L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al primer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals registrades a la comarca.

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del primer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.838 accidents laborals, 1.670 dels quals s’ha produït en jornada laboral i els 168 restants han estat “in itinere“. En ambdós casos es detecta un repunt respecte a les xifres registrades durant el mateix període de l’any anterior.

El 50% dels sinistres han obligat la persona accidentada a cursar la baixa laboral tot i que la majoria ha patit ferides de pronòstic lleu.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2024

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES