Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

4 agost 2021

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

L’atur continua creixent i la taxa d’atur al Maresme ja és del 16,22%

4 març 2011

La construcció comença a generar ocupació

El mes de febrer ens ha deixat un nou increment en la xifra de persones sense feina. Segons el Report d’atur fet públic per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de febrer l’atur al Maresme afectava a 37.067. 692 més que el mes de gener.

El nou augment de persones sense feina, situa la comarca en una taxa d’atur del 16,22%, un punt percentual per sobre de la mitjana a Catalunya i un 0,90% més que al conjunt de la província de Barcelona.

L’increment de l’atur al Maresme, que ha estat inferior al registrat a nivell de Catalunya o de Barcelona província, ha tingut una major incidència en el col·lectiu jove menor de 25 anys. És especialment significatiu l’augment entre el col·lectiu d’entre 16 i 19 anys.

Per sectors, l’únic en el qual s’ha registrat un descens ha estat a la construcció que ha experimentat una variació mensual del (-087%), a la resta hi ha hagut un increment de la desocupació. El sector serveis és el que concentra un major nombre de persones aturades (21.217), li segueix la indústria (7.153), la construcció (6.055), el col·lectiu sense ocupació anterior (SOA) (2.031) i l’agricultura (611).

Les dades per municipis
Només en 4 municipis ha disminuit el nombre de persones aturades: Arenys de Munt, Òrrius, Palafolls i Premià de Dalt. A la resta ha pujat destacant l’increment registrat a Sant Cebrià de Vallalta on l’augment percentual respecte al mes de gener ha estat del 7,14% o el de Cabrera de Mar (6,16%) o Santa Susanna (6,14%).

Pineda de Mar amb una taxa d’atur del 22,21% continua sent el municipi maresmenc on es concentra més atur. També superen la mitjana comarcal: Mataró (19,88%), Calella (19,36%), Tordera (18,43%), Malgrat de Mar (18,25%), Premià de Mar (17,76%) i Palafolls (16,50%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme corresponent al mes de febrer que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

1 octubre 2021

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

21 desembre 2023

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El Maresme continua guanyant població

14 gener 2021

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

L’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme publica l’informe del primer trimestre de 2007

2 agost 2007

L’activitat turística creix respecte al mateix període de 2006

El dinamisme de l’activitat turística catalana, gràcies a una desestacionalització progressiva dels visitants, té el seu reflex també a la nostra comarca. L’estudi realitzat per l’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme durant el primer trimestre de 2007 detecta una evolució positiva ascendent de l’activitat hotelera respecte al mateix període de 2006.

Durant el primer trimestre de 2007, va augmentar un 17,2% el nombre de treballadors del sector turístic afiliats al règim general de la Seguretat Social. També va augmentar un 1,5% el nombre d’afiliats al règim especial d’autònoms i,a la vegada, va crèixer un 2,6% el nombre de centres de cotització. Aquestes dades, recollides per l’Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme són un reflex de l’evolució positiva de l’activitat a la comarca. Tot i això, l’Observatori també alerta que cal una reflexió en el sector. Segons l’Observatori, cal buscar fórmules que permetin captar un turista de major poder adquisitiu i perquè això sigui possible, és necessari oferir un servei de qualitat i oferir una plurioferta que garanteixi la fidelitat dels visitants i que, a la vegada, sigui capaç d’atraure nous turistes. Podeu consultar l’informe,
clicant aquí

Augment de l’atur a 21 dels 30 municipis del Maresme

15 setembre 2022

Agost sol ser un mes negatiu per a l’ocupació i aquest 2022 no ha estat cap excepció. La desocupació va augmentar al Maresme un 3,37% respecte al mes anterior en el qual ja es va comptabilitzar un lleuger increment del 0,50%.

En xifres absolutes, les oficines d’ocupació del Maresme tenen registrades 21.711 persones que cerquen feina, 707 més que al juliol.

Segons mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’augment de persones aturades ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics, a excepció de l’agricultura que registra un descens del 5,07%. També baixa un 7, 26% el nombre de persones que cerquen feina dins el col·lectiu SOA ( sense ocupació anterior). La construcció és la que ha registrat un major increment de la desocupació (4,78%) tot i que també són destacables els augments en el sector serveis (4,22) i en la indústria (4,20%)

Taxa d’atur del 10%

Les dades del mes d’agost situen la taxa d’atur del Maresme en el 10%, amb un ampli ventall -a escala municipal- que oscil·la entre el 4,95% d’Alella i el 12,87% de Pineda de Mar.

El Maresme manté una taxa d’atur superior a la provincial (9,59%) i catalana (9,32%) tot i que es van reduint distàncies.

A nivell municipal, el mes d’agost va deixar xifres negatives per a l’ocupació a 21 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, el nombre de persones en situació d’atur ha baixat a Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Tordera manté les mateixes xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Durant els 9 primers mesos de 2003 s’han produït més de 5.000 baixes per accident laboral a la comarca del Maresme

3 novembre 2003

Durant els primers nou mesos d’aquest any, s’ha registrat menys sinistralitat laboral amb baixa a la comarca del Maresme que durant el mateix període de 2002. Tot i això, ha augmentat el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 la xifra de víctimes mortals. Aquestes dades s’extreuen del seguiment que realitza l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal del Maresme dels accidents que pateixen els treballadors i treballadores en el desenvolupament de la seva feina.

De gener a setembre de 2003 es van produir a la comarca del Maresme un total de 4.923 baixes laborals provocades per accident en el treball. D’aquestes, 4.871 van ser per ferides de pronòstic lleu, 50 per ferides greus i dues persones van perdre la vida. Pel que fa al mateix període de 2002, es va registrar un total de 5.027 baixes laborals, de les quals 4.980 van ser per ferides lleus, 45 van ser diagnosticades de greus i 2 treballadors van morir. En els nou mesos analitzats, el sector serveis és el que aglutina més accidents amb baixa laboral, seguit de la indústria, la construcció i l’agricultura. Per accedir a les dades de sinistralitat laboral mes a més,
Cliqueu aquí

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%

17 juliol 2009

El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.

En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.

Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).

Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.

Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.

Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge: