Jordi Matas, conseller comarcal i regidor de l’ajuntament del Masnou és el nou president del Consell Esportiu del Maresme. Matas va ser elegit a l’assemblea que va celebrar divendres el Consell Esportiu i en la qual també es va escollir la resta de la nova junta. El regidor d’esports de Mataró, Pere Galvany és el vicepresident, Sabina Fernández, representant de l’escola Pla de l’Avellà (Vilassar de Mar-Cabrera de Mar) és la nova secretària i la tresoreria ha recaigut en Joan Vilà, representant de la Penya Apa Anem-hi d’Arenys de Mar.
La resta de la junta està formada per 5 vocals: Juanjo Almansa, regidor d’Arenys de Mar; Sergi Ortega, tècnic d’esport de l’ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Millán, de l’ajuntament de Pineda de Mar; Àlvar Julián, del Club de Voleibol Mataró; Josep M. Larraz, de l’escola Freta de Mataró; Ivan Serrano, de l’escola La Salle de Premià de Mar i Josep Comas, de l’escola Sinera d’Arenys de Mar.
El Consell Esportiu del Maresme és una entitat privada d’interès públic i social, sense ànim de lucre, que té com a objectiu el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva a la comarca del Maresme. La majoria de les activitats que organitzen van adreçades a nens i nenes en edat escolar sent les principals activitats els jocs esportius escolars i les activitats que promou el Pla Català d’Esport a l’Escola. L’any passat se’n van beneficiar uns 16.000 escolars del Maresme.
Fins la darreria del segle XVIII els camps maresmencs eren eminentment de secà i estaven dominats per la presència de la vinya que estenia els seus ceps per mitja de feixes per planes i turons. Algunes oliveres, fruiters esparsos, algunes plantacions de cànem i gran presència de zones ermes completaven el panorama. Fins llavors, els horts es limitaven a les zones immediates de les cases, i eren regats per l´aigua de petits pous o de sínies de tracció de sang. La segona meitat del segle XIX el cultiu de la taronja va créixer amb força i s´expandí per la comarca fent néixer un comerç que fins aleshores era ocupat per els productes vitivinícoles i puntualment dels derivats com l´aiguardent. Les gelades de finals de la dinovena centúria posaren fi a aquella prospera producció fruitera. Tanmateix, la fil·loxera delmà la producció vinícola deixant la pagesia maresmenca en una difícil situació.
Aquesta nova situació va permetre estendre el cultiu de la patata de cap a cap de la comarca i va reportar grans guanys a la pagesia que s´organitzà en sindicats locals que ja a la dècada dels anys 20 del segle XX es coordinaren per mitjà de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral que tenien en la publicació mensual “El litoral agrícola” el seu principal mitjà de comunicació. La puixança del conreu de la patata i la perícia de la pagesia maresmenca permeteren la creació de la denominació d´origen de les Mataró Potatoes. L´èxit d´aquesta activitat que ocupava bona part de la població de la comarca fins els anys 50 del segle XX es deu al fet que la venda i la distribució era feta d´una forma molt coordinada per part dels sindicats. Cal tenir present que la patata del maresme era la primera que arribava als mercats europeus (França, Anglaterra i Alemany) fet que permetia als pagesos maresmencs obtenir molts beneficis de les seves collites. 
Les polítiques autàrquiques de la dictadura del General Franco afectaren inicialment la producció de la patata però aviat els volums de producció de la patata tornaren als nivells d´abans de la Guerra Civil. Als anys 50 la producció de la patata inicià un cert retrocés davant de la producció de flor tallada primer i planta després al baix Maresme i l´expansió de les madúixes, cireres i pèsols a l´alt Maresme. Eren els anys del cant del cigne de la producció de la patata que deixaven pas a una nova diversificació. El pas del monocultiu de la patata al present mosaic de productes variats s´anà efectuant en paral·lel a la recuperació de la producció de la vinya al baix Maresme arribant a obtenir la distinció de Denominació d´Origen d´Alella per els seus vins i a la creació d´algunes notables marques de cava així com també de begudes com el vermut.
L’any 2002 es van registrar 6.732 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 370 menys que en el decurs de 2001. Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, servei del CCM, apunta que en termes absoluts, el major descens ha tingut lloc entre els accidents lleus (passant de 7.030 al 2001 a 6.665 al 2002), tot i que en termes relatius, han estat els accidents mortals els que han baixat més. L’any 2001 es van produir 4 morts per accident laboral i l’any 2002 es van registrar 2 víctimes. Pel que fa a accidents amb ferits de pronòstic greu, de 68 l’any 2001 s’ha passat a 65 l’any 2002.