El Consell Comarcal del Maresme participa en un programa europeu de suport a l’autocupació de les dones

El Consell Comarcal del Maresme (CCM) prepara un informe sobre les condicions de treball de les dones que realitzen tasques d’ajuda domiciliària a gent gran. Aquest sector, tradicionalment ocupat per dones i sotmès als rigors de l’economia submergida, serà objecte d’un programa d’intervenció específic adreçat a cinquanta dones el perfil de les quals es correspon amb el de treballadores familiars, auxiliars de geriàtrics i auxiliars clínics, entre d’altres.
 

    Aquestes iniciatives s’emmarquen dins de les activitats que fins el 31 d’agost d’enguany portarà a terme el CCM com a soci del programa de la Unió Europea “Women Managing Social Self Help”. A grans trets, l’objectiu del programa és establir noves bases que fomentin la creació d’empreses a partir de propostes impulsades per dones.

    Atès que a la comarca del Maresme ja existeix un teixit d’informació empresarial prou extès per l’actuació dels ajuntaments, el CCM ha optat per enfocar la finalitat d’aquest programa europeu des d’un altre àmbit. Entre d’altres qüestions, l’informe que s’està preparant haurà de determinar les causes que promouen el fet que moltes dones s’integrin en el cercle ocupacional de les ajudes domiciliàries a gent gran i, alhora, concretar mesures que motivin la regulació d’aquest sector laboral.

    En aquest projecte, tot i està emmarcat dins de l’àrea de Benestar Social, hi estan implicades també les Promoció Econòmica, així com el Servei de Recursos Europeus del CCM. Tanmateix, l’Escola Universitària del Maresme intervé com a  avaluadora del projecte.

    A banda del Consell Comarcal del Maresme, els socis del programa “Women Managing Social Self Help” són els ajuntaments italians de Messina i Reggio Calabria, i l’ajuntament lituà de Kaisiadorys.

    Els propers dies 26 i 27 d’abril hi haurà una trobada transnacional que servirà per explicar els treballs realitzats per cadascun dels socis i debatre sobre les possibles iniciatives a emprendre en el terreny de l’autocupació de la dona.

Escollits els delegats i les delegades del Maresme al 8è Congrés Nacional de Gent Gran de Catalunya

 

Avui s’ha celebrat al Consell Comarcal la reunió precongressual de la gent gran en el decurs del qual s’ha escollit la delegació del Maresme al Congrés Nacional que es farà el 25 d’octubre. La comarca estarà representada per 14 dones i homes. La reunió ha estat presidida pel conseller delegat de Benestar Social, Jordi Mir, i pel responsable de l’Oficina de l’Oficina de Gent Gran Activa, David Agustí.

El Congrès Nacional de Gent Gran debatrà dues ponències:

  • El present de les persones grans: Drets i deures
  • Les persones grans del futur: polítiques d’adaptació de la societat a l’envelliment

La delegació maresmenca estarà formada per:

  • Martí Margarit (Associació de jubilats i pensionistes l’esplai d’Arenys de Munt)
  • Alexandre Solà ( (Associació de jubilats i pensionistes l’esplai d’Arenys de Munt)
  • Josep M. Granyó (Gent Gran Esplai Caixa de Calella)
  • Josep Antoni Colell (Agrupació de Pensionistes i Tercdera Edat de Caldes d’Estrac)
  • Encarna Siles (Casal de Gent Gran de Cirera de Mataró)
  • Josefa Tomás (Casal de Gent Gran de Rocafonda de Mataró)
  • M. Antonia Trujillo (Associació de Gent Gran Jaume Terrades de Mataró)
  • Joaquim Noguera (En Marxa de Pineda de Mar)
  • Miqeul Muñoz (Casal d’Avis Can Manent de Premià de Mar)
  • M. Teresa Hidalgo (Casal d’Avis Can Manent de Premià de Mar)
  • Joan Puig (Associació de Gent Gran Xurravins de Sant Vicenç de Montalt)
  • Francisco Carneros (Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme-Osona de CCOO)
  • Eusebio de Jesús  (Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme-Osona de CCOO)
  • Antonio Rodríguez  (Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme-Osona de CCOO)

Suplents:

Antonio Ortiz (Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme-Osona de CCOO)

Josep M. Casals (Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac)

Carmen Martínez (Associació de Gent gran Jaume Terrades de Mataró)


 

El Consell Comarcal posa en marxa una oficina itinerant per atendre les situacions de vulnerabilitat energètica en els 25 municipis de menys de 20.000 habitants

 

L’elevat cost de l’energia vinculat, sovint, a la manca d’eficiència energètica dels habitatges està abocant moltes persones a situacions de vulnerabilitat. És a dir, a la impossibilitat de pagar les factures energètiques que els permetrien mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu). Per fer-hi front, el Consell Comarcal del Maresme ha creat l’Oficina Itinerant d’Atenció a la Vulnerabilitat Energètica. Es tracta d’una prova pilot que té com a objectiu reduir aquestes situacions en els 25 municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants.

Aquest nou servei comarcal té dos fronts d’actuació. D’una banda, defensar els drets de les persones davant de les companyies energètiques i de l’altra impulsar actuacions a les llars que contribueixin a fer-les més eficients energèticament. Els dos àmbits van estretatment lligats i convergeixen en les dues línies estratègiques d’actuació aprovades pel Consell Comarcal: lluita contra la pobresa i mitigació dels efectes del canvi climàtic. Aquest servei, a més, està concebut com un suport directe als serveis socials municipals que en els darrers anys han constatat que la vulnerabilitat energètica és una de les principals dificultats de les famílies. A títol d’exemple, l’any 2017, en aquests 25 municipis, es van iniciar 1.323 expedients i es van atendre 2.216 persones en situació de vulnerabilitat energètica.

L’Oficina, que ha entrat en funcionament aquesta setmana, es desplega pel territori amb 11 punts d’atenció per evitar els mínims desplaçaments de les persones usuàries. Aquests es troben ubicats a Montgat, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Dosrius, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Tordera i a les instal·lacions del Consell Comarcal (Mataró). Amb aquests punts d’atenció es donarà cobertura als 25 municipis que formen part de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal. Queden exclosos els municipis de més de 20.000 habitants (El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró i Pineda de Mar).

Cadascuna d’aquestes oficines funciona en dies i horaris diferents i l’atenció es fa exclusivament amb cites concertades prèviament. Inicialment, les persones usuàries són exclusivament les derivades pels serveis socials municipals.

Quan arriba un usuari, l’Oficina realitza una diagnosi de la despesa, costums i hàbits energètics de la unitat familiar i, en funció de la situació, estableix un pla d’actuació que pot passar per la modificació dels contractes amb les companyies asseguradores, la negociació per al pagament dels deutes, la gestió dels talls de subministrament, l’aplicació de millores d’eficiència energètica a la llar, l’implantació de mesures estalviadores de baix cost….. El valor afegit, però, és el procés que duen a terme els professionals d’acompanyament, educació i empoderament per aconseguir un canvi d’habits energètics i de defensa dels drets de la persona consumidora.

La pobresa energètica, conjuntament amb l’accés a l’habitatge, la precarització del mercat laboral i l’increment de problemes de salut mental són les principals circumstàncies que aboquen la població a situacions de vulnerabilitat, segons s’ha constatat a la pimera fase de l’estudi sobre la pobresa i vulnerabilitat social al Maresme que ha encarregat el Consell Comarcal al Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

1.- Presentació programa Women Managing Social Self Help

WOMEN MANAGING SOCIAL SELF HELP (WMSSH) és un programa finançat per la Unió Europea (programa ECOS-OUVERTURE 1997-1999) que compta amb els següents socis europeus:


– Comunitat de Messina (Sicília-Itàlia), com a soci principal

– Municipi de Kasiadorys (Contea di Kaunas-Lituània), com a soci extracomunitari

– Comunitat de Regio Calabria (Calabria-Itàlia)

– Consell Comarcal del Maresme (Catalunya-Espanya)


El programa WOMEN té com a objectiu principal establir mecanismes per a la promoció de l’autoocupació de la dona a través de la creació d’un centre de recursos. Al mateix temps, es pretén desenvolupar una cultura de recolzament als projectes d’empresa, proposar projectes de col·laboració entre el sector públic i privat i, a més,  assegurar la transferència de l’experiència a nivell europeu.


El programa va començar l’1 de setembre del 1999 i acabarà el 31 d’agost del 2002. La incorporació del Consell Comarcal com a soci europeu fou a partir de gener del 2002, per aquest motiu, s’han introduït algunes modificacions que s’especificaran posteriorment.


Els socis locals seran ajuntaments de la comarca del Maresme.


El paper del Consell Comarcal, com a soci principal del projecte, se centra en la direcció, gestió i conducció del projecte dins del Maresme; i d’intermediari principal en les relacions transnacionals.


L’avaluació del programa WOMEN va a càrrec de l’Escola Universitària del Maresme (EUM).


El projecte, dins la comarca del Maresme, té com a objectiu principal fomentar l’autoocupació de la dona en sectors determinats. En aquest cas, se centrarà en l’autoocupació de la dona dins dels serveis d’atenció domiciliària a gent gran.


L’elecció del sector ha estat motivada per l’increment de la demanda d’aquest servei als darrers anys i perquè, actualment, són les dones les que atenen aquests serveis en condicions laborals precàries.


Es crearà una xarxa d’informació perquè els ajuntaments socis puguin conèixer de manera contínua les activitats relacionades amb el projecte.


L’autoocupació de la dona als serveis d’atenció domiciliària a la gent gran és una de les vies possibles per tal de promoure la iniciativa privada impulsada per les dones en un món on aquest sector de població té moltes més dificultats per fer-se un lloc en el mercat laboral.


Els dies 26 i 27 d’abril tindrà lloc al Maresme una trobada entre els socis locals i europeus del projecte WOMEN.

Presentació oficial del Protocol Comarcal del Maresme per a l’abordatge integral de la violència masclista

 

Dimarts, 5 de novembre, es presentarà oficialment el Protocol Comarcal del Maresme per a l’abordatge integral de la violència masclista. El document neix amb la voluntat de ser una eina útil per a totes i tots els professionals de la comarca implicats en l’eradicació de la violència masclista. 

PROGRAMA:


9.30h.- Recepció de les persones assistents i lliurament de documentació


10:00h.- Benvinguda a càrrec de la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero


10:10h.- Intervencions de:

  • Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de la Dona (ICD)
  • Alba Barnusell, diputada delegada de Polítiques d’Igualtat
  • Engràcia Querol, subdirectora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya

10:45,. Introducció al Protocol a càrrec de la consellera Miritxell Romero

11:00h.- Presentació del Protocol a càrrec del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Mataró i del Servei d’Informació a la Dona (SIAD) del Maresme

11:45h.- Cloenda a càrrec del president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot

Data: 2019-11-05

Lloc: Can Palauet

Adreça: Carrer d’En Palau, 32

Atenció a la gent gran

Accions de suport als Serveis Socials Bàsics i altres serveis (Salut, Mossos, Jutjats) que treballen amb persones grans per complementar els recursos existents, així com per establir canals de coordinació per millorar l’atenció integral a la persona gran.

1.1.- Convocatòria de subvencions als ajuntaments per cobrir places de residencia urgent i temporal per a persones grans.

1.2.- Formació als professionals del sector de la gent gran.

1.3.- Assessorament a les famílies i a les residències.

qui pot utilitzar el servei

Professionals dels serveis socials bàsics dels municipis de menys de 20.000 habitants de l’Àrea Bàsica Social del CCM i residències

requisits d’accés i mecanismes de sol·licitud

Presencialment, telefònicament al 937 411 616 (ext.211) , correu electrònic: dependencia@ccmaresme.cat

cost per al destinatari

El cost és de 22€/hora per cada atenció presencial dels serveis socials bàsics de l’ajuntament. En el cas de les residències, el pagament està subvencionat en funció de les justificacions anuals per la Generalitat i la DIBA.

forma de liquidació

El Consell Comarcal del Maresme emet una liquidació anual sobre la base dels acords establerts en el conveni amb els ajuntaments. Informe per a Intervenció: a final d’any es comptabilitza per cada ajuntament, tots els serveis prestats per hora i es liquida el cost del servei.

finançament del servei

conveni ajuntament-CCM; CP;  subvenció DIBA

2.- Socis del Programa

socis europeus:

-Comunitat de Messina (Sicília-Itàlia)

-Comunitat de Regio Calabria (Calabria-Itàlia)

Consell Comarcal del Maresme (Catalunya-Espanya)


soci extracomunitari:

-Municipi de Kasiadorys (Contea di Kaunas-Lituània)


socis locals

Consell Comarcal del Maresme

-Ajuntament d’Alella

Ajuntament d’Arenys de Munt

      -Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt Cliqueu aquí

Ajuntament de Malgrat de Mar

      -Punt d’Informació i Inserció Laboral Cliqueu aquí(2)

Ajuntament de Teià

      -Servei Local d’Ocupació Cliqueu aquí(3)

Ajuntament de Vilassar de Dalt

Ajuntament de Vilassar de Mar

Servei d’atenció a domicili

a qui va dirigit

A les persones usuàries dels equips bàsics d’atenció social dels ajuntaments que tenen signat conveni amb el CCM per la prestació del SAD.

Es dirigeix als municipis de menys de 20.000 habitants els ciutadans dels quals puguin tenir grau de dependència reconegut o estar en situació de risc social o exclusió.

Ho estan gestionant a través del Consell Comarcal: Arenys de Mar, Argentona, Cabrera, Calella, Cabrils, Canet, Palafolls, Premià de Dalt, Orrius, Llavaneres, Sant Cebrià, Sant Iscle, Sant Pol, Sant Vicens i Tiana. També, tot i tenir més de 20.000 habitants, utilitza el servei l’ajuntament del Masnou.

requisits d’accés i mecanismes de sol·licitud:

Signant conveni entre l’ajuntament i el CCM.

cost per a la persona usuària

El preu hora és de 16,25 euros. La Generalitat assumeix el 66% i l’ajuntament cobreix el 34%. Alguns municipis estableixen un copagament per part de la persona usuària

drets de la persona usuària

Rebre l’atenció personal o de cura de la llar que necessita per tenir cobertes les necessitats socials bàsiques que garanteixen les activitats qüotidianes i poder romandre a casa seva el màxim de temps possible amb un nivell de vida digne.

Els drets que marca el reglament del SAD del CCM i la llei de serveis socials pels usuaris directes del SAD:

–     Dret a accedir i gaudir dels serveis en condicions d’igualtat, quan compleixin els requisits establerts en aquest reglament per a ser-ne persona usuària.

–     Dret a la tutela de l’Ajuntament per tal de gaudir dels seus drets i de la prestació dels serveis dels quals en sigui persona usuària, quan siguin pertorbades les condicions de qualitat, intensitat o d’altres pròpies del servei establertes o convingudes amb la persona usuària.

–     Dret a la continuïtat en la prestació dels serveis en les condicions establertes o convingudes, sense perjudici de les clàusules d’estabilització que s’acordin en els contractes assistencials.

–     Dret a la informació de les condicions d’accés i prestació dels serveis dels quals en sigui persona usuària i, en conseqüència, a que se’ls lliuri una còpia del contracte assistencial.

–     Dret a la participació en el funcionament del serveis en les condicions que s’estableixen en aquest reglament i en altres normes de serveis socials.

–     Dret a no ser discriminats en el tractament per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, edat, estat de salut o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

–     Dret a la intimitat personal i familiar, i a la no divulgació sense el seu consentiment exprés de les dades personals que figurin en els seus expedients o historials, o en altres tipus de fitxers o arxius, sigui quin sigui el seu suport.

–     Dret a ser tractats amb el respecte i consideració deguda a la seva dignitat pels professionals adscrits o que prestin el servei.

–     Dret a presentar, en qualsevol forma admesa en dret, reclamacions, queixes o suggeriments relacionats amb el funcionament del servei, i a rebre’n una resposta adequada.

  • Dret a no ser sotmès a cap tipus d’immobilització o restricció física o farmacològica sense prescripció mèdica i supervisió, llevat que existeixi perill imminent per la seguretat física de la persona usuària o de terceres persones. En aquest darrer cas, les actuacions efectuades hauran de justificar-se documentalment a l’expedient assistencial de la persona usuària.

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, també contempla com a drets dels usuaris:

Article 6

Titulars del dret a accedir als serveis socials

1. Els serveis socials s’ofereixen a tota la població i tenen com a destinataris les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.

2. Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya.

3. Poden accedir al sistema públic de serveis socials les persones que no compleixen la condició que fixa l’apartat 2 si es troben en estat de necessitat personal bàsica, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’estrangeria.

4. El que estableix aquest article s’entén sens perjudici dels requisits addicionals per a l’accés a determinades prestacions, d’acord amb llur naturalesa, llurs característiques específiques i llur disponibilitat.

Article 8

Garantia dels drets i les llibertats fonamentals

1. S’ha de tenir una cura especial a garantir els drets i les llibertats fonamentals i a facilitar-ne l’exercici en la relació que s’estableix amb les persones per a la prestació dels serveis socials.

2. Els professionals i les entitats que gestionen serveis socials han d’orientar llur activitat de manera que es garanteixi especialment la dignitat de les persones, llur benestar i el respecte a llur autonomia i intimitat.

3. L’Administració pública ha de vetllar per l’efectivitat dels drets dels destinataris dels serveis socials.

Article 9

Dret d’accés als serveis socials

1. Totes les persones tenen dret a accedir a l’atenció social i a gaudir-ne, sense discriminació per raó de lloc de naixement, ètnia, sexe, orientació sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.

2. Els destinataris dels serveis socials, d’acord amb el que estableix l’apartat 1, tenen dret a:

a) Disposar d’un pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, en funció de la valoració de la situació, que s’ha de d’aplicar tècnicament per procediments reconeguts i homologats.

b) Rebre serveis de qualitat i conèixer els estàndards aplicables amb aquesta finalitat, i dret que se’n tingui en compte l’opinió en el procés d’avaluació.

c) Rebre de manera continuada els serveis socials mentre estiguin en situació de necessitar el servei.

d) Rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l’administració competent.

e) Tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui l’interlocutor principal i que vetlli per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de benestar i la globalitat del procés d’atenció, i canviar, si escau, de professional de referència, d’acord amb les possibilitats de l’àrea bàsica de serveis socials.

f) Renunciar a les prestacions i els serveis concedits, llevat que la renúncia afecti els interessos de menors d’edat o de persones incapacitades o presumptament incapaces.

g) Decidir si volen rebre un servei social i escollir lliurement el tipus de mesures o de recursos que s’han d’aplicar, d’entre les opcions que els siguin presentades, i també participar en la presa de decisions sobre el procés d’intervenció acordat.

h) La confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en llurs expedients, d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

Article 10

Dret a la informació en l’àmbit dels serveis socials

En l’àmbit dels serveis socials totes les persones tenen dret a reclamar i a rebre informació veraç sobre els serveis i, en especial, tenen dret a:

a) Rebre informació suficient i entenedora sobre els serveis i les prestacions disponibles, els criteris d’adjudicació i les prioritats per a rebre’ls, sobre els drets i deures dels destinataris i els usuaris, i sobre els mecanismes de presentació de queixes i reclamacions, que han d’ésser exposats de forma visible en els centres d’atenció.

b) Rebre per escrit i, si cal, de paraula, en llenguatge entenedor i accessible, la valoració de llur situació, la qual, si escau, ha d’incloure la qualificació de les necessitats dels familiars o de les persones que en tenen cura.

c) Rebre informació prèvia amb relació a qualsevol intervenció que els afecti a fi que, si escau, hi puguin donar llur consentiment específic i lliure. El consentiment s’ha de donar per escrit quan impliqui l’ingrés en un establiment residencial de serveis socials. En el cas de les persones incapacitades i de les que, per raó de llurs circumstàncies personals, poden ésser declarades incapaces, s’ha de seguir el procediment legalment establert.

d) Accedir a llurs expedients individuals, en tot el que no vulneri el dret a la intimitat de terceres persones, i obtenir-ne còpies, d’acord amb el que estableixen les lleis. Aquest dret no inclou, tanmateix, l’accés a les anotacions que el personal professional hagi fet en l’expedient.

e) Presentar suggeriments, obtenir informació, poder presentar queixes i reclamacions, i rebre’n resposta dins el període legalment establert.

f) Disposar dels ajuts i els suports necessaris per a comprendre la informació que els sigui donada si tenen dificultats derivades del desconeixement de la llengua o si tenen alguna discapacitat física, psíquica o sensorial, a fi de garantir l’exercici de llurs drets i facilitar que puguin participar plenament en el procés d’informació i de presa de decisions.

finançament del servei

conveni ajuntament-CCM

El maltractament a les persones grans: un tema tabú / un repte de present

A les persones grans també els afecta el maltractament. De fet, la seva vulnerabilitat, moltes vegades associada a l’edat avançada, la solitud i la dependència física i/o emocional fa que es trobin en situacions tot sovint no desitjades.

Els professionals que en el nostre dia a dia acompanyem a les persones grans i treballem per tal de poder facilitar el seu recorregut vital, hem d’estar preparats per afrontar aquests tipus de situacions. La formació continua, el treball en equip i multidisciplinari,  i la implicació en la nostra feina haurien de convertir-se en eines amb les que poder afrontar aquesta problemàtica. De la mateixa manera, cal que continuem treballant per sensibilitzar i dotar de recursos al conjunt de la societat, per prevenir i evitar que el maltracte es materialitzi.

La persona gran té el dret a decidir sobre com vol viure la seva vida,  a ser tractada amb el mateix respecte i dignitat que qualsevol altre ciutadà. Té el dret de ser acompanyada i protegida en el cas que estigui incapacitada cognitivament. Es tasca de tots, no normalitzar actituds i situacions que puguin provocar-los malestar. Cal aprendre sovint a treure’ns el drap dels ulls i  denunciar situacions que generen patiment. S’ha d’entendre la denúncia com una eina més de canvi i transformació social i que la vulneració de drets no quedi impune.