Dilluns,14 d´abril de 2003 a les 13 hores, a l´Ajuntament d´Arenys de Munt tindrà lloc l´acte d´entrega de l´aportació econòmica que la Caixa Laietana fa en pro del monument a La Puntaire d´Arenys de Munt, que actualment està elaborant l´Escultor Japonès Etsuro Sotoo, conegut per la realització de la façana del Naixement de la Sagrada Família i el seu vincle d´admiració vers Antoni Gaudí.
A l´acte d´entrega hi assistiran l´alcalde d´Arenys de Munt, Andreu Majó i Roca, el mateix escultor, Etsuro Sotoo, El President de la Caixa Laietana, Antoni Bonamussa, el Cap de Relacions Institucionals de La Caixa Laietana, Ricard Navarro, i la Presidenta de l´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt, M. Teresa Missé.
L´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt ha promogut amb l´Ajuntament la realització d´aquest monument, i després de molts esforços sembla que el projecta es portarà a bon terme.
La Diputació de Barcelona concedeix una ajuda per a l’arranjament de Camins de Terra
L´Ajuntament de Dosrius ha rebut una ajuda de la Diputació de Barcelona, per import de 70.000 euros, per arranjar camins veïnals que actualment són de sorra.
El municipi de Dosrius té una gran extensió de territori i un dels seus patrimonis són les cases de pagès a les quals s´hi accedeix, en la seva gran majoria, per camins de sorra.
S´han fet esforços per mirar de reparar i arranjar aquests camins, ja que a més a més dels veïns i veïnes que tenen la necessitat obligada de passar-hi, hi circulen vehicles de tota mena. Amb l´esperit de fer una reparació en profunditat es va demanar una ajuda a la Diputació de Barcelona i ens han estat concedits 70.000 euros.
Els camins del veïnats que s´arranjaran properament són els de Rupit, Rimbles i el Camí Ral de Dosrius a Mataró, a l´alçada del Veïnat Geimir. Ja s´està redactant un projecte, atès que donat l´import de la subvenció cal realitzar tots els passos administratius necessaris per portar a terme actuacions ajustades a la llei.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,
El municipi de Dosrius té una gran extensió de territori i un dels seus patrimonis són les cases de pagès a les quals s´hi accedeix, en la seva gran majoria, per camins de sorra.
S´han fet esforços per mirar de reparar i arranjar aquests camins, ja que a més a més dels veïns i veïnes que tenen la necessitat obligada de passar-hi, hi circulen vehicles de tota mena. Amb l´esperit de fer una reparació en profunditat es va demanar una ajuda a la Diputació de Barcelona i ens han estat concedits 70.000 euros.
Els camins del veïnats que s´arranjaran properament són els de Rupit, Rimbles i el Camí Ral de Dosrius a Mataró, a l´alçada del Veïnat Geimir. Ja s´està redactant un projecte, atès que donat l´import de la subvenció cal realitzar tots els passos administratius necessaris per portar a terme actuacions ajustades a la llei.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,
Comencen les obres de rehabilitació de l’Odeon de Canet
Ja han començat els treballs de rehabilitació de l´edifici Odeon de Canet. Es tracta d´una primera fase de reparacions urgents que s´allargaran aproximadament tres setmanes.
Amb un pressupost de 22.600,32 euros, les obres programades garantiran l´estabilitat de l´edifici i la seguretat a la via pública. Es desmuntaran i s´enderrocaran aquells elements que són poc estables i que suposen un risc de despreniment pel seu estat de degradació. Es protegirà la façana de la plaça Colomer amb puntals de ferro i xarxat metàl.lic per evitar d´una banda l´intrusisme a l´edifici i de l´altra l´apropament de vianants, tenint en compte que es tracta d´un lloc d´esbarjo i concentració important.
També es desmuntaran elements obsolets, com ara les xemeneies i es tapiaran totes les obertures de la façana. S´hi deixaran unes petites obertures protegides amb tela de galliner per evitar l´accés de coloms, que pemetran la ventilació de l´edifici.
Aquestes obres es porten a terme a partir de l´anàlisi de l´estat de l´Odeon que l´Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona i que recomanaven uns treballs urgents per assegurar la protecció de l´edifici i de la via pública.
Aquesta fase prèvia es completarà posteriorment amb l´estudi del comportament estructural de l´edifici i l´estudi geotècnic, que plantejaran el tipus de reforç i consolidació que cal per garantir el futur ús de l´antic teatre.
Amb un pressupost de 22.600,32 euros, les obres programades garantiran l´estabilitat de l´edifici i la seguretat a la via pública. Es desmuntaran i s´enderrocaran aquells elements que són poc estables i que suposen un risc de despreniment pel seu estat de degradació. Es protegirà la façana de la plaça Colomer amb puntals de ferro i xarxat metàl.lic per evitar d´una banda l´intrusisme a l´edifici i de l´altra l´apropament de vianants, tenint en compte que es tracta d´un lloc d´esbarjo i concentració important.
També es desmuntaran elements obsolets, com ara les xemeneies i es tapiaran totes les obertures de la façana. S´hi deixaran unes petites obertures protegides amb tela de galliner per evitar l´accés de coloms, que pemetran la ventilació de l´edifici.
Aquestes obres es porten a terme a partir de l´anàlisi de l´estat de l´Odeon que l´Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona i que recomanaven uns treballs urgents per assegurar la protecció de l´edifici i de la via pública.
Aquesta fase prèvia es completarà posteriorment amb l´estudi del comportament estructural de l´edifici i l´estudi geotècnic, que plantejaran el tipus de reforç i consolidació que cal per garantir el futur ús de l´antic teatre.
L’ACA desviarà el clavegueram d’Arenys de Munt perquè no saturi la xarxa d’Arenys de Mar
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat s’ha compromès amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar a posar-se mans a la feina per desviar el clavegueram d’Arenys de Munt, que ara connecta amb el col·lector de la Riera. És una de les conclusions de la reunió que va mantenir dijous l’alcalde, Miquel Rubirola, amb tècnics de l’ACA.
En la trobada, Rubirola va exposar amb detall la denúncia efectuada pels abocaments de residus industrials al clavegueram. L’ACA va anunciar que la depuradora es podrà inaugurar cap a final d’any ara que s’han superat esculls d’última hora. També es va repassar la canalització pendent als carrers Andreu Guri i de l’Església, al rial del Bareu i al rial de Sa Clavella. A més, l’alcalde va demanar que s’estudiï el cobriment de 150 metres dels 200 que hi ha descoberts en el tram de la Riera d’entre el carrer Santa Clara i el pont de Lourdes.
El primer tema que Rubirola va plantejar va ser la problemàtica del clavegueram i de les pudors del tram final de la Riera. L’alcalde va demanar que la canalització de la Riera no s’utilitzi com un clavegueram encobert i va exposar la intenció de tapar els forats per on ara vessen les aigües residuals quan la canonada està saturada. També va explicar fil per randa la denúncia que ha formulat el consistori arenyenc perquè s’investiguin els abocaments de residus industrials a la xarxa. En aquest punt, va destacar la importància de desviar el clavegueram d’Arenys de Munt cap a la depuradora -una petició que l’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, ja va formular el juliol de 2002-i l’ACA va estar d’acord a tirar endavant el projecte. En segon lloc, Rubirola va sol·licitar a l’ACA que estudiï el cobriment de 150 dels 200 metres que hi ha descoberts en el tram de la Riera que va del carrer de Santa Clara al pont de Lourdes.
Canalització de carrers
La reunió també va servir per posar sobre la taula en quin moment es troben els projectes de canalització de diferents carrers adjacents a la Riera. Pel que fa al carrer Andreu Guri, que l’ACA financia al 100%, les obres de soterrament de les aïgues pluvials estan a punt -s’han adjudicat a l’empresa Elecnor- però abans de posar-les en marxa el nou equip de govern vol revisar el sistema que es farà servir. L’alcalde ha manifestat també que abans que comenci l’actuació hidràulica vol tenir lligada la urbanització superficial que s’hi haurà de fer a continuació i que, segons els tècnics, està pendent de concretar.
En quant al rial de sa Clavella, l’ACA va comunicar a l’alcalde que el projecte de canalització del tram superior ja està redactat i que ara s’ha d’elaborar el del tram que uneix el carrer Hospital amb la Riera. També van parlar del carrer de l’Església, que en aquest cas l’ha d’assumir l’Ajuntament. Rubirola va assegurar que serà una prioritat dels pressupostos municipals de l’any que ve.
Finalment, els tècnics de l’ACA van confirmar que la redacció del projecte de canalització del rial del Bareu està molt avançat. Del tram inferior, se n’encarrega l’ACA, que ha delegat l’actuació a l’empresa Iberinsa, i del tram superior es farà càrrec la promotora de la nova urbanització de la zona del Bareu, Felipromo. L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va aclarir que aquesta canalització disminuirà el cabal hidràulic en cas de tempesta però va dir que el rial mantindrà cert risc en cas de rierada. Segons preveuen els tècnics, el tram final d’aquest rial, a tocar de l’N-II, continuarà tenint un espai obert o bé enreixat.
La depuradora, a final d’any
També hi ha bones notícies en relació a les obres de la depuradora, que Arenys de Mar compartirà amb Arenys de Munt i amb Canet de Mar. Els tècnics de l’ACA van explicar a l’alcalde arenyenc que la previsió és que la planta s’inauguri entre final d’aquest any i principi del 2004. L’alcalde ha assenyalat que el calendari d’obres s’ha endarrerit perquè hi havia un problema amb l’accés de camions fins a les instal·lacions. Eren uns terrenys privats i fa tot just uns dies s’ha arribat a un acord amb els propietaris.
En la trobada, Rubirola va exposar amb detall la denúncia efectuada pels abocaments de residus industrials al clavegueram. L’ACA va anunciar que la depuradora es podrà inaugurar cap a final d’any ara que s’han superat esculls d’última hora. També es va repassar la canalització pendent als carrers Andreu Guri i de l’Església, al rial del Bareu i al rial de Sa Clavella. A més, l’alcalde va demanar que s’estudiï el cobriment de 150 metres dels 200 que hi ha descoberts en el tram de la Riera d’entre el carrer Santa Clara i el pont de Lourdes.
El primer tema que Rubirola va plantejar va ser la problemàtica del clavegueram i de les pudors del tram final de la Riera. L’alcalde va demanar que la canalització de la Riera no s’utilitzi com un clavegueram encobert i va exposar la intenció de tapar els forats per on ara vessen les aigües residuals quan la canonada està saturada. També va explicar fil per randa la denúncia que ha formulat el consistori arenyenc perquè s’investiguin els abocaments de residus industrials a la xarxa. En aquest punt, va destacar la importància de desviar el clavegueram d’Arenys de Munt cap a la depuradora -una petició que l’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, ja va formular el juliol de 2002-i l’ACA va estar d’acord a tirar endavant el projecte. En segon lloc, Rubirola va sol·licitar a l’ACA que estudiï el cobriment de 150 dels 200 metres que hi ha descoberts en el tram de la Riera que va del carrer de Santa Clara al pont de Lourdes.
Canalització de carrers
La reunió també va servir per posar sobre la taula en quin moment es troben els projectes de canalització de diferents carrers adjacents a la Riera. Pel que fa al carrer Andreu Guri, que l’ACA financia al 100%, les obres de soterrament de les aïgues pluvials estan a punt -s’han adjudicat a l’empresa Elecnor- però abans de posar-les en marxa el nou equip de govern vol revisar el sistema que es farà servir. L’alcalde ha manifestat també que abans que comenci l’actuació hidràulica vol tenir lligada la urbanització superficial que s’hi haurà de fer a continuació i que, segons els tècnics, està pendent de concretar.
En quant al rial de sa Clavella, l’ACA va comunicar a l’alcalde que el projecte de canalització del tram superior ja està redactat i que ara s’ha d’elaborar el del tram que uneix el carrer Hospital amb la Riera. També van parlar del carrer de l’Església, que en aquest cas l’ha d’assumir l’Ajuntament. Rubirola va assegurar que serà una prioritat dels pressupostos municipals de l’any que ve.
Finalment, els tècnics de l’ACA van confirmar que la redacció del projecte de canalització del rial del Bareu està molt avançat. Del tram inferior, se n’encarrega l’ACA, que ha delegat l’actuació a l’empresa Iberinsa, i del tram superior es farà càrrec la promotora de la nova urbanització de la zona del Bareu, Felipromo. L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va aclarir que aquesta canalització disminuirà el cabal hidràulic en cas de tempesta però va dir que el rial mantindrà cert risc en cas de rierada. Segons preveuen els tècnics, el tram final d’aquest rial, a tocar de l’N-II, continuarà tenint un espai obert o bé enreixat.
La depuradora, a final d’any
També hi ha bones notícies en relació a les obres de la depuradora, que Arenys de Mar compartirà amb Arenys de Munt i amb Canet de Mar. Els tècnics de l’ACA van explicar a l’alcalde arenyenc que la previsió és que la planta s’inauguri entre final d’aquest any i principi del 2004. L’alcalde ha assenyalat que el calendari d’obres s’ha endarrerit perquè hi havia un problema amb l’accés de camions fins a les instal·lacions. Eren uns terrenys privats i fa tot just uns dies s’ha arribat a un acord amb els propietaris.
L’Ajuntament de Mataró decideix el calendari de festes locals 2004
Dijous passat, 4 de setembre, el Ple va aprovar el calendari de festes locals per l’any 2004.
D’acord amb el calendari laboral marcat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament estableix com a festes locals, retribuïdes i no recuperables, els dies 31 de maig de 2004, dilluns de Pasqua Granada, i el dimarts 27 de juliol de 2004, festa major de Les Santes.
Amb aquestes dues festes locals i les marcades per la Generalitat de Catalunya, el Calendari de Festes a Mataró per a l’any que ve, queda de la següent manera:
1 de gener
Any nou
Dijous
9 d’abril
Divendres Sant
12 d’abril
Dilluns de Pasqua
1 de maig
Festa del Treball
Dissabte
* 31 de maig
Dilluns de Pasqua Granada
24 de juny
Sant Joan
Dijous
* 27 de juliol
Festa Major de Mataró. Les Santes
Dimarts
15 d’agost
L’Assumpció
Diumenge
11 de setembre
Diada Nacional de Catalunya
Dissabte
12 d’octubre
Festa Nacional d’Espanya
Dimarts
1 de novembre
Tots Sants
Dilluns
6 de desembre
Dia de la Constitució
Dilluns
8 de desembre
La Immaculada Concepció
Dimecres
25 de desembre
Nadal
Dissabte
26 de desembre
Sant Esteve
Diumenge
* festa local
D’acord amb el calendari laboral marcat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament estableix com a festes locals, retribuïdes i no recuperables, els dies 31 de maig de 2004, dilluns de Pasqua Granada, i el dimarts 27 de juliol de 2004, festa major de Les Santes.
Amb aquestes dues festes locals i les marcades per la Generalitat de Catalunya, el Calendari de Festes a Mataró per a l’any que ve, queda de la següent manera:
1 de gener
Any nou
Dijous
9 d’abril
Divendres Sant
12 d’abril
Dilluns de Pasqua
1 de maig
Festa del Treball
Dissabte
* 31 de maig
Dilluns de Pasqua Granada
24 de juny
Sant Joan
Dijous
* 27 de juliol
Festa Major de Mataró. Les Santes
Dimarts
15 d’agost
L’Assumpció
Diumenge
11 de setembre
Diada Nacional de Catalunya
Dissabte
12 d’octubre
Festa Nacional d’Espanya
Dimarts
1 de novembre
Tots Sants
Dilluns
6 de desembre
Dia de la Constitució
Dilluns
8 de desembre
La Immaculada Concepció
Dimecres
25 de desembre
Nadal
Dissabte
26 de desembre
Sant Esteve
Diumenge
* festa local
La Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt espera rebre més de vuit mil visitants
Els Amics del Bolet de Vilassar de Dalt esperen rebre més de vuit mil visitants a la Fira del Bolet i La Natura que, com ja és tradicional, es celebrarà el pròxim diumenge 26 d’octubre al carrer Marquès de Barberà i a les dependències i l’era del Museu Arxiu Municipal, a la finca municipal de can Banús.
La Fira del Bolet i la Natura aplega expositors de parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres de bolets i natura, taller de cistelleria, ceràmica de bolets, embotits de bolets, ganivets, talles de fusta de bolets, entre altres relacionats amb el culte als bolets i la natura.
Segons el president dels Amics dels Bolets, Manel Monjonell, “la fira reuneix qualitat i quantitat, i el fet que cada any incrementi el nombre de visitants ens dóna a entendre que el model de fira ens funciona correctament”. Monjonell explica que les persones que van a la fira poden adquirir els productes de les parades, especialment bolets, “però també els poden degustar, perquè el dissabte i el diumenge fem degustacions a l’era de can Banús”.
Un dels altres reclams de la fira és el seu aspecte didàctic, gràcies a l´exposició de bolets i als panells informatius que hi ha a la sala d´exposicions Jaume Ventura del Museu Arxiu Municipal.
ACTES DE LA FIRA DEL BOLET I LA NATURA DE VILASSAR DE DALT
DISSABTE 25 D´OCTUBRE
Anem a buscar bolets
Sortiu al bosc i recolliu tots els bolets que trobeu, bons i dolents, i porteu-los al Museu Arxiu Municipal durant tot el dia.
T´ajudarem a conèixer les espècies comestibles i tòxiques i com més bolets tinguem, més goig farà l´exposició.
14ª exposició de bolets
Veniu a conèixer una gran varietat d´espècies de bolets naturals. Conjuntament amb la seva identificació, informació gràfica de micologia.
Tastet de bolets
Tasta els bolets de temporada, cuinats en directe al pati del Museu Arxiu.
Cassoleta de bolets amb botifarra esparracada, pa i vi: 3 euros
DIUMENGE 26 D´OCTUBRE. Carrer Marquès de Barberà
De les 10 del matí a les 8 del vespre.
Parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres de bolets i natura, taller de cistelleria, ceràmica de bolets, embotits de bolets, ganivets, talles de fusta de bolets, etc.
A les 5 de la tarda a la plaça del poliesportiu, sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa. Amb la col·laboració del Grup Sardanista de Vilassar de Dalt
Tren de la Fira
Per arribar a la Fira pugeu al tren dels bolets que us farà un recorregut per tot el poble.
(circumval·lació contínua a partir de les 10 del matí. Sortida del tren, aparcament de can Rubinat. Arribada a la plaçeta Barberà. Només un viatge d´anada i un de tornada per persona).
Horaris de l´exposició de bolets: Dissabte 25, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, i diumenge 26 d´11 del matí fins les 9 del vespre
Horaris del tastet de bolets: Dissabte 25, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, i diumenge 26 d´11 del matí a 3 de la tarda
La Fira del Bolet i la Natura aplega expositors de parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres de bolets i natura, taller de cistelleria, ceràmica de bolets, embotits de bolets, ganivets, talles de fusta de bolets, entre altres relacionats amb el culte als bolets i la natura.
Segons el president dels Amics dels Bolets, Manel Monjonell, “la fira reuneix qualitat i quantitat, i el fet que cada any incrementi el nombre de visitants ens dóna a entendre que el model de fira ens funciona correctament”. Monjonell explica que les persones que van a la fira poden adquirir els productes de les parades, especialment bolets, “però també els poden degustar, perquè el dissabte i el diumenge fem degustacions a l’era de can Banús”.
Un dels altres reclams de la fira és el seu aspecte didàctic, gràcies a l´exposició de bolets i als panells informatius que hi ha a la sala d´exposicions Jaume Ventura del Museu Arxiu Municipal.
ACTES DE LA FIRA DEL BOLET I LA NATURA DE VILASSAR DE DALT
DISSABTE 25 D´OCTUBRE
Anem a buscar bolets
Sortiu al bosc i recolliu tots els bolets que trobeu, bons i dolents, i porteu-los al Museu Arxiu Municipal durant tot el dia.
T´ajudarem a conèixer les espècies comestibles i tòxiques i com més bolets tinguem, més goig farà l´exposició.
14ª exposició de bolets
Veniu a conèixer una gran varietat d´espècies de bolets naturals. Conjuntament amb la seva identificació, informació gràfica de micologia.
Tastet de bolets
Tasta els bolets de temporada, cuinats en directe al pati del Museu Arxiu.
Cassoleta de bolets amb botifarra esparracada, pa i vi: 3 euros
DIUMENGE 26 D´OCTUBRE. Carrer Marquès de Barberà
De les 10 del matí a les 8 del vespre.
Parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres de bolets i natura, taller de cistelleria, ceràmica de bolets, embotits de bolets, ganivets, talles de fusta de bolets, etc.
A les 5 de la tarda a la plaça del poliesportiu, sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa. Amb la col·laboració del Grup Sardanista de Vilassar de Dalt
Tren de la Fira
Per arribar a la Fira pugeu al tren dels bolets que us farà un recorregut per tot el poble.
(circumval·lació contínua a partir de les 10 del matí. Sortida del tren, aparcament de can Rubinat. Arribada a la plaçeta Barberà. Només un viatge d´anada i un de tornada per persona).
Horaris de l´exposició de bolets: Dissabte 25, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, i diumenge 26 d´11 del matí fins les 9 del vespre
Horaris del tastet de bolets: Dissabte 25, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, i diumenge 26 d´11 del matí a 3 de la tarda
Arenys de Mar s’aboca a la celebració de l’Any Ruyra
Arenys de Mar s’ha volgut afegir també a la celebració de l’Any Ruyra, que se celebra en ocasió de complir-se cent anys de la publicació de l’obra Marines i boscatges que el va consagrar com un dels narradors més importants de la literatura catalana, per la relació que Joaquim Ruyra i Oms (1859-1939) va establir amb la nostra vila. La casa del número 71 del rial de Sa Clavella d’Arenys de Mar, on el mestre hi passava llargues temporades, n’és testimoni. Tot i que més discretament que no pas Blanes, Girona o Barcelona, Arenys també forma part d’aquest “itinerari ruyrià” i és en aquest sentit que la vila no s’ha volgut perdre la commemoració d’aquest Any Ruyra.
La celebració de l’Any Ruyra a Arenys de Mar proposa sis activitats culturals i la publicació del número 10 dels Quaderns d’Estudis Arenyencs, que portarà per títol Joaquim Ruyra i Oms i la vila d’Arenys de Mar i que es presentarà pròximament. Per recopilar tota la programació, l’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba d’editar un tríptic commemoratiu que, a més del programa d’actes d’homenatge, recull una ressenya de la relació de Ruyra i Arenys de Mar.
L’Any Ruyra a Arenys arrenca aquest divendres 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició Joaquim Ruyra. En el centenari de Marines i boscatges, que anirà precedida d’una lectura de textos de Ruyra a càrrec de Mercè Sabat, Joan Pera i Miquel Vila. En l’acte inaugural, que es farà a la sala noble del Calisay, a les 8 del vespre, hi intervindrà la comissària de l’exposició, Lluïsa Julià i Capdevila. L’exposició combina textos amb imatges de l’autor i consta de dos grans blocs: el recorregut biogràfic i l’obra. Es podrà visitar els divendres de 6 a 9 del vespre, els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre i els festius, de 6 a 9 del vespre.
Dues conferències: la primera sobre la figura de Ruyra, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària, i la segona sobre la seva relació amb Arenys de Mar, a càrrec del director de l’Arxiu Històric Fidel Fita, Josep Maria Pons i Guri; són altres de les propostes. També hi haurà tertúlia literària, de les novel·les Jacobé i altres narracions i El rem de trenta-quatre i teatre. Es representarà Un mar dins del calaix, sota la direcció de Teresa Vilardell, escenografia de Perejaume i Montse Amenós i interpretació de Fina Rius.
D’altra banda, durant tot el mes de desembre es podrà visitar a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita d’Arenys de Mar una exposició bibliogràfica de Joaquim Ruyra, que anirà acompanyada d’una guia de lectura. A més del tríptic, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha editat un punt de llibre per commemorar aquesta celebració de l’Any Ruyra a la nostra vila, que reprodueix una il·lustració d’Enric Maas.
La celebració de l’Any Ruyra a Arenys de Mar proposa sis activitats culturals i la publicació del número 10 dels Quaderns d’Estudis Arenyencs, que portarà per títol Joaquim Ruyra i Oms i la vila d’Arenys de Mar i que es presentarà pròximament. Per recopilar tota la programació, l’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba d’editar un tríptic commemoratiu que, a més del programa d’actes d’homenatge, recull una ressenya de la relació de Ruyra i Arenys de Mar.
L’Any Ruyra a Arenys arrenca aquest divendres 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició Joaquim Ruyra. En el centenari de Marines i boscatges, que anirà precedida d’una lectura de textos de Ruyra a càrrec de Mercè Sabat, Joan Pera i Miquel Vila. En l’acte inaugural, que es farà a la sala noble del Calisay, a les 8 del vespre, hi intervindrà la comissària de l’exposició, Lluïsa Julià i Capdevila. L’exposició combina textos amb imatges de l’autor i consta de dos grans blocs: el recorregut biogràfic i l’obra. Es podrà visitar els divendres de 6 a 9 del vespre, els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre i els festius, de 6 a 9 del vespre.
Dues conferències: la primera sobre la figura de Ruyra, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària, i la segona sobre la seva relació amb Arenys de Mar, a càrrec del director de l’Arxiu Històric Fidel Fita, Josep Maria Pons i Guri; són altres de les propostes. També hi haurà tertúlia literària, de les novel·les Jacobé i altres narracions i El rem de trenta-quatre i teatre. Es representarà Un mar dins del calaix, sota la direcció de Teresa Vilardell, escenografia de Perejaume i Montse Amenós i interpretació de Fina Rius.
D’altra banda, durant tot el mes de desembre es podrà visitar a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita d’Arenys de Mar una exposició bibliogràfica de Joaquim Ruyra, que anirà acompanyada d’una guia de lectura. A més del tríptic, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha editat un punt de llibre per commemorar aquesta celebració de l’Any Ruyra a la nostra vila, que reprodueix una il·lustració d’Enric Maas.
El projecte d’ampliació de la biblioteca d’Arenys de Mar pren forma
L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, i la directora de la biblioteca P. Fidel Fita, Mercè Cussó, han presentat aquest matí al cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Jordi Permanyer, que s’acaba d’estrenar en el càrrec, la proposta d’ampliació de l’equipament arenyenc. La biblioteca estrenarà un nou local al carrer Bonaire, que és propietat del Casal Parroquial i que l’Ajuntament lloga, i que permetrà traslladar-hi la sala d’actes i d’exposicions i estrenar un nou magatzem.
L’alcalde ha explicat que la nova sala d’actes serà el doble de gran que l’actual. La incorporació d’aquest espai ajudarà també a millorar l’organització a la seu de Can Juncosa, que ha quedat petita. Un dels espais lliures s’aprofitarà per encabir la nova sala de noves tecnologies, un dels serveis amb més demanda. Una altra de les novetats serà la creació d’un espai únic per al servei de préstec, que se centralitzarà a la planta baixa.
Altres millores seran la remodelació de les llibreries i la instal·lació d’un nou sistema de seguretat. L’Ajuntament d’Arenys de Mar disposa de 190.000 euros al pressupost d’aquest any per fer les obres de reforma i la compra del nou mobiliari. Ara, el següent pas, com han concretat en la reunió d’aquest matí, és acabar de redactar el projecte executiu de les obres d’ampliació.
L’alcalde ha explicat que la nova sala d’actes serà el doble de gran que l’actual. La incorporació d’aquest espai ajudarà també a millorar l’organització a la seu de Can Juncosa, que ha quedat petita. Un dels espais lliures s’aprofitarà per encabir la nova sala de noves tecnologies, un dels serveis amb més demanda. Una altra de les novetats serà la creació d’un espai únic per al servei de préstec, que se centralitzarà a la planta baixa.
Altres millores seran la remodelació de les llibreries i la instal·lació d’un nou sistema de seguretat. L’Ajuntament d’Arenys de Mar disposa de 190.000 euros al pressupost d’aquest any per fer les obres de reforma i la compra del nou mobiliari. Ara, el següent pas, com han concretat en la reunió d’aquest matí, és acabar de redactar el projecte executiu de les obres d’ampliació.
Ciutats d´Amèrica Llatina i d´Itàlia donen suport a un projecte del CCM sobre la utilització de les TIC´s en el desenvolupament de territoris turístics
La darrera reunió de socis del projecte europeu URB-AL, celebrada a Miraflores (Perú), va aprovar incorporar com a projecte per a 2005 la proposta presentada pel Consell Comarcal del Maresme sota el títol “Aplicacions innovadores de les TIC´s en el desenvolupament dels territoris turístics emergents”. Aquest projecte, que serà liderat pel CCM, compta com a socis amb els municipis de Chorrillos i Pueblo Libre (Perú); Tacuarembó i Rio Negro (Uruguay); Puerto Montt (Xile), Choluteca (Honduras); Pergamino (Argentina); Vila Real de Sant António (Portugal) Provincia de Treviso i Catania (Itàlia); i Badajoz (Espanya).
El projecte, que lidera el Consell Comarcal del Maresme, té com a finalitat promocionar com a destins turístics aquests territoris aprofitant la seva proximitat geogràfica a grans pols d´atracció de visitants. Així, en el cas del Maresme, es tracta d´aprofitar la seva ubicació a la vora de Barcelona per intentar que els turistes que visiten la Ciutat Comtal se sentin atrets per conèixer tot el que la nostra comarca els hi pot oferir.
Com a pas previ, cal diagnosticar les possibilitats turístiques dels territoris que formen part del projecte i dissenyar-ne una oferta sostenible que, a partir d´una marca turística pròpia, promocioni els atractius de lleure i esbarjo de cada zona. La novetat del projecte és la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a suport per donar a conèixer els paquets turístics territorials no convencionals.
El CCM ja ha començat a treballar en aquest projecte que presentarà l´abril de 2005 per tal que pugui rebre suport econòmic de la Unió Europea.
La Xarxa europea URB-AL és un programa horitzontal de cooperació destinat a ciutats europees i llatinoamericanes que té com a objectiu millorar les condicions socioeconòmiques i de qualitat de vida de les poblacions. El programa funciona en xarxes temàtiques. El CCM s´ha incorporat a la denominada “Mediambient Urbà”.
Es constitueix el consorci de televisió digital del Maresme Nord
Quatre ajuntaments de l’Alt Maresme: Calella, Tordera, Canet de Mar i Arenys de Munt i el Consell Comarcal han constituit el Consorci de Televisió Digital Local Pública del Maresme Nord que té com a missió promoure un dels dos canals públics de televisió digital concedits a la comarca del Maresme.El Consorci Digital Maresme Nord vol crear una televisió de proximitat, compromesa amb el territori i cohesionadora socialment. Aquesta és la filosofia compartida pels municipis que han impulsat el Consorci i que han vist en la televisió digital terrestre una gran oportunitat per apropar els pobles de la comarca i per prendre consciència de què som un únic territori. El Consorci està presidit per l’alcalde de Calella i compta amb tres vicepresidències que s’han establert per ordre de població. Així, la vicepresidència primera li correspon a Tordera, la segona a Canet de Mar i la tercera a Arenys de Munt. Fins que es constitueixin els nous ajuntaments, Josep Basart serà el president; Joan Carles Garcia Cañizares el vicepresident 1r, Joaquim Mas el vicepresident 2n i Andreu Majó el vicepresident 3r. Josep Basart s’ha mostrat convençut que en els propers mesos s’hi incorporaran més municipis de l’Alt Maresme al projecte teledigital.