L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert el termini per la presentació de sol·licituds d’ajut al pagament del lloguer de l’habitatge per a persones majors de 65 anys que ja havien fet la sol·licitud el 2019.
Tenint en compte la situació d’emergència sanitària, l’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme ha contactat amb totes les persones beneficiàries i ha establert els canals online pertinents per cursar la sol·licitud. Per a consultes, s’ha habilitat el telèfon: 669 45 77 56
| NO PÒDEN SER PRECEPTORS D’AQUESTA SUBVENCIÓ – BASE 4.2 |
· Les UC en què la persona titular del contracte d’arrendament, o qualsevol altre membre tingui parentiu per vincle de matrimoni, o una altra relació estable anàloga, per consanguinitat, adopció o afinitat fins al segon grau, amb les persones arrendadores, tant físiques com jurídiques. · Les UC en què la persona titular del contracte, o qualsevol altre membre sigui propietari o usufructuari d’un habitatge, llevat que no en disposin de l’ús i gaudi per causes alienes a la seva voluntat · Les UC quan l’import de la base imposable de l’estalvi que consta a la declaració de l’IRPF (casella 405) sigui superior a 500€.s’exceptua d’aquesta prohibició el supòsit en que aquest import sigui el resultat d’una dació en pagament conseqüència d’una execució hipotecaria relativa a un habitatge que hagi constituït el domicili habitual i permanent de la persona sol·licitant. · Les persones arrendatàries o sotsarrendatàries d’habitatges gestionats o administrats per l’AHC (aquestes persones poden demanar l’ajut implícit) · No poden tenir deutes AEAT/TGSS/ATC · Ingressos superiors a 2,80 IRSC (22.365,41 |
| INCOMPATIBILITATS – BASE 17 |
Aquesta prestació és incompatible amb: · El cobrament d’altres ajuts, per les mateixes mensualitats, provinents de qualsevol administració púbica o d’entitats privades, que tinguin la mateix finalitat. · Els ajuts al lloguer atorgats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona |
L´objectiu principal és donar resposta a aquelles necessitats cada cop més creixents de les polítiques locals d´habitatge per:
1. Fomentar un accés assequible a l´habitatge
2. Impulsar la rehabilitació dels habitatges de la comarca
3. Dinamitzar el mercat de lloguer
4. Tramitar ajuts de lloguer
5. Crear una borsa d´habitatges desocupats del territori i dinamitzar el mercat de lloguer
6. La promoció del manteniment i la rehabilitació del parc d´habitatges
El Servei d’Habitatge que presta el Consell Comarcal del Maresme es fonamenta en tres pilars bàsics:
CLICANT AQUÍ podeu veure en quins municipis fem atenció directa
No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.
En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.
Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.
l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.
El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.
Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.
Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.
Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.
El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.
Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.
Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.
D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).
L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).
Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.
A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).
L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.
En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.
La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).
A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.
Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.
Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).
Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
L’accés a un habitatge és una fita inasumible per a molta part de la societat i, més encara, per a la població jove que pateix un alt índex de precarietat laboral.
Sous baixos i preus elevats dels habitatges -ja sigui de lloguer o de compra- formen la tempesta perfecta per frenar l’emancipació juvenil. De fet, es troba en els nivells més baixos des de 2007 i molt per sota dels nivells europeus.
En aquest context, el Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró i el Bloc Cooperatiu, organitza les jornades “Joves i accés a l’habitatge”. 3 dies en els quals s’abordarà la realitat del col·lectiu joves a l’hora d’accedir a una habitatge i els serveis i recursos als que es pot optar. També es donaran a conèixer experiències alternatives d’accés a un habitatge.
Les jornades se celebraran els dies 2, 10 i 15 de febrer al Cafè de Mar de Mataró. L’accés és lliure, però cal inscripció prèvia a través d’aquest formulari
La primera sessió (el 2 de febrer) se centrarà en el lloguer d’habitatges i es contextualitzarà amb la presentació de l’estudi “Radiografia: joves llogateres i dret a l’habitatge”, elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Posteriorment tindrà lloc, a càrrec de l’Observatori DESC, un taller d’Autodefensa llogatera, per a combatre els abusos relacionats amb l’habitatge i saber com fer-hi front.
La segona (el 10 de febrer) es destinarà a presentar els diferents ajuts i serveis que ofereixen les administracions en relació a l’habitatge. Anirà a càrrec de les Oficines d’Habitatge del Maresme i de Mataró i tractarà, per una banda, els ajuts per al pagament del lloguer i, per l’altra, els diferents serveis i recursos sobre habitatge que s’ofereixen a Mataró i al Maresme.
La tercera sessió tindrà lloc el dimarts 15 de febrer i abordarà les alternatives d’accés a l’habitatge. Es presentaran diferents experiències vinculades a les cooperatives de llogateres, la masoveria urbana i les cooperatives de cessió d’ús. En concret, la cooperativa de llogateres Bloc Cooperatiu presentarà el projecte Lloguem! Yes we rent. També s’informarà sobre el projecte de masoveria urbana de Ca n’Amell de Premià de Mar i l’experiència de la Closca a Lleida vinculada al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
 | |
 |
|
 |
|
La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria especial d’ajuts al lloguer per a persones afectades econòmicament per la COVID-19 que estarà vigent fins el 30 de setembre de 2020
Tenint en compte la situació que estem vivint, s’ha habilitat una plataforma web per facilitar la presentació online de tota la documentació requerida i evitar d’aquesta manera desplaçaments i aglomeracions.
L’Oficina Comarcal d’Habitatge ha redissenyat els seus espais habilitant les mesures de seguretat adients i dilluns 25 de maig començarà l’atenció presencial només per a les persones que no puguin fer la tramitació online.
Només s’atendrà amb cita prèvia que s’haurà de sol·licitar trucant al telèfon 93 741 16 16
En aquest mateix telèfon s’han habilitat diferents línies per ajudar les persones que tinguin dubtes sobre la tramitació.
Així mateix, durant aquesta setmana, l’Oficina Comarcal d’Habitatge facilitarà informació i ressoldrà dubtes per correu electrònic: habitatge@ccmaresme.cat
Aquest és un ajut directe per pagar un màxim de 6 mensualitats de lloguer, des d’abril a setembre, per a famílies amb despeses de lloguer i dels subministraments bàsics que superin el 35% dels seus ingressos
Altres requisits són estar a l’atur, haver patit un ERTO o una retallada de sou a conseqüència de la COVID-19, amb un topall de renda familiar i un lloguer no superior a 900 euros
Cal que la persona sol·licitant sigui titular d’un contracte de lloguer, que l’habitatge constitueixi el seu domicili habitual i que, a causa de la COVID-19, es trobi en una situació sobrevinguda de vulnerabilitat econòmica que pugui acreditar.
Quant als ingressos, els requisits són els següents:
A més dels requisits econòmics de la unitat familiar, cal que la renda de lloguer, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (llum, gas, gasoil per a la calefacció, aigua, telefonia i quota de la comunitat) iguali o superi el 35% dels ingressos nets de la unitat familiar.
També cal que l’import mensual del lloguer sigui com a màxim de 900 euros (inclosos la renda, els seus endarreriments, l’impost de béns immobles (IBI), la taxa pel servei de recollida d’escombraries i els imports corresponents a la repercussió de les obres de millora).
GUIA DE MESURES SOBRE HABITATGE davant l’emergència sanitària provocada per la COVID-19. Detalla, tant la línia d’ajuts al lloguer, com altres mesures adoptades per ajudar les famílies que han vist minvats els seus ingressos pels efectes d’aquesta crisi sanitària
L’Oficina d’Habitatge del Maresme va tramitar l’any passat 3.124 expedients de sol·licitud d’ajuts per al pagament del lloguer, una xifra que supera en un 17,44% les peticions formulades a l’any 2019. Aquest increment ve motivat, principalment, per la convocatòria d’una línia d’ajuts especials per fer front a l’impacte socioeconòmic de la COVID-19, que van suposar 584 sol·licituds.
El total d’expedients tramitats per l’Oficina d’Habitatge del Maresme i resolts favorablement han suposat ajudes per valor de 4.452.079€. Aquesta xifra representa un increment del 13,42% respecte als ajuts concedits el 2019.
D’acord amb el conveni de col·laboració amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya, l’oficina del Consell Comarcal del Maresme dóna servei al 53% de la població del Maresme. Atén la ciutadania de 26 municipis (tots excepte Mataró, El Masnou, Malgrat de Mar, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’oficina pròpia).
El seu àmbit d’actuació es concentra en la tramitació d’ajuts al lloguer, de prestacions econòmiques d’especial urgència, de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació i d’ajuts per a la rehabilitació. A més, presta el Servei d’intermediació hipotecària (SIDH) adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris i promou una Borsa de lloguer per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones residents a la comarca.
Justament, un dels objectius que s’ha marcat l’Oficina per aquest 2021 és la d’ampliar l’oferta de pisos en lloguer tot incentivant les persones propietàries a incoporar el seu habitatge buit a aquest sistema de lloguer amb garanties de cobrament de la renda i del correcte manteniment de l’immoble.
Més informació sobre el funcionament de la Borsa de lloguer comarcal, en AQUEST ENLLAÇ
