šElisabet
š«El Masnou
Quan reps una trucada del Pare Noel…
Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys
A vegades em diuen cul inquiet perquĆØ no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a lāestranger per aprendre lāanglĆØs i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir dāEspanya, conĆØixer noves cultures, persones increĆÆbles que es creuen al teu camĆ i el que aprens dāelles, crear noves rutines, i el mĆ©s extraordinari, fer dāun lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena dāaddicciĆ³. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.
Ćbviament, fer el pas i marxar a āālāaventuraāā no Ć©s fĆ cil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. PerĆ² lāĆŗnica manera dāavanƧar Ć©s afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacciĆ³ molt gran que lāĆŗnic que et fa pensar Ć©s -Vull repetir!
Māagradaria compartir amb vosaltres lāexperiĆØncia mĆ©s abstracta i mĆ gica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a EscĆ²cia, un paĆs que em va enamorar encara que el temps no acompanyĆ©s. Pluja i nĆŗvols gairebĆ© cada dia, perĆ² al final, era lāessĆØncia del paĆs o aixĆ Ć©s com li vaig donar la volta per gaudir-lo. DesprĆ©s vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre PortuguĆØs. TambĆ© he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un paĆs que ja havia visitat anteriorment i em cridava lāatenciĆ³. Malauradament, la pandĆØmia va comenƧar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. DesprĆ©s de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.
Sāacostava lāhivern i vaig decidir buscar treball de temporada per paĆÆsos nĆ²rdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pĆ gina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilĆ ! Em va cridar lāatenciĆ³ una oferta de treball per Lapland Safaris a LapĆ²nia, FinlĆ ndia. Un paĆs nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia dāelf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bĆ©, perĆ² per la covid-19 finalment la temporada dāhivern es va cancelĀ·lar.
Un any desprĆ©s, Ć©s a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la solĀ·licitud i aquest cop em van oferir directament lāoportunitat de treballar com a guia dāelf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys ilĀ·lusiĆ³ em feia, ja que no māimaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famĆlies i nens petits durant lāĆØpoca de Nadal. Dāaltra banda, pensava, perquĆØ no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia lāadrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a HĆØlsinki i des dāallĆ un altre cap a KitillƤ, situat dins el Cercle Polar i ja a LapĆ²nia. Des del moment que vaig sortir de lāaeroport ja vaig alĀ·lucinar, tot era de color blanc.
Durant la primera setmana vam fer la formaciĆ³ i tambĆ© alguns dels safaris que oferia lāempresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensaciĆ³ era de llimb total. Durant la formaciĆ³ em vaig preguntar que feia allĆ , sentia que aquest treball no era per mi. Dāalguna manera havĆem de fer teatre entretenint a les famĆlies i el fet de parlar en pĆŗblic davant de 60 persones em creava pĆ nic. Les pors que seām van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, perĆ² no volia fer dāaquesta experiĆØncia un fracĆ s i vaig comenƧar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.
Deu sonar graciĆ³s i potser una mica patĆØtic, perĆ² quedar-me va ser la millor decisiĆ³ que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. HavĆem de parlar en anglĆØs amb el micrĆ²fon dins del bus ple dāhumans, durant 45 min de trajecte de lāaeroport a lāhotel. TambĆ© tenĆem trajectes mĆ©s curts i de mĆ©s llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir mĆ©s i mĆ©s cĆ²mode amb el micrĆ²fon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que māho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot lāidiota que vulguis que ningĆŗ et jutjarĆ . CadascĆŗ creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada dāaquests paisatges mĆ gics et feia estar sempre amb un somriure.
AixĆ² sĆ, vam arribar a temperatures de -35Āŗ i havĆem dāanar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballĆ vem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famĆlies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diĆ ries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, perĆ² tāacabes adaptant. Els meus companys eren tots dāarreu dāEuropa, vivĆem i treballĆ vem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, aixĆ i tot, a la vegada molt units.
El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt dāacabar. Em sentia super afortunada dāhaver pogut formar part dāaquesta experiĆØncia. He estat gairebĆ© dos mesos compartint lāetapa amb gent magnĆfica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en pĆŗblic i a mĆ©s a mĆ©s fer possible que famĆlies gaudissin dāunes vacances de Nadal mĆ giques i inoblidables.
Sempre podem aprendre coses grĆ cies a la por. Per aixĆ² animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, perĆ² segur que tāaportarĆ coneixement positiu.
