Els cementiris solen ser un dels espais on el mosquit tigre ha trobat un lloc de cria i expansió per la proliferació de petits embassaments d´aigua. Per controlar-lo, es demana a la ciutadania que segueixi els següents consells:

• Cartell informatiu general Maresme


• Proposta de cartell per adaptar-lo al cas particular de cada municipi

El mosquit tigre, que respon al nom científic d’ Aedes albopictus, és una espècie originària del Sud-est asiàtic que va començar a envair Europa l´any 1979 i ens va arribar a la Península Ibérica el 2004.

L´any 2006 va fer la seva entrada al Maresme. El primer municipi on es va detectar va ser Caldes d´Estrac.  L´any 2007 va aparèixer al municipi d´Arenys de Mar i també es va detectar la seva presència en la fase adulta als municipis de Canet de Mar, El Masnou i Montgat, encara que en aquest darrer encara no s´ha confirmat el tancament del cicle.

Clicant sobre la imatge es desplega el mapa amb els termes municipals del Maresme on l’any 2007 es va detectar la presència del mosquit tigre.

• Com reconèixer l’invasor?


• Quin es el seu cicle evolutiu?


• On el localitzararem a casa nostra?


• Activitat del mosquit tigre


• Com prevenir la seva presència?


• Què podem fer davant la seva presència?


• Com prevenir-ne les picades?


• Què podem fer davant les picades?


• Més informació

És un mosquit de dimensions que oscil·len entre 2 i 10 mm. El seu nom ve donat per la seva similitud en aparença amb un tigre. Sobre un fons gairebé negre s’observen unes franges d’un blanc platejat al tòrax, a l’abdomen i a les potes, i una ratlla blanca que li recorre el dors.

• Foto de mosquit tigre

Les larves d´aquest mosquit viuen en un medi aquàtic, en petits envasaments. Que són els llocs escollits per les femelles per dipositar els ous. Per la creació d´aquests ous aquestes necessiten haver ingerit sang.

• Ous de mosquit tigre


• Larves de mosquit tigre

Ha cercat hàbitats similars als de la seva zona d´origen. Els més normals que utilitza són els petits envasaments artificials d´aigua, com: bidons, gerros, plats de testos, cubells, etc… Sobretot en localitzacions ombrívoles.

És un insecte d´activitat diürna i molt àgil. Actua principalment a l´exterior de les cases i en radis petits des del seu campament base.

A l´igual que passa amb altres espècies de mosquit, la femella és la responsable de les picades als mamífers mentre que el mascle s´alimenta de nèctar.

Tots i que en països tropicals i subtropicals poden ser transmissors de malalties a Catalunya NO s´ha detectat cap contagi.

A causa del seu comportament i tenint en compte els seus hàbitats preferits, el millor sistema per prevenir-ne la presència és evitant la nidificació i el desenvolupament de les larves, eliminant els reservoris d’aigua que es troben als jardins, terrasses o balcons.

 

Per eliminar els punts d’aigua susceptibles a la cria d’aquests mosquits cal:       

• Cobrir, buidar o posar boca avall qualsevol recipient que estigui a l’exterior que pugui acumular aigua:  joguines, cendrers, gerros, galledes, etc.


• Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d’aigua de pluja setmanalment.


• Tapar o cobrir amb tela mosquitera espessa els recipients d’aigua que no es pugin treure, de forma que els mosquits adults no hi puguin posar els ous.


• Treure els plats de sota els testos, i si no és possible, buidar-los quan l’aigua s’hi acumuli.


• Canviar l’aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua acumulada per evitar que hi creixin larves. 


• Evitar acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, eliminant qualsevol obstrucció al flux d’aigua.


• Mantenir el terrenys exteriors anivellats, per tal que l’aigua corri. Cobrir forats i depressions on s’hi pugui acumular aigua.


• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzin.


• Buidar les piscines de plàstic, inflables o similars cada 3 o 4 dies i, si no s’han d’utilitzar, retirar-les.


• Vigilar els abeuradors d’animals: canviar l’aigua dels plats d’animals domèstics sovint i vigilar els abeuradors per tal que no s’hi desenvolupin larves.


• Vigilar les basses petites: si és possible buidar-les setmanalment, si no, depenent del seu ús, serà aconsellable tapar-les i col·locar-hi tela mosquitera.


• Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d’aigua estiguin degudament coberts.


• Tapar els forats dels troncs i branques, omplir-los de sorra o vigilar que no s’hi acumuli aigua.


• Evitar la presència continuada d’altres objectes que en general puguin acumular aigua de pluja, com ara joguines sense utilitzar.

El control de mosquits es basa en el control de les larves. Per això cal realitzar primer un estudi de localització dels punts de cria i desenvolupament de larves per poder després procedir al seu control. Actualment el sistema més utilitzat arreu del món, per la seva eficàcia i seguretat per a la salut pública, és el sistema de lluita biològica amb l’aplicació d’espores de bacteris del gènere Bacillus , les quals produeixen la mortalitat de les larves i són en canvi inofensives per a l’home i per a animals aquàtics.

 

A causa del tipus de punts de cria, tanmateix, en el cas del mosquit tigre l’acció més eficaç és la preventiva, que tots nosaltres hem de fer al nostre propi habitatge. Si observem mosquits adults al nostre edifici o als voltants cal fer una revisió dels possibles punts on pugui haver-hi ous o larves i seguir les pautes recomanades a l’apartat Com prevenir-ne la presència.

 

Si es troben larves en algun punt revisat només cal abocar l’aigua i fer una vigilància continuada per tal que no es torni a omplir.

 

Les accions contra els adults no són eficaces per controlar la plaga, per això no estan indicats els tractaments amb insecticides. Si a causa de l’aparició d’una plaga els adults penetren als habitatges o altres edificis, és aconsellable adoptar mesures que evitin l’entrada de nous individus, instal·lant teles mosquiteres o altres sistemes que n’impedeixin el pas per les finestres, portes i altres possibles obertures a l’exterior. Si produeixen molèsties importants i podem veure on són es pot optar per eliminar-los, si pot ser de forma mecànica, i si no utilitzant algun insecticida “autoritzat per a ús domèstic” de forma puntual. Tanmateix, cal tenir en compte que la majoria d’insecticides són compostos químics, amb capacitat biocida, que no són innocus per a la salut. Per això no s’han de fer tractaments generalitzats, ni de forma contínua ni sistemàtics. També cal recordar que si en algun moment determinat s’utilitza un producte insecticida cal seguir estrictament les condicions d’ús de la seva etiqueta.

 

Si heu de sortir al vostre jardí o terrassa porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs, així com mitjons per evitar les picades. Limiteu les activitats a l’exterior al màxim.

 

Si tot i així us piquen els mosquits, podeu utilitzar repel·lents. Limiteu-ne l’ús a les activitats que hagueu de fer a l’exterior. Mireu d’evitar aquest tipus de repel·lents en nens molt petits. No poseu el repel·lent a les mans del nen, ja que aquest es pot portar les mans a la boca o als ulls. En general, no l’apliqueu a la cara i quan entreu a casa netegeu bé, amb aigua i sabó, la pell i la roba que hi hagi estat en contacte, ja que se n’ha d’evitar l’exposició continuada. Si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge.

 

Renteu-vos i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic, en cas de persistència de les molèsties consulteu el vostre metge.

Per a més informació, podeu consultar les següents pàgines web:

• Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya


• Web del Consell Comarcal del Baix Llobregat