El Contracte Programa 2022-2025 preveu destinar gairebé 29 milions d’euros per a accions socials en els municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme

El Contracte Programa és un conveni pluriennal que se signa entre la Generalitat i els ens locals i en el qual -després del consens entre els diferents actors implicats (Departament de Drets Socials, entitats municipalistes, entitats del tercer sector…)- s’especifiquen les actuacions que es duran a terme en matèria de serveis socials, així com la seva dotació econòmica durant la vigència del conveni.

En el cas del Maresme, el Consell Comarcal és l’administració que coordina i dona suport als serveis socials bàsics dels 25 municipis del Maresme de menys de 20.000 habitants i per tant és l’encarregat d’impulsar i realitzar les actuacions fixades en el Contracte Programa.

El Ple celebrat dimarts va acceptar – amb el vot contrari de Ciutadans i les abstencions dels grups comarcals del PSC i CUP- el conveni que especifica les actuacions a desenvolupar en els 26 ajuntaments maresmencs de menys de 20.000 habitants entre 2022 i 2025. Es tracta de 26 fitxes que despleguen actuacions i programes orientats a donar resposta a les necessitats de la població i, en especial dels col·lectius més vulnerables. Alguns vigents des de fa anys, altres d’activació recent i altres que es posaran en marxa els propers mesos.

El nou Contracte Programa 2022-2025 millora i reforça l’Equip Bàsic d’Atenció Social del Maresme dotant-lo de més professionals per fer-hi front a les necessitats actuals -més nombroses i més complexes- i millorar la qualitat de l’atenció a les persones. També es fixen els ajuts d’urgència social per assegurar que les persones puguin cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació….) i puguin fer front al pagament de les factures de subministraments energètics.

A més, contempla les actuacions a realitzar i la dotació pressupostària de diferents programes de suport a les famílies, de promoció de l’autonomia personal de joves i gent gran, de protecció de la infància i adolescència… Així com actuacions específiques amb col·lectius en risc d’exclusió social.

La consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme, Meritxell Romero, ressalta que el nou Contracte Programa a més de reforçar l’equip professional “consolida les polítiques de lluita contra el sensellarisme i enforteix el servei d’atenció en l’entorn domiciliari a les persones“. En relació a l’ajuda domiciliària, es preveu la prestació de 38.638 hores anuals de SAD social en els municipis que formen part de l’Àrea Bàsica del Maresme i un augment progressiu fins a 2025 (de 91.465 a 105.883 hores) de prestació del SAD Dependència. A més, incrementa el preu/hora de prestació SAD. Els ajuts docimiciliaris són uns serveis que faciliten que les persones que no són autònomes o que es troben en situació de vulnerabilitat i necessiten ajut a casa puguin continuar vivint en el seu habitatge.

En termes econòmics, el Contracte Programa 2022-2025 aportarà a l’Àrea Bàsica del Maresme 28.952.229 euros per als serveis socials i programes de benestar social que, per anualitats, queden desglossats de la següent manera:

  • 2022: 6.664.942€
  • 2023: 7.102.735€
  • 2024: 7.405.960€
  • 2025: 7.778.592€

El Contracte Programa acceptat pel Consell Comarcal del Maresme s’implantarà en els següents municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.

Els programes d’atenció social al Maresme rebran un 7% més de finançament per part de la Generalitat

El Consell Comarcal del Maresme, que presta serveis socials als municipis de menys de 20.000 habitants, i els ajuntaments del Masnou, Pineda de Mar i Premià de Mar han signat amb la Generalitat el Contracte-Programa per al 2010 en matèria de serveis socials. Segons ha anunciat el director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Barcelona, Josep Gonzàlez-Cambray, el finançament dels serveis socials al Maresme s’ha incrementat en més d’un 7%.


El Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments del Masnou, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 8.439.299,77 euros per desenvolupar programes d’atenció social (aquesta xifra representa un increment de més de 600.000 euros repeste a l’any 2009).

En concret, el Consell Comarcal rebrà 4.295.246,46 euros per dur a terme programes d’atenció social als municipis del Maresme de menys de 20.000 habitants; El Masnou rebrà 395.271,94 euros; Mataró 2.757.561,62 euros; Pineda de Mar 467.157,82 euros i Premià de Mar 526.062,33 euros. Així ho recullen els contractes-programa signats aquest matí a la seu del Consell Comarcal del Maresme.

6,6 milions pels serveis socials bàsics
Dins dels convenis, el fons destinat a sufragar els serveis socials bàsics del Maresme és el més important, amb un total de 6.638.541 euros, augmentant un 11% respecte a l’any passat. Un bon finançament dels serveis bàsics és essencial per fer front a la crisi ja que, en ser la primera finistra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats, són els que noten més directament el seu impacte.

Els diners destinats als serveis bàsics permeten finançar, entre d’altres, actuacions com l’ajuda domiciliària i contribueixen a finançar els professionals dels serveis socials locals.

Dins d’aquesta partida també s’inclou el fons extraordinari per a ajudes d’urgència social que Acció Social i Ciutadania ha habilitat per segon any consecutiu. El fons d’aquest any està dotat amb 290.788 euros i representa un increment de gairebé el 30% respecte al de l’any passat. Aquest fons especial d’urgència social serveix per atendre les necessitats més elementals de les persones afectades per la crisi, com les despeses d’habitatge i alimentació, entre d’altres.

A banda d’aquesta partida, els contractes programa també distribueixen al Maresme 1,8 milions d’euros per finançar la resta d’actuacions: transport adaptat, atenció a les persones amb dependència i discapacitat, drogodependències i prevenció de la SIDA, inclusió social, atenció a la infància i l’adolescència, famílies monoparentals, dones i els seus fills/es en situació de violència masclista i integració de les persones estrangeres immigrants.

Els contracte-programa
La signatura dels contracte-programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit el 2008 entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Aquest Acord, vigent fins l’any vinent, fixa un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials.

A través dels contractes-programa, el departament i els ens locals acorden les accions a desenvolupar i avaluen anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions en diverses anualitats, es garanteix als ens locals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.

La Conreria de Tiana serà un dels 3 centres d’acollida inicial per als refugiats de guerra

El CCM ofereix suport als ajuntaments a través de l’àrea de Benestar Social

El Consell Comarcal ha traslladat als alcaldes i alcaldesses del Maresme la informació que el Fons Català de Cooperació ha facilitat sobre l’arribada a Catalunya, en els propers mesos, d’entre 3.000 i 6.000 refugiats de guerra. Tot i que encara no hi ha dates concretes, es calcula que els primers grups arribaran abans de finalitzar l’any. El que sí està establert són els tres centres d’acollida on s’ubicaran inicialment. Un d’ells és La Conreria de Tiana.

El Consell Comarcal del Maresme, que ha expressat la seva voluntat d’acturar com a coordinador en el territori de l’acollida de refugiats sirians, ha comunicat als alcaldes i alcaldesses que la Generalitat contactarà amb cada ajuntament les properes setmanes perquè expliciti els recursos disponibles al municipi: habitatge, escolarització, formació, ocupació… Aquests recursos, que hauran de ser addicionals respecte als ja existents, es tindran en compte a l’hora de decidir el lloc més adient per ubicar les famílies, en funció de les seves necessitats. Per exemple, es calcula que un terç dels nouvinguts podrien necessitar tractament psicològic per haver rebut directament l’impacte de la guerra; i . A més, es recorda que els refugiats sirians hauran d’cupar habitatges buits i, a més, no podran ser acollits per famílies. 

Quan arribin a Catalunya seran ubicats inicialment en tres centres d’acollida: La Casa Bloc de Barcelona, l’edifici de les Germanetes dels pobres de Manresa i La Conreria de Tiana. 

Per la seva banda, el Consell Comarcal del Maresme ofereix als ajuntaments el suport de l’Àrea de Benestar Social a partir del servei de Ciutadania i Immigració:

  • Servei d’acollida per donar una atenció individualitzada en quant a documentació, informació de recursos, valoració d’acreditacions, mòduls de formació en quant a llengua, coneixements laborals i socio-jurídics.
  • Servei de traducció de fins a 28 llengües
  • Assessorament als municipis pel que fa a la gestió de la diversitat i la promoció de la convivència intercultural.

COM ES POT AJUDAR ARA?:

En aquest punt del procés, a l’espera de l’arribada dels refugiats, des dels municipis es poden endegar les següents accions:

  • Ajudar econòmicament a l’atenció dels refugiats en ruta, destinant una partida econòmica al Fons Català de cooperació al desenvolupament.
  • Comunicació amb la població a través del microsite www.monlocalrefugiats.weebly.com on es va actualitzant la informació diàriament.

Mossos alerta de 3 modalitats delictives que afecten principalment a gent gran

Estafa fals mecànic (s’adjunta infografia)
En aquest tipus d’estafa, els autors, que normalment són dos, busquen persones d’edat avançada que condueixen i els alerten que el seu vehicle té un problema mecànic. Normalment, es tracta d’alguna de les rodes. Els fan parar i s’ofereixen a canviar la peça malmesa. En realitat, no hi ha cap peça malmesa i els autors els mostren una peça que no és del seu vehicle per provocar l’engany. Seguidament,
el primer individu contacta amb el segon, que, com si fos un proveïdor de recanvis, porta
la suposada peça nova al lloc on són. Allà mateix fan veure que li canvien la peça i li diuen el preu de la reparació. Ells mateixos acompanyen la víctima al caixer, si és necessari.

Punxa Roda
Primer, el/s autor/s seleccionen una víctima que aparca el seu vehicle en l’aparcament d’un supermercat o centre comercial i quan deixa el vehicle li punxen la roda. Després, segueixen la víctima al supermercat i, en el moment en què paga amb la targeta de crèdit, intenten memoritzar el pin.
Quan la víctima torna al seu vehicle s’adona que la roda està punxada i mentre la mira, el/s autor/s li sostreuen els objectes personals que la víctima ha deixat al vehicle. Si han aconseguit saber el pin de la targeta de la víctima, fan pagaments amb les targetes sostretes.

COLLITA o SIEMBRA, ( s’adjunta infografia)
Els autors deixen caure monedes prop de la zona on la víctima ha acabat d’aparcat el vehicle. Quan veu les monedes s’ajup a collir-les deixant el cotxe obert i, en aquell moment, algun dels autors aprofiten per sostreure els seus efectes personals de dins.

Curs: Professionalització vers els maltractaments a les persones grans

Objectius

 

Amb aquest curs es vol potenciar la coordinació entre els centres i entre els equips, així com el debat sobre la importància del treball interdisciplinari, les seves fortaleses i debilitats en el treball quotidià dels professionals. I, a la vegada, estimular als professionals per l’acció d’una bona praxi.
Coneixerem què són els maltractaments a les persones grans, quins aspectes emocionals i cognitius condicionen la intervenció professional i disposarem d’eines per l’abordatge interdisciplinar i la bona praxis.

Contingut
  • Què entenem per maltractament a les persones grans?
  • Definicions
  • Tipus de maltractametns
  • Indicadors i factors de risc de maltractament a la gent gran
  • Àmbits on podem detectar situacions de maltractaments:
    • Àmbit familiar
    • Àmbit residencial
    • Estructural
  • La detecció
  • L’avaluació
  • La intervenció
  • Aspectes jurídics i judicials dels maltractaments a la gent gran
Públic Professionals dels serveis bàsics, serveis de salut, cossos de seguretat…. Dates: 22 i 29 de novembre i 5 de desembre de 2018 Horari de 9:00h a 14:00h Hores 15 hores Lloc Centre Cívic Cabot i Barba (Plaça Miquel Biada, 2 de Mataró. Davant l'estació de RENFE) Població Mataró Dates d’inscripció 2018-11-13 Nombre de places 25 Com s’ha de fer la inscripció

Emplenant AQUEST FORMULARI

Cost gratuït Entitat que realitza la formació EIMA – Associació per a la investigació dels maltractaments a les persones grans

Experts explicaran en una Jornada organitzada per la Fundació Santa Clara els processos de tutela i incapacitació

La Fundació Santa Clara exerceix la tutela legal de més de 60 maresmencs i maresmenques. Exerceix aquesta labor des de 2003 i ha detectat que el món de la incapacitació i la tutela encara és molt desconegut, fins i tot, per als professionals que en algun moment han de tractar un d’aquests casos i desconeixen els camins que s’han de seguir. Per això, han organitzat una jornada específica sobre incapacitació i tutela que se celebrarà a Alella el proper divendres, 16 d’octubre.


Responsables de la Fundació Santa Clara, acompanyats per la consellera delegada de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme Neus Serra han explicat avui que a Catalunya hi ha una seixantena de fundacions que, sota prescripció judicial, exerceixen les funcions de tutela quan un ciutadà és declarat incapacitat. Per arribar aquest punt, és necessària la intervenció de professionals de diferents àmbits i a ells, principalment, va adreçada la jornada que han organitzat sota el títol de “Incapacitació i Tutela”.

Aquesta jornada, a la qual han confirmat la seva assistència més de 100 professionals del Maresme i del Barcelonès Nord, se celebrarà a l’espai de Caves Signat d’Alella.

 

Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPD)

Consideracions sobre el desplegament de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autònomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPD) i la seva integració en la Llei 12/2007 de serveis socials.


 

Clic aquí per a pdf





Consideracions a tenir en compte a l’hora de fer la sol·licitud

Constituïda la Comissió Terrritorial de Gent Gran del Maresme

 

La Comissió Territorial de Gent Gran del Maresme que s’ha constituït aquesta setmana farà el seguiment i vetllarà pel compliment de quatre punts acordats en el passat Congrés Nacional de Gent Gran: Llei de Dependència, maltractament, mobilitat i mitjans de comunicació. Està integrada pel Conseller de Benestar Social del Consell Comarcal, Jordi Mir, qui és alhora Vocal del Maresme al Consell General de Gent Gran, professionals de Serveis Socials del Consell Comarcal i de Gent Gran de l’Ajuntament de Mataró i representants de casals i esplais de gent gran activa de diferents municipis de la comarca.

La Comissió del Maresme s’organitzarà en grups de treball que es gestionaran de forma participativa i descentralitzada. La seva missió serà assegurar una homogeneïtzació en les polítiques de Gent Gran que es fan al territori respecte als 4 punts estratègics definits en el passat Congrès Nacional.