener de 2015 i la data en què s’acaba el termini de presentació de sol·licituds, l’import de la subvenció serà per la quantia corresponent a les mensualitats incloses entre el mes posterior a la data de vigència del contracte presentat en el moment de fer la sol·licitud i el mes de desembre de 2015, amb un import màxim mensual de 200 euros.


2. Per determinar la quantia de la subvenció es tindrà en compte l’import del rebut de lloguer. Es considera que formen part de l’import del lloguer tots els conceptes que consten al rebut corresponent, excepte els endarreriments, les despeses de serveis d’ús individual i els pàrquings i trasters, sempre que se’n pugui determinar l’import.


3. La subvenció s’atorga per a l’any de la convocatòria (2015)


4. En el cas que el sol·licitant aporti, amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud i abans de dictar-se la resolució, un nou contracte d’arrendament, una addenda al contracte vigent o un pacte signat entre les parts, es tindrà en compte per al càlcul de la subvenció l’import de l’últim rebut del lloguer pagat corresponent al nou contracte, addenda o pacte.



  • QUINES INCOMPATIBILITATS TÉ AQUEST AJUT?


Aquestes subvencions són incompatibles per a les mateixes mensualitats del mateix any amb el cobrament d’altres ajuts provinents de qualsevol administració pública o d’entitats privades que tinguin la mateixa finalitat.



  • QUINS SÓN ELS TERMINIS PER A PRESENTAR LES SOL·LICITUDS?


El termini de presentació de les sol·licituds s’inicia l’endemà de la publicació al DOGC de la resolució que regula les ajudes, és a dir, del 19 de maig fins el 23 de juny de 2015 (inclòs).



  • QUINS SÓN ELS CRITERIS DE PRIORITZACIÓ I VALORACIÓ?


1. Les sol·licituds es resolen, en funció de la dotació pressupostària, mitjançant el procediment de concurrència competitiva, d’acord amb els criteris que s’especifiquen a continuació, per poder establir un ordre de prelació:


a) Sol·licituds que obtinguin la puntuació més alta resultant de l’aplicació de la fórmula 1-IUC/CLIUC, amb tres decimals, multiplicada per 50.


b) A la puntuació obtinguda d’acord amb el criteri anterior, s’hi sumarà la puntuació més alta de les situacions següents


a. Persones de 65 anys o més = 25 punts.


b. Persones que han perdut l’habitatge com a conseqüència de desnonament, execució hipotecària o dació en pagament en els darrers 12 mesos = 20 punts.


c. Persones procedents d’un desnonament, execució hipotecària o dació en pagament, i que han signat contracte de lloguer del mateix habitatge, propietat d’una entitat


financera, quan el preu màxim de lloguer no superi l’import de 250 euros a l’àrea metropolitana i de 150 euros a la resta de municipis de Catalunya = 20 punts.


d. Unitats de convivència amb algun membre discapacitat, que acrediti un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 per cent, declarada pel Departament de Benestar Social i Família = 15 punts.


e. Joves entre 18 i 35 anys amb ascendents o descendents al seu càrrec = 15 punts.


f. Dones víctimes de violència de gènere = 15 punts.


g. Famílies monoparentals amb menors a càrrec, d’acord amb la definició de la base 2, lletra d) = 15 punts.


h. Famílies nombroses = 15 punts.


i. Persones joves extutelades = 10 punts.


j. Persones joves de menys de 35 anys amb ingressos de la unitat de convivència inferior a 0,94 IRSC = 10 punts.


k. Víctimes de terrorisme = 5 punts.


l. Persones que acreditin complir les condicions per poder ser subjectes del Pla de protecció internacional de Catalunya, aprovat per l’Acord del Govern de 28 de gener de 2014 = 5 punts.


11.3 Per resoldre situacions d’igualtat en la puntuació final, després de l’aplicació dels criteris anteriors, es donarà prioritat a l’ordre d’entrada de la sol·licitud en el registre amb la documentació completa.



  • QUIN ÉS EL PROCEDIMENT DE CONCESSIÓ DE L’AJUDA?


1. El procediment de concessió de les subvencions regulades en aquestes bases està sotmès al règim de concurrència competitiva.


2. L’òrgan instructor d’aquesta convocatòria és la persona titular de l’Àrea d’Ajuts Socials a l’Habitatge, amb la col·laboració de les oficines locals d’habitatge, les borses i les entitats que subscriuen conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’òrgan instructor examina les sol·licituds presentades a l’empara de la convocatòria i ha de requerir els interessats que han presentat una sol·licitud amb defectes esmenables. La manca de documentació o amb documentació inexacta o defectuosa, tenen un termini màxim de 10 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació del requeriment

















Les operacions de compravenda immobiliària ja superen les de lloguer al Maresme

Les transaccions de compravenda immobiliàries s’han disparat el tercer trimestre de l’any superant per primera vegada les operacions de lloguer al Maresme. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren que mentre es redueixen el nombre de contractes d’arrendament, s’incrementen les compravendes d’habitatges en les dues modalitats: primera mà i usats.

El tercer trimestre de l’any es va capgirar la tendència a la baixa del preu mig del lloguer al Maresme situant-se en 829,13€, el que representa un increment de 15,49€ respecte al trimestre anterior. L’increment registrat a la comarca (+1,90%) supera amb escreix l’augment que també s’ha comptabilitzat a Barcelona ciutat (+0,14%).

Tot i aquest increment, la comparativa interanual és més positiva. El preu mig de lloguer a la comarca ha baixat un 2,34% respecte al mateix període de 2023. Aquesta reducció, però és inferior a la registrada a Barcelona ciutat on els preus han caigut interanualment un 3,24%.

Paral·lelament, el nombre de contractes de lloguer que s’han formalitzat -tant al Maresme com a Barcelona ciutat- han disminuït. A nivell comarcal, el darrer trimestre es van signar 1.444 contractes de lloguer, una xifra que representa una baixada del 8,95% respecte al trimestre anterior i del 14,00% en comparació a 2023. La caiguda per trimestre és superior a la de Barcelona ciutat on el percentatge de disminució és del 5,73%. En canvi, és inferior en la comparativa interanual ja que la baixada a BCN és del 16,23%.

A escala municipal, com és habitual, s’observen diferents tendències. Així, hi ha 11 municipis on el preu mig del lloguer ha baixat respecte al trimestre anterior. Són Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna i Vilassar de Mar. I 9 on s’han signat més contractes de lloguer: Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, el Masnou, Palafolls, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. A Santa Susanna s’han registrat els mateixos contractes que el trimestre anterior.

Augmenten les compravendes immobiliàries i el preu m2

En contraposició amb el mercat del lloguer, les compravendes immobiliàries segueixen una tendència a l’alça. Durant el tercer trimestre de l’any es van registrar 1.478 operacions de compravenda al Maresme, el que representa un increment intertrimestral del 21,75% i del 30,22% respecte al mateix període de 2023. Aquests valors estan per sobre dels increments registrats a Barcelona ciutat.

Han augmentat les compravendes, tant d’habitatge nou com d’habitatge usat, i també el preu mig del metre2 que se situa a nivell comarcal en 2.731,92€ incrementant-se 131,38€ respecte al trimestre anterior.

Podeu veure totes les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

El 80% dels expedients tramitats per l’Oficina d’Intermediació Hipotecària s’han resolt favorablement per a l’usuari

 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio Naveira, han fet balanç de les actuacions de l’Oficina d’Intermediació Hipotecària, un servei que el CCM va posar en marxa a finals de 2012 en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Mataró. L’objectiu és ajudar les persones i famílies que no poden fer front als pagaments de la seva hipoteca a negociar amb les entitats bancàries mesures alternatives que evitin la pèrdua de l’habitatge. Fins a juliol de 2014 s’han tramitat 61 expedients, el 80% dels que ja han estat tancats s’han ressolt de forma satisfactòria per a l’usuari.

El president del CCM ha fet una valoració molt positiva del servei tot assegurant que està complint la finalitat per la qual es va crear: “ajudar les famílies que més estan patint la situació econòmica actual a negociar amb les entitats bancàries i evitar la interposició de demandes judicials per no poder pagar el crèdit hipotecari“. L’elevat percentatge de resolucions favorables, el 80%, demostra que “s’està treballlant bé“.

De la mateixa opinió és el Degà del Col·legi d’Advocats de Mataró qui ha assegurat que l’elevat nombre de tancaments positius demostra “l’eficàcia de la justícia de proximitat i la importància de la funció preventiva dels serveis d’assessorament legal“. També ha assegurat que el bon funcionament del servei es deu a “la solidaritat de les tres parts implicades: Consell Comarcal del Maresme, Col·legi d’Advocats de Mataró i els advocats a títol particular“.

L’Oficina d’Intermediació Hipotecària va entrar en funcionament el 2 de novembre de 2012 quan es detecta un allau de demandes d’execució hipotecària, per part de les entitats bancàries, que aboquen les famílies que no poden pagar el crèdit a procediments judicials en els quals perdran el seu habitatge i, en la majoria dels casos, mantindran un important deute amb l’entitat bancària que els dificultarà, encara més, sortir de la seva precària situació econòmica.

Per intentar evitar arribar a aquesta situació, des del Consell Comarcal del Maresme es va crear l’Oficina amb un marcat caràcter preventiu. Quan una persona no pot assumir les despeses de la hipoteca, es posa en contacte amb el Servei d’Habitatge del CCM i es deriva el seu cas al Col·legi d’Advocats de Mataró qui, després d’estudiar la situació, negocia amb l’entitat financera per tal d’arribar a acords: dació en pagament, lloguer social, renegociació de les condicions del prèstec, suspensió del pagament del prèstec durant un termini…etc.

Des de la seva entrada en funcionament, s’han tramitat 61 expedients: 5 el 2012; 38 el 2013 i 18 entre gener i juliol de 2014. En el 80% dels 53 expedients que ja han estat tancats, s’han aconseguit acords favorables per als usuaris. A més, segons ha explicat el Degà del Col·legi d’Advocats, el 30% dels casos en què s’ha arxivat l’expedient d’una forma no satisfactòria per a l’usuari ha estat per motius aliens (l’entitat financera accepta l’acord, però no es pot signar per altres deures de l’usuari o hi ha desacord entre els diferents copropietaris de l’habitatge respecte a la millor mesura).

Es  un servei gratuït per a l’usuari ja que el cost l’assumeix el Consell Comarcal a partir de la col·laboració econòmica de la Diputació de Barcelona i s’en poden beneficiar els ciutadans dels municipis que formen part del Partit Judicial de Mataró, exceptuant la capital de la comarca que disposa d’un servei municipal de característiques similars.

Entre 2012 i 2013, Premià de Mar va ser el municipi del qual s’han tramitat més expedients (13), seguit de Dosrius amb 7. La resta han sigut: 5 d’ Argentona; 4 de Premià de Dalt; 4 de Caldes d’Estrac; 4 d’El Masnou; 3 de Sant Andreu de Llavaneres; 2 de Vilassar de Mar; i 1 de Sant Vicenç de Montalt.

18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.

Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.

El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.

Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat

La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

Oberta la convocatòria d’ajuts al lloguer per a persones de 35 anys o menys

Presentació de sol·licituds: de l’11 de març a les 15h del 12 d’abril

Les persones titulars d’un contracte de lloguer de 35 anys (a data 26 de febrer) o menys ja poden presentar la seva sol·licitud per accedir a l’edició 2024 dels ajuts de lloguer. El termini finalitza a les 15h del 12 d’abril.

Per accedir a la subvenció, que serà del 20% de l’import de la renda de lloguer anual d’un habitatge o una habitació, cal complir una sèrie de requisits, entre d’altres que el preu de lloguer mensual sigui igual o inferior als 900 euros en el cas d’un habitatge o els 450€/mes si es tracta d’una habitació. A més, els ingressos de la persona titular del contracte d’arrendament no poden haver superat els 24.301,57€ durant l’exercici 2022.

TRAMITACIÓ

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h

S’ha d’aportar la SOL·LICITUD DE L’AJUT complimentada juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de lloguer pagats de l’any 2024, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

Requisits per accedir als ajuts de lloguer (3)




























NO PÒDEN SER PRECEPTORS D’AQUESTA SUBVENCIÓ – BASE 4.2

 


·          Les UC en què la persona titular del contracte d’arrendament, o qualsevol altre membre tingui parentiu per vincle de matrimoni, o una altra relació estable anàloga, per consanguinitat, adopció o afinitat fins al segon grau, amb les persones arrendadores, tant físiques com judiques.


·          Les UC en què la persona titular del contracte, o qualsevol altre membre sigui propietari o usufructuari d’un habitatge, llevat que no en disposin de l’ús i gaudi per causes alienes a la seva voluntat


·          Les UC quan l’import de la base imposable de l’estalvi que consta a la declaració de lIRPF (casella 405) sigui superior a 500€.s’exceptua d’aquesta prohibició el supòsit en que aquest import sigui el resultat d’una dacen pagament conseqüència


d’una execució hipotecaria relativa a un habitatge que hagi constituïel domicili habitual i permanent de la persona sol·licitant.


·          Les personearrendatàries o sotsarrendatàries d’habitatges gestionats o administrats per lAHC (aquestes persones poden demanar lajut implícit)


·          No poden tenir deutes AEAT/TGSS/ATC


·          Ingressos superiors a 2,80 IRSC (22.365,41


INCOMPATIBILITATS – BASE 17

Aquesta prestació és incompatible  amb:


·          El cobrament daltres ajuts, per les mateixes mensualitats, provinents de qualsevol administració púbica o d’entitats privades, que tinguin la mateix finalitat.


·         Els ajuts al lloguer atorgats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona


Es constitueix una Comissió Tècnica per avançar en la definició del futur ens d’habitatge social del Maresme

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va donar un nou pas per a la constitució d’un ens d’habitatge social al Maresme.

Es va aprovar la creació d’una Comissió Tècnica – integrada per personal polític i tècnic- per estudiar com s’hauria de gestionar el nou organisme, debatre sobre quina naturalesa jurídica hauria de tenir i quins serveis hauria de prestar.

La Memòria que elabori aquesta Comissió amb els aspectes tècnics, jurídics i econòmics s’elevarà al Plenari comarcal per a la seva aprovació.

La comissió està integrada per:

  • Marc Bosch i de Doria, conseller delegat de Serveis a les Persones
  • Joaquim Arnó i Porras, conseller delegat de Planificació Estgratègica
  • Susana López Rico, conselllera comarcal del PSC
  • Iolanda López Morales, directora de Serveis Jurídics i Recursos Humans del Consell Comarcal del Maresme
  • Beatriz Albert González, tècnica superior d’Intervenció del Consell Comarcal del Maresme
  • Javier Martínez Gómez, gerent de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS) i tècnic expert.

La Generalitat inclou 25 municipis del Maresme en la tramitació de zones de mercat habitacional tensionat

Gairebé la totalitat del territori maresmenc ha estat inclós en la tramitació de la declaració d’àrea habitacional tensionada que ahir va iniciar la Generalitat amb l’objectiu de limitar el preu del lloguer, tal com preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Només queden fora Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera.

Ara s’obre un termini de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars hi puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat aquest període, es resoldran les qüestions plantejades i es notificarà la resolució final al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà qui farà l’aprovació definitiva.

La Llei contempla dos grans criteris per declarar una zona com tensionada: que el cost mitjà del lloguer, hipoteca i despeses dels subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de la llar i que el preu del lloguer o compra hagi pujat en els darrers 5 anys més de tres punts per sobre de la inflació.

El Consell Comarcal del Maresme ja va aprovar -el mes de maig de 2021- la Moció per a promoure la declaració dels municipis de la comarca del Maresme com a àrea amb mercat d’habitatge tens emmarcada en la Llei 11/2020 de contenció de rendes de lloguer d’habitatges aprovada el setembre de 2020 per la Generalitat i derogada posteriorment pel Tribunal Constitucional.

El Maresme té 336.439 béns immobles registrats, el 62% destinat a l’ús residencial, i el 2022 es van realitzar 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges i 8.322 contractes de lloguer. L’informe sobre el Mercat immobiliari al Maresme, publicat la setmana passada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunta que el preu mitjà del lloguer és de 777,05 euros mensuals, però amb grans diferències entre municipis.